El Carmen nuptiale d'Antonio Agustín

Faventia 1611, 1995 87-98 El Carrnen nuptiale dlAntonio Agustín Joan Carbonell Manils Universitat Autbnoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Abstract This article makes known an inedited poem of Antonio Agustín (1517-1586), imitated from Catullus, composed on the occasion of the wedding of his sister, Isabel Agustin, and the Duke of Cardona. This epithalarnium reveals us a very good expert on the humanae litterae in spite of his age and his law studies. The author has yet published others articles about Agustín and has comented another catullian poem. Sumari Unes noces conflictives Una traducció El poema Conclusió Comentari En una altra ocasió vhem publicar un comentari sobre un altre dels poemes que configuren i'obra en llatí d'Antonio Agustin (15 17-1586), com a resultat parcial dels estudis que fa anys realitzem sobre la persona i l'obra d'aquest humanista saragossh1. En aquell moment ja virem insinuar que la seva composició coneguda com a Carmen nuptiale no estava publicada, malgrat les notícies divergents que apareixen en algunes obres dedicades a l'estudi de la seva personalitat2. Així, el fet que no higim canviat d'opinió ens empeny a donar-la a conkixer en aquestes phgines. 1. CARBONELL, J. (1990-91). <<Entorn a un poemet catul.lil d'Antonio Agustín~. Annals de l'institut d'Estudis Gironins. 1n honorem Dolors Condom i Gratacbs, 31, p. 141-53. L'obra poktica d'Agustin ha estat també publicada i tractada en les Antonii Agustini Opera Omnia, 7 vols., Lucca (1765- 74). I1 (1766): 70.74, 101-2; VII (1772): 193; ANTOXIO, N. (1783). Bibliotheca Hispana Nova, Matriti, vol. I, p. 99; FLORES SELLES, C. (1974). Jo. M. Metelli Sequani I.C. epistulae quaedam et opuscula duo, Granada. Introducció IX; FLORES SELLES, C. (1979). ~Antonio Agustín, estudiante en Italia,,. VERDERA, E. (ed.) (1979). El Cardenal Albornoz y el Colegio de Espaia VI, Studia Albornotiniana 37, p. 315-75 (370-2); CLOSA, J. (1984). <<D. Antonio Agustín y la poesia clásica y humanística>>. Universitas Tarraconensis. Serie de Filologia 7, p. 17-32: i per ALCINA, J. (1990). aEntorn a les idees literkries d'Antonio Agustí>> , Jornades d'Histbria: Antoni Agustín (1517-1586) i el seu temps, 2 vols., II, p. 35-40 (39-40). 2. CARBONELL, J. (1990-91), 149 n. 40. 88 Faventia 1611, 1995 Joan Carbonell Manils Unes noces conflictives En l'article esmentat ja vaig escriure unes ratlles per situar cronolbgicament la com- ]posició d'aquest epitalami, fet amb motiu de les noces de la germana d'Antonio Agustín i el duc de Cardona3 La consulta de nous documents, perb, i la publicació d'altres ens han aportat algunes informacions noves, que van corroborant dues intui'cions inicials nostres. En primer lloc, el casament &Isabel Agustín i del duc de Cardona tingué com a causa principal l'afany d'ascendir en l'escalafó social i aconseguir el prestigi de l'aristocricia. En segon lloc, la situació legal i testamentkia que s'esdevingué d'aquestes noces va poder influir negativament en el cursus honorum del nostre humanista. Vegem-ho breument. La germana d'Antonio Agustín, Isabel, es casi el mes de marq de 1540 en segones núpcies amb Ferran Joan Ramon Folc I de Cardona i Enríquez, segon duc de Cardona, fill de Joan Ramon Folc IV, que era oncle de Ferran I1 pel seu casament amb Aldonqa Enriquez. Per tant, amb aquest casament la família Agustín emparentava directament amb la corona, per via del personatge més influent de la noblesa catalana d'aleshores, que el 1520 havia estat nomenat Gran &Espanya de primera classe, en la coronació de Carles V a Aquisgri4. En el moment de les noces el duc tenia quatre filles, la primogknita de les quals, Joana de Cardona i Manrique de Lara (m. 1564), cosina segona de Ferran I1 per via paterna, s'havia casat amb Alfons d'Aragó (m. 1563), també cosí segon del rei i per via paterna. La situació de Joana, fins aleshores hereva del títol del ducat, es complici quan el seu pare es torni a casar. Si Isabel Agustín tenia un fill, el títol passaria a mans d'un Cardona Agustín. La fortuna, perb, no fou favorable a la germana del nostre humanista. Tingué un avortament de tres mesos, veié la mort d'un mascle vuitmeso i el naixement de dues filles, Hipblita i Isabel5. Tanmateix, un fet esdevingut pocs dies abans de la mort del duc ens deixa entreveure la voluntat decidida dels Agustin en relació amb l'herkncia. Ferran Joan Ramon Folc havia fet un testament el 14 de setembre de 1517 amb motiu d'una malaltia ccy instituyó heredero suyo universal a 10s hijos varones y a sus descendientes legítimos al uno despues del otro, si acaso 10s tenia al tiempo de su muerte, y muriendo sin hijos varones a dicha duquesa doña Juana su hija>>6. Aquesta situació testamentaria -que, en principi, no havia de portar cap malentksfou modificada pel duc: ((Algunos dias antes de morir (25-1 1-43) (el 3. CARBONELL, J. (1990-91): 150-1. 4. La Dra. E. Duran, ~Antonio Agustin y su entorno familiar2 , en CRAWFORD, M.H. (ed.) (1993), Antonio Agustín between Renaissance and Counter-Reform. London, p. 5-19, analitza minuciosament les relacions familiars d'Agustin en vistes a establir una hipbtesi, si més no, suggerent: I'origen convers de la branca familiar dels Agustín. 5. Les peculiars reaccions d'Agustín davant de la sort diversa d'aquests infantaments es poden llegir en el meu article esmentat, p. 150-151. 6. Segons consta a la Recopilacidn o Inventario de 10s autos y otras escrituras del Ducado de Cardona y Vegueria de Segarra. Libro primer0 [...I Por Bernardo Ioseph Llobet [...I a50 1664-5 fol. 303v, que hem pogut consultar en lqArchivo de la Fundación Casa Ducal de Medinaceli, a la casa de Pilatos de Sevilla, gracias a I'amabilitat de l'arxiver Dr. A. Sánchez Gon7áiez. El Carmen nuptiale d'Antonio Agustin Faventia 1611, 1995 89 duque) hizo otro testamento en 13 de dicho mes de noviembre del sobredicho año de 1543 por el qual revoco todos cualesquier testamento y qualesquier ultimas voluntades que hasta entonces huviesse hecho [...I Y finalmente instituyo heredera suya en 10s bienes que le pertenecian o podian pertenecerle a dicha doña Hypolita su hija y de dicha duquesa doña Isabel legitima y natural. Y muriendo ella sin hijos, id est liberis, substituyo a la dicha doña Isabel tambien su hija y de dicha duquesa; y muriendo ella sin liberos legitimes substituyo a uno de 10s hijos de la Condesa de oliva^^. No deixa de ser sorprenent aquest canvi de testament, sobtat i in articulo mortis, canvi que comporta <centre la qual (Isabel Agustin) y 10s duques Don Alonso y doña Juana un pleyto harto reñido en razon de su dote, donaciones y mandas contenidas en dichos capitulos matrimoniales, y ultimo testamento y otros interesses partic~lares>>~. El plet s'allargh després de la mort de Joana I i d'Isabel Agustín (1576) a través dels seus fills respectius, Francesc de Cardona i &Aragó i Hipblita de Cardona i Agustín9. Sembla evident que Antonio Agustin no tingué cap relació personal amb Joana I, que morí just el mateix any que Agustin ocupa la seu de Lleida, després d'haver passat gairebé trenta anys a Itklia. De totes maneres, la lectura d'unes cartes acabades de publicar ens deixen entenent que Agustin, des de Roma, es preocupa molt, en tant que jurista qualificat, pels interessos de la seva germana i, per tant, potser pels propis. En una carta dirigida a Torellilo 1'1 de febrer de 1544, ignorant encara la mort del duc, li expressa el temor per les accions que pugui emprendre la primogknita Cardona contra la seva germana i les seves nebodes: ctPericulum enim est ne non sororis meae uirum, quem graviter affectum esse scribunt, uiuum uideam. Cuius morte non leuis erit patriae nostrae perturbatio. A qua et soror et filiae duae aduersus maritum primae filiae prioris uxoris nobis tuendae sunt>>ll, i esta disposat a marxar cap a Barcelona. Tot i abandonar aquesta idea quan es va assabentar de la mort del duc, els germans li demanen consell. Ell consulta Torelli: <<Tu velim ut ad me quam primum scribas quae de sorore mea te consulebam, illa tantum in specie, num tibi videatur posse matrem legitimam hereditatem 7. Ibid. fol. 303v-304r. 8. Ibíd. fol. 304r. 9. En la Recopilación o Inventario de 10s autos y otras escrituras recondidas en la Miscellanea o Amario General de todos 10s Estados [...I Por Bernardo Zoseph Llobet [...I año 1669, en el lligall 17 hi ha abundant informació sobre els plets successius. Per exemple, el núm. 77 duu el títol següent: <<41 parciales de varios y diferentes pleytos entre Doña Hipólita de Cardona hija y heredera de D. Fdo. Ramón [...I y Juan Rovira thesorero General del Ducado de Cardona [...I Tienen su principio en 1-2-1544>> . Tanmateix, aquesta documentació es troba en molt mal estat de conservació, cosa que la fa impracticable. 10. L. Torelli (1489-1576), jurista al servei de Cosme I de Medici, és un dels corresponsals d'Agustin que aquest conegué a Florkncia al final de 1541, quan s'hi desplaqi per consultar el manuscrit de les Pandectes. 11. FERRARY, J.-L. (ed.) (1992). Correspondance de Lelio Torelli avec Antonio Agustín et Jean Mata1 (1542-1553). Como. Carta núm. 40. 90 Faventia 1611, 1995 Joan Carbonell Manils i3iarum petere, tum quia praeterita si tacitae locus esset, tum quia sola ex Iustiniani 1.egibus novellis ab intestat0 vocatur. Hac solum in re sententiam tuam expecto (pam primum, nam videntur mihi sororis patroni qui testamentum tuentur hac i.n re hallucinari>>12. L'última referkncia epistolar que conservem parla ja de tribunals: <<De sororis vero rebus ad arbitros itum est, quos mense Martio iudicaturos esse nostri scribunt>>13. Enemistar-se en els tribunals amb els ducs de Cardona, que, si més no, fins a la mort de Francesc (1575) tingueren un poder omnímode a Catalunya i Aragó, i prop de Carles V i de Felip 11, no degué afavorir gens ni mica les ansies de ]promoció que mostra ja des dels seus anys romans el futur bisbe de Lleida. En els Cardona-Aragó no hi devia trobar cap aliat. ]El poema IL'Única cbpia que coneixem de l'epitalami ocupa les pagines 162-164 del manuscrit 1854 de la Biblioteca Nacional de Madrid, que anomenarem M en l'aparat crític. És un manuscrit miscel.lani que recull cbpies d'altres manuscrits autbgrafs d'Agustinl4. Heus-10 aquí. Surgite nunc, iuvenes, venit Hesperus ecce; frequentes Ite novam nuptamque domo deducite laeti, Respicite, innuptae iam nunc ut carmina quaerunt; Ergo eia a nobis iarn dicatur Hymenaeus! 5 O Hymen Hymenaee, veni Hymen o Hymenaee! Et vos nunc aliquid meditatum dicite ovantes, Heu pudeat victos, pudeat vos esse silentes! Difficile est -video- Cardonia laudibus ut gens Ornetur meritis, Hispanae gloria gentis, 10 Sed non difficile est ex silva caedere magna Ligna et, cum tu altas non possis scindere pinus, Arbustis durnisque domum contentus abire. O Hymen Hymenaee, veni Hymen o Hymenaee! O Hymenaee, Deum quis te crudelior alter, 15 Qui rnatres natis possis divellere caris, Caris invitas matres divellere natis, Quique viris teneras uxores tradere duris? Hostibus hi mores, apta est clementia divis. O Hymen Hymenaee, veni Hymen O Hymenaee! 12. Carta del 15-10-44 (ibid. núm 52). Hi ha altres referencies sobre aquest afer a la carta del 22-1 1- 44 (ibid. núm. 53) i a la carta del 15-7-44 (FLORES, C. (1980). Epistolari0 de Antonio Agustín. Salamanca, carta núm. 136). Malauradament, el professor Ferrary no ha publicat l'informe que Torelli va remetre a Agustín sobre aquest afer, segons ell mateix fa constar (p. 14). 13. Carta a Torelli del 17-1-45 (Ferrary (1992), núm. 54). 14. FLORES, C. (1980): 20 i n. 58. I també Inventario general de 10s manuscritos de la Biblioteca Nacional, Madrid, 1953. El Carmen nuotiale d'Antonio Aeustin Faventia 1611. 1995 91 20 O Hymenaee, Deum non te iucundior alter, Qui natis patrem reperis feliciter orbis. Tu viduata suis sociis das iungere tecta, Tristia tu laetis commutas tempora curis: Divis hi mores, quibus haec concessa potestas, 25 O Hymen Hymenaee, veni Hymen o Hymenaee! Ut pulchrum verno malum cum tempore fulget, Nullae illud carpsere manus, intacta sed ipsum Commixtum foliis rubicundum continet arbor, Hoc iuvenes multi, multae cupiere puellae. 30 At cum decerptum tractant, marcescit et illud Tum iuvenes nulli, nullae cupiere puellae. Sic siqua est lecti fugiens, haec femina amatur. Unus et alter eam nexu sociaverit <secum>, Et iuvenes fugiunt, fugiunt et saepe puellae. 35 O Hymen Hymenaee, veni Hymen o Hymenaee! Ut quae perdiderit vitis lacrimosa maritum Seu caeli vitio seu tempestatibus atris Squalida procumbens turpat tum pulvere ramos, Hanc domini nulli, nulli coluere coloni. 40 Ast eadem passae si magnae iunxeris ulmo, Et domini multi, multi et coluere coloni. Sic siqua est lecti fugiens, inculta senescit. Quod si ducta foret thalamis ornata decoris, Nemo non linguis et nemo non favet ore. 45 O Hymen Hymenaee, veni Hymen o Hymenaee! Quare Isabella tuum, me audi carissima, fratrem Et ioca, quae innuptae vestrae dixere puellae Neglige, narnque suo decet has servire pudori. Tuque virum venerare colens, qui praetulit unam 50 Millibus e multis terrae quam findit Iberus. Utque ferunt regem Solymum fecisse Davidem, Sumpsit ut exacta in te nunc requiesceret aetas. At tu pro tali grato fac munere patrem Atque fove, qualis Tithonum Aurora maritum. 55 Et sic permultos his tecum transiget annos. Nunc Hymen Hymenaee, vale Hymen o Hymenaee! 29. hos M: prima m. hoc supra corr. I! 30. marcessit M 33 suppl. ego metri causa. I1 50. e multis: iniunctis M sedprima m. in margine corr. Pel que fa a l'establiment del text, ens cal comentar dues qüestions. En el vers 50 no és factible mktricament la forma iniunctis que el copista anota en primera insthncia. Nosaltres hem considerat satisfactori e multis, correcció que se'ns proposa 92 Faventia 1611, 1995 Joan Carbonell Manils en el marge i que guarda relació semhntica amb Catul 62, 32, el poema imitat, (Hesperus e nobis, aequalis, abstulit unam) i una certa relació formal amb Catul 68, 456 ([ ...I vosporro dicite multis /milibus [...I ). Igualment, el vers 33, tal com apareix en el mmuscrit, és incomplet. La sequkncia mktrica que resta és del tipus ddsdd, per la qual cosa hem de suposar que hi manca l'últim peu. Atesa la perfecció mktrica de tot el poema no és imaginable un error d'Agustín, ans del copista. Aixi les coses, restitui'm la forma secum, que té paral.lels en altres autors15, davant la impossibilitat de restituir formes més adequades semhticarnent com podria ser iugali. Comentari En una carta del 18 d'abril de 1540 dirigida a Hurtado de Mendoza, Agustin mateix es fa ressb de la composició d'aquest epitalami en un moment en qu&, a causa d'una epidkmia de grip (?) que s'havia declarat a Bolbnia, frueix d'un xic de temps 1liurel6. Aquesta poesia no és un fet alllat en l'obra del nostre humanista. En les seves primeres cartes ja traspua el seu interks per les humanitats greco-llatines en general, independentment del coneixement acurat i profund que té de la prosa epistolar ciceroniana, fet gens sorprenent en un estudiant del segle XVI. És precisament en la segona carta conservada, enviada des de Bolbnia a Mateu Pasqual el 28 d'abril de 1537, que escriu: ccNam unde mihi hornini Hispano et a teneris -ut aiuntunguicuhs iurisprudentiae, ut nunc est, studenti, litterae illae, quae otiosos totosque homines desiderant? [...I Ego quidem tenui antiquitatis umbrae persecutione contentus latinitatis sacrosanctum aerarium alios habere facile patior. In id namque incidimus temporis, ut eos minus peritos iuris esse, apud quos humanarum litterarum magis sit, vulgo putent. Quam ob rem neminem [...I me eamm studiosum esse, scire veliem: signum tibi sit, tuum nomen patrio sermone his et superioribus litteris ascriptum>>17. Agustín, doncs, no vol parlar en públic de la seva afecció per les humanae litterae, perb en la seva correspondkncia primerenca ja dissemina multitud de referkncies als autors clhssics, que van des de la citació de versos de virgili18 fins a l'ús de versos d1~oraci19, de Sbfo~les~~ o d'~omer~l. Aixi, la composició de l'epitalami no és altra cosa que una mostra més d'aquest interks, que s'anirh manifestant puntualment en altres moments de la seva vida -sovint relacionats amb vivkncies personals-, tot i que no creiem que Agustín es considerés mai poeta i, per tant, no qualificaríem la seva producció llatina d'antolbgica. 15. Per exemple Tac. H. 4,65: nobiscum per conubium sociatis. 16. Itaque cum otii plus haberem, et bellam sane dnófi~uw ad Catulli tui imitationem nuptiale carmen, quod ad te mitto, conscripsi (Flores [1980]: 89). 17. FLORES (1980): 33. 18. FLORES (1980): 38,50,55,91. 19. FLORES (1980): 45. 20. FLORES (1980): 38-39. 21. FLORES (1980): 55. El Carmen nuptiale d'Antonio Agustin Faventia 1611, 1995 93 També, com a fill de la seva bpoca, abordi l'adaptació de la versificació clhssica al castelli i conrei la versificació en aquesta llengua, tal com ell mateix escrigué en una carta a Jacobo Rojas del 24 de febrer de 1540: ccmitto ad te quaedam epigrammata novi cuiusdam generis [...I Audio apud vos Claudium quendam Ptolomeum numeros primum plebeis Italicis verbis addidisse, eumque satis multos doctos viros Romae et istic secutos fuisse, quorum carmina legi perlibenter [...I Quid quaeris? me, ut idem in nostra lingua conarer, coegerunt, quae tu ita leges ut ad illos versus respicias, quos olim fauni vatesque ~anebant>>~~. Catul és un dels autors que Agustín imita més en les seves poesies llatines. En el cathleg de la seva biblioteca, publicat pbstumament pel seu secretari M. Vaylo, es troba un C. Valerii Catulli Veronensis epigrammatum libellus. Liber in membranis annorum plus centum forma quadrati, possiblement perdut en l'incendi de la Biblioteca de 1'E~corial~~. Per la descripció que en fa, ha de ser una de les múltiples cbpies de l'obra del veronbs que es feren des de final del segle XIV fins a l'edició prínceps24. Perb no creiem pas que, en el moment de compondre l'epitalami, ja posseís aquest manuscrit; més aviat devia consultar alguna de les edicions o dels comentaris a Catul que es publicaren a partir de 1472, o més probablement alguna de les edicions aldines publicades a partir de 1502. Tot i que els poemes llargs i hexambtrics de Catul no són els més imitats pels humanistes d'arre~~~, quan Agustin decideix compondre un epitalami dedicat a la seva germana amb motiu del seu casament, no és estrany que esculli com a model el poeta veronbs, que en tenia dos de ben extensos: l'epitalami LXI, un cant compost amb motiu de les noces de Jdnia i Manli; i el LXII, epitalami que canta una situació de noces generalitzable, sense respondre a cap cas singular. Per bé que sembla que el primer podia servir millor els interessos d'Agustín, aquest opta per imitar el segon. Probablement no degué considerar adequat el to més llicenciós que respira el poema LXI, sobretot en la segona part26. No creiem que el poema d'Agustín estigui conscientment estructurat sobre el doble cor de nois i noies que vertebra el poema de Catul, perb, tot i així, guarda una certa diferenciació estrbfico-temitica mimbtica i desenvolupa pricticament 22. FLORES (1980): 85. Pel que fa a la poesia en castelli, a més de Closa (1984): 24-8, vegeu també EGIDO, A. (1984). aNumism6tica y literatura de 10s diálogos de Agustin al museo de Lastanosa)). Estudios sobre el siglo de Oro, Madrid, 214, n. 12. Alcina (1990): 38 proposa de veure en aquests aepigrammata novi generis, uns sonets, que serien dels més antics escrits per un autor castelli. 23. És el número 502 de la seva Bibliotheca Latina Manuscripta (Antonii Augustini Opera omnia 1/11, 112). 24. Vegeu ZICARI, M. (1958). <(Ricerche sulla tradizione manoscritta di Catullor. Bolletino del comituto per la preparazione dell'edizione nazionale dei classici greci e latini 6, 79-99 (= Scritti Catulliani, Urbino (1976), 79-104); THOMSON, D.F.S. (1973). <(A new look at the Manuscript Tradition of Catullus)) , YCS 23, 113-29; i l'interessant i recent llibre de GAISSER, J.H. (1993). Catullus and his Renaissance Readers. Oxford, 18-25. 25. Vegeu, per exemple, MORRISON, M. (1963). <(Catullus and the Poetry of the Renaissance in France)). Bibliotheque de I'Humanisme et de la Renaissance 25,25-56. També GAISER (1992), sobretot el capitol cinquk i la pagina 274. 26. GAISER (1992): 22 recorda la fama de poeta obsct i escandalós que tenia Catul durant el segle xv. 94 Faventia 1611, 1995 Joan Carbonell Manils els mateixos arguments -en el mateix ordre-, afegint-hi uns versos que recul- !Ien, a tall de coda, els consells del germh a la germana. El poema incorpora, naturalment, referkncies explícites a la situació que el ;motiva: la importhncia del llinatge dels Cardona (vv. 8-10), la nova paternitat per al fill orfe d'Isabel i la nova unió dels dos vidus (v. 21-3), els dos matrimonis &Isabel (v. 33), la pkrdua del primer marit (v. 36), la noblesa del nou talem (v. 43) i les murmuracions que podia comportar un matrimoni tan desigual (v. 44). El primer cos (vv. 1-13) resumeix els versos 1-20 del poema de Catul. Bon seguidor de la tkcnica centonlia, Agustín imita el primer vers de Catul (Vesper (adest, iuuenes: consurgite ...)27, el dotzk (aspicite, innuptae ... ut meditata requirunt), el segon hemistiqui del quart (... iam dicetur Hymenaeus) i la invocació d'Himen (Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!). Sense que sigui tan clar, no menyspreem tampoc la similitud que existeix entre l'encapqalament del vuitk vers i el dels versos catul.lians 76, 13-4 (dificilest [...I). A més de tot aixb, s'hi perceben algunes construccions que destil.len humors virgilians. Així, hom diria que el primer vers és més contaminat dels virgilians ([ ...I venit Hesperus, ite capellae (ecl. 10, 77) i [...I Tyrii [...I frequentes 1 conuenere (Aen. l, 707)) que no pas del propi vers de Catul. Igualment, l'hemistiqui Hispanae gloria gentis no és més que un reflex del [...I Troianae gloria gentis (Aen. 6, 767). També resulta representativa d'aquesta tendkncia virgiliana la col~locació final de mots com ovantes o pinus28, a més dels esmentats frequentes i gentis. La influkncia de Ciceró tampoc no deu ser aliena a l'expressió heu pudeat victosZ9. El segon grup de versos (14-19), dits per les noies, és un dels fragments que segueix més clarament la composició de Catul (vv. 20-25). Comencen amb l'esment de la crueltat &Himeneu, en tant que allunya les donzelles de llurs mares. Els tbpics tractats són els mateixos, tot i que Agustín substitueix, per raons bbvies, la referkncia al iuuenis ardens a qui Hksper lliura una casta puella, per un uir durus a qui lliura una tenera uxor. Curiosament, també reemplaqa el verb avellere per divellere. Sense hnim de descobrir res que no fos en la ment de l'autor, no resistim a insinuar un cert paral.lelisme amb el fragment de Sal.lusti, Cat. 5 1. 9 (divelli liberos a parentum complexu). Cal assenyalar també el manteniment de les repeticions tan apreciades per Catul (vv. 39 i 41), que Agustin conservara al llarg de tota la composició. Els versos 20-25 corresponen als versos 26-3 1 de Catul i són la rkplica que els nois fan a les noies. Tot i que aquesta rkplica comenqa també invocant la gentilesa del déu, el contingut d'aquest fragment no recull cap altre dels temes tractats pel poeta llatí. La referkncia a les noces que els pares i els marits han acordat (vv. 27-28) és substitui'da per l'esment de l'estat de viudetat dels cbnjuges i d'orfandat del fill de la núvia. Excepció feta, doncs, de la imitació del vers vint-i-sis5 27. Segueixo l'edició de KROLL, W. ('1980). Catull, Stuttgart. 28. Verg. Aen. 3, 189; 5, 153; 11, 136; georg. 2, 389, on apareix també l'epitet alta relacionat amb pinu. 29. Cic.fin. 5,61: ut illi efferuntur laetitia, cum vicerunt! utpudeat victos! El Carmen nuotiale dtAntonio Agustin Faventia 1611. 1995 95 de Catul (Hesper, qui caelo lucet iuncundior ignis?) -més aviat temhtica que formal-, la resta no segueix el model en absolut. En canvi, en el vers tu [...] das iungere tecta reconeixem modificada l'expressió de Virgili ([ ...I da iungere dextra (Aen. 6, 697)). Així, també, volem assenyalar l'ús de dos mots molt freqüents en el mantuh, precisament en la mateixa posició que ocupen en l'epitalami d'Agustín: tempora, molt habitual en el cinqub peu per la seva estructura mbtrica30, i potestus, molt habitual en posició fina131. Agustin deixa de banda els versos 32-38 del seu model, fet del tot explicable, puix que el poeta llatí hi manifesta que darrere tot acte de resistkncia d'una donzella rau un desig inconfessat de maridar-se. No devia ser el cas &Isabel, perb si ho hagués estat, no hauria estat bo deixar-ne consthncia, encara que fos pobtica. L'estrofa següent, en boca de les noies, comprbn els versos 26 a 35 i és un reflex dels versos 39 a 48 de Catul. Curiosament, Agustin substitueix la imatge catul.liana de la flor immaculada per la de la poma. Totes dues, en la branca, són desitjades per tothom perb, marcides, ningú no les vol. Potser l'estudiant bolonyks va considerar forassenyat comparar la seva germana, casada i amb fills, amb una flor verge -castamporem, diu Catul- i preferí assimilar-la a un fruit madur i resplendent. Igualment, l'expressió de Catul dum intacta manet (v.45), que no tindria raó de ser referida a Isabel, és substitu'ida per sic siqua est lectifugiens. Agustin, perb, usa com Catul la imatge de la poma / flor arrencada (decerptum / carptus) que es marceix (marcescit / dejoruit), en tocar-la (cum tractant). Els versos 29 i 3 1, que a primer cop d'ull hom diria una imitació dels versos 42 i 44 de Catul, podrien deixar entreveure la lectura d'Ovidi, met. 3, 353 i 355: multi illum iuuenes, multae cupiere puellae / [ ....I / nulli illum iuuvenes, nullae tetigere puellae. Finalment, en el vers 33, tot i ser incomplet, ens sembla veure una referbncia al doble matrimoni d'Isabe1. Els versos 36-45, posats en boca dels nois, recullen els versos 49-58b de Catul. Agustin manté el símil de la vinya que no s'emparra si no té un arbre com a puntaP2 i, a més, introdueix metafbricament el tema de la pbrdua del primer marit &Isabel (perdiderit [...I lacrimosa maritum), a diferbncia de Catul que només diu ut vidua in nudo vitis quae nascitur aruo, per bé que més endavant es refereix a la vinya ulmo coniuncta marito. Continua fent petites variacions, sense gaire risc, que li permeten separar-se de la literalitat catul.liana tot i mantenir la mateixa estructura tematica. Per exemple, el catul.li2 [...I prono depectens pondere corpus (v. 5 1) és substihiit per una estructura equivalent, no sols semhticament sinó t&bé mbtrica, [...I procumbens turpat [...I pulvere ramos; repeteix la modificació siqua est lecti fugiens en comptes de dum intacta manet (v. 56); el mot squalida el trobem encap~alant el vers 42 del poema en hexametres LXIV de Catul (squalida 30. Vegeu, per exemple, Aen. 5, 539; 8, 680; 9, 633 i 750; 12, 173, etc. 31. Vegeu, per exemple, Aen. 3, 670; 4, 565; 7, 591; 9.97, etc. En aquest darrer cas, en un context semlntic similar al del nostre poema: [...I cui tanta deo permissa potestas? 32. Aquest és un símil molt comú ja des de Cató (agr. 32), que usa moltíssim Virgili (ed. 2,70; georg. 1, 2; 2, 221); Horaci (Epod. 2,9) etc.