Dossier : Arqueozoologia: economia i societat : Introducció

DOSSIER: ARQUEOZOOLOGIA: ECONOMIA I SOCIETAT Miquel Molist i Maria Saña L'estudi de les restes animals recuperades en jaciments arqueolbgics podem dir que ha aconseguit actualment el seu propi estatus com a disciplina arqueolbgica, tal com ho demostra I'ampli volum de treballs publicats en els últims anys entorn a la metodologia i les ttcniques específiques utilitzades en I'analisi dels conjunts faunístics. Les restes d'animals han perdut en gran part el valor intrínsec que se'ls havia atorgat per passar a ser considerades com una més de les categories de materials que componen el registre arqueolbgic. Com a tals, la seva analisi no té valor explicatiu desvinculada de la problematica arqueolbgica de la qual aquestes restes són una part. No obstant aixb, aquest ha estat un pas lent, i, malauradament, encara no superat del tot. La llarga i necessaria reivindicació que fossin els mateixos arqueblegs i arqueblogues els qui emprenguessin I'estudi dels conjunts faunístics comenqa a donar els primers resultats, manifestant-se en els darrers anys una certa decaiguda de les publicacions centrades en la descripció exclusiva de les especies animals representades o dels capítols situats de manera ayllada a les ú1- times pagines de les monografies arqueolbgiques, sovint titulats ((Les restes de faunas. El pas endavant experimentat en la relació objectius d'investigació-ttcniques &investigació, en el camp concret de I'arqueozoologia, ha obert les portes a una nova situació en la qual c(l'important)) no és ja disposar de conjunts faunístics compostos &un elevat nombre de restes, sinó contixer i en- ' tendre de manera integrada la dinamica d'aquestes poques o moltes restes faunístiques en relació a la totalitat de components del registre arqueolbgic. D'aquesta situació es desprtn precisament que la figura del c(bioarqueb1egr es vegi reemplaqada gradualment per la del mateix arquebleg o arqueb- Ioga. No és una situació en la qual es negui o es rebutgi la importancia de les ((informacions biolbgiquess en arqueozoologia, perqut aquestes són necessaries en moltes de les operacions analítiques i en la mateixa interpretació. Es tracta simplement d'atorgar als objectius &investigació arqueolbgica el pes que es mereixen. Si no és qüestió ja, doncs, &estudiar únicament I'evolució de les esptcies animals, ni de datar els jaciments a partir de la prestncialabstncia de determinades associacions faunistiques, ni de descriure les característiques biolbgiques de les especies, quina informació se cerca actualment amb aquest tipus estudis? La mateixa dinamica histbrica experimentada per la citncia arqueolbgica en general ha atorgat a I'estudi de les restes faunístiques diferents valors i significats. La tendtncia naturalista ha deixat pas successivament a la paleoecolbgica, paleoeconbmica i, encara que sense tant ressb, a la social. L'arqueozoologia no ha perseguit ni persegueix, per tant, un únic objectiu, si bé creiem oportú apuntar la necessitat de conflutncia (en tant que són un tot integrat), de les finalitats de I'arqueologia i I'arqueoz~olo~ia. es la problematica arqueolbgica (o millor dit, histbrica) la que dicta i atorga contingut als conjunts faunístics. El mateix títol del dossier Arqueozoohgia: economia i societat, és un reflex de l'abast &informacions a les quals podem accedir a partir de I'estudi de les restes de fauna. Les estrattgies de gestió i explotació dels animals i productes animals al llarg de la histbria, no són resultat únicament de les diferents relacions que es poden establir entre els grups humans i el medi en qut estan inserits els animals. En I'articulació d'aquestes relacions queden registrades informacions sobre I'estructura social dels grups humans que fan ús d'aquests animals. Les dades que es desprenen de les analisis faunístiques no es redueixen per tant a informacions de caire biolbgic i econbmic, sinó també social. La present publicació pretén ser, una reflexió sobre I'estat de la qüestió de la disciplina arqueozoolbgica. Perb no és una reflexió elaborada des del dossier, sinó que s'ha cregut oportú que sigui el mateix lector, qui es formuli una idea sobre el seu estat actual. D'altra banda, i seguint amb la filosofia de la prbpia revista COTA ZERO, aquest aplec de treballs no esta dirigit exclusivament a aquelles persones que treballen dins la disciplina, més aviat al contrari. El conjunt &articles presentat, de tematica diversificada, pretén plasmar les diferents línies de treball, que actualment s'estan desenvolupant en l'imbit internacional. Línies de treball que engloben aspectes tant metodolbgics com d'índole interpretativa. Els aspectes metodolbgics, a part de contribuir a I'ampliació dels coneixements ttcnics dels especialistes en la mattria, estan orientats principalment a facilitar la comprensió a aquells 6 O COTA ZERO n. 11, 1995. Vic, pp. 6-7 ISSN 0213-4640 estudiants i professionals de l'arqueologia que assíduament s'enfronten amb la lectura de treballs sobre restes faunistiques i, de manera més general, a totes aquelles persones que sentin interks pel tema. Quant als aspectes d'índole interpretativa, des d'aquest dossier es fa incidkncia en aquelles problematiques histbriques que, ja sigui pel seu propi pes o bé per la polkmica que han suscitat, han comportat discussions fructíferes en les publicacions de tematica arqueolbgica. L'kmfasi posat en analisis referents a societats ca~adores-recol~lectores i a primeres societats productores és producte de les noves respostes que I'arqueozoologia esta aportant a qüestions histbriques tradicionalment plantejades. D'aquesta manera els aspectes relacionats amb la practica del carronyeriesme al Paleolític Mig tractats per Jorge Martínez, o el mateix ((gran repte)) presentat per Jordi Estévez d'apropar-nos als aspectes de I'organització social de les societats ca~adores-recol.lectores, que passa per la vinculació de I'element econbmic a la prbpia organització social i ideologia, o la problematica establerta entorn a la gestió dels animals per part de les primeres societats productores, que ha comportat actualment el replantejament del mateix concepte de domesticació, tal com ho manifesta H-P Uerpmann, en són un bon exemple. L'estat actual de la disciplina és sens dubte producte de la seva dinamica histbrica. Una reflexió crítica sobre el seu origen i desenvolupament es fa doncs obligatbria dins aquest recull d'articles. La trajectbria particular que ha seguit l'arqueozoologia en l'imbit peninsular, fent referkncia concretament a les principals línies &investigació que s'estan desenvolupant actualment, no es pot desvincular del context de recerca arqueolbgica internacional, en el marc de la qual s'han generat. Les visions particulars dels investigadors J. Altuna i J. Estévez compleixen en aquest sentit la funció d'introduir-nos en aquesta evolució experimentada, fent ressb paral.lelament dels esdeveniments histbrics que han marcat i condicionat la prbpia situació present. En les últimes dkcades s'estl assistint precisament a la incorporació i l'aplicació, dins de la investigació en arqueologia, de diversos instruments metodolbgics, com poden ser l'arqueologia experimental, l'etnoarqueologia, les aniiisis espacials ... que han obert noves perspectives en l'intent d'integració de les dades faunístiques en el marc conceptual i interpretatiu que ens permet atorgar-10s el seu contingut socioecbnomic. La seva utilització ha comportat, en molts casos, a l'igual que per la resta de categories de materials arqueolbgics, un canvi d'orientació en la prbpia concepció de les restes faunístiques. Aquesta diversificació de l'aparell analític, que ha contribui't positivament a la resolució de molts de problemes que presenta ((la metodologia arqueozoolbgica estandard*, ha suposat I'ampliació del debat entorn a com s'efectua precisament aquesta integració. El gran volum de treballs centrats en aquestes ((noves aplicacions)), no s'ha vist acompanyat, de manera prkia ni simultania, dels treballs dedicats a la reflexió tebrica que li pertocarien. Si més no, I'accés a aquest debat es fa difícil per aquelles persones que professionalment no treballin en aquesta problematica. Es per aixb que s'ha cregut convenient de presentar, dins I'apartat metodolbgic del dossier, una skrie de col.laboracions dirigides a reflectir aquest conjunt de ccnoves orientacions)) que englobarien des del disseny i l'execució de programes experimentals en arqueozoologia, la utilització i I'aplicació de dades provinents de recerques etnoarqueolbgiques i les prbpies analisis tafonbmiques. La reflexió de Jorge Martínez sobre els perills de la utilització de l'analogia actualística o I'aportació metodolbgica efectuada per L. Bartram mitjanqant l'estudi etnoarqueologic sobre els bosquimans Kua del Kalahari oriental entorn a la correcció de les mesures d'abundancia habitualment utilitzades, il.lustren suficientment aquest debat. S'ha posat també un kmfasi especial en algunes de les qüestions d'índole exclusivament tkcnica que sovint han estat oblidades o tractades de manera molt superficial en els propis manuals d'arqueozoologia, com la mateixa tkcnica del remuntatge desenvolupada per J. Enloe o I'ampli abast de les analisis biomktriques descrit per D. Helmer. Si bé la tkcnica del remuntatge és una qüestió ((nova)) en el camp de la recerca arqueozoolbgica, i &aquí la decisió &incloure-la en el dossier, les analisis biomktriques, contrariament, es practiquen des dels seus inicis. De manera paral.lela perb a les facilitats tkcniques que ha anat introduint la informatica, i a les mateixes aplicacions estadístiques, el ventall d'informacions que es desprenen d'aquestes mesures s'ha vist ampliat de manera considerable, responent a qüestions que no es redueixen de manera estricta als propis caracters biolbgics dels animals. No hem volgut oblidar tampoc els aspectes mediambientals vinculats de manera directa amb el tipus de relacions que s'estableixen entre els grups humans i els animals. S'ha exemplificat aquesta qüestió a partir d'una reflexió efectuada per J-D. Vigne sobre les característiques especials que poden presentar algunes associacions faunistiques en medis geografics particulars, com són els territoris insulars. La informació mediambiental, en aquest cas, és indispensable per a la seva correcta interpretació. Motiu de més que ens permet remarcar la necessitat de desenvolupar recerques interdisciplinars integrades i no compartimentades. Els factors socials, econbmics, ambientals ... ~ntervenen, ' doncs, en la interpretació de la variabilitat dels conjunts faunístics. Perb es recuperen també restes d'animals que no han intervingut de manera directa, en paraules de S. Caselles, en ((accions de caracter estrictament subsistencial)). Es documenten en aquest sentit actituds socials envers els animals que ens poden aportar informacions sobre I'organització ideolbgica de les societats. En aquest sentit, L. Chaix, a manera de reflexió general, i S. Caselles, referint-se en concret al context catali, subratllen la dificultat que representa la interpretació d'aquestes restes bssies i la necessitat d'incidir en la significació social d'aquests tipus de dipbsits, alhora que efectuen algunes precisions metodolbgiques entorn al seu tractament i sobre els mateixos conceptes de ritual, sacrifici i ofrena. Tot i articular el dossier en base a quatre blocs tematics diferenciats, cal esmentar que no es pretén compartimentar en Arnbits específics la disciplina arqueozoolbgica, ni la prbpia arqueologia. Els aspectes econbmics, socials i ideolbgics estan interrelacionats en les practiques socials histbriques. En aquest sentit, és el mateix dossier com a unitat el que dóna cohesió als diferents imbits representats. Voldríem manifestar per últim el nostre agrai'ment a totes les persones que han fet possible materialitzar aquest dossier.