Ressenyes

Faventia 1611, 1995 111-128 RESSENYES POLIENO (1 99 1). Frammenti. Edizione, traduzione e cornmento a cura di Adele Tepedino Guerra. Napoli. Aquesta edició dels fragments de Polib és el segon volum de la col~lecció de fragments de Mestres Epicuris dirigida pel professor M. Gigante. Polib morí dins el bienni 2781277, sis o set anys abans de la mort del mateix Epicur. Aquesta fixació és recentíssima, i cal dir que la professora Tepedino és la primera a consignar-la en una edició. Altrament, a la introducció (phgs. 25 SS.) se'ns dóna hpliament la biografia del filbsof epicuri, amb un excel.lent comentari sobre els punts dubtosos o incerts de les distintes fonts, precisant sempre les dades més versemblants. En un segon apartat de la mateixa introducció (pags. 33 SS.) es passa revista ais titols conservats de les obres de Polib. En el primer dels seus llibres, De definitionibus, remunta ni més ni menys que als vells filbsofs pre-socratics. Efectivament, Tales de Milet fou el primer que definí el nom, i ja Dembcrit i els pitagbrics, abans del mateix Sbcrates, a qui la filosofia deu el concepte de definició com a gbnere prbxim més diferbncia específica, slesforG&en a definir conceptes particulars, com el fred i la calor. Hipbcrates de Cos provh de definir la medicina, perb fou pricipaiment Plató el qui insistí en el guany socrhtic, i la professora Tepedino remarca com entre els epicuris Polib és 1'6nic que es preocupa metodolbgicament per la definició. En un segon grup de llibres, De philosophia I, Adversus aristonem, i en les seves cartes (Epistulae), Polib s'ocupa de temes de teologia, perd d'aquest aspecte n'estem malauradament molt mal informats per deficibncies de la tradició; de tota manera, sí que es veu el paper actiu de Polib en la lluita aferrissada contra les escoles advershries, principalment i'estoica. Probablement aquí Polié no s'apartava gaire de les doctrines d'Epicur: els déus existeixen, per6 no es preocupen dels homes; de tota manera, aquests els han de retre culte i imitar les seves virtuts: aixb és garantia de felicitat (atarkia). També hi ha el rebuig d'algun vici concret, com la mentida i el perjudici com a garantia de felicitat. La professora Tepedino estudia amb detall totes aquestes doctrines en Epicur mateix i en els mestres epicuris. En un tercer grup de llibres (pags. 55 SS.), Adversus rhetores (el títol és insegur, potser és Adversus rhetoricam, s'estudia el pensament matematic de Polib. L'últim dels llibres esmentats era una presa de posició contra Euclides. Aquí Polib es mostra com a defensor resolut de les teories matemktiques d'Epicur i de la seva escola; fou, sens dubte, en aquesta qui més profundament cultiva la cibncia matematica. En el seu tractat Adversus rhetores Polib fa una decidida defensa de l'oratbria de Dembstenes, que es veia contestada per tdrics de les escoles rivals, com Metrodor. L'estudi de la pro- 112 Faventia 16/1. 1995 Ressenves fessora Tepedino és acurat i minuciós, i constitueix un exemple de com ha de ser duta a terme una investigació filolbgica. L'edició dels fragments abraqa les citacions i els textos papiracis que ens forneixen dades sobre la biografia de Polié (phgs. 8 1 - 90), Dicta (pig. 91), A Scriptis certis (citacions dels diversos llibres ja esmentats (pigs. 91-1 10), A Scriptis Incertis (pags. 110- 11 1) i Fragmenta Dubia (pigs. 11 1-1 12). A partir de la pagina 1 15 hi ha la versió italiana {dels fragments (pags. 115-129) i el llibre es clou amb un comentari textual i filolbgic molt recomanable que corona molt dignament el treball. Sengles índexs d'autors i de noms clouen el llibre, ja des d'ara indispensable per als qui vulguin conbixer concretament la figura de Polib, i més generalment el moviment epicuri des dels seus mateixos inicis. Manuel Balasch FILODEM (1991). Storia del filosofi. Platone e Z'Academia. Edizione, traduzione e commento a cura di Tiziano Dorandi Bibliopolis. Napoli. El present llibre és l'edició dels papims herculanesos 1021 (P) i 164 (p), per aquest ordre, que contenen una pari considerable de l'obra, altrament perduda, de Filodem Historica dels filbsofs (CBvrcttb~ tQv rp~hoaocpov). P conté materials per a les vides de Plató i dels acad'ernics fins a Antioc i Aristó d'AscalÓ, extrets de fonts molt diverses i que Filodem refongué. Sembla que l'ordre que presenten les columnes del papims no és aquell en qui: les redacta Filodem, i el profesor Dorandi, després de discutir les diverses propostes que s'han fet sobre aquest aspecte, basant-se principalment en treballs de Gaiser, el savi alemany que tant s'ha distingit en la teorització sobre les doctrines no escrites de Plató, estableix el text seguint l'ordre cronolbgic dels successius directors de I'Acadbmia. Dorandi rebutja la hipbtesi de Laserre, que defensa una sola font per a tot P, i referma les tesis de Gaiser amb acotacions originals d'ell. Segons aixb, la font més antiga seria Dicearc, que s'acabaria a I1 4-5; el que segueix fóra de Filocor, amb notícies ;obretot de l'activitat personal de Plató a 1'Acadbmia; aquesta font, Filocor, es clouria a Ii 37-38, perd reapareixeria a la col. V. Les columnes X-Z (assenyalades així per l'editor) serien text del propi Filodem, una biografia de Plató amb fets altrament ben coneguts, com les seves estades a Sicíiia, la seva venda com a esclau i el seu alliberament posterior, a l'illa d'Egina. De tota manera, hi ha algun petit detall que no encaixa amb el que sabem per altres historiadors, sobretot el fet que Filodem estableix ja un viatge a l'illa mediterrbia immediatament després de la mort de Sbcrates; aixb, entre d'altres, ho defensava l'historiador Neantes, per la qual cosa no es pot excloure que Filodem depengui d'aquest autor en més detalls que no podem esbrinar. També la mort de Plató que ens ex~lica Filodem és més aviat novel4esca: hauria estat ocasionada pel disgust amb qub el filbsof va sentir un ritme dactílic acompanyat amb música de flauta, als ulls d'ell un gros disbarat. Tal com l'edita el professor Dorandi, a la col. VI comenGa prbpiament la histbria de 1'Acadbmia amb la presidbncia dlEspeusip, nebot de Plató; aquí hi hauria una contaminació de fonts, Diocles i Diodor. Les columnes VII-VI11 representen un salt endarrera, amb la vida de Xenbcrates, i probablement se'ns explicaven també activitats de Plató extrafilosbfiques, com les de polític i ambaixador d'Atenes. Les columnes IX-X presenten la vida d'Herhclides Pbntic, un home llest i aprofitat que provi d'interpretar a favor seu un oracle de Delfos, segons l'opinió més corrent, que Filodem tanmateix rebutja. Comenqant al final de la col. X i en tota l'XI hi ha la vida de Quer6 de Pel.lene, un esportista doblat de filbsof, deixeble directe de Plató i de Xenbcrates. Fóra el fundador, a més a més, de la ciutat de Queronea, la qual cosa es narra expressament a la col. XII. Les columnes XIIIXIV-XV tenen la biografia de Polemó, la font de la qual és Antigon de Carist.