Sobre l'organització i la cultura alimentàries. Reflexions des de l'evidència i de les hipòtesis de l'etnografia de la caça, la recol·lecció i l'agricultura

61 O COTA ZERO n. 12, 1996. Vic, p. 8-14 ISSN 0213-4640 Sobre lbrganització i la cultura alirnentdries. Reflexions des de l'evidkncia i de les hiphtesis de l'etnograta de I O COTA ZERO n. 12, 1996. Vic, p. 8-14 ISSN 0213-4640 &hra aliment& ria, del grup es concentren en recol-lectar-la) ; en segon organització social i Iloc, la capacitat adaptativa de I'organisme humi a la part seleccionada d'aquell potencial alimentari adaptació nutricional per tal dl'obtenir els nutrients necessaris per ai manteniment de les funcions vitals (per exemple, la tolerincia/intolerincia a la lactosa, no solament de- Les andisis de l'eficikncia tecnolbgica i de la caguda a ia presencia o absencia de llet en la dieta pacitat dels grups humans casadors i recol.lectors després del deslletament sinó també a factors gentde mantenir equilibris tecnoecodemogrifics van retics hereditaris, observables a partir de les novar-se substancialment a partir d'una descoberta qüencies diferencials produydes en la ingestió etnogrifica --i la seva interpretacib i d'una nova tual de llet en adults de diferents grups, amb o senproposta tebrica per entendre les transformacions se tecnolbgica de pasturatge), i en tercer de les tecnologies de subsistkncia. La descoberta del lloc, el desenvolupament de dcniques de transpaper fonamental que juguen en l'alimentació diiformació culiniria (que inclouen les de conservació ria i quotidiana les tasques recol~lectores de les do- i que possibiliten raprofitament nes Kung San, ~lwi i d'altres pobles ca~adors-re- de rec,rsos alimentaris inicialment no aptes per al col.lectors planteji un seguit de qüestions fins alesconsum (i el seu contrari, les tkcniques que han hores ignorades: a) la base alimentiria d'aquests permks d'emmagatzemar aliments a canvi de la grups no devia ser la carn sinó els productes d'oride nutrients, com ara la farina refinada de gen vegetal (des de les nous mongongoj ahament blat, perb també, per exemple, la possibilitat d'assinutritives, valorades pel seu gust i disponibles pricrnilació de la lisina, aminoacid essencial, afegint ticament arreu del territori durant tot l'any, fins a calS: o cendres de roure a de cocció). les 85 especies vegetals que arriben a explotar); b) el Des d'aquesta vessant, la dels enigmes per recalcul del temps invertit en els desplaCaments com soldre, és prou coneguda la proposta interpretati- a temps de treball productiu qüestionaria la interva de Marvin Harris, que ha volgut veure en ]'epretació de Sahlins en termes de societat opulenta vidtncia etnogrifica una lbgica universal de cdllprimitiva, que contraposava la filosofia de la limitaculs entre costos i beneficis en la selecció dels ció de les necessitats i de la disponibilitat de temps aliments i en la regulació de les diferents categode lleure, així com l'existkncia del dret natural a ries socials dels grups que hi tenen accés, fonal'accds alimentari en les unitats socials bisiques dels mentada en la recerca preferent de protei'nes del cagadors-recol.lectors independentment de la parmés alt valor biolbgic, fonamentalment la carn. I ticipació en la subsistkncia, a l'escassetat permanent interpretaria Harris les diferencies que la ma- en el mercat capitalista creador de necessitats il.lijoria de pobles cagadors-reco~.~ectors estableixen mitades; c) els despla~aments continus dels grups entre ((tenir gana)) i tenir ((gana de carn)), tot i que de cagadors-re~ol.lectors devien estar determinats aquesta dada també es pot interpretar en termes tant per factors com el seguiment del cicle vegetade complex gustatiu, ja que ara sabem que el geix tiu de les plantes i els nivells d'aigua en el subsbl 6s un vector privilegiat dels gustos. Aquella recerca com per la persecució de les preses que, alhora, dede carn postulada per Harris estaria motivada pel vien establir un cert grau de competkncia alimentifet &aconseguir el manteniment preferent dels inria amb els predadors humans. En la comparació dividus més valuosos per a la defensa de ]'equilibri dels índexs d'eficikncia de diferents tecnologies de tecnoecolbgic en un sentit molt ampli que va des subsistkncia s'haurien de contemplar, per tant, vade les habilitats cagadores fins a la guerra. Des del riables com la inversió de temps, el valor biolbgic seu punt de vista, han estat els diferents processos de les calories obtingudes i la capacitat de satisfac- &intensificació en I'aplicació &una determinada ció de les necessitats nutricionals del grup. tecnologia de subsistkncia en un entorn concret Uevidkncia etnogrifica disponible a partir de la reels que han motivat les crisis agudes en la disponicerca de I'organització alimentaria ens mostra, bilitat alimentaria, l'exhauriment dels recursos, la perb, que hi ha molts enigmes per resoldre, dels fallida adaptativa, les migracions i el disseny de quals destaquen, sens dubte, tres: en primer lloc, la noves tecnologies o l'aplicació de tecnologies coselecció que tots els grups humans realitzen entre el negudes perb no aplicades a I'obtenció d'aliments potencial alimentari de I'entorn i la consideració (per exemple, del conreu del tabac entre pescadors d'apte per al consum humi, que restringeix inex- i recol.lectors de la costa nord-occidental americaplicablement aquell potencial (els Mbuti de la selva na al conreu per a la subsistkncia). Seguint Harris, d'Ituri camerunesa no consumeixen peix, perb els doncs, aquests processos devien donar lloc a moseus fills ((pesquen)) tot jugant a ser ((cagadors)) dels dietktics progressivament desiguals des del adults; tampoc no cacen ocells ni ximpanzés, perb a punt de vista de I'accés al repertori alimentari, per l'hpoca de disponibilitat de mel, totes les activitats la concentració de I'apropiació de protei'nes d'alt O COTA ZERO n. 12, 1996. Vic, p. 8-14 ISSN 0213, valor biolbgic en les categories socials dominants, identificables culturalment, per exemple, en totes les versions del domini masculí, i les normes i practiques alimentiries que el fan evident: des de l'ordre en la ingestió dels Bpats, que privilegia en moltes poblacions (especialment nord-africanes i asiitiques) els homes adults per damunt de la resta de categories sociofamiliars, fins a l'establiment de comportaments d'etiqueta que consideren el rebuig de la carn com l'esstncia de la feminitat. Les malnutricions derivades &aquesta desigualtat revelen uns veritables límits socioculturals a un altre tipus de tesis racionalistes, les que defensen una saviesa natural del cos. No obstant aixb, en una obra de refertncia sobre la malaltia a ies poblacions en transició (SWI~D- LUND i ARMELAGOS (eds.), 1990, Disease in Popukztions in Trdnsition. Anthropological and Epidemiological Perspectives), diversos autors analitzen la complexitat de l'avaluació de l'adequació dels models dietttics a les necessitats nutricionals. Aquesta és una qüestió central per a determinar els límits de la variabilitat biocultural dels grups humans en situacions d'alta especialització alimentaria i en condicions de baixa incidtncia de malalties infeccioses. Vargas denuncia l'etnocentrisme dels estudis sobre alimentació i nutrició dels antics mexicans, que han subratllat tradicionalment la construcció de models alimentaris sobre la base de fonts alimentaries comunes al món occidental, de manera que la descoberta que a Amtrica els grans animals subministradors de carn i de llet havien desaparegut rhpidament o no havien coexistit amb els humans va perpetuar la idea que les dietes eren baixes en protei'nes a l'Amkrica Central i al Nou Món en general. Altres fonts proteíniques d'origen animal i vegetal encara consumides actualment en algunes I zones de Mtxic (algues, insectes, petits mamífers i reptils, per exemple) han estat sistemiticament desestimades com a fonts alimentaries convencio- nals. En general, Vargas i altres autors revelen la manca de dades valuoses tant per contrastar l'impacte de la nutrició sobre la salut dels mexicans prehispanics com per donar informació sobre tkcniques de processament d'aliments i analisis aturades de la composició de les terres i de les restes humanes in situ. En resum, Vargas defensa que: c(L:evidtncia disponible suggereix que la lenta transició de les societats mexicanes des de la caga-recol~lecció fins a I'agricultura intensiva va tenir un fort irnpacte sobre la seva nutrició i la seva salut. Els mecanismes principals que s'han postulat per explicar aquest impacte són una dependkncia creixent de protei'nes vegetals, un pas cap a la concentració poblacional, que augmenta les probabilitats d'incidkncia de les malalties infeccioses, i l'aparició d'e~~ecialistes en activitats diferents de l'agricultura, la qual cosa significa que un nombre menor de gent produi'a menjar per a una quantitat més gran de població. D'altra banda, és necessari no passar per alt l'impacte alimentari i nutricional derivat dels desastres naturals, que han estat freqüents a la histbria mexicana)). (VARGAS, 1990, p. 150) Aquesta suposició etnoctntrica de models alimentaris hipoproteinics és totalment comparable a les respostes generades en un primer moment davant de I'enigma que representava la dieta hiperproteínica dels inuit i d'altres grups esquimals del Cercle Artic, composta bisicament de carn i de peix. Si bé la condició d'omnívor de l'ésser huma és la que possibilita a priori l'obtenció de l'ampli ventall de nutrients necessaris per a l'equilibri (gproximadament 10 dels 20 aminoicids essencials no són sintetitzats per I'organisme i han de ser ingerits en la dieta), en la seva forma de vida tradicional aquestes poblacions han pogut arribar a consumir 5 kg de carn diaris prescindint dels vegetals, amb un resultat equilibrat, ja que tot i que couen una part del menjar, consumeixen proporcions importants de carn i de peix completament crues, i d'aquesta manera compensen la manca d'aliments vegetals, les vitamines i les sals minerals. Sense analitzar la diversitat d'aplicació de les ttcniques de transformació alimentaria (cru, bullit, rostit, assecat, podrit, etc.) era inexplicable que aquestes poblacions no presentessin els símptomes patoibgics que es podrien esperar arran d'aquest desequilibri dietttic. Són els canvis recents en la seva dieta, com la incorporació de glúcids com la sucrosa, els que n'han revelat la intolerancia, ja que en tpoques anteriors havien obtingut els requeriments metabblics de glucosa derivats secundariament dels processos de biosíntesi i no de glúcids en la dieta (DRAPER, 1983). Hauríem de tenir present, doncs, no solament l'anilisi de la capacitat tecnolbgica per a I'explotació d'un entorn culturalment restringit per la selecció alimentaria sinó també l'existencia d'altres seleccions, de tipus genetic, derivades de I'especialització alimentaria resultant, que alhora esdevé crítica en els processos de transformació tecnoecolbgica i sociocultural. En qualsevol cas, la discussió sobre l'orientació de les tecnologies de cacera i recol.lecció a la recerca de fonts proteíniques animals, així com la suposada resignació a un regim alimentari basat en l'agricultura, s'ha de ponderar davant &interpretacions extremes i foqa simplificadores com les macroteories explicatives de Harris, que arriba a presentar les practiques canibalístiques de les poblacions centreamericanes, concretament dels asteques, com a exemples d'aquella concentració de les escasses protei'nes disponibles en les elits dominants. Cal recordar que I'evidtncia etnografica ens permet de caracteritzar dues formes de canibalisme o d'antropofagia altament regulades i circumscrites: d'una banda, l'endocanibalisme, en totes les formes de TA ZERO n. 12, 1996. Vic, p. 8-14 ISSN 0213-4640 canibalisme funerari que trobem descrites per exemple en Clastres (1 986) entre els guayaki i també en textos i representacions d'algunes cultures clissiques, i que poden oscil.lar des de la cocció i posterior ingestió del cadiver del cap o del parent difunt fins a la barreja de les cendres del cadiver amb el menjar funerari; de I'altra, I'exocanibalisme, o ingestió &algunes parts del cos de I'enemic mort en combat, amb I'objectiu &apropiar-se algun dels seus trets més destacables (el valor, la forqa, etc.) o d'intentar apaivagar les forces negatives del seu esperit en qui I'ha mort i en els seus. Només tenim notícies histbriques i no pas etnogrifiques sobre el comportament antropofagic de supervivencia i el consum d'aliments ccinhumans,, en moments ilgids d'escassetat en les crisis agudes &aliments simultinies i posteriors a les pitjors sotragades de la pesta negra durant l'Edat Mitjana europea (BONNASSIE, 1989; MONTANARI, 1994). En darrer lloc, pel que fa al comportament alimentari més ampli de les societats catadores i recol~lectores, les normes que el regeixen en la interacció social quotidiana, les relacions properes i llunyanes així com les d'estatus, es revelen amb claredat en un petit text emblemitic de Lorna Marshall (1961) sobre un grup de ca~adors-re- col~lectors Kung del Kalahari. Després de la cacera d'un gran animal, els que hi han participat es reparteixen les parts, atenent a I'estatus diferencial segons les habilitats i el lideratge en I'operació realitzada. Cada ca~ador proporciona parts progressivament menys apreciades i més petites als pares de la seva dona, als seus pares, a la seva dona i als seus fills i filles, als seus altres parents presents (germans i germanes de la dona, etc.) i als seus amics. Cada receptor de carn, alhora, reprodueix aquests repartiments seguint les distancies de relacions esmentades, de manera que es produeix una circulació reciproca generalitzada dins del grup sencer. Si no hi ha prou carn per repartir entre tots aquells amb qui es té una obligació, es pot arribar fins a I'acte de deixar fer una mossegada o deixar llepar un petit tros de carn. La carn es pot redistribuir crua o cuita, perb segueix aquest camí invariablement. Aquest comportament és paral.le1 a la norma Kung que considera antisocial tenir converses estrictament privades a dins del campament, amb la intenció de no divulgar o fer el possible perqut no se senti el contingut d'una conversa. El pes del control del grup sobre el comportament individual és, des del nostre punt de vista, enorme, perb assegura el manteniment de la unitat social bisica, en comptes d'altres mecanismes més centralitzats de control social i polític. L'organització alimentiria, doncs, només es pot reconstruir plenament en el marc d'un sistema d'organització social i en unes condicions concretes d'adaptació cultural, i la cultura alimentiria, per mitji de la construcció de tradicions culiniries (enteses com tot el ventall de tecniques de transformació i de preparació per al consum i el modelatge del gust), ha de ser entesa com un cos de sabers experimentats que redueix el risc de I'omnívor davant I'elecció d'aliments, com una introducció d'ordre sobre caos. Els complexos gustatius i els principis de gustos @avour principies) devien actuar com a vehicles per a la innovació alimentiria sota control humi, travessant la histbria des de les cultures alimentiries basades en aliments axials fins al present. Em sembla interessant de recuperar els termes amb els quals Fischler (1990) planteja les anilisis realitzades fins ara en I'avaluació de les cultures alimentiries, sistemes de classificació, de normes i practiques i de valors, que han oscil.lat entre interpretacions emfasitzadores de la racionalitat optimitzadora subjacent i interpretacions culturalistes, que expliquen I'arbitrarietat aparent des de la coherencia dels sistemes simbblics i cognitius, i els sistemes de creences dels grups socials. Si bé fins ara hem fet un repis de les principals qüestions que interessen en una anilisi de l'adaptació biocultural, especialment prenent els referents de les cultures catadores-recol~lectores, és I'organització alimentiria dels diferents grups agricultors descrits en I'etnografia la que presenta més dificultats per a la descoberta de les funcions de variables nutricionals i culturals interdependents sense privilegiar cap de les perspectives interpretatives exposades. Molt probablement, és la complexitat més gran en l'organització i estructura social el factor més rellevant que explica aquella dificultat, tot i que aquella complexitat no es deriva exactament de la capacitat dels sistemes agrícoles de mantenir en un territori més petit contingents més alts de població, sinó probablement d'un canvi en les estratkgies reproductives que tendeix a reduir els tabús sexuals després del part i que afavoreix ]'aprofitament mhim de la capacitat procreativa de les dones. Foren necessiries més investigacions sobre la covariació entre les estrategies pronatalistes i les tecnologies agrícoles i ramaderes, paral.leles a les estrategies antinatalistes i a les tecnologies de cata i recol~lecció. Perb, si bé la disponibilitat de forta de treball és un factor important d'aquestes tecnologies, sovint s'associen les grans Brees culturals de agrícola cerealística a l'existencia de masses de població famolenca que exigeix pa o farina, o que fa sonar els bols d'arrbs buits, davant de magatzems de gra controlats per una burocricia allunyada del sector productiu que en controla la distribució i la fa efectiva de manera completament injusta i desigual. Aquesta imatge pot ser tan distorsionadora pel que fa a les societats d'agricultura extensiva, total o parcialment itinerants, com ho era l'antiga visió de les societats caGadores i recol.lectores que les dibuixava obsessionades per la recerca de protei'nes O COTA ZERO n. 12, 1996. Vic, p. 8-14 ISSN 0213- animals. Les recerques etnografiques sobre l'organització alimentaria en pobles que practiquen aquestes tecnologies ens mostren una situació histbrica forga diferent, tot i que l'expansió del monocultiu o dels conreus dominants de cereals i tubercles (desigual i discontínua en el temps i en l'espai) ha estat prbpia de les transformacions de les societats preestatals en societats centralitzades i de totes les expansions colonials i imperialistes de la histbria que coneixem, fins arribar al present. En les cultures més ben descrites en aquests aspectes, especialment les de ramaders africans i les &agricultors africans, americans i asihtics, ens apareixen dues estrattgies, la dispersió del risc i l'estricta regulació de la ingesta, com les característiques definidores de l'organització alimentaria. A difertncia de les cultures cagadores i recol.lectores, els agricultors i els ramaders poques vegades tenen ocasió de consumir els aliments produi'ts directament, calen llargs processos de transformació culiniria per al consum i I'emmagatzematge i una proporció important del temps de treball productiu s'ha de dedicar a tenir cura dels camps i del bestiar, seguint de prop els cicles vegetatius (escardar, podar, arrencar males herbes, evitar plagues, allunyar rosegadors i ocells, preparar els camps, cobrir les arrels després de les pluges i els vents, etc.; portar a pasturar els ramats, vigilar malalties, etc.) i sovint desplagant temporalment I'habitatge al costat dels camps més allunyats, per a aquells membres dels nuclis domtstics que tinguin aquestes tasques al seu carrec. Entre els agricultors, la dispersió del risc es verifica en la necessitat de disposar de diferents tipus de terres, d'establir guarets per mantenir productivitats, de dissenyar mecanismes d'aprofitament de les pluges i de conrear -amb associació o sensediferents tipus de vegetals per al consum. Una altra activitat que allarga el temps de treball i, generalment, s'afegeix a les tasques femenines és la de moldre, seguida de. la d'amassar i la de procurar-se combustible, aigua i greix per a la cocció, a més de la prbpia cocció. En les cultures cerealístiques, a més, una activitat molt poc descrita en I'etnogafia perb del tot transcendent alimentariament és la de recollir les engrunes per reutilitzar-les en els Bpats dels dlies següents (ARNOTT, 1975). A més, tant en les societats que combinen l'agricultura amb la ramaderia com en els pobles exclusivament ramaders, retrobem una regulació molt estricta del consum de carn: els animals poden ser I'equivaltncia dels factors de (encara que no s'utilitzen per a la tracció) i s'aprofiten quotidianament la llet, la sang o els ous per convertir-10s en aliments consumibles, perb només en ocasions pautades i excepcionals es al sacrifici i al consum de la carn, crua i10 cuita. Les dietes són altre cop de base vegetariana i solen combinar cereals, Ilegurninoses i verdures a cada ipat, amb una estructura de dos ipats al dia, no sempre producte de la cocció. El tipus de combustible disponible i la seva capacitat de prolongació de la combustió en intensitat més o menys baixa és determinant a I'hora de donar lloc a tradicions culiniries més o menys complexes a partir de repertoris alimentaris semblants. Els Apats han de ser pautats, sigui quina sigui la forma de transformació alimentaria, han de marcar les difertncies entre el temps de treball i el temps &oci, han de servir per reforgar vincles entre unitats socials més fragmentaries i potencialment més insolidaries i ai'llades -encara que visquin en assentaments més poblatsque les bandes de cagadors i recol.lectors. Sovint es descriuen corredisses &infants que van i vénen dels diferents focs familiars, per avisar als vei'ns que hi ha menjar preparat o per portar directament alguna part del menjar a altres grups de parents i de vei'ns amb qui es mantenen relacions estretes. Ara bé, l'alimentació quotidiana en pobles horticultors i agricultors no revela per si sola la complexitat social més gran. Sí que ho fa, en canvi, la presencia de l'aliment en els grans esdeveniments excepcionals, els consums &ostentació, que funcionen com a mecanismes de compensació de la reciprocitat equilibrada entre grups i com a redistribucions jerirquiques dins de cada grup. Són prou coneguts la institució del Potlatch entre els kwakiutl o els haida de la costa nord-occidental americana, o altres esdeveniments semblants en els quals s'acaba destruint allb que els convidats no són capagos de consumir -des de peix fins a mantes-, després dels excessos de la festa (la cria i el consum organitzat del porc entre els tsembaga maring de Melantssia descrita per RAPPAPORT, 1984). Tot i que no hi ha cap cultura que hagi abandonat totalment la recol~lecció, en la majoria de societats agrícoles que depenen fortament d'algun cereal esdevé important des del punt de vista nutricional i digestiu la combinació del seu consum amb verdures, hortalisses i fruites, i aquestes darreres sovint no estan associades a la dieta ni són observades en els plats, ja que es prenen individualment durant els trajectes a peu o durant les jornades de treball o se n'apleguen grans quantitats per a aquestes celebracions, que no semblen tenir més sentit que el de malbaratar recursos valuosos, en una prktica aparentment antieconbmica i antinutricional. Aquestes practiques on els aliments tenen un paper destacat tenen lloc en condicions de concentració política incipient, on el prestigi individual &un cap, provisional (big man), esta determinat per l'esforg productiu que sigui capag &organitzar entre els seus i per la competició envers altres adversaris externs. Aquests intercanvis ostentatoris són alhora mecanismes que eviten els conflictes directes, que desplacen els enfrontaments al terreny simbblic. .O COTA ZERO n. 12, 1996. Vic, p. 8-14 ISSN 0213-4640 Conclusió Perb aquest comportament ostentatori encara té una altra vessant, que ens retorna als inicis de tota la discussió i que proposo com una darrera reflexió, a partir de dos exemples de condicions canviants en les exigencies de l'entorn. En primer lloc, apareixen en les cultures horticultores i agricultores els signes externs que acompanyen la diferenciació social també a partir del menjar, com I'obesitat. Els habitants de les illes del Pacific valoraven positivament l'excés de pes, de greix corporal, en termes d'estatus i de capacitat d'aprovisionar el grup de parents i és explicable tradicionalment com una condició essencial per a la supervivencia en les condicions materials també tradicionals: els esdeveniments que feien perillar el subministrament de menjar durant llargues temporades (els viatges entre illes, els huracans, etc.) eren freqüents i els supervivents eren sovint aquells que comptaven amb un bon magatzem de greix corporal. S'especula amb la possibilitat que aquells supervivents predisposessin geneticament els descendents en l'habilitat &emmagatzemar greix facilment, perb el que és cert és que aquella valoració positiva s'ha mantingut. Per contraposició, en les condicions actuals, en que no hi ha ocasions que causin problemes rellevants en la disponibilitat d'aliments, aquesta tendencia afavorida per la seva valoració social positiva situa els maoris i altres habitants de les illes del Pacífic en una greu situació de risc de malalties com la diabetis, que pateixen un una proporció del 12,5%, molt per davant del 3% dels neozelandesos, d'origen europeu. I en segon i darrer lloc, com assenyalen Manderson (1 988) i Laderman (1 985), no es poden reduir a I'antcdota observacions que ens informen de la ((reacció despectiva)) de les dones malaies envers els cursets de cuina que utilitzaven aliments locals i tradicionals per a crear menjars més nutritius i econbmics: les dones ja coneixien aquelles possibilitats, perb estaven més interessades a preparar plats més prestigiosos en I'imbit local, encara que estiguessin fora de les seves possibilitats econbmiques i n'haguessin de preparar quantitats més petites per als membres de les seves famílies. També les dones camperoles del nord de I'Índia ja ((sabien)) que buscaven aplicant estrictament els tabús alimentaris reductors de la ingesta en els darrers mesos d'embaris: precisament tenir infants més petits en néixer, prktica que redui'a ostensiblement el risc de mortalitat en el moment del part, en condicions de no intervenció de la tecnologia medica moderna: segurament l'infant tenia menors probabilitats de sobreviure, perb, si més no, elles continuaven amb vida per conrear els aliments necessaris per a la resta dels fills dependents. És una estrategia adaptativa en unes condicions socials i tecnoecolbgiques concretes. Aquestes dades obtingudes en I'etnografia poden ajudar a interpretar i reconstruir evidencies procedents de societats del nostre passat? Podria ser, perb les recerques en aquesta línia són encara massa escasses i només excepcionalment consideren aquest potencial. The anchropological study of foodways and eating is focused on rhe biocultural relations thac human groups establish with food and its material and symbolic managing, as well as on the socionutritional effects of adaptive strategies emerging from those relations, in every context of social organization. This paper aims to analyze the differential features and the research problems linked to food organization and culture in different types of societies according to their basic subsistence technologies. Available ethnographic evidence about hunting, gathering and pre-esta- te agriculture's allows rhe formulation of new hypothesis for their interpretation of present ar- Bi O COTA ZERO n. 12, 1996. Vic, p. 8-14 ISSN 0213-4640 ARNOTT, R, M. (ed.) (1 975) Gmtronomy: Tbe Antbropology of Food and Food Habits. L'Haia: Mouton. CARRASCO, S. (1992) Antropologia i alimentació. Unapropostaper a léstudi de la culhlra alimendria. Bellaterra: SPUAB. DRAPER, H. H. (1983) aLa dieta de 10s aborigenes esquimales bajo una perspectiva moderna,), dins Cultura y Ecologia en lm Sociedades Primitivas. Barcelona: Mitre. FARB, I?; ARMELAGOS, G. (1986) Antbropologie des coutumes alimentaires. Paris: Denoel. FENTON, A.; OWEN, T. M. (eds.) (1981) Food in perspectiue. Proceedings of the Third International Conference on Ethnological Food Research. Edinburgh: John Donald Publishers. FITZGERALD, T. K. (ed.) (1977) Nutrition andAntbropology in Action. Amsrerdam: Van Gorcum. FISCHLER, C. (1990) L'bomniuore. Legozit, la cuisine et les corps. Paris: Edicions Odile Jacob. GOODY, J. (1980) Cuisine, cuisines et cluses. París: Centre George Pompidou. HARRIS, M. (1985) Good to eat. Riddles offbod and culturc. Londres: Allen and Unwin. HARRTS, M.; ROSS, E. (eds.) (1987) FoodandEvolution. Zwardc a tbeory ofhuman food habits. Temple University Press. MARSHALL, L. (1961) asharing, Tallting and Giving. The relief of social tensions among Kung Bushmens, Afica, núm. 31. RAPPAPORT, R. (1984) Cerdos para 10s antquados. Madrid: Siglo XXI. TANNAHILL, R. (1973) Food in History. Nova York: Stein Day. VARGAS, L. A. (1990) aOld and new transicions and nutrition in Mexica)), dins Diseme in Poptrlations in Trclnsition: Antbropological and Epidemiological Perspectives, Nova York: Bergin and Garvey. Sílvia Carrasco i Pons és professora Titular d'Antropologia Social a la Universitat Autbnoma de Barcelona. Ha introdui't a 1'Estat espanyol l'estudi sociocultural de l'alimentació i 1'0r~anitzaciÓ alimentaria i ha treballat en l'estudi del comportament alimentari en infants i des del punt de vista del genere en la transició cap a una societat urbana. Actualment es dedica a temes vinculats a I'enculturació i la transmissió de la cultura -dels quals la cultura alimentaria n'és un camp empíric privilegiat-, des d'un interes per comparar els diferents arnbits i graus de formalització de propi procés de transmissió. . ... " . .. i.... % .. ..