Ressenyes

116 Faventia 1611, 1995 Ressenyes anés directament als volums anuals que publiquen Antonio Alvar i Alicia Arévalo sobre Bibliografia de 10s estudios clásicos en España (Ediciones Clhsicas, Madrid) i, també, a l'article d'Antonio Alvar, <cobras de referencia sobre el mundo clásico,>, Tempus. Revista de actualizacion cientljcica, 1 (1992), p. 6-67. La mateixa Tempus, a través de la seva secció <<Revista de revistas,,, pot ajudar no poc en aquesta recerca. Les diferents bibliografies, com dkiem, estan agrupades per autors, perb quan les cccircumsthncies liteririem ho demanen, s'amplia aquesta unitat a termes més amplis (v.g. <<Catullo e i Neotericis), arribant fins i tot a algunes consideracions genkriques (v.g. <<I1 mimo letterario,)). Pel que fa al seu contingut, ens interessa remarcar que cada apartat bibliogrBfic comenGa amb una valoració dels més importants instruments de treball sobre cada autor: bibliografia de bibliografies, edicions i concordances. Segueix amb l'obra i acaba, sempre que és possible, amb referbnmés ens presenta a1 classici e la stampa,,, és a dir, magnífiques reproduccions d'algunes primeres edicions d'autors com Terenci, Virgili, Catul, Livi, etc. Precisament per la qualitat i l'interks que en tots els volums han despertat les lamines que s'hi incloi'en, ens hauria també agradat que en els índexs generals s'hi hagués dedicat un apartat a les il.lustracions (i no solament amb especificació de l'origen de la peGa fotografiada, sinó també de la mateixa fotografia utilitzada). La impressió final que ens proporcionen, tant el volum que ara recensionem, com tota la col~lecció, és que ens trobem davant d'un treball molt important que marca un camí nou i diferent en l'estudi de la literatura llatina i que s'ha de convertir, per tant, en una referbncia futura ineludible en els estudis. Joan Gómez Pallar2s cies a la histbria de la transmissió manuscrita BERSCHIN, W. ( 1986- 199 Biographie i a la seva fortuna (la seva recepció posterior). La bibliografia acaba amb un índex und Epochenstil im lateinischen alfabktic d'autors antics i temes tractats en Mittelalter. Bd. I (358 P.), I1 (337 p.1, ella, per facilitar-ne ei seu ús i per intentar, 111 (484 P.) = Quellen Unterpotser, superar un greu entrebanc que hem suchungen zur lateinischen Philologie detectat al final del volum. En la confecció des Mittelalters. Bd. VIII-X. Stuttgart: dels índexs analítics generals (cegenerals,) equival per nosaltres als cinc volums de <<L0 Spazio.. .,, no s'ha tingut per res en compte el volum cinqub, com si no existís: aquests índexs, complets i molt ben realitzats (que són de crnomi e delle cose notevoli*, <<dei passi citati,,, delle testimonianze scritte,, i c<degli studiosi citati*), no inclouen cap dada del darrer volum. Entre els dos índexs (el dels autors tractats al volum i els generals) s'hi ha inclbs també (en cada volum ha estat un punt de referkncia important) un apartat dedicat a reproduccions d'imatges relacionades amb el contingut dels llibres. En aquest volum cinquk hi trobem catorze monedes que ens han transmks et1 volti del poterer, és a dir, iconografles d'emperadors i algunes de les seves mullers; una segona sbrie de catorze lamines Anton Hiersemann Verlag. Amb l'aparició recent del tercer i darrer volum de Biographie und Epochenstil im lateinischen Mittelalter del professor Walter Berschin, és arribat el moment oportú de fer un comentari al conjunt d'aquest nou treball del catedrhtic de Filologia Llatina Medieval i Moderna de la Universitat de Heidelberg. La dkcada dels vuitanta ha estat extraordinkiament fructífera pel professor Berschin i, de retruc, per tots aquells que ens interessem pel m6n medieval i la seva comunicació escrita en llengua llatina. En efecte, el seu volum sobre Griechisch-lateinisches Mittelalter, Bern, 1980 (llibre del qual també s'ha fet una recensió en aquesta revista: vid. Faventia 12/13, 1990-1991, p. 489-491), oferia una llum definitiva sobre la influbncia de Ressenyes Faventia 1611, 1995 117 les lletres gregues en la cultura manuscrita medieval (massivament cellatina,), a més de remarcar també les ombres on aquesta influkncia no havia estat tan forta o, si més no, havia estat mal estudiada (a Espanya, per exemple). Al mateix temps, el volum es convertia en un model de com es pot fer una recerca de primera mi amb els manuscrits com a instruments i no com a finalitat en ells mateixos. A partir de 1981 (com ell mateix confessa al prefaci del volum I), va concretar-se el seu interb pel gbnere biogrific en un trebail monogrVic que havia d'estudiar-10, en la seva evolució estilística, al llarg dels primers segles de 1'Edat Mitjana. Amb la seva habitual dedicació i ripid treball, el professor Berschin publicava el 1986 un primer volum sobre el tema i el 1988 sortia el segon (tots dos, com no podia ser d'altra manera, amb recensions elogioses a revistes de prestigi com la Revue des Etudes Latines o els Mitteilungen des Instituts fur osterreichische Geschichtsforschung). Ara, a mitjan 1992 (encara que amb data de 1991), ens arriba el tercer volum. El conjunt ens proporciona, diguem-ho ja d'entrada, una eina de treball de primera magnitud que es convertiri, també, en un punt de referkncia important, per dues raons: 1. No existia, abans de l'aparició d'aquest treball, una monografia que estudiés, en el seu conjunt, la histbria del gbnere literari de la biografia a l'Edat Mitjana. Com gairebé sempre, el professor Berschin toca ferro, perqui: era especialment greu que aquest estudi no existís per una &poca on la biografia de les persones notables (fonamentalment al voltant de la religió) és un eix fonamental del coneixement, un mirall d'exempla on els ciutadans, lectors o oi'dors, es volien mirar constantment. 2. Una vegada més, el treball de Berschin es converteix, per nosaltres, en un model que cal seguir en els estudis medievals perqui: s'hi combina, amb una saviesa difícil de superar, la utilització de les fonts manuscrites (de primera mi) amb la literatura secundiria. El conjunt de l'obra té, també, dues claus de lectura. La primera afecta la persona interessada en la cultura medieval, que no sigui especialista i no domini la llengua llatina: Berschin ha pensat en ella i ha construi't un discurs de lectura molt agradable, on els textos llatins sempre són oportunament identificats i, a més, tradui'ts. No direm que els llibres es puguin llegir com si fossin una novel.la, perb si que són accessibles i de lectura tan planera com, per exemple, el ccCurtius,> o el ctHiguet,,. La segona interessa l'especialista, qui, a més de disposar d'un estudi de conjunt que abans no existia, trobar2 al final de cada llibre una tria de les biografies llatines més significatives agrupades tematicament, amb una referkncia a les pigines de l'estudi i una altra editorial. Aquesta tria, a més, va acompanyada d'una taula cronolbgica que ajuda a situar més bé els diferents grups i autors. Sens dubte, aquesta part final de cada llibre (vol. I, p. 325-340; vol. 11, p. 307-319; vol. 111, p. 431-458), llegida amb els comentaris que Berschin fa de cada text, ser& un punt de partida de molts treballs posteriors. Els tres llibres mostren, en el seu desenvolupament cronolbgic, la histbria de la biografia, des del segle 111 fins al x en les zones culturalment més significatives dlEuropa. Al nostre entendre, les dificultats que s'havien de resoldre en aquest estudi eren dues: per una banda, la ceqüestió cronolbgica,> (difícilment al llarg de tants segles i en tantes contrades diferents podrem estudiar des d'un sol punt de vista un gknere literari); per l'altra, la prbpia definició del gknere literari, que permeti detectar realment qui: cal estudiar. El professor Berschin resol magníficament bé tots dos problemes a la seva Introducció general (vol. I, p. 3-32), que es converteix, pel nostre gust, en una de les peces fonamentals del seu treball. Una cita de sant Jeroni pot resumir bé l'actitud de l'autor davant de la qüestió cronolbgica: ipsa latinitas et regionibus quotidie mutatur et tempore. La seva recerca té en compte tant les variacions que pot provocar el pas del temps en el gknere literari (els volums I i I1 en són una bona mostra, perqui: 1'1 abra~a des de la Passi6 Perpetuae, inicis del 118 Faventia 1611, 1995 Ressenyes segle EI, fins als Dihlegs de Gregori el Gran, mentre que el EI va del 750 fins al 920), com les especificitats locals (el volum 11 parla de la biografia merovíngia i després del gbnere a Espanya, Ithlia i les Illes). L'assumpte, més delicat, de la definició del gbnere, que ha de condicionar el desenvolupament de la monografia, és resolt d'una manera ingrata per l'autor, perqub ofereix un concepte molt ampli del gbnere biogrhfic, la qual cosa implica, lbgicament, molta més feina (millor per nosaltres, perb!): ccBiographie [. . .] als Lebensbeschreibung [. . .] Wir verstehen unter Biographie alles, was es an mittelalterlicher Lebensbeschreibung gibt: vita, passio, gesta, legenda teilweise auch historiae translationes und rniracula (vol. I, p. 21)~. La realitat, perb, és que el mateix autor és conscient que no tot el que hom podria incloure dins d'aquesta definició mereix una atenci6 especial. Per tant, en aquest treball hom hi observa una selecció (no perden de vista que l'exhaustivitat hauria suposat un treball sobre més de 1.000 textos!) que es realitza a partir de tres criteris: s'hi estudien sobretot aquelles biografies considerades més importants per a l'evolució del gbnere (Berschin les anomena ccC1hssics de la Biografia,); en segon lloc, aquells textos que, des d'un punt de vista literari o histbric, han despertat més ~nterbs en la seva posterioritat i, en darrer terme, aquelles vitae que han resultat més significatives des d'un punt de vista formal. L'objectiu final és oferir una panorhmica del desenvolupament histbric del gbnere sota dues preocupacions (la primera de les quals és constant en Berschin): 1. La llengua llatina de 1'Edat Mitjana no és morta, sinó que mostra una viva evolució al llarg dels segles (en paraules de F. Blatt, que l'autor cita no sense ironia, ccc'est une morte qui se porte gaillardement,, -vol. I, p. 30 i nota 92-). 2. Els estudis sobre la llengua i la literatura medievals s'han de basar, sempre que es pugui, en el testimoni directe i no manipulat dels manuscrits a través dels quals es va transmetre aquella cultura (ccsoweit moglich wird auf die Handschriften rekurriertr -vol. I, p. 3 I-). El primer resultat del treball, sens dubte, omple a bastament els objectius marcats per l'autor: en els tres volums són estudiades gairebé cinc-centes biografies al llarg de set segles de la histbria dtAlemanya, Fran~a, Ithlia, Espanya i les Illes Brithniques, que ofereixen un riquíssim panorama cultural. Hi ha uns altres resultats de Biographie und Epochenstil im lateinischen Mittelalter que el professor Berschin no treu a la llum, potser perqui? la seva modbstia li ho impedeix, perb aquesta es una de les feines de qui llegeix per comunicar-ne la seva impressió: nosaltres en volem remarcar dos, que considerem gairebé tan importants com la recerca en ella mateixa i que han de fer reflexionar tothom que es dedica a aquest ofici. En primer lloc, els estudis de literatura llatina medieval són, també, una font immillorable per conbixer la llengua llatina. Poder demostrar que existeix una successió evolutiva en un gbnere literari al llarg de set segles (com fa ~irschin en el seu treball) és demostrar que també existeix una llengua viva que dóna suport a aquesta evolució. 2. Cal tornar a escriure la histbria de la literatura de 1'Edat Mitjana, perb a travbs del que ens expliquen els manuscrits on fou escrita i transmesa. Per les raons que hem intentat resumir aquí i pel contingut mateix del treball, que per raons bbvies només podem presentar, pensem que aquests darrers llibres del professor W. Berschin han de retenir tota l'atenció dels especialistes i s'han de convertir, una vegada més, en model (científicament parlant) i en motor (ideolbgicament parlant) de futures recerques. Joan Gómez Pallaris HORSFALL, N. (1991). Virgilio: l'epopeu in alambicco. Napoli, 160 p. cccominciai a studiare Virgilio attentamente venticinque anni fa ed ho continuato quasi