Ressenyes

112 Faventia 16/1. 1995 Ressenves fessora Tepedino és acurat i minuciós, i constitueix un exemple de com ha de ser duta a terme una investigació filolbgica. L'edició dels fragments abraqa les citacions i els textos papiracis que ens forneixen dades sobre la biografia de Polié (phgs. 8 1 - 90), Dicta (pig. 91), A Scriptis certis (citacions dels diversos llibres ja esmentats (pigs. 91-1 10), A Scriptis Incertis (pags. 110- 11 1) i Fragmenta Dubia (pigs. 11 1-1 12). A partir de la pagina 1 15 hi ha la versió italiana {dels fragments (pags. 115-129) i el llibre es clou amb un comentari textual i filolbgic molt recomanable que corona molt dignament el treball. Sengles índexs d'autors i de noms clouen el llibre, ja des d'ara indispensable per als qui vulguin conbixer concretament la figura de Polib, i més generalment el moviment epicuri des dels seus mateixos inicis. Manuel Balasch FILODEM (1991). Storia del filosofi. Platone e Z'Academia. Edizione, traduzione e commento a cura di Tiziano Dorandi Bibliopolis. Napoli. El present llibre és l'edició dels papims herculanesos 1021 (P) i 164 (p), per aquest ordre, que contenen una pari considerable de l'obra, altrament perduda, de Filodem Historica dels filbsofs (CBvrcttb~ tQv rp~hoaocpov). P conté materials per a les vides de Plató i dels acad'ernics fins a Antioc i Aristó d'AscalÓ, extrets de fonts molt diverses i que Filodem refongué. Sembla que l'ordre que presenten les columnes del papims no és aquell en qui: les redacta Filodem, i el profesor Dorandi, després de discutir les diverses propostes que s'han fet sobre aquest aspecte, basant-se principalment en treballs de Gaiser, el savi alemany que tant s'ha distingit en la teorització sobre les doctrines no escrites de Plató, estableix el text seguint l'ordre cronolbgic dels successius directors de I'Acadbmia. Dorandi rebutja la hipbtesi de Laserre, que defensa una sola font per a tot P, i referma les tesis de Gaiser amb acotacions originals d'ell. Segons aixb, la font més antiga seria Dicearc, que s'acabaria a I1 4-5; el que segueix fóra de Filocor, amb notícies ;obretot de l'activitat personal de Plató a 1'Acadbmia; aquesta font, Filocor, es clouria a Ii 37-38, perd reapareixeria a la col. V. Les columnes X-Z (assenyalades així per l'editor) serien text del propi Filodem, una biografia de Plató amb fets altrament ben coneguts, com les seves estades a Sicíiia, la seva venda com a esclau i el seu alliberament posterior, a l'illa d'Egina. De tota manera, hi ha algun petit detall que no encaixa amb el que sabem per altres historiadors, sobretot el fet que Filodem estableix ja un viatge a l'illa mediterrbia immediatament després de la mort de Sbcrates; aixb, entre d'altres, ho defensava l'historiador Neantes, per la qual cosa no es pot excloure que Filodem depengui d'aquest autor en més detalls que no podem esbrinar. També la mort de Plató que ens ex~lica Filodem és més aviat novel4esca: hauria estat ocasionada pel disgust amb qub el filbsof va sentir un ritme dactílic acompanyat amb música de flauta, als ulls d'ell un gros disbarat. Tal com l'edita el professor Dorandi, a la col. VI comenGa prbpiament la histbria de 1'Acadbmia amb la presidbncia dlEspeusip, nebot de Plató; aquí hi hauria una contaminació de fonts, Diocles i Diodor. Les columnes VII-VI11 representen un salt endarrera, amb la vida de Xenbcrates, i probablement se'ns explicaven també activitats de Plató extrafilosbfiques, com les de polític i ambaixador d'Atenes. Les columnes IX-X presenten la vida d'Herhclides Pbntic, un home llest i aprofitat que provi d'interpretar a favor seu un oracle de Delfos, segons l'opinió més corrent, que Filodem tanmateix rebutja. Comenqant al final de la col. X i en tota l'XI hi ha la vida de Quer6 de Pel.lene, un esportista doblat de filbsof, deixeble directe de Plató i de Xenbcrates. Fóra el fundador, a més a més, de la ciutat de Queronea, la qual cosa es narra expressament a la col. XII. Les columnes XIIIXIV-XV tenen la biografia de Polemó, la font de la qual és Antigon de Carist. Ressenves Faventia 1611. 1995 113 Filodem ens n'explica la vida: al final d'una joventut dissoluta Xenbcrates el converteix a la filosofia, en la qual tanmateix defuig les qüestions massa metafísiques, i es planteja els problemes prhctics de la vida; és un fervent admirador de Píndar. També es descriuen aquí les vides de Crates i de Chntor. Filodem és interessant perqub té una visió bticament determinada de la vida, tot i que a la col. XIII se'ns diu que fou acusat davant dels tribunals per la seva mateixa dona per maltractaments. No hi ha, doncs, gaire coherbncia. A la col. XVII comenFa la vida dlArcesilau, que s'allarga fins a la col. XX. Aquí la font és ben coneguda, Dibgenes Laerci. Per a Dorandi hi ha, esparses per tota l'obra, noticies extretes de Filip d'Opunt, perb no de primera mi, sinó ja procedents de reculls o de centons. L'edició del text grec és acuradíssima, amb una traduccció italiana molt exacta i unes notes que aclareixen des de tots els punts de vista els nombrosíssims problemes que el text, ple de llacunes, presenta. Una edici6 modblica, en fi, que des d'ara ser2 imprescindible en l'estudi d'aquest emdit de Gadara, de cronologia incerta, perb en tot cas no anterior al 110 aC. L'unic retret que en tot cas es podria fer al professor Dorandi és que desconeix l'article de la professora Montserrat Jufresa <<Sobre Filodemon dins el Boletín del Instituto de Estudios Helénicos de la Universidad de Barcelona X - 1976, pigs. 15-73. Manuel Balasch CAVALLO, G.; FEDELI, P.; GIARDINA, A. (1991). Lo Spazio Letterario di Roma Antica. Vol. V: Cronologia e Bibliografia della letteratura latina. Roma, 730 p. + 28 18mines. La col~lecció de volums que conforma Lo Spazio Letterario di Roma Antica ha arribat al seu punt culminant amb una celeritat i competbncia envejables. A Faventia 12/13 (1990/1991), p. 466-468, donhvem notícia de l'aparició del primer llibre (amb data de 1989!) i tot just tres anys després (el volum cinqub du la data de desembre de 1991) l'empresa ha arribat a la seva conclusió. Si tenim en compte l'envergadura del treball, tant fisica com inteblectual, no podem fer altra cosa, d'entrada, que felicitar els editors ctfisics,, del projecte (Salerno Editrice) i també els ccintel.lectualsr (Guglielmo Cavallo, Paolo Fedeli i Andrea Giardina). En la recensió que cithvem supra ja parlavem una mica dels continguts dels diferents volums, tot i que l'kmfasi el poshvem en el comentari del llibre primer, dedicat a la ccProduzione del Testo,. Per aquesta raó, se'ns permetri ara que ens concentrem exclusivament en el volum cinqub, i darrer, dedicat a la <<Cronologia e Bibliografia della letteratura latina,,. Com el mateix títol del llibre indica, aquest esta dividit en dues parts clarament diferenciades (fins i tot tipogr8ficament): la primera, és dedicada a la <<Cronologia della letteratura latina> i la segona, a la <<Bibliografia della letteratura latina,,. Pel que fa a la primera part, només n'apuntarem alguna remarca general. Esth signada per Marilena Maniaci (que és, a més, també la responsable dels índexs analítics generals dels cinc volums i de la redacció general de tota l'obra) i tant l'autora com els directors han decidit oferir-la dividint cada doble phgina que s'obre davant del lector de la manera següent: el full de l'esquerra esta dedicat a recollir les dades més importants sobre &toria e Istituzioni civiche>> i el de la dreta (amb una compaginació que respecta la comparació entre els anys en qui: van succeir els fets que es relacionen), les dades sobre c<Letteratura e vita culturale>,. La lectura, doncs, d'aquesta cccronologia* permet seguir d'una manera global, al llarg de 145 pigines, l'evolució de la cultura literhia llatina en relació amb els principals fets histbrics amb qui: es va poder relacionar. Hi trobem un primer defecte: la cronologia no té cap introducció (ni mínima ni breu) que ens expliqui una mica els criteris que s'hi