Ressenyes

Ressenves Faventia 1612. 1994 143 Panvinio, que aparecen en las syllogae vatimuy sugestiva del posible origen converso canas elaboradas por éste. Asimismo aííade de la familia Agustin, hecho que expiican'a informaciones extmkias del examen del reverso de las schedulae y comge algunos datos emóneos transmitidos en 10s volúmenes IX y X del CIL. A. M. Prestiani Giallombardo, <<Antoni0 Agustín e l'epigrafia greca e latina di Sicilim,, anaüza 10s epígrafes sicilianes contenidos en el MS 5781 de la Biblioteca Nacional de Madrid, sobre todo 10s del folio 22, para concluir que Agustín es el autor de las copias más antiguas que tenemos de algunos de eiios. Completan este reconido por la epigrafia manuscrita el trabajo de J.J. Wilkes, ccThe Manuscript Tradition of Dalrnatian Inscriptions: Cynac of Ancona and Aften,, y el do propio, ctL'identification des papiers d'htonio Agustín h travers sa conespondance>>. Dentro del argumento epigráfico también se inscribe de lleno el apéndice III que aparece en el iibro. Es un inventario extremadamente útil, realizado por la Dra. Helena Gimeno +cManuscritos y epigrafia latina: datos para algunos de 10s pasajes más oscuros de su trayectoria personal. La aportación de J.L. Ferrary, <<La Gen&se du De legibus et senatus consultis n, establece el origen y el desarrollo de esta obra, que Agustín tenia ya preparada para la imprenta en 1544 y que no publicó hasta 1583, y de la que había realizado sucesivas redacciones. Su trabajo se basa en la feliz y escrupulosa colación de 10s distintos manuscritos en que se nos han conservado las distintas redacciones. El m'cuio de R. Truman, cdean Matal and His Relations with Antoni0 Agustín, Jednimo Osorio da Fonseca and Pedro Ximenes,, constituye un interesante reconido por la vida de Mata1 a través de su amistad con 10s tres humanistas mencionados; destaca, en este dculo, la cautelosa propuesta que hace el autor sobre 10s motivos que podrían haber incidido en su alejamiento progresivo de Agustín, un censo españobde 10s manuscritos de después de su viaje a Inglaterra en 1555. argumento epigráfico que se encuentran en Completan las aportaciones al libro 10s fondos de la Biblioteca Nacional de N. Baker, <<Antoni0 Agustin's Letter to Diego Madrid. Lejos de ser completo, como la Hurtado de Mendozav; W. McCuaig, cthtomisma autora hace constar, nos proporciona una descripción sucinta del contenido de cada uno de ellos, al igual que noticias sobre su procedencia, sus posibles poseedores y, en su caso, su cita en el Corpus Inscriptionum Latinarum, pues, no en vano, esta compilación arranca de 10s trabajos preparatorios para la nueva edición del segundo volumen del CIL. La Dra. E. Durán, <<Antoni0 Agustin y su entomo familiar,,, hace un estudio pormenorizado de las relaciones familiares del arzobispo sensu lato y apunta la hip6tesis nio Agustín and the Reform of the Centuriate Assembly,,; H. Wrede, ccDie Thernis Dea des S. V. Pighius,, y D. J. Jansen, <&tonio Agustin and Jacopo Stradau. En definitiva, nos encontramos delante de dos obras singulares, que consiguen aportar nuevos datos sobre la figura de Agustin y de sus amigos y colaboradores cientificos, y que, por consiguiente, deberían alentar a otros investigadores a revisar la vida y la obra de este arzobispo aragonés. Joan Carbonell i Manils MUND~ i MARCET, A.M. <<La cultura artística escrita a la Catalunya dels segles IX-m~. En Catalunya rombnica. Introducció a l'estudi de l'art ronuinic catalb. Vol. I. Barcelona: Enciclopkdia Catalana, 1994. El volum I de Catalunya romanica. Zntroes dedica a La cultura artística escrita durant duccid a 1 'estudi de L 'art romhnic catala el període que abasta els segles IX-xm, redacinclou a les phgines 133-162 un apartat que Gpel profesor Anscari M. Mund6 i Marcet. 144 Faventia 1612, 1994 Ressenyes Ja en altres bandes d'aquesta magna obra I arriba, així, als escriptoris majors: la havien estat donades notícies sobre alguns metrbpoli de Narbona visigbtica, Elna, aspectes relacionats amb el tema estudiat per Arles, Cuixh, Canigó, Sant Pere de Rodes, la Mundó, perb és en aquest capítol on es dóna Seu dlUrgell, Roda de Ribagorqa; Girona una síntesi de l'estat actual dels coneixements -1'estudi dels quals ocupa sis denses phgisobre els escriptoris medievals catalans, sobre la paleografia, la codicologia i la il.lustraci6 del llibre com també l'epigrafia. Després d'al.ludir a les fonts culturals d'aquest penode i de remarcar la presbncia d'algun laicus en el món dels escriptoris, Mundó fa referbncia als nivells de cultura i a la seva evolució en una bpoca en qub, per exemple, el monjo Gerbert -futur papa Silvestre II- ccvingué a aprendre a Catalunya cibncies mal conegudes al rovell de l'ou d'Europa>>, i se centra, finalment, en el camp de l'escriptura, tot remarcant com l'escriptura llatina als temtoris catalans ha sofert una substitució relativament rhpida --el pas de la visigbtica [en qub són escrits els més antics manuscrits -des del segle VII- d'origen catalh] a la carolina al segle IX-, una evolució lenta d'aquesta i una transformació una mica accenes on es parla dels llibres visigbtics i primers carolingis, els copistes entorn de Riquer (Richerius), 1'Evangeliari relligat, les inscripcions gironines, l'abadessa Maria i l'estola dita de sant Narcís (apartat on Mundó posa en relleu la figura de l'autora dels textos de l'escola: Maria, una persona de la noblesa catalana del segle x, piadosa, perb al mateix temps molt culta, com ho demostren els textos), el Manuale de la comtessa Duoda, el tapís de la Creació, els cbdexs gironins dels segles XI i w, el Beatus en visigbtica i el Beatus en carolina, el Sacramentari dit de Vilabertran, i acaba amb l'ampli seguiment de les traces de l'escriptor magister Barchinonensb et Gerundesis Renall, que actua a Barcelona entre 1109 i 1119, i a Girona entre 1121 i 1143-, Barcelona ---on remarca d'una manera espelerada de la carolina a la gbtica, entre el segle xn i mn. La part més substanciosa del treball, perb, és la dedicada a la presentació dels diversos escriptoris catalans, amb llurs corresponents biblioteques, cbdexs i cal.lígrafs, en la qual, després de fer referbncia als inventaris de Uibres -pels quals podem saber que a Ripoll n'hi havia, a la mort d'Oliba (segle XI), uns dos-cents cinquanta, i que, a mitjan segle xn, la Seu d'Urgell comptava amb dos-cents vint-i-cinc- i a la distribució geogriíica dels escriptoris, presenta, d'antuvi, els escriptoris menors, mal coneguts, com ara Banyeles, Vilabertran, Sant Pol de Mar, Semteix, Ager, Organyh, Manresa, Sant Vicenq de Cardona, Solsona, Sant Benet de Bages, Santa Maria de l'Estany, Sant Pere de les Puelles de Barcelona, Sant Daniel de Girona, i altres encara, tot acabant el capítol amb un recorregut a través dels cartularis, com els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona, el Liber dotaliamm, de la Seu #Urgell, el Liber dotationum de la catedral de Vic o el Cartoral dit de Carlemny de la de Girona. cia1 l'escola escriptori de Bonsom com també les inscripcions i els epitafis comtals de Guifré Borrell i de Ramon Berenguer IV, i l'astrolabi i Seniofred Llobet-, San Cugat del Vallbs, ara-~errassa, Osona-Vic -amb l'activitat d'Ermemir Quintilh, entre 1029 i 108@-, Ripoll --escriptori del qual comenqa traqant els períodes per a concloure que la Bíblia, Vatich lat. 5.729, la de Paris, BN, lat. 6, i la suposada de Fluvih (després d'identificar aquesta tercera fins fa poc desconeguda), són totes tres ripolleses. En síntesi, l'estudi de Mundó és un excel.lent treball dedicat a racionalitzar la datació dels manuscrits dels segles IX-XIII i agrupar-10s per escriptoris, llocs on es redactaven, s'escrivien cal.ligr&icament i es decoraven o il.lustraven. ja eren coneguts els escriptoris de Vic i de Ripoll, perb no s'havia parat la suficient atenció a altres com els de Girona, de la Seu d'Urgell o de Sant Cugat del Vallbs. Altrament, ~undó intenta posar ordre en la cronologia de l'art de la rniniatura, a base d'analitz& en primer lloc i sobretot els aspectes paleogrhfics i codicolbgics Ressenves Faventia 1612. 1994 145 dels manuscrits il.lustrats, car és així -més que no pas estudiant comparativament l'estil artistic de les miniaturescom aquella pot ésser més precisada. El treball de Mundó en els estudis medievals, ben dilatat i fecund, com ha exposat el professor Jesús Alturo a &tudia Monastica,, vo1.36 (1994) fasc. 1, phgines 83-99, constitueix una gran contribució al coneixement del material de la cultura a l'kpoca de la naixen~a de la nació catalana, contribució que havia estat precedida pels treballs sobre La literatura llatina dels segles x-xz publicats per Lluís Nicolau d'Olwer el 1932, i que és continuada pels del ja esmentat Alturo sobre La cultura llatina medieval a Catalunya (1991). Jaume Medina