La construcció metafòrica de la realitat als mitjans de comunicació de massa. Anàlisi aplicada als titulars de premsa

La construcció metafbrica de la realitat als mitjans de comunicació de massa. Anilisi aplicada als titulars de premsa Elvira Teruel Planas Universitat Autbnoma de Barcelona. Facultat de Cibncies de la Comunicació. Departament de Filologia Catalana. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Rebut: maigl1994 Resurn L'article és un estudi lingüístic del discurs periodístic de massa. L'analisi se centra en els titulars de prernsa que contenen metifores i respon a plantejaments retbrics, pragrnatics i cognitius. Aquesta analisi aplicada a les expressions metaforiques dels titulars pretén endinsar-se en el que sirnbblicament és denominat per I'autora la caixa negra del pensarnent social. L'article és, doncs, un estudi pragmitic de la rnetafora com a peca del Ilenguatge, que reflecteix una determinada manera de veure el món; i un estudi del llenguatge periodístic com a versionador i constructor de la realitat. (Autora) Paraules clau: rnetifora, titulars premsa, pragmatica, construcció mediatica de la realitat. Abstract. The metaphorical construction of real$ in the mass media. Analysis applied topress headlines The anicle is a linguisric study of mass journalism discourse. The analysis focuses on newspaper headlines containing metaphors and is based on pragmatic and cognitive heoretical approaches.This analysis, applied to metaphorical expressions used in newspaper headlines, aims to probe into what the author symbolically calls the «black boxn of social thought.The article is, therefore, both a pragrnatic study of metaphor as an item of language which reflects a certain way of seeing the world, and a study of journalistic language as shaper and builder of reality. (Author) Key words: metaphor, newspaper headlines, pragrnatics, media's construction of reality. En aquest article proposo una analisi del discurs de massa a partir d'un enfocament lingüístic, fonamentalment retbric i pragmatic. L'estudi de més d'un miler de tituiars de premsa m'ha proporcionat molts elements de reflexió pel que fa a l'ús del llenguatge en periodisme. Aquests elements són els que miraré d'explicar, tot i que d'una manera reduida a les pagines següents. Aproximació a un nou enfocament d'analisi del discurs periodístic de massa Per emprendre aquest enfocament parteixo d'una hipbtesi: l'anomenat pluralisme ideoIogzc que es reflecteix en el tan proclamat pluralisme informatiu dels Mitjans 12 huisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas de Comunicació de Masca (MCM) de la nostra societat, es fonamenta essencialment en un pluralisme retoric. Per defensar aquesta hipotesi em baso en I'argument que tot acte de comunicació que es produeix en el context d'una determinada cultura comporta indefugiblement el fet d'actuar persuasivament, d'acord amb els valors que la caracteriaen i amb els constructes' dorninants -personals i d'ordre social-, que intervenen sempre en la interacció comunicativa. Els diferents actes comunicatius (i, doncs, els discursos corresponents) que es donen en I'univers dels media es poden descriure des de la retorica, l'engranatge de la qual fa que funcioni la maquina de producció de les relacions, segons la Iogica que regeix els actes públics d'intercanvi d'informació. A partir d'aquest enfocament es pot defensar la importancia de la retbrica per entendre la persuasió en la comunicació. Dels diversos elements que intervenen en l'acte comunicatiu dels MCM, m'interessen els que es basen en el component lingiístic i verbal perque s'emrnarquen en un procés de significació. En aquest procés, és sabut que hom va posant nom a les coses el significat de les quals pretén comunicar. El significat es converteix així en vehicle de transmissió de la realitat; i el significat atribuit a les paraules, en I'ús que se'n fa en cada situació, a I'hora de posar noms a la realitat. Aixb condueix a una segona hipbtesi: en I'acte lingüístic que es dóna en la comunicació sempre hi ha un intent de persuadir dels (<nostres significats~~. 1 en l'acte lingüístic específic dels MCM, també. Hi ha, per tant, en tot acte de comunicació dels media alguna forma de persuasió, que evidentment es manifesta de manera diversa, segons el procediment retoric emprat per cada mitja2. Ara bé, jcom actua la persuasió en el fet de transmetre significats de la realitat? 1 com es pot observar que realment aixo s'esdevé, i que s'esdevé als MCM? Des dels postulats generals de la retbrica es veu clarament. Sempre hi ha una tria de les expressions i de les peces lingiiístiques que resulten més adequades als propbsits i a les intencions de l'emissor envers el receptor, dintre de l'univers comunicatiu. D'altra banda, amb la pragmitica, que proporciona el model d'analisi d'aquest volerpersuadir, versionantltraduint i interpretant la significació transmesa mitjancant enunciats portadors d'un significat, que és el resultat d'un fer lingüístic que versiona realitats. Llenguatge i medora Si, continuant en la Iínia de pensaiiient de Todorov 11971 : 1 O] : En lingüística, la finalidad del análisis no es nunca la descripción de enunciados, sino el mecanismo subjacente y abstracto que hace posible la existencia de tales enunciados. 1. Conjunt de vaiors, creences, categories, universais, etc, que, a manera de filtre, intervenen a I'hora d'aprehendre la reaiitat i de (fdir-la)> mitjancant el Ilenguatge. 2. Procediment que es reflecteix als anomenats libres d'estil. La consrrucció metaiarica de la reaiitar ais mirians de comunicació de massa Analisi 18, 1995 13 i, si com diu Alston [1964: 1421 : Un hecho muy importante del lenguaje es que es posible usar inteligiblemente una palabra sin usarla en ninguno de sus sentidos, es comprendra l'autkntic sentit de l'enfocament que suggereixo. Cal endinsar-se en els mecanismes subratllats per Todorov i cal entendre els processos que fan que el llenguatge es pugui fer servir mitjancant paraules sense sentit aparent. Aquesta manera de mirar-se el llenguatge ajuda a descobrir que tot el que subjau al fenomen de la metafora és el més suggeridor, perquk, en utilitzar-la, s'esta substituint la presencia real de l'objecte per un concepte abstracte. Tot i que aixo passi sempre, si partim del supbsit que el llenguatge -el llenguatge verbal- és una representació de les coses i de la dita realitat. Aquesta afirmació, que en la filosofia del llenguatge actual resulta ja una bertranada, continua sent valida per a qualsevol enfocament d'analisi de l'ús del llenguatge. Situats en aquesta posició, la tesi de Richards (1936) no sembla tan agosarada. ccTot el llenguatge és metafbricn. Potser es podria matisar dient que en un cert sentit ... Des d'una determinada perspectiva ... Tant se val. El que compta és que és representació de ... i, doncs, abstracció, figuració, disfressa. Aleshores, quk és la metafora -en un sentit amplisinó tot aixo? Una altra cosa és com s'ha arribat a construir, com ha arrelat o no en l'ús, quina mena de funció fa en un determinat discurs o per quk és emprada en una determinada situació. Per aquest motiu, el que proposo és una analisi del llenguatge des del punt de vista de l'ús, on la metafora actua com a vehicle d'expressió, de significació i de comunicació, i no solarnent en el sentit que tota paraula és ja una metafora, pel que representa d'abstracció de la realitat, sinó en el sentit que, en tant que expressió-abstracció, reflecteix tot un sistema conceptual, aprehks mitjancant la paraula i difós retoricament de manera diversa pels MCM. Així, s'acompleix la funció de posar mascares al rostre, que diu C.M. Turbayne, 1962 [1974: 1221: Las metáforas constituyen un claro ejemplo de la «impostura», <<engaño» o <<fraude)) de las palabras. Es parte de la naturaleza de las palabras aparecer con un disfraz puesto. L...] El público es el que tiene que ver a través del disfraz, pues las metáforas no vienen con sus nombres compartidos encima. Cada caso en que se toma una metáfora en sentido literal, es un ejemplo del haber sido engañado por las palabras. Y el habla es más metafórica de lo que imaginamos, hasta que advertimos la perple- ja expresión en los rostros de nuestros hijos, que quieren ver lo que escondemos en la manga. De la mateixa manera que succeeix en un terreny més general amb la diversitat de llengiies, que, com s'ha demostrat, cadascuna estructura l'experiencia de maneres diferents (el classic exemple dels noms dels colors), passa també al 14 Aniiisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas si d'una mateixa llengua amb la diversitat de posicions davant d'un mateix sistema conceptual. No hi ha diversos colors. Hi ha diversos noms per dir el coloro els colors. El fet és que el ilenguatge determina i reflecteix alhora la comprensió del m6n en que vivim i que hi ha sempre, pel cap baix, uns subuniversals o constructes, que es manifesten diferentment en cada cultura, que serveixen precisament per definir-la com a tal. Cada món, doncs, cada cultura, es defineix perque tradueix al llenguatge la manera com concep els universals, els subuniversals o les diverses categories de cada u. Cada societat o cada bloc de societats té, en conseqüencia, una sola manera de parlar del món, llevat naturalment dels casos en que la situació comunicativa permet que I'arbitrarietat o el component privat del llenguatge hi intervinguin directament. Per aixb goso afirmar que el pluralisme informatiu s'ha de trobar en les diverses maneres de presentar uns fets, de posar mascares a la mateixa realitat; aixb és, en la tria tant de continguts com de peces lingüístiques (els noms posats a...) que cada mitjb. fa a I'hora de presentar la seva versió, la seva posició, la part o fragment del dibuix que configura el mosaic del sistema -ideolbgic, cultural i conceptualde la societat. L'ús de la metafora en la informació periodística El llenguatge com a sistema conceptual és utilitzat com a instrument de comunicació i la metafora és possiblement una de les formes d'expressió del Ilenguatge que reflecteix millor els constructes dominants d'aquest sistema conceptual elaborat per una determinada societat3. En la informació difosa pels MCM la metafora és utilitzada -igual que es fa en altres situacions de comunicaci& per interpretar I'entorn, per classificar i conceptualitzar les experikncies i per estructurar la realitat. Des d'aquesta perspectiva només hi ha una diferencia de fons entre l'ús del Ilenguatge als MCM i altres usos socials o interpersonals. Els MCM transnleten informació amb una transcendencia pública. L'acte de comunicació que s'estableix entre el mitja i el seu interlocutor, el receptor dels media, té un component privat, individual: un emissor (un periodista) actua codificant (fa versions de.. .) enunciats per a un lector, oient o telespectador, que, al seu torn, actua interpretant-los. Perb, al mateix temps, no es tracta &un acte estrictament privat, perquk el periodista no és solament ell. Es també el diari a que pertany4; i quan escriu no s'adreca a algú en particular, sinó a particulars que formen un tot plural. D'altra banda, el receptor no té la sensació que algú s'esta comunicant amb el1 directament, sinó que, a tot estirar, se sent, passant per sobre de la propia indi- 3. Vegeu, per exernple, I'obra de LAKOFF & JOHNSON (1980): Metáfiras de la vida cotidiana. 4. 1 I'empresa o grup de poder que hi ha al darrere. La construcció metabrica de la realitat ais mitians de comunicació de massa Anaiisi 18, 1995 15 vidualitat, que forma part del públic. Sap que allb de que s'estd informant no li pertany exclusivament. Sap que n'hi ha d'altres que estan rebent la mateixa informació. Aixb no vol dir que periodista i lector, suposem, no se sentin implicats en l'acte de comunicació. Tots dos participen en un acte d'interacció i poden actuar i incidir en la formació de constructes i provocar i reaccionar amb actituds socials. Hi ha molts elements, pero, que els fa participants d'aquellfer social: comparteixen un mateix sistema conceptual -els universals, categories i constructes, propis de la societat a que pertanyen-; els enunciats que es fan servir en l'intercanvi informatiu estan formats per mots i per expressions que reconeixen com al seu llenguatge; mantenen un pacte convencional de comunicació i estableixen alguna forma de complicitat (el Principi de Cooperació, de Grice5) per entendre's, estiguin o no a favor d'allo que l'enunciat diu. En aquest sentit, el fet d'utilitzar metdfores en I'intercanvi d'informació no ha de tenir la importancia comunament donada d'ornament, sinó la d'instrument necessari per fer versions de la realitat de quk es vol informar i, al seu torn, la de constructora simbblica de la realitat. Les metafores, doncs, actuen en la informació medidtica com a vehicle de transmissió verbal de significació, que reflecteix i reelabora un sistema conceptual amb paraules que formen part del bagatge lingüístic de la comunitat6. El pacte o convenció entre els membres que la formen i la complicitat/cooperació que genera el fet de pertanyer-hi són els factors que fan que I'enunciat metaforic serveixi tant per expresar una idea sobre la realitat (si mirem la posició de I'ernissor), com per ser compresa amb tota la significació que conté (des de la posició del receptor), fins i tot en el cas en que les paraules que componen I'enunciat no responguin als diferents sentits que fins a aquel1 moment tenien en el Ilenguatge. Ara bé, tots els tipus de metafores impliquen el mateix? Volen dir el que diuen i no diuen en diferents diaris i en diferents titulars? Són utilitzades amb la mateixa intencionalitat? 1, d'altra banda, són interpretades i reconegudes de la mateixa manera? Reflecteixen exactament un sol sistema conceptual? Són capaces de traduir diferents posicions ideologiques? En definitiva, es pot, mitjancant una analisi de la metafora del discurs de massa, dibuixar el mosaic ideologic i informatiu de la nostra societat? 1, al seu torn, reconstruir el sistema global que el configura. O dit altrament, en paraules de Bedel1 Stanford (a C. M. Turbayne, op. cit.), es pot, a partir de <( 1' estereoscopi de les idees), que són les metafores, arribar a penetrar en les estratkgies del sistema? 5. Teoria pragmarica utilíssima per estudiar el llenguatge i la disposició textual del discurs periodísric. 6. L'abast i les implicacions d'aquesta afirmació no poden ser descrites aquí, ateses les limitacions que imposa el format d'un article. 16 ilnaisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas Penso que sí. Podem fer de Sherlock Holmes del llenguatge i amb el metode de l'abducció7 endinsar-nos en la caixa negra del pensament. En primer Iloc, se'n poden observar els universals, els constructes del sistema ideologic i cognoscitiu, que són aproximadament els mateixos per al conjunt de la societat. Es pot reconstruir l'impacte visual del mosaic, sense fixar-nos en cada una de les peces8 que el componen. Com si un cop fet un trencaclosques, aquest fos emmarcat i presentat com un quadre paisatgístic en una exposició de trencaclosques mundial. 1 es pot, en segon Iloc, observar-ne cada una de les parts, que vol dir analitzar com és i com fa la seva funció cada peca del trencaclosques. La metafora, sigui de la naturalesa que sigui, des de la més creativa o innovadora fins a la més fossilitzada, hi té, en tots dos casos, un paper primordial. Des de la perspectiva que he plantejat, no interesa doncs tant quin tipus (en el sentit malauradament distorsionat pel pas del temps del concepte de retbrica) de metafora és la que s'utilitza en el discurs de massa, o com esta formada gramaticalment, sinó: a) Quina visió de la societat en conjunt aporta, o bé quina visió parcial d'una pep o d'un sector reflecteix dintre del conjunt. De manera que es poden trobar metafores del sistema i metafores d'una part del sistema, segons el procediment retbric que s'hagi emprat en dissenyar-les. b) Quina mena d'actituds reflecteix o quins canvis d'actitud pot arribar a produir en el procés d'interpretació, en el sentit que apunta M. Black i que recull C. M. Turbayne [op. cit.: 351 de la manera següent: Una metáfora eficaz actua como una pantalla a través de la cual contemplamos el mundo; o bien filtra los hechos, suprimiendo algunos y poniendo en relieve otros. Pone en primer plano aspectos que no llegarían a ser vistos a través de otros medios. La metáfora del ajedrez, por ejemplo, empleada para ilustrar la guerra, subraya las características del juego de ingenio, al mismo tiempo que suprime los aspectos más desagradables. Una buena metáfora, pues, produce xcambios de actitudes)). És important, doncs, estudiar el paper de la metafora a la informació transmesa pels media, en qualitat de constructora de realitats i d'actituds. Per exemple, per que per informar d'esdeveniments polítics s'utiliuen termes de l'esport? (EL critics dW han llancat la tovallola, Acaba la marató depressupostos, Fraga deixa Manchafora de joc, Pressing diplomatic contra ETA)? 1 per parlar d'esport, termes de la guerra (Guerra a mort entre Senna i Prost al Gran Premi del Japd, Lineker i Cruys en peu de guerra)? 7. Vegeu SEBEOK, T. A. i UMIKER-SEBEOK, J. (1987): Sbeslock Holmesy Charles S. Peirce. E/ método de la investigación. Barcelona: Paidós. 8. En el cas que analirzo, les peces representen les posicions dels grups de poder, hegembnics, al.ludits. La construcció metaforica de la realitar als mitians de comunicació de massa Analisi 18, 1995 17 Queda encara, perb, un punt per aclarir d'una certa rellevancia en aquest camp que intento comencar a dibuixar. Es estrictament necessari explicar que representa aquest ús en relació amb els usuaris. Si bé és cert que i'analisi pragmatica que suggereixo implica indef~~iblement atendre aquesta relació, penso que hi ha una qüestió previa, que s'hi ha de tenir en compte. Potser només és una qüestió de matís, m& filosofica i psicolbgica, que estrictment lingüística. És la noció de consciencia d'ús lingüístic. Quan en el procés comunicatiu dels MCM, emissor i receptor intercanvien constructes mitjancant enunciats metafbrics, en són conscients? Es a dir, en el pas d'informació, els interlocutors són conscients que estan utilitzant metifores? Crec que aixo és important. 1 ho és perque comporta actituds diferents tant en el fet de comunicar-se, com en el que se'n deriva de transmetre una determinada visió del món. Es evident que no és el mateix participar en el sistema sabent que s'hi esta interpretant el paper que correspon, sigui quin en sigui, que no, no saber-ho, i fer-ho. Si, tal com he suggerit, hi ha una determinada manera defer-lingüística, col.lectiva i social-, que comporta participar en un sistema de ficció9, on cada individu (o grup) actua interpretant un paper, i si per a aquesta interpretació es fa servir la metafora com a instrument de comunicació i de persuasió, cal diferenciar entre els qui dintre de la representació utilitzen metafores, o bé en resulten utilitzats, perque, com diu C.M. Turbayne [op. cit.: 361: Es totalmente distinto emplear una metáfora y ser empleado por ella; utilizar un modelo y confundir éste con la cosa representada. En el primer caso, se pretende o finge que algo es su ejemplo; en el segundo, se cree que realmente la cosa y su ejemplo son lo mismo. És a dir, hi ha consciencia que d'aquestfer metaforic sorgeixen actituds diferents, segons que es reconegui o no com a ficció? Els vehicuiadors del discurs de massa utilitzen les metifores sent conscients que fan ficció o més aviat que en són víctimes? Són utilitzats per la gran metafora que amaga el sistema conceptual del Ilenguatge? Crec que és una reflexió important que pot donar ilum a les múltiples controversies sobre l'encarcarament d'estil, els tbpics i els estereotips, i la pobresa lingüística atribuida a I'anomenat llenguatgeperiodistic -i especialment informatiu- dels MCM. La qüestió és que els participants en l'acte de comunicació dels MCM, els utilitzadors de metifores poden actuar en la representació de la ficció mb dues actituds molt diferents, que Ibgicament transcendeixen al públic i socialment amb formes molt diferents també de fer versions i traduir la realitat. C.M. Turbayne [op. cit.: 421 compara molt oportunament les dues actituds 9. En el sentit de trobar filosbficament el Iírnit de la realitat, i, d'alrra banda, en el senrir de trcbar lingüísricarnent el lírnit de les paraules. 18 Aniiisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas bhsiques (ser o no ser conscients de l'ús metafbric de les paraules) i la transcendkncia de cada una arnb el mag d'Oz i la ciutat de Maragda: La primera es la actitud del Mago de Oz para quien «La Ciudad de Esrneraldax no es más que un nombre y los anteojos verdes simplemente una pantalla de color para aumentar la ilusión. La otra es la actitud de sus incautos súbditos, para quienes la Ciudad Esmeralda realmente es verde. Olvidándose de sus anteojos verdes, creen que sólo contemplan el rostro sin afeites de la verdad. Mientras que por un lado, el uso de la metáfora para iluminar áreas oscuras -uso cuyo precio es la constante vigilanciano significa confundir un artificio o medio de procedimiento con elementos del proceso, por el otro lado, ser empleado por la metáfora supone agregar al proceso características del procedimiento que son productos de la invención o especulación. El que cae víctima de la metáfora acepta una manera de clasificar, agrupar o colocar los hechos como la única que existe para clasificarlos, agruparlos o ubicarlos. La víctima no sólo tiene un enfoque particular del mundo, sino que, además, considera que la suya es la única perspectiva posible, o más bien, confunde una especial perspectiva del mundo con el mundo mismo. Es, pues, sin saberlo, un metafísico. Ha confundido la máscara con el rostro. Dicha víctima, que es un metafísico makré lui, debe ser diferenciada del otro metafísico que tiene conciencia de que su clasificación de los hechos es arbitraria y podría haber sido distinta. Naturalment, no puc dir qui és o fa de mag i qui és o fa de súbdit a la nostra societat. El que és segur és que té un color. El que veiem arnb els binocles que ens posen o que ens posem, inconscientment o conscient. La construcció metaforica de la realitat En principi partiré de la idea que un concepte s'estructura metaforicament arnb termes del llenguatge que pertanyen a un o més camps de l'experikncia humana. És a dir, a la relació de l'home amb els ens que conek, aprehkn i incorpora al seu sistema de cognició i de conceptualització. D'aquesta relació de l'home arnb el món neix la necessitat d'utilitzar el llenguatge metaforicament, per poder comunicar arnb paraules experikncies, idees, sentiments.. . Com he dit més amunt, l'estructura metaforica d'un concepte sovint es fa en termes propis d'un altre concepte. Aquest procediment lingüístic és el reflex de l'organització d'un sistema global cognoscitiu, que s'ha format relacionant analbgicament els diversos camps de l'experikncia humana arnb el món, de manera que en utilitzar un terme que implica una part d'aquesta organització global, implícitament ens hi estem referint globalment (per exemple, l'ús de termes de la construcció per parlar d'idees o de teories). 1 és en aquest sentit que s'afirma que cada cultura desenvolupa els propis sistemes conceptuals, i que la metafora n'és el millor reflex en el llenguatge, per la xarxa d'implicacions de coneixement de I'entorn que comporta. Una manera de sistematitzar aquestes idees en l'analisi és establir uns camps d'experikncia que d'alguna manera representen els «ensn arnb que l'home entra La construcció meraforica de la realirat als mitjans de comunicació de massa Analisi 18, 1995 19 en contacte (la relació de l'home amb el món) i a partir dels quals estructura aiib que vol dir de la realitat. Ara bé, com es pot formular aquesta manera de construir metafbricament la realitat? Hi ha moltes possibilitats metodolbgiques d'analisi. En la que presento, prenc com a Corpus els titulars de la premsa dita informativa. Als titulars que he estudiat de la premsa de Barcelona hi ha expressions metaforiques que pertanyen a carnps diferents de la nostra experiencia i percepció del món. Aquests mots o aquestes expressions són el focus metaforic d'uns titulars que serveixen per versionar determinan esdeveniments de la realitat. Aquestes versions de realitat són presentades tematicament en seccions. El que aquí podem observar és com els temes (i les seccions) s'estructuren amb termes d'uns carnps d'experiencia que no són els propis del tema de quk el títol tracta. Per exemple: «Mal temps a Londres)) = títol mal temps = focus metafbric política internacional = tema fenbmens atmosferics = camp ontolbgic Per fer-ho d'alguna manera, he agrupat les variables d'expkriencia que es fan servir per estructurar les metafores dels titulars en 23 camps, que són els que descric a continuació amb alguns e~em~les'~. 1. Monstres: expressions metafbriques que fan referencia al món de l'imaginari, dels somnis i del material oníric en general: - El último dinosaurio (El P) - Fons reservats, zones de tenebra a les democricies (DdB) - Els Verds, sota el fantasma de la divisió interna (DdB) - La manifestación monstruo de Madrid refuerza a los sindicatos (el P) - Manifestació monstre a Madrid per donar suport als sindicats (A). En un cert sentit, aquest és el camp d'experikncia de la por, de la temenca. «Ornbres», ccespectres)) i c<malsons» substitueixen persones, objectes o esdeveniments de la realitat. Fins i tot en casos en que la metafora és un simple adjectiu podem constatar que la societat en bloc i aquesta cultura en concret utilitza expressions de I'imaginari per estructurar realitats que inconscientment o conscient tem. Per exemple, el cas de les manifestacions, que en dos diaris diferents són qualificades de monstre, per dir gran, amb molta afluencia ... 2. Temps: usos metaforics relacionats bé amb l'activitar del que en diem (i en diuen els MCM) el temps , o sigui, fenbmens atmosferics o els que fan referencia al temps com a substancia, és a dir, espais de temps com els períodes 10. El nom dels diaris és presentar entre parentesis i abreujat: Diari de Barcelona (actualment desaparegur) = DdB; Auui = A; el Periódico = el P; El País = El P; La Vanguardia = LV. 26 Anilisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas - Croada ianqui contra l'imperi de la cocaina (DdB) - Un gran equipo recibió su bautismo europeo en Berna (LV) - El misterio de la 'trinidad' de Iniciativa (LV) - Diables frontals (DdB) - La parábola del coreano inflexible y el extranjero grosero (LV) - El 'déu' va morir fa tres anys (DdB) - Per a Roma, el preservatiu continua sent el dimoni (DdB) - La contribució urbana barcelonina provoca un viacrucis de queixes (A) - El acceso a los archivos de la Administración es un calvario (el P) - Cisma en la avenida de Sarriá (el P) - Els apbstols de la violencia ressusciten i .maten dos guhdies civils a Santiago (A) - El alma de las piedras (El P) - La diosa entra en el Olimpo (LV) - La conjura de los precios (El P). Entre altres aspectes que es poden comentar, cal destacar especialment l'analogia que s'estableix entre dirigents polítics i dirigents eclesihstics pel que fa a les activitats que desenvolupen: «Isabel 11 exorcitza>); i la categoria de déu que s'atribueix a personatges que triomfen. 13. Mort: l'ens mort s'utilitza gairebé sempre en dos sentits, que solen repetir els mateixos termes. Són la mort i el fet de tornar de la mort: - La lánguida muerte de Beta (El P) - La agonía de un líder, un problema de educación (LV) - El cementiri del Poblenou es mor amb indiferencia olímpica (A) - Els bars acusen 1'Ajuntament de matar la vida nocturna (DdB) - Washington passa a ser la capital de la mort (A) - Quan la graderia es vesteix de do1 (A) - La comunidad afronta el entierro de la guerra fría (el P) - Los bachilleres desentierran sus protestas contra la selectividad (el P) - Madonna ressuscita entonant una pregaria (DdB) - Els volcans apagats poden ressuscitar (DdB). Observem que a I'entorn del constructe Mort el camp semhntic és lirnitadíssim. Potser, perquk de la mort només coneixem el fet de morir? Fixern-nos que el que constitueixen el focus metafbric en el context del títol són gairebé sempre les mateixes formes: nzorir/matar, entervar/desenterrar, o bé en reiació amb el camp 12 (relació important en la nostra cultura), ressuscital: 14. Joc: entes en un sentit molt ampli. S'hi recull, per tant, tot el que té d'atzar o &estrategia, de reglament, d'habilitat i de competició. 1 també expressions del món de l'espectacle, del teatre, de la representació i de la cerimbnia13, 13. De la cerirnbnia corn a joc, no corn a ritual religiós La construcció meraforica de la reaiitar ais mitians de comunicació de massa Analisi 18. 1995 27 que es poden considerar formes de joc. Igualment, els termes referits a I'escenari i als autors de l'espectacle sigui quin en sigui: - Gent que juga amb plom (A) - La Bolsa de Barcelona se juega el ser o no ser con el big-bang (el P) - Las urnas ganan la partida al dictador (el P) - La recopa a una carta (A) - El mundo apuesta por la distensión (LV) - El enroque de Felipe (LV) - Felipe González i Alfonso Guerra continuen jugant al bo i al dolent (A) - Una llarga historia d'escac i mat (A) - L'Athletic és una joguina en mans de 1'Sporting (DdB) - La marca Perrier utilitza el joc brut per intentar controlar Vichy (A) - Els militars i les seves 'joguines' ocupen Erevan (A) - Un país sin muñecas (El P) - Els alts executius, campions de l'estrks (DdB) - Festival de fútbol ofensivo en el Bernabeu (LV) - Empieza el 'vodevil' electoral gallego (el P) - Tarragona: tragedia griega en una ciudad romana (LV). Com a dada curiosa que pot ser interpretada -si es volamb més profunditat notem que les expressions que més es fan servir del camp de l'experikncia del joc són, fonamentalment, de dos tipus: a partir del genkric jugar amb variacions de frases fetes (joc netljoc brut, alser o no ser), o de jocs infantil~ (al bo i al dolent, algat i a la rata). Cal destacar, també, el predomini dels jocs que impliquen estrategia i que proporcionen moltes expressions específiques. Els jocs de cartes i d'escacs en són els més sovintejats. Pel que fa a les expressions del món de l'espectacle (el joc de la representació), crida I'atenció l'alta productivitat de la paraula escena: L'escenapolítica catalana també s'inquieta per la ruptura social (A). 15. Guerra: és l'altre camp de construcció de la realitat més freqüent. Les expressions entorn del camp d'experikncia guerra, les entenc tant en sentit positiu com en negatiu. És a dir, que, des d'aquesta perspectiva, tant implica guerra batalla com armistici o pau: - Kathleen Turnerlen pie de guerra (LV) - Combatre el temps amb les mans (DdB) - La música de tot el món lluita pels drets humans (DdB) - La empresa italiana se lanza a la conquista de la URSS (el P) - Las esposas también entran en liza (el P) - Sanidad declara la guerra sin cuartel al consumo de tabaco (el P) - La infermeria de tot 1'Estat es posa en peu de guerra (A) 28 Analisi 18. 1995 Elvira Teruel Planas - L'Hipercor de Barcelona encén 'una guerra comercial'(DdB) - Roger Rabbit, los 'dibus' toman Hollywood (LV) - Toledo no se rinde al 'porro' (LV) - 1-1: Les espases continuen enlaire a la Copa Davis (A) - El héroe gordito ataca de nuevo (el P) - Els pastorets ens envaeixen de nou (DdB) - EEUU viola 'a lo Rambo' una sede de Nicaragua en la ocupada Panamá (el P) - El hacha vengadora, contra el juez (El P) - España no sobrevive al 'bombardeo' (el P) - Estrategias para una 'guerra' (El P) - La mejor defensa, un buen ataque (El P) - Los nacionalismos, caballo de batalla de las reformas (LV) - Los 'guerrilleros' del urbanismo (el P) - Barcelona adelanta su 'toque de silencio' (LV) - La informática reparte sus armas a empresas y piratas (el P) - El 'búnquer' de la paloma blanca (el P) - Trets contra la 'fortalesa europea' (A) - Butifarras, chorizos y jamones, a la conquista de los paladares europeos (LV) %, - La Bolsa de Barcelona, en 'alerta roja' (el P) - La difícil conjugación del verbo desarmar (LV) - Señora y oficiala (el P). Després del camp Home, aquest és el més productiu. Per evitar ara dissertacions subjectives massa concretes, em limitaré a suggerir el que per a mi són dades que inviten, si més no, a la reflexió: - L'índex tan elevat de títols que fan servir expressions de la guerra per parlar de temes que no són literalment guerres indueix a pensar que I'home de la nostra cultura aprehkn gran part de la realitat que I'envolta en termes bkl.lics, d'enfrontament, de guanyar o de perdre. - Per tant, la gran metafora d'aquesta societat (o de totes?) és la de la guerra, que sembla inherent a la relació de I'home amb I'home i a la dels homes amb el mónl4. - Si una part important del llenguatge que es fa servir pertany al món de la guerra, vol dir que la vida i I'experikncia de la vida dels individus que pertanyen a aquesta cultura és concebuda com una batalla15. - 1, és concebuda així, no com una cosa passada, com un armistici o tractat d'amistat, sinó en actiu i en positiu. - Si, en un cert sentit, la vida (o moltes de les experikncies de vida) és guerra no ens han d'estranyar actituds, comportaments, formes de relació inter- 14. Cal aclarir que <<els missarges de paun, vinguin d'on vinguin, impliquen igualmenr aguerran. 15. Popularment ja es diu la batalla de cada dia, per exemple. La construcció meraforica de la realitat ais mirjans de comunicació de massa Analisi 18, 1995 29 personal (de qualsevol índole) que observem quotidianament i que, de vegades, ens sobten16. - En relació amb la funció dels MCM de fer de mirall de la societat, intueixo que precisament en a uest camp és on els usos lingüístics s'assemblen 9 més als usos quotidiansl . És clar que caldria veure fins a quin punt els usos quotidians no «abeuren» dels dels mitjans. - 1, finalment, subratllo l'alta productivitat per construir metafores dels dos grans mots generics d'aquest camp: guerra i batalk les múltiples variants dels quals no he volgut explicitar a la llista per no fer-ne un gra massa. 16. Esport: en principi, aquest podria ser un subcamp de joc, pero com que hi ha forca expressions de l'esport en el llenguatge quotidia, i especialment en premsa, penso que s'ha d'analitzar separadament. Deixo, doncs, per al concepte joc les expressions de caracter lúdic en general (ballar la corda), i, per al camp esport, les que s'originen per la practica esportiva: - El boxeo británico se encuentra contra las cuerdas (LV) - Baró reafirma que no pensa tirar la tovallola (A) - La reforma bursátil española entra en su recta final (el P) - Pressing diplomatic contra ESA (A) - Samaranch treu targeta groga (A) - Barcelona negocia contra reloj su plan de hoteles (LV) - Match ball de amor (el P) - Acaba la marató dels pressupostos (A) - La llengua catalana surt en primera posició a la cursa olímpica del 92 (A) - La industria europea del automóvil inicia la loca carrera de los 90 (LV) - Fútbol en las aulas (el P). Com en els altres camps importants, he comprovat que la productivitat se sol donar de forma recurrent en tres o quatre expressions claus: rectajnal, Ilancar la tovallola i cursa. En general, es pot concloure que el camp esport, es relaciona basicament amb el de joc i el de guerra. 17. Música: com en el cas d'educació, el camp música aplega totes les expressions i mots propis d'aquest concepte entes en un sentit molt ampli: - El rock de la 'perestroika' (DdB) - La música de la lira hace bailar a la peseta (LV) 16. Només cal recordar moltes de les reaccions i, en general, la passió amb que va ser viscuda I'anomenada Guerra del GoF 17. Tothom podria fer una llista considerable de les expressions de guerra que fa servir per parlar de qualsevol tema, sigui quina en sigui la situació comunicativa. 30 Anilisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas - Obertura en clau d'kxit major (A) - La Caixa dura la batuta d'una temporada musical amb 28 concerts (A) - Nueve variaciones sobre una misma sinfonía (el P) - Pujo1 reobre el debat territorial entonant som una província (A) - La Democracia Cristiana entona el seu funeral amb molts desafinaments (A) - El Japó té la batuta economica (A) - El vals del desarmament (A) - Arnadeus ha dado su primera nota (LV). Llevat del cas de I'expressió tenirldur kz batuta, aquest és un dels camps més variats i creatius dels que es fan servir per crear metifores noves en periodisme. 18. Aigua: en el sentit de líquids, de moviment de fluids. Considero dintre d'aigua totes les expressions que reflecteixen activitats del tipus rnullar/rnullar-se - La última casa de duchas cierra el grifo (el P) - El gordo riega la huerta valenciana (LV) - Vendedores de pompas (El P) - Els tripijocs de Perrier per comprar Vichy no deixen veure l'aigua clara (A) - La CEE no treu l'aigua clara del porcí espanyol (A) - Fa aigües la investigació sobre la tragedia d'Escbcia(A) - L'afer de les primes úniques esquitxa les asseguradores (DdB) - La Unió Soviktica es mulla amb les exportacions de petroli (A) - Otra vez con el agua al cuello (el P) - Els bancs de sang, una sequera alarmant (DdB). Notem que la productivitat d'aquest camp se centra en les variacions contextuals al voltant de la paraula generica: treure l'aigua clara o con el agua al cuello. Observem, d'altra banda, una dada que probablemet és fruit de l'atzar (s'hauria d'investigar més): del total dels 15 títols analitzats d'aquest camp, 10 són en catala. Vull dir, de diaris en catala. Crec que aquí es planteja un dubte que pot ser suggeridor amb vista a investigacions futures: Hi deu haver uns ens més productius per a la construcció metafbrica de la realitat catalana, i, doncs, més utilitzats per l'usuari catala, i a l'inrevés?18 19. Aire: tot el que fa referencia al món aeri, i cel i a l'atmosfera en general. Aire, doncs, no aplega les expressions que pertanyen més aviat a fenomens atmosferics com ara vent, brisa, etc., sinó que té un sentit més prbxim a l'originari d'kter: 18. Malgrat que aquí nomes plantejo la pregunta de manera reduccionista i retorica, és evident que hi ha motius suficients per fer-ho amb rota mena de detalls. El fons de I'enunciat 6s molt Ibgic: dues cultures diferents que estructuren de manera diferent la realitat. La consrrucció meraforica de la realirar als mirjans de comunicació de massa Analisi 18, 1995 31 - Las entradas para la inauguración, por las nubes (LV) - Las estrellas también están en el agua (el P) - Tocant el cel (A) - Una institución que intentó llevar nuevos aires de libertat a las aulas (LV) - La muerte de tres judios sacude la atmósfera política en Israel (el P) - Encuentros en la tercera fase (El P) - El cel haura d'esperar (A) - Las enfermedades tropicales viajan en avión (el P). Hi destaca, del total de títols analitzats, la gran productivitat del món de I'aviació, com també el mot estrella, que curiosament no es troba als diccionaris amb un sentit figurat. 20. Indústria: expressions que es fan servir del món de la locomoció -del trhsit inclos-, i de la manufactura. S'utilitzen molt sovint per parlar de temes concrets com ara els pactes o convenis: - El último tren no lleva vagones (El P) - Els mitjans de comunicació són un deis motors de la identitat cultural (A) - La qüestió social és el vagó de cua del llarg comboi de la integració europea (A) - El Gobierno británico propone un 'peaje' televisivo (LV) - A punto de salir de la vía muerta (LV) - Tot Franca entra a la via morta (A) - Espanya haura de forcar la maquina comunitaria (DdB) - La locomotora Thatcher cumple 10 años (El P) - El creixement de I'atur al gener es desaccelera (DdB) - Citroen pisa fuerte el acelerador (el P) - La venda de rulots a Espanya, sobre rodes (DdB) - Cambio de marcha en la industria auxiliar del automóvil nacional (LV) - De 'chip' a 'chip' (E1 P) - Un pacto con mucha tela (El P) - L'ordinador fila molt prim amb els teixits (A). Del total analitzat, que no consta aquí, destaca la freqükncia d'expressions estereotipades com llum verda o forgar la maquina, i la presencia prou recurrent del món de la informitica: de tercera generación, chip, etc., que revela la incorporació de les noves tecnologies als constructes sobre la realitat. 21. Diner: a I'entorn del constructe diner i de les expressions que genera en relació amb el comer$, el mercat, la borsa, etc., s'estructuren metafores -peques, pero reiteradesper parlar d'altres temes, que, en principi, no hi tenen relació. Entenc, doncs, dins de diner tota expressió que posa de manifest el contacte entre l'home i I'economia. He triat, pero, diner, perquk, com a expressió de constructe de la realitat, és un terme forca popular. (Suposo que 32 Analisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas no és casual que alguns diaris l'hagin triat també com a títol de secció d'economia i finances): - El Islam, valor en alza en la nueva Cartago (LV) - El espacio, un negocio de altura (el P) - Lo que vale un peine (de ametralladora) y el problema de quién paga la factura (LV) - 'Money, money' (A) - La selecció, un mercat persa (A) - Un cop de geni posa en franquícia I'eliminatoria (A) - La mort, a 72 pessetes el quilogram (DdB). Curiosament, aquest camp proporciona poques expressions per a la construcció metafbrica i, en canvi, tematicament +om a tema de la realitat, no com a em rnetaforitzador- és un dels aspectes de la realitat tractat en premsa que més expressions utilitza d'altres camps. 22. Mar: totes les paraules i les expressions provinents del món mariner i de la navegació: - Un hotel que navega (LV) - La URSS está 'desembarcando' en Asia (LV) - Las bolsas navegan sin aguja de navegar (LV) - Navegar entre canales (El P) - 1 la nau va (DdB) - Després de la tempesta, la calma (A) - El Plan de Empleo Juvenil vira en redondo (LV) -Vacilación ante un horizonte confuso (LV) - El barco de IBM (El P) - L'onada de turistes algerians porta mala maror a Alacant (A) - El dia dels submarins humans (DdB) - Francfort, mar de libros (LV) - Australia quiere ser el faro del Pacífico sur (LV) - El difícil horitzó d'una malaltia desconeguda (DdB). 23. Animal: expressions que reflecteixen accions o actituds estrictament propies d'aquest món (de vegades coincidents amb borne): - Un instrumento para domesticar la radiación electromagnética (LV) - Qui aturar& la fagocitosi urbana? (DdB) - S'obre la veda de les beques (A) - Collserola, ese gran safari (el P) - Hormigueo en la 'gran manzana' (el P) - Halcones junto a palomas, unión contra natura (LV) - Saltar barreres i fer volar coloms (A) - Terroristes islamics, 'cacats' a Valencia (DdB) - Subvencions amb cua (A) La construcció metaforica de la reaiirar als mitjans de comunicació de massa Analisi 18, 1995 33 - Llegan los tiburones (El P) - Un 'halcón' que combatió con bombas el mandato británico (el P) - Se fue el caimán (El P) - Los yugoslavos, con piel de cordero (LV) - La serp frontal s'arrossega (DdB) - Professionals de la seguretat amb quatre potes (A) - El asalto de los 'tigres' asiáticos (el P) - 'Maldito roedore' (El P) - Porcino con pasaporte (El P). Notern l'ús d'expressions molt arrelades corn ara cua (que ja és un mot poliskmic) o ala; i totes les que giren al voltant de caca (veda, domesticar), l'experikncia ancestral de l'home arnb I'animal. Vegem, ara, les conclusions interpretatives rnés rellevants i globals que es poden destacar del conjunt de I'analisi: 1. Malgrat la diversitat de posicions (la diversitat de rnodels de prernsa), no hi ha diferencies significatives en l'ús de les expressions per estructurar un concepte en i arnb termes d'un altre19 als diferents diaris. Al si d'una rnateixa societat, sistema i cultura, la interpretació de l'experikncia que conforma el sistema cognoscitiu i que es rnanifesta en el llenguatge es regeix pel rnateix sistema de constructes: el propi, característic i peculiar d'aquella societat. Com, si no, podríern explicar aquestes sirnilituds aparegudes en diaris diferents?: - Vola cap a l'or (DdB), voló hacia el oro (LV) - Dioses olímpicos (LV), déus olímpics (A) - Planta cara (A), planta cara (el P), li planta cara (DdB) - Obre la porta (A), abrió las puertas (LV), dejan la puerta abierta (el P) - Saca nota (el P), saca buena nota (LV) - En negro (LV), el negro balance (el P), infancia de serie negra (A), punts negres (A) - Assignatura pendent (A), la asignatura pendiente (LV) - Gorbatxov fara 'un regal de Nadal' a la hurnanitat des de Nova York (A); Gorbachev llega a Nueva York con un regalo de Navidad (el P) - La reestructuración de los partidos parece poner fin al 'baile de escaiíos' (LV), La derecha monta en el Congreso un nuevo 'gran baile de escanos' (e1 P) - La manifestación monstruo de Madrid refuerza a los sindicatos (el P) - Manifestació rnonstre a Madrid per donar suport als sindicats (A). 19. Les diferencies són en quantitar, en freqüencia d'ús, que 6s el que fa que els diaris es mostrin retoricament diferents; pero no de contingut. 34 Anilisi 18, 1995 Elvira Teruel Planas 2. En relació amb la productivitat de cada camp ontologic per estructurar la reaiitat, destaquem que la productivitat se sol concentrar en tres o quatre expressions claus de cada camp ontologic, que solen coincidir amb el seu genkric i amb fórmules topiques d'ús molt estesZ0: fantasma, ombra, malson; tempesta; defevo; negre, gris; vestir-se de ... ; en relació amb les parts del cos humh o animal: cara, ceruell, mans, cor, ales, cua; iniciar el cami, primerpas, ball, diuorci; pencar elgel, el desgel, degkq, caht/a; &, ressuscitar; a partir del genkric jugar, amb variacions de frases fetes com joc netooc brut, tener ases en la manga, jugar la carta de; escena; guerra de ..., batalla; recta final, llancar la touallola, contra les cordes, cursa; treure 1 áigua clara; dur la batuta; assignatura pendent; ateval; despegar, estrella de... ; llum uerdá,forcar la mdquina; desembarco, contra uent i marea; caca. 3. L'índex de productivitat2' global dels diferents camps analitzats permet treure algunes inferkncies, que donen pistes per definir des &un punt de vista general els constructes i els valors de la nostra cultura i societat. De manera que, seguint el metode de l'abducció esmentat al comencament, en podem suggerir una definició aproximada. Per comencar és clar que es tracta d'un model de societat antropockntric i bel.licista, on domina la temenca, la por i la inseguretat i on, per contra, aquests sentiments i actituds es compensen amb una supervaloració de la riquesa i del fet de ser dur i resistent (els febles no ~om~ten)*~. També es posa en relleu que hi ha una tendencia a polaritzar tota mena d'actituds, de sentiments o d'activitats. És una societat de guanyar o de perdre, de premiar i de castigar, que sotmet constantment els individus a sistemes d'avaiuació i de competició. D'altra banda, és forca explícit que hi subjau la noció de monarquia, i que encara arrossega el llast de les classes socials medievals. També és facil d'adonar-se que les activitats prbpies de la religió formen part dels constructes col~lectius en les ments de gairebé tothom i que, tal vegada, com a derivació de la manera d'entendre aquesta religió, és una societat que ignora i no sap afrontar la idea de la mort. En el joc i en I'esport es valora fonamentalment l'habilitat física i thctica, I'estratkgia i la competició, atributs que impliquen més ((superhome)) i ((guerra)), que no pas atzar i diversió. És curiós observar, també, com aflora en les methfores que l'experiencia més arrelada que hom té de la relació amb els animals és la de la caca, la qual 20. Totes les paraules i les expressions que se citen són focus merafbrics extrets dels diferents titulars de premsa. Per aquest motiu apareixen en catala i en castelli, segons la freqükncia amb quk són utilitzats per cada mitji. 21. No tracto ara el que suposa el fet que existeixin ja en el llenguarge aquestes expressions com a formes d'estructuració de la reaiitat, sinó el fet que s'utilitzin amb tanta freqükncia als mitjans de comunicació escrits. 22. En un cert sentir, coincideix amb da llei de la selva,, (o no?). La construcció metaforica de la realitat als mitjans de comunicació de massa Analisi 18, 1995 35 cosa indica la mena de relació ancestral de I'home arnb l'animal, propia de cultures titllades de molt més primitives. 1, en un altre sentit, resulta paradoxal que malgrat que és una societat sotmesa a l'aparat de la justícia i al poder del diner, n'ignora el llenguatge per defensar-se'n o acarar-s'hi. 4. Si establim la relació entre el tema de que es parla i l'ontologia de la metifora utilitzada, podem inferir que horne i guerra són els camps ontologics principals per estructurar metaforicament la realitat. 1 que ho són per parlar de gairebé tots els temes: política, esports, economia, societat, justícia, ciencia, urbanisme, religió, ensenyament i natura. 5. Pel que fa a la relació del camp ontolbgic amb els diferents models de diari, observem que no hi ha variació en l'ús de metifores basades en els constructes dominants (borne i guerra), perb sí en els secundaris. La no-variació dels constructes dominants anul.la l'existencia de pluralisme ideologic, entes com a cosmovisió; la variació dels secundaris abona la tesi d'un pluralisme retoric, que fa versemblant la diversitat de models. Tots fan servir el mateix llenguatge i els mateixos constructes sobre la realitat. Horne i guerra en són el punt de confluencia esencial. La resta varien en grau i en freqükncia d'ús, perb no com a conceptes que, des del moment que formen part de la nostra cultura, són utilitzats de manera semblant per tothom, sigui quina en sigui la posició en que se situi dintre del rn~saic~~. D'altra banda, si prenem com a punt de referencia els termes estereotips dels camps secundaris emprats per cada diari, els podem redefinir comparativament de la manera següent, atesos els resultats de l'anilisi de mil titulars i aplicant la fórmula de Lakoff (1380): Tot i que essencialment i substantivament, tots cinc diaris són horne i guerra, adjectivament: La knguardia és el diari de la guerra; el Periódico, el dels fendrnens atrnosferics; El Pah, el delsfantasrnes; IXvui, el del diner; i el Diari de Barcelona era el del color. ALSTON W.P. (1 964). Filosoja del lenguaje. Madrid: Alianza Universidad, 1975. BLACK, M. (1962). Modelosy metáfaras. Madrid: Tecnos, 1966. GRICE, H.P. (1967). ((Logic and Conversationn. A Further note1 on logic and conversation, Cole & Morgan, 1975. - (1981). <<Presupposition and conversational implicature)). Cole & Morgan. 23. S'ha de dir que El País s'aparta una mica del model general. Tanmateix, s'ha de pensar en el ripus de peca del mosdic que representa, segons el receptor a qui s'adreca. L'elit que es creu, i que fa, el paper de creadora d'opinió no pot utilinar exactament el mateix llenguatge que els altres!