Ressenyes

136 Faventia 1612, 1994 Ressenyes cada um dos textos +uja redacglo original se mantevepode vir a dificultar a consulta aos menos experientes. Optou, de um modo geral, o Prof. Blázquez por transmitir, em sintese e sem grandes comentários da sua lava, o que os vários autores escreveram. Os seus amplos conhecimentos da bibliografia peninsular ter-lhe-iam facilmente servido para dar, de cada documento ou vestigi0 assinalado, uma perspectiva maior e coerente. Sirva-nos, a titulo de exemplo do que acabamos de dizer, o ponto que abre o capitulo Nuevas aportaciones a las religiones primitivas de Hispania (p. 157-182), publicado pela primeira vez em 1988. Aí se faz refe&ncia <<Breve noticia sobre o santuário campestre romano de Miróbriga dos Célticos (Portugal)>> inserida no volume V (p. 19 e seguintes) da Hornenaje a Garcia y Bellido, cuja data de publica@o nb é referida. Consta da bibliografia de D. Femando de Almeida a nota <<O santuário romano, campestre, de Miróbriga dos Célticos (resumo)n vinda a lume na Revista de GuimarZes, 78 (1-2), Junho de 1968, p. 92-96. E muito provável que se trate, pois, do mesmo texto. Tinha, portanto, já em 1988 cerca de vinte mos. Ora, uma leitura apressada desse primeiro parágrafo pode sugerir que a inscri~b a Esculápio ai referida acaba de encontrar-se, é uma novidade, quando se trata de um texto há muito conhecido. Por conseguinte -e sem sermos exigentes ao ponto de solicitarmos a informa@~, em nota de rodapé, da bibliografia posterior (que é muita!) sobre esse importante textteria sido bem útil que, mesmo entre parsntesis, se assinalasse que se est6 a falar de CIL 11 21, a que, aliás, o Prof. Blázquez se referira poucas páginas antes (p. 145). Sirva-nos este exemplo para ilustrar também dois outros aspectos que tomam menos ágil a consulta do volume. Em primeiro lugar, a grande dificuldade sentida por quem teve a cago a reviszo. No caso vertente, o dedicante é C. Attius Ianuarius e nlo Atticus; e as duas Últimas linhas devem ler-se [Flabius Isas heres / fac(iendum) cur(avit) e nlo: [Flabius Isas / f(aciendum). Depois, nem sempre a bibliografia citada foi tida em consideraglo. Em rela@ío a esta epigrafe, por exemplo, há publica~Bes que expressamente a estudam (citadas, v. g., nas p. 145 e 152) e que sTio, aqui, omitidas. A incluslo de índices (toponimicos, de teónimos, analíticos.. .) teria certamente evitado muitos erros tipográficos (por exemplo, o Corral de Vascos da p. 161 é o mesmo que Corral de Vacas da p. 174, e o topónimo correcto é Curra1 de Vacas) e facilitado em muito a consulta, nomeadamente quando há várias vezes mencionado o mesmo documento (por exemplo, a inscri~lo rupestre de Vilar de Perdizes, CIL I1 2476, é referida, sempre com leituras diferentes, nas p. 119, 143 e 171, sem que haja, no texto, qualquer chamada de aten~lo para tal). Uma obra que tem, sem dúvida, utilidade mas que deve ser manuseada com muita cautela. Bom repositório de dados que deixa ao leitor a tarefa de minuciosamente os trabalhar . MASTIDORO, M. ROSARIA. 1991. Concordanza dei carmina Latina Epigraphica compressi nella silloge di J. W.Zarker. Amsterdam: Adolf M. Hakkert Publisher. XXXII + 260 pp. L'equip de treball que el professor Paolo Lutina Epigraphica (= CLE) segueix donant Cugusi ha anat formant a la Universitat de els seus fruits. Deixant de banda les nom- Cagliari al voltant de l'estudi dels Camina broses publicacions sobre diferents temes Ressenves Faventia 1612, 1994 137 presents als CLE, els alumnes i co1,laboradors de Cugusi ens van fornint d'imprescindibles estris de trebail. En primer iloc va ser un equip format per Cugusi i integrat per Maria Luisa Fele, Cristina Cocco, Edigio Rossi i Attilio Flore qui ens va oferir la primera concordan~a no mecanica dels CLE (Concordantiae in Camina Latina Epigraphica, 2 vols., Hildesheim, 1988; la concordan~a de Pasqua Colafrancesco, Matteo massaro i Maria Luisa Ricci, Concordanza dei Camina Latina Epigraphica, Bari, 1986, bbviament anterior, és de context i realitzada mecimicament, a més de tenir una configuració informativa certament diferent) integrats a la primera gran col~lecció de Franz Bücheler i Ernst Lommatzsch, Antologia Latina, vols. 11. 1-11.3, Leipzig, 1896-1926 (= Stuttgart, 1982). Aquell treball, tot i que millorable (vid. la recensió de Heikki Solin a Gnomon, 62 (1990): 656-658; el mateix professor finlandbs havia fet també, dos anys abans, la recensió del treball de Colafrancesco et al., a Gnomon, 60 (1988): p. 619-624), marca unes pautes de treball en el tractament dels CLE (fonamentalment -i en una col~lecció de més de dos mil CLE és una feina molt importantla incorporació de les revisions textuals aportades per la crítica posterior). D'aquesta escola i amb aquests referents, se'ns presenta ara el treball de Maria Rosaria Mastidoro, que ve a completar magnificament la feina iniciada el 1988 pels seus col.legues. Després del suplement de Lommatszch (1926), rúnica col~lecció de CLE que s'ha fet amb la voluntat de reunir material post-Bücheler, ha estat la de John William Zarker, Studies in the Camina Latina Epigraphica, Diss. Princeton, 1958 (<<Part 11: Collection of Latin Verse Inscriptions published since 1926>>): tot i que incompleta, el seu valor rau en el fet que és l'única que tenim (des de 1558 fins avui, 1992, el problema s'ha agreujat notablement perqub en aquest periode s'han donat a conbixer més de dos mil nous CLE, dispersos en centenars de publicacions diferents, mentre que a Zarker hi havia menys de dues-centes inscripcions mbtriques; la única possibilitat ctimmediatan d'accedir a aquest material és, ara per ara, 1'Arxiu Personal que col.lecciona pacientment el professor Gabriel Sanders de la Universitat de Gant, després de més de trenta-cinc anys de treball). Seguint, doncs, les pautes marcades per Paolo Cugusi, Mastidoro ha confeccionat unes concordances dels CLE ctzarkerians>>. Es tracta d'una concordanga no mechnica, que estudia el text des del punt de vista de filbleg i procura incorporar-hi les novetats textuals posteriors a l'edició de Zarker (són exclosos els CLE que Zarker va repetir respecte del recull de Bückeler-Lornmatzsch i també els amktrics). Tot i que Mastidoro indiqui que segueix fidelment el text zarkerih, la realitat és que la bibliografia posterior i la revisió de les inscripcions obliga l'autor a canviar-10 no poques vegades (a les p. XXIX-XXXI hi ha uns quadres amb discrepancies textuals respecte a Zarker, que cal esmentar). Aquest mktode obliga l'autora a incloure, en una <<Bibliografia generale* i en una <<Bibliografia relativa ai singoli canni>, @. V- XXVIII de la introducció), tot el material cceditorial>, posterior a Zarker que eiia ha utilitzat. Si el mktode és digne del millor elogi (ja deia Solin, quan parlava dels predecessors de Mastidoro, que cthat die neuere 4.e. Konkordanz von M.L. Fele et aliiden grossen Vorteil, dass sie die moderne Forschung zur Kritik der Versinschriften vielfach besser berücksichtigb -p. 65&), els resultats són molts lleugerament millorables (potser només agrairíem que la biblografia per cada CLE fos una mica menys selectiva). Algunes mostres (seguint l'ordre de presentació de Mastidoro, que és el de numeració de Zarker i tenint en compte que només farem alguna observació sobre bibliografia de CLE hispans, que és el que millor coneixem) podrien ser: <<Batlle>> i no c<Battle>> (p. V i undique); ctBoletin Arqueológico de la Real Sociedad Arquelógica Tarraconense,, i no pas una barreja de casteila i catal& (p. V); <<Memorias de 10s Museos Arqueológicos Provinciales>> i no ccArcheológicosr (p. V); 138 Faventia 1612, 1994 Ressenyes <<Junta Superior de Excavaciones y Antigiiematicals. De la mateixa manera, tampoc el dadesu i no ccAntiguedades,, (p. IX); c. 10: context que acompanya la paraula ccconcorcaldria afegir P. Piernavieja, Inscripciones dada, no té sempre la mateixa extensió, com Deportivas de la Hispania Romana, Madrid, sol succeir amb una concordan~a mechica. 1977, p. 46-48; c. 43: cal afegir (Mastidoro no ho podia probablement coni!ixer quan va acabar la concordan~a) A. Beltrán Martínez- F. Beltrán Lloris, El anjiteatro de Tárraco. Estudio de 10s hallazgos epigráficos, Tarragona, 1991, p. 121. Com que es tracta d'una concordan~a no mechica, l'ordenament de paraules s'ha fet per lemes i sub-lemes successius i les aparicions d'una mateixa forma se succeeixen respectant la numeració de procedi!ncia de Zarker. Així, per exemple, tota la flexió del pronom personal de la persona és presentada per sub-lemes sota el lema principal EGOMS i els adjectius en grau comparatiu o superlatiu cal buscar-10s com a sublemes darrera del positiu corresponent. No es tracta, doncs, d'una concordan~a ordenada d'una manera alfabbtica al cent per cent, on totes les formes coincidents es trobin agrupades al mateix lloc, sinó d'una concordan~a lematitzada seguint criteris gra- El llibre es completa amb dos apbndixs; un que recull les inscripcions fragmenthies (no pas poques a Zarker); un segon, dedicat als CLE aliena (versos d'autors reconeguts identificats). No cal dir que hem acollit amb alegria la publicació d'aquestes concordances (l'aspecte físic de l'edició que comercialitza Adolf Hakkert és una de les coses més negatives del llibre i sembla que vulgui fer els &onors>> als exemplars que distribueix la ccuniversity Microfilms International, de la tesi de Zarker) per la continuftat que representen, amb la col~lecció de Zarker, respecte del treball iniciat pels especialistes de Cagliari amb Bücheler-Lommatzsch; perqui!, com que es tracta d'una feina ben feta, faciliten la consulta de Zarker i perqub en recollir la informació crítica textual posterior milloren, filolbgicament parlant, la lectura d'aquest. I aixb, els filblegslepigrafistes ho agraeixen. Joan Gómez Pallar2s ALTISENT, AGUSTÍ. 1993. Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I. Anys 960-11 77. Barcelona: Abadia de Poblet i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 539 p., 22 limines. El pare Agustí Altisent, monjo de Poblet i doctor en Histbria per la Universitat de Barcelona, ha coordinat aquesta obra gegantina (600 documents transcrits tan sols en aquest primer volum). L'edició parteix de dos cartorals fonamentals (sense negligir tampoc els documents originals i els trasllats): el primer és el cartulari de Tarragona (Tarragona, Biblioteca Provincial, ms. 241, d'entorn de l'any 1210), transcrit ja el 1983 per J. Pons i Marquks com a Cartulari de Poblet, Edició del manuscrit de Tarragona. Barcelona: IEC, 1983. Perb la font fonamental d'aquesta edició és el cartulari de Madrid (Madrid, Archivo Histórico Nacional, Cód. 992 B), unes cinc vegades més extens i copiat -almenys pel que fa al nucli centraluns deu anys més tard. La necessitat de dur a terme l'inevitable feina d'arxiu a Madrid ha estat una de les causes que la preparació d'aquest volum es perilongués gairebé durant trenta anys. Després d'un doble prbleg del conseller Joan Guitart i de l'abat Maur Esteva, el pare Altisent ens relata a la introducció (p. 11- 19) els feixucs preliminars que han permbs la gknesi d'aquest volum. Les primeres feines de transcripció es van iniciar el 1964 i al llarg d'aquest extens procés, el pare Altisent ha exercit la funció vital de coordi-