Memòria de la Secció de Ciències de l'Educació de la U.A.B. : Curs 1981-1982

MEMORIA DE LA SECCIO DE CIENCIES DE L'EDUCACIO DE LA U.A.B. CURS 1981-1982 DADES GENERALS El mes de juny de 1982 finalitzar5 els seus estudis a la Secció de CiZncies de 1'Educació la primera promoció d'alumnes de cursos nocturns. Obtindran, per tant, el títol de llicenciat un total de 36 alumnes (segons les previsions). Respecte als cursos diürns es preveu aquest curs que concloguin els seus estudis els 58 alumnes de la sisena promoció. PLA D'ESTUDIS (Curs 1982-1983) Pla docent - Primer cide Assignatares Professors Inuoducció a les CiZncies de 1'Educació Estadistica aplicada a les CiZncies de 1'Educació Histbria de 1'EducaciÓ Didktica Teories de 1'Educació Psicologia de 1'EducaciÓ Biologia del comportament Biologia de l'Educaci6 J. Sarrarnona (diürn) P. Fontán (nocturn) (Concurs Públic-diürn) F. Ferrer (diürn) C. Vidal (nocturn) J.M. DomZnech (diürn i nocturn) A. Ferrández (diürn) Ll. Tarín (nocturn) O. Fullat (diürn) V. Montero (nocturn) C. Gotzens (2 grups diürn) L1. Tarín (nocturn) J .M. Asensio (nocturn) R. Quitllet (diürn) Pla Docent - Segon cicle J .M. Asensio (nocturn) Assignatures Professors Pedagogia diferencial M. Jesús Comellas (diürn) (Concurs públic nocturn) Investigació educativa J. Sarramona (diürn) C. Vidal (nocturn) Educació comparada F. Ferrer (diürn) J.M. Quintana (nocturn) Sociologia de 1'EducaciÓ J.M. Quintana (diürn i nocturn) Dificultats d'aprenentatge M .J . Comellas (diürn) (Concurs públic nocturn) Psicopedagogia dels problemes emocionals C. Gotzens (diürn) Organització escolar A. Ferrández (nocturn) (Concurs públic diürn) Poiítica educativa R. Quitllet (diürn) Pedagogia teraptutica MJ. Comellas (diürn) (Concurs públic nocturn) Dinhica de grup M. Li. Fabra (diürn) Orientació educativa (Concurs públic diürn i nocturn) Psicobiologia del deficient J . M . Asensio (diürn) Histbria de 1'EducaciÓ a Catalunya S. Marqués (diürn i nocturn) Histbria de 11Educaci6 I1 J. M. Domtnech (diürn) P. Fontán (nocturn) Educació Permanent i d'adults V. Montero (diürn i nocturn) Psicopedagogia dels M. A.V. (S) J. Sarramona (diürn) Metodologia didktica (S) A. Ferrández (diürn) Bilingüisme i educació (S) R. Quitllet (diürn) Tecnologia didictica (S) A. Ferrández (diürn) Educació Preescolar (S) J. Sarramona (diürn) Cultura i Educació (S) R. Quitllet (diürn) DidLtiques especials (S) A. Ferrández (diürn) Ttcniques d1EducaciÓ d'Adults (S) LI. Tarín (nocturn) Animació cultural i espali (S) LI. Tarín (nocturn) Utilització del SSPS en la investigació educativa (S) C. Vidal (nocturn) Avaluació (S) C. Vidal (nocturn) Pla docent - Tercer cicle (Cursos de Doctorat) Assignatures Professors Avaluació i docimologia J. Sarramona Fundamentación teórica de la tecnologia didáctica A. Ferrández ASSOCIACIÓ DE LES CIENCIES DE L'EDuCACIÓ En comensar el curs acadtmic 1981-1982 un grup d'estudiants del Departament de 1'EducaciÓ de la Universitat Autbnoma de Barcelona, preocupats tant pel futur professional com per la situació general en que es troben els llicenciats en Pedagogia o Citncies de I'EducaciÓ, organitzaren diverses reunions i taules rodones en les quals hi participaren doctors, llicenciats i estudiants. Un cop feta l'andisi exhaustiva de les actuals circumsthncies, s'arribh a les conclusions següents : A) És del tot necessari que la societat en general conegui la figura i la tasca del professional de les Citncies de 1'Educació o pedagog. B) Cal que sigui reconegut, per I'AdministraciÓ de 1'Estat i d'alues brgans competents, l'indispensable paper del llicenciat ea Pedagogia o Citncies de I'EducaciÓ a la nostra societat. C) Convé determinar l'status professional del pedagog en les institucions escolars y , en general, en tot procés educatiu, enfront d'altres titulats que incideixen en aquest mateix hbit. D) Es urgent la creació d'un col.legi professional que coordini i defensi els interessos professionals dels titulats en Pedagogia o Citncies de 1'EducaciÓ. Concretades aquestes bases s'establiren prioritats per tal d'aconseguir l'objectiu derivat de l'apartat D. Es va fer notar que prtviament, s'hauria d'aprofundir els anteriors apartats. Així, doncs, s'acordh que I'estrattgia més adequada fóra la creaci6 d'una associació que ens obrís les portes als objectius que a priori s'havien marcat. D'aquesta manera, i a partir de la dita associació, s'obtindria: lr. Un marc legal d'actuació. 2n. Un medi per aglutinar els professionals de les CiZncies de 1'Educaci6 que treballen a Catalunya. 3r. La unió i sensibilització dels estudiants de Pedagogia, pel que fa als problemes que hauran d'enfrontar un cop acabats els seus estudis. 4t. Divulgació per mitjh dels mass-media de tots els aspectes inherents a les Ciencies de 1'EducaciÓ i als seus professionals. 52. Una catapulta cap al objectiu immediat: la creació del Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en CiZncies de I'Educació de Catalunya. A primers d'enguany es va convocar 1'Assemblea constitutiva de 1'Associació de les CiZncies de l'EducaciÓ, de la qual sorgí la Junta de Govern provisional, a la qual s'encomanh les tasques de: elaboració d'un avantprojecte d'estatuts per a sounetre'ls a l'aprovació de l'hsemblea General; trhits de legalització, i obertura del període electoral per a la proclamació de la definitiva Junta de Govern. En aquests moments, l'abans citada Associació es uoba en l'etapa de recollida d'esmenes a l'avantprojecte d'estatuts. L'AssociaciÓ de les Ciencies de 1'EducaciÓ compta actualment, a dos mesos d'haver estat constitu'ida, amb 50 socis entre doctors, llicenciats i estudiants. Ara com ara s'esth iniciant, així mateix, la divulgació, mitjansant tots els mitjans de comunicació social, d'aquells aspectes propis de les Ciencies de 1'Educació i dels seus professionals. Bellaterra, 30 de mars de 1982 Secretariat de Coordinació Permanent ACTIVITATS GENERALS DEL PROFESSORAT DE LA SECCIO 1. Investigacions Durant aquest període de temps s'han llegit dues tesines: Gemma Palau Cardona: HaGia una pedagogiiz anarco -existenczaiista, dirigida pel doctor Octavi Fullat (qualificació: ExcelJent per unanimitat). Antonio José Galup García: Estructura delsistema educativa venezolano, dirigida pel doctor Adalberto Ferrández (qualificació per majoria). L'hea de metodologia i investigació educativa continua treballant en la investigació sobre u Vocabulari Usual Actiu en el nen catalanoparlant des dels 5 als 14 anys,, que ja ha iniciat la segona fase, consistent en la tabulació de dades. L'equip continua dirigint-10 el doctor Adalberto Ferrández i col.laboren amb ell Esteve Pont i Joaquín Gasí (professors de la Secció), Lourdes Pérez Pérez i Fortino Sosa Treviño (llicenciats en Ciencies de l1EducaciÓ) i José Tejada i Pedro Jurado (psicblegs i alumnes de la Secció). A l'qkea de Teoria i Histbria de I'EducaciÓ,, el professor Josep Quintana est2 fent dues investigacions : a) Impacte pedagsgic de la premsa infantil catalana, 1904-1 936, pauocinat per l'I.C.E. de la U.A.B. 6) Recd lem'cogriif3c de temes del vocabulari' castellb, cientgc i me'- dic, derivats del grec (uns deu mil temes). Estudi metodol6gic. D'altra banda a l'akea d'Educaci6 Permanent,, el professor Víctor Montero esta fent un estudi sobre La educación en el medio rural en Galicia, en col.laboraci6 amb l'alumna Xoana Balado; i una investigació documental sobre la Granja-Escola de Juneda (Les Garrigues), en col.laboraci6 amb els membres del Seminari d'Educació al medi rural. 2. Publicacions A més a més d'un conjunt de revistes i diaris de diferents hbits en els quals han col.laborat professors de la Secció -per exemple: Butlletr' Ojicial del Col. legi de Doctors i Llicenciats, Butiletíde Pedagogia Terape'utica de la Universitat de Barcelona, Nuestra Escuela, diaris Avui, La VanguarA, etc.- cal destacar, per la seva irnportiincia, les publicacions següents: Concepció Gotzens en col.laboraci6 amb Chdid Genovard: aIntroducción histórica a la psicologia de la educación en 10s EE.UU.B, Revista de Historia de la Pkologiiz, 2 (4), 1981, pp. 337-354. Salomó Marqués: aNarcb Masí i la seva obra: 1'Escola de S'Agaró~, Estudi General, revista del Col.legi Universitari de Girona, núm. 1, vol 11, Girona, 1981. Esteve Pont: ahs phlos y el Ciclo Inicial*, La Escuela en Acción, núm. 10.424, Vol. IV, Madrid, 1982. Josep M. Quintana: aprecisiones sobre el concepto de creatividad,, Creatividad y Educación, Madrid. Secretaria del M.E.C. 198 1, pp. 7 1106; aAprender matemáticas ¿un juego o un uabajo?, Refomna de la Escuela, núm. 30, 1981, pp. 29-33; aEl enfoque sistemático de la Sociología de la Educación,, Cuademos de realidades sociales, 18-19, 1981, PP. 267-273. Jaume Sarramona: aHacia una teoría de la Enseñanza a distancia,, Campus Abdense, núm. 0, Avila Noviembre, 1981, pp. 18-19. Els professors Adalberto Ferrández, Víctor Montero, Rosa Quitllet Jaume Sarramona i Lluís Tarín van col.laborar en el número anterior de la nostra revista, EDUCAR 1. A llapartat de publicacions de llibres cal destacar: J .M. Quintana Cabanas, i col .laboradors: Seminario de Sociologh de la Edtlcación. Prensa Infantil y Educación, Ediciones de la Universidad de Barcelona, 1981. C. Vidal Xifré i d'altres: Clases y actividades de recuperación. Santillana, 1982 (lr. Premi al I11 Concurso de Experiencias escolares). J . Sarramona y O. Fullat : Cuestiones de Educación, Ediciones CEAC , Barcelona, 1982. 3. Particz$acions a congressos, seminaris, cursets, etc. Adalbetto Ferrández: - Comunicació sobre aA la creatividad desde la integración del aprendizaje,, al Symposium Nacional de Creatividad, celebrat el mes de febrer a ValZncia. - Professor únic del Seminari sobre aLa experimentación en el aula de preescolar^, organitzat per 1'I.C.E. de la Universitat de Múrcia, el mes de gener de 1982. - Professor col.laborador del Seminari sobre aselecció i programació de continguts des de la perspectiva de la interdisciplinarietat~, organitzat per la Comissió de Pedagogia del Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya el mes de maig. Pere Fontán : - ConferZncia organitzada per l'I.C.E. de la Universitat de Barcelona sobre el tema: *Gestió democratica de I'Ensenyaments. - Col.laboració en el Curs sobre Formació del Professorat organitzat per l'I.C.E. de Santiago de Compostela durant el mes de maig sota el títol : Partic@ació escolar i 6rgans col. legiats. Concepció Gtzens: - Comunicació sobre el tema: ah transferencia del aprendizaje, visión crítica y perspectivas futuras,, al Congreso de Investt;paciónpsicológica celebrat a Múrcia durant els dies 30-31 de mars i 1-2 d'abril. Salomó Marqués: - Comunicació sobre el tema: aEl discurso sobre la Educación que se dirige a 10s padres y ayos de Mosén Cirius Valls i Geli del año 1970, a les Jornades d'Hist6ria i Cultura (Centenari' del naixement de Carles Rahola), celebrades a Girona el mes de novembre de 1981. - Comunicació sobre: aLa vida de Ripoll i l'ensenyament de la gramPtica (1 785 - 1789)~, a les VJornades d'Hist6ria de I'EducaciÓ als Pafios Catalans, celebrades a Vic del 31 de mars a 1'1 d'abril. Vktor Montero: - Comunicació sobre aLa Escuela: base de reflexión sobre la problemática esencial de la Educación~, presentada a les III Jornades de Filosofi-Filosofi de Z'EducaciÓ celebrades a Barcelona el mes de febrer. - Direcció del Seminari sobre aLa Concepción Humana y Social del uabajos, organitzat per 1'Institut Social de la Dona a Barcelona durant el mes d'abril. Erteve Pont: - Comunicació sobre aTécnicas de estirnulación para niños mongólicos, a les I Jomadas sobre Retraso Mental, organitzades per la Inspecció d'E.G.B. a Huelva durant el mes de desembre de 1981. - Professor únic a l'akea de Psicomotricitat~ del curs d'Especialització en Preescolar, organitzat per l'I.C.E. de la Universitat de Múrcia el mes de febrer de 1982. - Membre col.laborador de les IIIJomades de Filosofia-Filosofia de I'EducaciÓ durant el mes de febrer a Barcelona. - Membre de la Taula Rodona sobre *Premsa i Escola, a les IJomades sobre Comunicació i Ensenyament, organitzades per 1'I.C.E. de la Universitat Autbnoma, durant el mes de maig. Josep Maria Quintana: - Ponencia sobre aNaturaleza de la creatividad, al Symposium Nacional sobre Creatiuidad, celebrat el mes de febrer a Valencia. - Comunicació sobre econcepto de Filosofia de la Educación,, a les III Jornades de Filosofia-Filosofia de IIEducació celebrades a Barcelona durant el mes de febrer. Jaume Sarramona: - Pontncia sobre *Teoria de la Enseñanza a distancia, al Seminari sobre Disego y eualuación de programas para la educación superior a distancia: Teoríü y Práctica, celebrat a Santiago de Xile el novembre de 1981. - Pontncia sobre *La creatividad en 10s sistemas no-convencionales de educación~, al Symposium Nacional sobre Creatiuidad celebrat el mes de febrer a Valtncia. - Nomenat per la Sociedad Española de Pedagogia coordinador per Catalunya a I'organització, el proper any, del Congrés que es farh sobre Tecnologia Educativa. 4. Incidzncies del Profesorat Les més destacables son les següents: - Presa de possesió de la chtedra de Sociologia de 1'EducaciÓ per part del professor Josep M. Quintana; adjudicació provisional d'una adjuntia interina al professor Salomó Marques. - L'assisttncia de Josep M. Quintana i Jaume Sarramona a una reunió a Múrcia durant el mes d'abril per a uactar el tema del concepte i contingut de la Pedagogia General. - Adalbert Ferrández i Jaume Sarramona com a membres de dos tribunals: Adjuntia de Didactica i Agregaduria d'Hist6ria de 11Educaci6, respectivament. - Assisttncia, a finals de maig, dels professors Josep Maria Quintana i Jaume Sarramona a una reunió per a organitzar el proper Congrés Nacional de Pedagogia. 5. Altres activitats de la secció - Confertncies fetes a la Secció: Mes de febrer: Doctor Cervera (Universitat de Valtncia): Autoridad y Edzlcación hoy. Doctor Garcia Carrasco (Universidad de Salamanca): Epistemologih de las Ciencias de b Educación. Mes de marc: Margarita Martínez : El autismo, problema pedagógico. Doctor Cirigliano: La Educación abierta. Mes d'abd: Doctor Oswald J. Ruda (Universidad de Otawa): La cnks actual de Psicopedagogk Social. Mes de maig: Doctor Peiró (Universitat de Valencia): Visió interdisciplinar de /'ensenyament. - Col.laboraci6 amb d'altres entitats: - Amb el col.legi de Doctors i Llicenciats de Ctalunya, en I'organització d'un seminari sobre uAnálisis transaccional y Educación;~ a &rec del professor Gustavo Cirigliano. Celebrat el mes de mars a Barcelona. - Amb el Departament de Filosofia i l'I.C.E., ambdós de la Universitat Autbnoma de Barcelona, en I'organització de les 111 Jornades de Filosofa-Filosofa de I'EducaciÓ, durant el mes de febrer a Barcelona. - Amb la Generalitat de Catalunya en dos aspectes concrets: I. Els professors de l'iirea de Didhctica han elaborat un informe demanat per aquesta institució sobre els currículums de Cicle Mitjh. 2. Realització d'una investigació per a planificar un model de currículum per als cursos que hauran de fer els directors dels centres públics d'E.G.B. L'equip d'investigació est2 format per Jaume Sarramona (director del grup), Adalberto Ferrández, Joaquín Gairíí, Esteve Pont i Ferran Ferrer. També hi participa Pere Darder (professor de 1'Escola de Formació del Professorat d'E . G. B. ). - Amb la Secció de Ciencies de 1'EducaciÓ de la Universitat de Barcelona en unes taules rodones commemoratives del 50 aniversari de la Secció, i a les quals hi van participar com a professors de la nostra Secció, Josep M. Quintana i Jaume Sarramona. I Per últim, cal destacar la signatura d'un conveni de col.laboraci6 amb I'aInstituto de Cooperación Iberoamericano~ que per la seva importhncia destaquem, tot seguit: 6. Acord de Col.laboració entre la Secció de CiZncies de I'EducaciÓ de la Universitat Aut6noma de Barcelona i la Dirección de Cooperación Cultural del Instituto de Cooperación Iberoamericano Aquestes dues institucions es proposen de dur a terme tasques con- Pallach i continuar afrrmant aixb vol dir o que no s'ha llegit el llibre de Pallach o que si s'ha llegit i entes, hi ha interessos determinats que no volen que aquesta aportació fonamental sigui coneguda. Aquest coneixement a fons dels mestres gironins de comengament de segle -la seva tesi tracta dels mestres de Girona a la primera desena d'aquest seglefeia que fos un decidit defensor de les coses gironines. No només dels mestres i dels magisteri gironí, sinó que també era un defensor decidit del Col.legi Universitari de Girona. Era una veu de pes a les instancies barcelonines defensant el C.U.G. I no només defensava el Col.legi Universitari sinó que a nivell de classe i de departament feia d'enllag. Els alumnes de Girona teníem els mateixos textos d'Hist6ria de 1'EducaciÓ, uns fulls ciclostilats, que els companys de Barcelona. La seva epoca fou el temps que més professors de Barcelona impartiren classes a Girona. Pallach aconseguí, en la mesura del possible, que els estudiants del Col.legi Universitari sentissin seva la Universitat Autanoma de Barcelona. Salomó Marques PALLACH: UNA AGONIA APASSIONADA De llibres que ens parlin de l'amistat, n'hi molts. El curiÓs,en canvi, és el cas d'Aristbti1 que en les pagines d'un tractat d'ttica -Etica a Nico'macdedica una cinquena part de l'obra a I'amistat . Quan és pregona, l'amistat vertebra I'existencia biogriifica. Josep Pallach torna de l'exili polític quan compleix quaranta-nou anys. El Bloc Obrer i Camperol i el Partit Obrer d'Unzficació Marxista -P.O .U .M.-, que l'havien impressionat quan 'tenia disset anys, estaven ja ben foragitats de les seves entranyes. A Franga, havia patit una metanoia enriquidora que l'havia allunyat del taranna doctrinari. S'havia convertit a la lli&ertatpossi&le, tot defugint la llibertat perjiecta pel fet de ser, aquesta, una deu de dogmatisme totalitari. L'any següent a la seva tornada -el 1970-, jo formava part del jurat del *Premi de Pedagogia Antoni Balmanya~. Entre els treballs presentats, en destacava indiscutiblement un, signat per un tal Pallach. Qui seria aquell jove tan preparat? em preguntava jo, embadalit per la lectura. El premi es concedí al destacat. El mateix any 1970, vaig ingressar a l'I.C.E. de la Universitat Auta- noma de Barcelona, en el Departament d'Investigaci6. L'any sobre, hi entra un tal Josep Pallach, que es fa &rec del Departament d'orientació. Teníem els despatxos, l'un al costat de I'altre. -Escolta, li pregunto un dia, que ets parent d'un Pallach que guanya el aBalmanya~? -Sóc jo, em respongué amb una rialla cordial. El meu jove tenia més anys i més expertesa que no pas jo. A les juntes de I'I.C.E., que duraven matins sencers -calia disparar la reforma educativa que havien permb els Villar Palasí-, vaig comprendre que aquell home madur no havia entrat a la Universitat per fer carrera i ascendir, sinó que ho havia fet per servir els homes de Catalunya. Aquesta actitud desinteressada, gratuiita i apassionada, em colpí per dins. Em naixia un amic. El 1972, juntament amb la Maria Rúbies, organitzavern i engegiivem, en Pallach i jo, I'Escola Normal de l'Aut¿jnoma, que el segon curs ja comen~a les classes a Sant Cugat. Més tard, tots dos tornarem a treballar exclusivament a la Facultat de Lletres. L'emoció amistosa ampliava la seva xarxa. Animant en Pallach el Departament de Citncies de 1'Educació, m'invith -jo sóc del Departament de Filosofiaa fer-me &rec de la Filosofia de 1'EducaciÓ. Molts cops tornava a Barcelona amb ell. M'engresco amb les seves idees polítiques. Havien desaparegut totes les vacances de Nadal. S 'estrenava, inepte, com cada any, el 1977. La radio em clava un cop que em deixa esmaperdut. Pallach ha mort. No m'ho crec. Telefono. Pallach ha mort. Em trobo plantat davant del seu cadaver, a la seu del Partit Socialista que ell fundh. El miro. Té una gota de sang coagulada tocant el nas. Se m'escapen les lliigrimes. Només havia plorat, abans, dos cops. Llavors de la mort de la mare -molti per la mort del pare -menys. L'amic, ara, era despulla. Actualment continuo ensenyant Filosofia de 1'Educació tal com en Pallach havia desitjat. Des de la meva nineta intel.lectual, com situo el pensament pedagagic de Pallach?; el seu pensament és ag6nic i viu de la lluita. Aquesta Es la hiphtesi que formularia i que una tesina o una tesi doctoral podria validar o invalidar. La dinamica que sosté la pedagogia de Pallach és antaganica. De que s'alimenta la lluita d'aquest home?: de voler salvar ensemns l'individil i la col.lectivitat. Hi ha pedagogs que s'inclinen exclusivament pel primer; d'altres pel segon. Són pedagogies que intel.lectua1ment viuen en pau amb si mateixes. La d'en Pallach, en canvi, viu en guerra. Venera 1'Escola Nova i, de retruc, enllaca amb una lííia de pensament que s'enceta en l'empirisme -Humei continua en el positivisme -la seva estima per Durkheim era notable-, sense descurar ni el liberalisme ni el pragmatisme. Si s'hagués lliurat a aital concepció, hauria acceptat integralment com a valuosos el behavionisme, el cientisme, el neopositivisme i el tecnologisme, cosa que no féu mai. Per qui??, perqui? una altra concepció negava, en la seva Pnima, aquesta primera. Jo crec que fou més l'anarquisme -un Proudhom, posem per casque no pas el maixisme, la concepció que en ell representava la col.lectivitat . Em refereixo, és clar, al Pallach madur. Si només hi trobéssim aquest vessant, en Pallach hauria aplaudit l'autogestió -no parlo de cogestióexagerada i Pdhuc la supressió de 1'Escola. Estava ben lluny de tot aixa. El seu pensament pedagagic s'explica des del conflicte entre individu i col.lectivitat, entre antropologies individualistes i antropoligies col .lectives. Volia salvar ensems la llibertat i l'eficicia. Hipatesi, com deia, a provar. Per a acabar, presento una primera llista d'escrits -publicatsd'en Pallach, que poden servir d'esperó a algun jove que vulgui fer recerca. Esbó~ de bibliografia de Josep Pallach 1. L 'adolesce'ncia i la formació de la personalitat Premi Serra Hunter als Jocs Florals de Perpinyi, 1950. 2. Les personnalités preferés des éle'ves. (Amis de Skres, N? especial sur les expériences pilote, (45-46), París, 1958. 3. La télévision et les enfants du Lycée de Montgeron (Éducation et Bibliotheques, n? 10), París, I.P.N. 4. Les loisirs de l'enfant a' la maison (Éducation et Bibliothsques, nP I), París I.P.N. 5. El gran problema: Escola i ensenyament per a tots Ediciones Ibérica, PerpinyP, 1964. 6. Pedagog2 y Sociedad Ediciones Clandestinas , año 1964. 7. Instituts-Pilot i reforma de l'ensenyament mi@ <<Premi Antoni Balmanya~, 1970. Ed. Nova Terra, 1971. 8. La democra'cia, per fer que'? Nova Terra, Barcelona, 197 5. 9. La explosión educativa Salvat, Barcelona, 1975. 1 O. Orientación Post-escolar Publicado por el I.C.E. de la U.A.B. 11. Els mestres pablics i la reforma de l'ensenyament a Catahnya Ed. CEAC. 12. Articules publicados en España -Corre0 Catalán, Noticiero Universal, Avuiy Francia. 13. Les terceres vies Ed. Nova Terra, 1975. 14. Baltasar Porcel: Josep Pallach Ed. A.C., 1977. 1 5. El nostre combat Ed. ContemporPnies, 1977. Octavi Fullat PERFIL DE UN EDUCADOR Señores profesores y alumnos del Departamento de Ciencias de la Educación: Tengo el encargo de abrir este acto de recuerdo y homenaje al que fuera en vida un amigo inestimable, un educador sin par y un hombre de haceres y sentimientos transparentes y de un valor humano digno de imitar: Josep Pallach i Carola. Hace, por estas fechas, cinco años ya que fuimos sacudidos violentamente en nuestros rnás íntimos sentimientos al conocer el fallecimiento del amigo Pallach. Toda la familia universitaria ese dia vio violentarse la razón lógica que media entre la vida y la muerte. El destino nos sorprendió -una ve2 máscon un hecho que rompe cualquier razonamiento científic0 y mental sobre las relaciones de las cosas, hechos o fenómenos del universo: una vida académica, vanguardia ética de la profesión docente universitaria, en una instancia histórica singular de nuestra vida nacional, dejó de <ser)> para pasar al recuerdo que cada dia se hace rnás y rnás profundo y ejemplar. Un educador social, sobre el cua1 la clase política y dirigente de una comunidad que emprendia una vez rnás el camino de la armonía, de la paz y de la construcción del futuro, se vio, en horas, huérfana del dirigente rnás preclaro. Un amigo, un consejero, un guia revestido de 10 rnás selecto de 10s valores humanos , desparecía de nuestra vida material. Fue para muchos, aquella fecha de cinco años atrás, emprender una nueva relación con aquel que en vida -qui26 sin saberlonos hizo sentirnos útiles a nosotros mismos. Cuando el nombre de Pallach ya se ha hecho y convertido en una institución digna de ser recordada a niveles rnás representativos de la vida pública catalana y española; cuando se inicia la coronación o culminación de una vida de estudio universitari0 de nuevas generaciones que no tuvieron la suerte de vivir la relación directa con el educador que recordamos; y cuando.. . por otras muchas y significativas razones, nuestro Departamento cree llegada la hora de asumir la responsabilidad institucional de recordar y rendir el nunca bien merecido homenaje que merece aquel que en vida fue la piedra angular de la vida academica y organizativa de nuestro Departamento de Ciencias de la Educación. Y esta hora es este momento en que nos reunimos en la comunidad del recuerdo al educador. Por eso hoy, como parte y contenido de este homenaje, nos hablarán del insigne educador usus profesores y arnigos,. Los profesores Octavi Fullat, Salomó Marqub y Jaume Sarramona serán 10s que, en la lengua tan querida y defendida por Pallach: ala nostra llengua catalana,, ofrecerán con sus mensajes nuestro homenaje al arnigo y educador Josep Pallach i Carola. Muchas gracias : Víctor Montero E.