El neolític a Catalunya : entre la civilització de pastors i agricultors cavernícoles i els primers pagesos del pla

RI O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 El neolitic a Catalunya: entre la civiIitzuciÓ de pastors i eh primers pagesos delpla Miquel Molist, Maria Saga i Ramon Buxd Com una mostra més de la capacitat de transversalitat i síntesi dels historiadors i arqueblegs de I'tpoca, M. Tarradell també va investigar el període dels primers pagesos (TARRADELL, 1960; TARRADELL, 1962). La seva incursió en aquest període de la prehistbria li va permetre efectuar-ne una visió global i amb una orientació sintetitzadora en les dues obres de refertncia dels anys 60 (TARRADELL, 1962; TARRADELL, 1963). Tot i que segurament les seves aportacions científiques en relació al període neolític no es poden considerar decisives, sí que s'ha de posar en relleu que la claredat i la forsa expositiva de les seves síntesis van permetre afian$ar i ordenar de manera important el coneixement del període dels primers agricultors, amb un seguit d'idees noves que van perdurar i influir notbriament en el coneixement posterior. L'actual coneixement dels inicis del neolític a Catalunya, tot i recollir l'hertncia de la generació de la prei la postguerra civil, esta molt condicionat pel marc histbric i social en el qual s'ha desenvolupat la investigació en els últims quaranta anys. Lbgicament, es tracta &un període de temps massa llarg per considerar-10 homogeni, perb sí que presenta unes característiques que, sense Bnim d'exhaustivitat, veurem que han influi't decisivament en I'estat actual del coneixement. Així, diríem que, en primer lloc, es va produir en les dPcades dels anys 70 i 80 del segle passatun desenvolupament de I'activitat arqueolbgica que prioritzava intervencions arqueolbgiques a'illades (abskncia de programes), de tipus molt ((comarcalitzades)) i que normalment corresponien a les Brees d'investigació d'equips redui'ts. N'és un bon exemple I'estructura i el plantejament de la Taula Rodona de Montserrat celebrada el maig de 1980 (DIVERSOS AUTORS, 1981). En segon lloc, hi ha hagut un pes significatiu de la tradició més ancorada en rempirisme més estricte i que durant molts anys ha fet que l'objectiu principal hagi estat exclusivament la constitució &esquemes cronolbgics, perioditzacions tipolbgiques i definicions de ((facies culturals), regionals, sense emetre un posicionament clar sobre els mecanismes de transformació de les societats. La poca priorització de la recerca tebrica i del desenvolupament de projectes estructurats i coherents, ha significat un registre arqueolbgic descompensat i heterogeni, tot i que, com era d'esperar, certes tematiques han rebut una major atenció que d'altres, que han estat infravalorades. En els últims quinze o vint anys s'ha detectat un cert canvi en la practica arqueolbgica, tant per causes internes com externes a la prbpia I I I concepció tebrica de I'arqueologia. Entre les primeres destacaria la lenta perb progressiva expansió dels nous corrents tebrics en arqueologia prehistbrica, de clara orientació socioeconbmiI O COTA ZERO n. 18, 2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 Restes de bbvids recuperades al jaciment de la Draga (Banyoles). ca, que s'han introdui't plenament -n la mateixa varietat de formulacióno solament entre les noves generacions sinó entre la practica totalitat dels arqueblegs prehistoriadors. Aixb ha significat, com un dels aspectes més destacats, un plantejament més professionalitzat dels projectes, i la practica regular &estudis especialitzats com l'arqueobotinica, I'arqueozoologia, etc. Aquesta regularització ha estat especialment important en les especialitats esmentades per la seva relació directa amb la novetat més significativa del ~eríode, com és l'aparició de I'agricultura i la ramaderia. Com a principal causa externa, s'ha de destacar la normalització de la política de salvament de patrimoni arqueolbgic dins la societat. Les actuacions arqueolbgiques de salvament, amb les diferents variants, han significat, entre &altres aspectes i per al període sintetitzat aquí, documentar, per exemple, un augment considerable dels coneixements de I'hibitat a l'aire lliure (no s'ha &obviar la contribució decisiva dels investigadors que han fet d'aquestes evidkncies una línia prbpia &investigació i han arribat, a voltes, a situacions conflictives entre interks científic i ~atrimonial). En els darrers temps, perb, la plena consolidació del model d'arqueologia preventiva més liberal, amb molt poca participació de les institucions públiques (administració, universitats, museus ...) i, per tant, la no-compaginació entre els aspectes de pura gestió patrimonial i els del coneixement científic, fa perillar, al nostre entendre, un dels aspectes més importants de la recerca dels darrers decennis. D'acord amb el plantejament del present dossier, en aquest assaig de text sintktic sobre I'estat actual del coneixement s'ha volgut fer especial referkncia a les activitats directament vinculades a l'economia de subsistkncia. Aquesta voluntat tradueix el que, al nostre entendre, ha significat un dels avenCos més espectaculars de l'arqueologia en general i neolítica en particular gracies al desenvolupament de l'arqueobotinica i de l'arqueozoologia. Les h ip b tesis explicatives dels orkeens de lhgricultura L'explicació genkrica del com i per quk es produeix el pas a ]'agricultura i a la ramaderia a Catalunya continua sent una de les qüestions basiques, a la qual s'ha dedicat molta atenció i el debat segueix obert. Aixb si, i cada vegada més, segurament fruit també de la rapidesa dels ca- O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213 nals de comunicació científica, els enfocaments teoricoexplicatius no queden restringits al territori catali, ates que la problemitica afecta g~osso modo tota la conca occidental de la Mediterrinia. Es necessari, doncs, que els models del procés de neolitització siguin no sols coherents amb el registre arqueolbgic de Catalunya, sinó que també impliquin les regions properes del Mediterrani occidental. Com es recordari, en el moment ilgid del franquisme (anys 40-60) les primeres sistematitzacions proposaven una explicació difusionista a partir d'un focus nord-africi. Fou llavors que l'escola de Barcelona en !general, perb principalment J. Maluquer i M. Tarradell, varen efectuar una explicació més vinculada als aspectes migratoris difusionistes provinents de 1'Europa mediterrinia. Una certa inflexió en aquesta explicació tradicional es produeix, a partir dels anys 70, amb les primeres datacions absolutes i amb uns ~lantejaments tebrics que evolucionen cap a postures més autoctonistes per a I'explicació dels orígens de I'agricultura. En efecte, s'introdueix el concepte d'aculturació, que emfatitza el paper del substrat poblacional en el procés, és a dir, posa en relleu la continultat, en les primeres societats agrícoles, &alguns dels trets tecnolbgics o socials de les comunitats epipaleolitiques. El concepte és indui't a partir del registre empíric de nombrosos treballs de camp realitzats al sud de Fran~a. Aquestes proposicions van tenir una enorme vighncia durant els anys 70-80 junt amb d'altres que, amb un posicionament poligenista, proposaven I'existtncia de diversos focus de neolitització al llarg del Mediterrani. Són, perb, les proposicions que expliquen l'existtncia de les rimer es societats pageses a I'Occident a partir de la introducció ((d'elements)) del focus original del Prbxim Orient les que en els darrers decennis han arrelat més. A nivell general, I'explicació més acceptada ha estat realitzada a partir de l'aplicació de la genttica de les poblacions. Segons els autors Ammerman i Cavalli-Sforza (1984), es dóna una ~orres~ondtncia entre les freqükncies genttiques de les poblacions actuals i el gadient cronoibgic del procés d'expansió del neolític des del Prbxim Orient a Europa occidental. L'ex- ~licació justifica els dos factors com a conseqütncia d'una activitat migratbria aleatbria i de redui'da mobilitat, causada en darrer terme pel potencial creixement demogrific de les poblacions neolítiques. A nivell més local, perb amb una gran for~a documental, es troba el model anomenat ((dual)), generat a partir de la recerca al País Vaiencii. Aquesta proposició es troba ja insinuada en els primers treballs de F. Fortea, explicada i reformulada més endavant per diversos autors des de B. Martí en els meritoris treballs pioners (1978), fins al fort desenvolupament dels últims anys de I'equip de J. Bernabeu (BERNABEU, 1989) (BERNABEU [et al], 1993). El postulat &aquesta proposició és, molt succintament, que en les fases més arcaiques de la neolitització existeixen unes Brees a la península Ibtrica on el registre evidencia dues tradicions tecnolbgiques i culturals que s'han de veure com a reflex d'una dualitat de població. D'una banda, tindríem els nouvinguts, arribats tant amb el modus de producció agricolaramadera plenament operatiu com amb les noves esptcies (vegetals o animals); i, de l'altra banda, hi hauria els ccepipaleolitics)) autbctons o últims grups de ca~adors/recol~lectors, que segueixen encara amb les formes d'economia ancestrals. El contacte que s'establiri entre ells tindri per resultat la lenta transformació dels grups de ca~adors mitjan~ant un procés d'aculturació. Aquest model ha estat acceptat també a Catalunya, si bé cal dir que, en general, el registre presenta i ro ble mes per contrastar-10, atesos la raresa i el deficient registre arqueolbgic d'aquestes etapes incials. Definicions cultu rals, cru nologia i periodització dels horitzons Fruit de les tasques dels anys 80 i 90, tant en l'aspecte de l'anilisi cronoe~trati~rifica o tipolbgica com de I'aplicació de la cronologia absoluta, s'ha consolidat la divisió en dos grans horitzons cronolbgics anomenats amb els termes tradicionals de ((neolític antic)) i ((neolític mitja)). El primer inclou des dels grups que presenten els primers indicis de producció de subsisttncia O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 En fins als que ;integren en els grups de cerhmica impresa present en el Mediterrani occidental. La denominació de neolitic mitjh es continua mantenint per 4s grups essencialment vinculats als grups de sepulcres de fossa, i que de nou es poden posar en relació amb els grups coetanis del Chassey frances o del Lagozza italih. Persisteix, també en aquesta divisió, la idea &un esquema evolucionista, és a dir, els grups del neolitic antic serien els que adopten i assagen les noves incorporacions, mentre que la segona fase significa la plena consolidació de noves prhctiques econbmiques i de progressos substantius cap a la complexitat de les societats. És probable que aquesta interpretació <hagi de revisar a mesura que la documentació, sobretot de les prhctiques econbmiques per a les fases arcaiques, s'incrementi i mostri una major diversitat (cf. supra). Amb relació a la definició de grups tecnotipolbgics, s'ha realitzat a partir essencialment de les anhlisis tipolbgiques. I s'han distingit, en I'horitzó del neolitic antic, tres grans grups, que alhora tenen un contingut cronolbgic. Així, s'estableix un primer grup cardial, que apareix durant el vi mil.lenni (cova &en Parco, cova del Toll, cova del Frare, balma Margineda), seguit per l'epicardial, que es troba concentrat a la primera meitat del v mil.lenni (cova de l'Avellaner, cova del Pau, cova del Toll). I finalment el postcardial, també a la segona meitat del v mil.lenni (grups de l'Ebre, Molinot, Montboló). De la diferencia cronolbgica entre les diferents tecnotipologies (no exemptes de problemes en trobarse, per exemple, epicardial a Molinot i Montboló de forma conjunta en bastants jaciments) no poden inferir-se canvis o substitucions de formacions socials. De la mateixa manera, molt sovint els estils cerimics s'han utilitzat com a únic criteri per construir distincions culturals, les quals s'han de buscar, al nostre entendre, en un nombre més ampli d'evidencies arqueolbgiques (com patrons &assentament, bases subsistencials i organització social.. .). Durant ]'etapa del neolitic mitja, persisteix una certa indefinició en relació a l'etapa inicial i a la formació de la cultura dels ccsepulcres de fossa)), si bé cada vegada en queda més clara la filiació respecte a les etapes precedents, sempre, perb, amb clares connexions amb la resta dels grups de la Mediterrhnia occidental. En efecte, la major documentació de les comunitats de la segona meitat del v mil.lenni permet observar el seu paper com a principal fons generador de les formacions socials del neolitic mitjh. És difícil de precisar vinculacions o afiliacions més concretes: s'ha proposat, per exemple, el grup Molinot com a generador directe del grup Valles, o el de la regió de I'Ebre com a generador del Solsonih. En tot cas, sembla imposar-se I'existtncia d'una evolució sense ruptura, i cal atorgar als estímuls i contactes forans o externs, que en algun moment haurien estat els ((generadors)), un rol complementari innegable vista la presencia cada cop més clara d'una xarxa &intercanvis (el sílex melat, els vasos d'influencia chassiana o els vasos de boca quadrada, etc.). La unitat cultural definida durant els anys 60 pels grups de ccsepulcres de fossa)) persisteix a grans trets, si bé s'ha proposat la subdivisió en grups culturalment i geogrhficament diferenciats (SolsoniB, Sabadellih i Empordanes) atribuintlos, a més, una diferenciació econbmica (agrícola uersus ramader, segons les característiques orogrhfiques on es troben els assentaments). (MuÑoz, 1965; MARTÍN, 1992). La metodologia per a la diferenciació és sempre la mateixa: encreuament d'evidencies empíriques (formes de sepultura i composició de l'aixovar) amb regions bi~~eogrhficament diferenciades. Manca, al nostre entendre, un major aprofundiment de l'analítica per a aquestes proposicions, i encara més quan les dades sobre els assentaments d'hibitat són realment molt redui'des. Patrons d'ussentament i hhbitat El registre dels assentaments ha sofert, grhcies tant a la recerca com a l'actuació patrimonial dels darrers decennis, una transformació significativa que permet esbossar un estat de coneixement més ampli i sblid que en el moment de la redacció de Les arrels. Tanmateix, persisteixen alguns buits documentals importants com, per exemple, les dades minses dels hhbitats del moment inicial del neolitic antic o, més generi- O COTA ZERO n. 18, 2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 cament, de les instal.lacions d'hhbitat del neolític mitja. Sens dubte, entre les grans novetats, a parer nostre, la més significativa és la documentació d'instal.lacions a l'aire lliure, que es poden classificar com els primers poblats. Aquest fet corregeix (cels pastors de les coves)) i permet integrar les dades catalanes dins de la característica generica &un important hhbitat a l'aire lliure des del neolitic antic, clarament atestat des de Proven~a a Andalusia. Tot i no haver-se documentat variacions importants en el model de distribució dels jaciments arqueolbgics del neolitic antic, sí que s'han realitzat diferents estudis de territoris parcials que han permes definir les caracteristiques de distribució de I'hhbitat en el territori. Aixi, es defineixen tres caracteristiques que comparteixen la major part dels poblats. La primera és la ubicació en turons suaus o lleugeres elevacions i terrasses fluvials, molt sovint en posició dominant sobre terrenys plans, normalment planures al.luvials formades per sbls d'alta fertilitat agrícola i, doncs, bptims per al cultiu. La segona constant és la presencia d'aigua propera a I'hhbitat, de manera que es documenten ubicacions properes als cursos fluvials o a llacs o a les mateixes desembocadures de rius (Puig Mascaró, en la del Ter; Barranc del Fabra, en la de l'Ebre), en terrasses mitjanes (Plansallosa, Hierca; Tomba del Bareny, Riudoms; Pla de I'Estany, la Draga; Codella, Pla de Pinya) o en llacs, com la Draga a l'Estany de Banyoles. Finalment, restaria també la situació dels assentaments en relació amb les vies de pas natural entre Brees ecolbgicament diferenciades bosc^, 1994). L'anhlisi dels assentaments en unitats territorials més redui'des ha permes avanGar en les proposicions de models de ~oblament complexes, com és el cas de les regions de 1'Alta Garrotxa i 1'Alt Penedes per al període del neolitic antic. Coincidint amb recerques de la zona del midi frances, aquests models aporten la documentació d'una ~om~lementarietat d'assentaments aire lliure I cova (en clara relació a l'ús del territori i a les activitats econbmiques realitzades pel grup.). Aquesta ~om~lementarietat no és sols de tipus ocupacional sinó que té una plena funció econbmica. En aquesta mateixa línia de treball s'ha de destacar la definició del tipus d'ocupació d'algunes cavitats chrstiques. Aixi, el caricter estacional ha estat definit per les ocupacions de la balma del Serrat del Pont, de la balma Margineda o de la cova del Frare. Molt innovadora ha estat també I'aproximació funcional que s'ha realitzat en diversos assentaments, i destaca la pionera que a mitjan anys vuitanta es va fer a la cova 120, vinculada a tasques &emmagatzemament (AGUST~ [et al.], 19871. Tot i així, creiem que aquestes aproximacions no poden generalitzarse, perque la diversitat del relleu i formacions cirstiques a Catalunya potencien l'existkncia &un vertader habitat permanent en coves. En tot cas, les evidencies porten a postular l'existencia d'una diversitat funcional dels assentaments en coves i abrics vinculada a la complementarietat econbmica d'un conjunt d'assentaments. En les línies de treball futures, doncs, semblen importants les definicions i l'estudi de ccmicrohrea de grup)), definida com a territori amb límits geogrhfics que engloben diferents jaciments complementaris. L'estructuració i la construcció d'hibitats a I'aire lliure continua sent coneguda parcialment, encara que les novetats dels últims anys són realment importants. Anotem que als assentaments pioners de Guixeres de Vllobi s'hi ha afegit un assentament excepcional, com és el de la Draga a les vores de I'estany de Banyoles o l'assentament també important del Barranc del Fabra a les terrasses de I'Ebre, a la comarca del Montsii. La preservació de la mattria orginica i el tipus d'instal.laci6 del oblat de la Draga fa &aquest poblat, com deiem, un cas excepcional dins el registre catali, i I'allau &informacions que proporciona esti fent canviar el nostre coneixement sobre les etapes inicials del neolitic bosc^ [et al.], 2000). Ara bé, sembla que el tipus d'instal.laci6 que s'esth documentant (cases construi'des sobretot amb fusta, de planta quadrada) no es podrh generalitzar a tot el territori. En efecte, creiem que la variabilitat geogrhfica i geomorfolbgica del territori dificulta l'existencia d'una única forma d'hibitat i amb uns materials uniformats. Aixi, sembla que amb la documentació actual els materials més utilitzats són les ~edres, la terra i la fusta, i s'observen variacions en el territori i potser també segons el tipus d'hhbitat, ates que les construccions amb terra i fusta semblen més generalitzades mentre que el material dur (pedres) seria més utilitzat O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 02 13-4640 rn - LA DRAGA LA DRAGA I O COVADEL'OR I I .8. 000 GROTTE LOMBARD I + 6 55@58585@** 6 e *e MONTAGNE Diagrama de log ratio que mostra la variabilitat de les restes de bovins durant el neolític. en les ocupacions en coves i abrics. Destaca també l'ús de l'argila reelaborada amb desengreixant, que tindria una funció de material de coberta junt amb troncs i elements vegetals (branques, etc.). Finalment, cal assenyalar que gairebé des de les fases arcaiques s'han documentat tovots, com per exemple a la Timba de Barenys (Riudoms) o al Pla de la Bruguera (Castellar del Valles). En general, semblen cabanes de planta oval o circular, construi'des a nivell del sbl amb forats excavats al subsbl (roca o argila), destinades a la sustentació de I'estructura. En la fase de consolidació, és a dir, el neolitic mitja, s'observen variacions significatives com un increment de les regions ocupades, que s'atribueix a una activitat colonitzadora més gran. Aquest fet es fa pales en dos sentits: primer, en un augment del nombre de jaciments en les zones que ja coneixien ocupació des del neolitic antic; en segon lloc, en l'aparició de jaciments en zones noves, relativament ai'llades, com per exemple les comarques del Bergueda, o de la Catalunya central en general, o encara en les zones més interiors de la Catalunya meridional (baixa Segarra i alt Gaia). L'altra gran característics de l'hibitat és el canvi en el tipus d'ocupació. En efecte, es documenta I'abandonament de la utilització de coves i abrics durant l'horitzó del neolitic mitja (dues excepcions: cova del Toll i cova Font de Molinot). La desaparició de I'abrictcova en els modes &ocupació i distribució dels assentaments té I'explicació, al nostre entendre, en les causes econbmiques relacionades amb una explotació agrícola més intensa i sobretot amb unes noves formes socials que potencien la concentració de la població en nuclis habitacionals més grans i de caricter més sedentari. Lu cucem i Zu mmuderiu Queda ja ben reflectit a l'obra de Tarradell que la discussió sobre els orígens, sobre I'autoctonia o I'al~loctonia del que coneixem com a neolitic, ha estat i és encara un dels debats més apassionants que envolten l'estudi sobre la reuolució neolitica. Les qüestions relatives als inicis i al desenvolupament de I'economia de producció, com un dels elements bisics d'aquesta revolució, han esdevingut precisament un dels pun- E4 O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 tals sobre el qual s'han articulat la majoria de recerques efectuades sobre aquesta problemhtica histbrica. Encara avui dia I'agricultura i la ramaderia s'analitzen correntment, de manera conjunta amb les restes cerhmiques, com els aspectes clau i caracteritzadors de les comunitats neolítiques inicials a Catalunya. Només en poques ocasions, perb, es tenen en compte quines podrien haver estat les dinhmiques d'adopció o d'adquisició &aquests elements i prhctiques. Les síntesis generals que tracten la problemhtica de la domesticació tendeixen a tenir en compte el paper que les influencies més orientals tingueren en la genesi de les primeres societats pageses a I'hrea del nord-est peninsular, més que no a valorar el propi pes de les formacions socials que poblaren amb anterioritat aquest territori. En l'actuaiitat, i en una vessant estrictament econbmica, ha quedat ben constatat que és difícil, per no dir gairebé impossible, de mantenir la linealitat i la direccionalitat que tradicionalment s'ha anat atorgant als processos de domesticació animal i vegetal, i, conseqüentment, a l'adopció de les tecniques agrícola i ramadera. Malgrat que no es disposa encara, per a Catalunya, de dades suficients per contrastar I'anterioritat, posterioritat o simultanei'tat de l'adopció de I'agricultura respecte a la ramaderia, tot sembla apuntar cap a un grau significatiu de variabilitat, vinculat, evidentment, a les diferents dinhmiques histbriques que guiaren aquest pas. La dicotomia marcada per Tarradell entre les dues formes de vida característiques del primer i segon neolític, pastors i pagesos respectivament, ha influi't notablement en la recerca desenvolupada a Catalunya fins dues decades més tard de la primera publicació de l'obra Les arrels de Catalunya. Tant es així, que l'assentament en cova s'ha vist associat sovint de manera forp mechnica al predomini d'unes prhctiques econbmiques centrades en la cacera i la ramaderia. En canvi, s'ha anat vinculant la presencia de poblats a I'aire lliure, ubicats normalment en terrenys plans a les valls fluvials, a una major importhncia econbmica de les activitats agrícoles. Practiques agrícoles i ramaderes s'han analitzat d'aquesta manera com a processos de producció independents, cada un amb els seus requeriments específics i sense cap mena &interconnexió. La major respecte a la ramaderia s'ha tendit a estimar més aviat en relació a la localització topogrhfica dels jaciments que no pas al contingut en recursos animals i vegetals. Cal tenir present en aquesta línia que tant la condició del jaciment com la metodologia emprada en la recuperació de les restes materials poden haver influi't de manera notable en les interpretacions finals efectuades. D'aquesta manera, una orientació més agrícola o més ramadera de les comunitats que ocuparen els diversos assentaments pot derivar directament del grau de preservació-recuperació de les restes orghniques o del tractament que se n'ha efectuat posteriorment. Sembla difícil, no obstant aixb, desvincular en I'aspecte prhctic, quotidia, el cicle agrícola del cicle ramader. La gestió de la terra, dels cultius i dels animals domestics conforma, en els primers moments del neolític, un tot integrat. El treball dels camps, la sembra, la collita, el manteniment i control dels ramats requereixen una coordinació que va més enllh de la programació estrictament temporal. L'organització comunithria ha de preveure un grau de cohesió social suficient per garantir el desenvolupament i integració dels processos de treball implicats en aquestes noves formes de producci6. Tarradell, en la seva obra, sustenta bisicament el pes d'una orientació més agrícola o més ramadera de les comunitats neolítiques no en els recursos explotats ni en les formes &explotació, sinó en les possibilitats &explotació derivades de la ubicació &assentaments i necrbpolis. Cal dir que durant la decada dels anys 50 i 60 són prhcticament inexistents les analítiques efectuades sobre restes d'animals i vegetals. Durant aquests anys, l'arqueozoologia, com a disciplina arqueolbgica, tan sols comenpva a despuntar a ]'Estat espanyol. Perb és ja a partir de les evidencies paleofaunístiques recuperades a la cova del Filador que Tarradell descriu els ovins, cervids i cargols com a aliments bhsics de les darreres societats mesolítiques, societats que, sobre la base de les pintures de les serres, caracteritza com un món de caFadors, un món etnolbgirament d'estructura paleolitica. En I'actualitat, i després de quasi mig segle de recerca arqueolbgica, l'abskncia d'animals domestics en contextos epipaleolitics o mesolítics continua sent un fet. Els conjunts de fauna o menor importhncia relativa de l'agricultura corresponents a aquestes cronologies que estan IOTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 en procés d'estudi o els pocs que s'han publicat demostren que la cacera continua sent principal via de procurar-se aliments d'origen animal. Ja es dirigeixi de manera selectiva cap al conill (Cingle Vermell, Coveta de Marge del Moro), cap a I'adquisició majorithria de mamífers de mida mitjana com el porc senglar, el cérvol i la cabra salvatge (cova del Vidre, Can Sadurní) o cap a la prhctica d'una estrattgia Bmpliament diversificada (balma del Serrat del Pont), el que és cert és que les prhctiques cinegttiques a les darreries de I'Holoct presenten un signe totalment diferent de les documentades durant el paleolític. La reorientació experimentada vindria marcada per la inclusió en la dieta d'una amplia diversitat de recursos animals de mida mitjana, i sobretot petita, fins aleshores poc o rarament explotats. Les causes d'aquesta nova orientació s'han atribui't de forma gentrica al descens quantitatiu d'algunes de les esptcies animals més explotades fins llavors, principalment cavalls i úrsids. Aquesta davallada s'ha posat en relació, d'una banda, amb els canvis mediambientals coetanis que pogueren influir en els hhbitats preferencials de determinades esptcies animals i que les obligaren a despla~ar-se cap a diferents hmbits geogrhfics, i, d'altra banda, amb l'activitat predadora desenvolupada pels grups humans, que hauria contribui't a la reducció dels efectius de les poblacions salvatges fins al punt de dificultar-ne la prbpia reproducció biolbgica. És precisament a partir d'aquests moments quan es comencen a documentar noves modalitats cinegttiques orientades a preservar la reproducció de determinades esptcies salvatges mitjan~ant un estret control de I'edat i sexe dels individus a sacrificar, cosa que portari a la llarga a minimitzar o evitar la cacera de femelles en edat reproductiva. Les darreres poblacions ca~adores-recol.lectores posaren, doncs, un interts específic a explotar de forma intensiva i diversificada els recursos animals dels diferents ecosistemes que tenien a l'abast, procurant no esgotar-ne les possibilitats de reproducció i, amb aixb, les seves prbpies possibilitats de supervivtncia. Quina és, a partir d'aquí, la dinhmica d'adopció de les esptcies domtstiques, és una qüestió que resta en l'actualitat sense resolució definitiva. S'ha assumit tradicionalment que la primera esptcie domtstica documentada és el gos (Canis familiaris). Aquest deriva del llop (Canis lupus), la prestncia del qual esth ben documentada a finals del Pleistock. De totes maneres, a Catalunya, la domesticació del llop l'hem de situar, de moment, com a sincrbnica a la de les quatre principals esptcies productores d'aliment: cabra, xai, bou i porc. Si bé per al gos no hi ha dubtes sobre quin ha estat el seu progenitor salvatge i sobre l'autoctonisme de la seva domesticació, per a la resta d'esptcies mencionades la qüestió es for~a més complexa. Per al cas dels bovins (Bas taurus), es documenta la prestncia del seu progenitor salvatge (Bosprimigenius) a tota l'hrea d'estudi. El mateix succeeix per a la forma domtstica dels suids (Sus domesticus). El fet que s'hagi constatat l'existtncia d'una evolució continuada entre la forma salvatge i la domtstica a diverses regions d'Europa i, per tant, la possible domesticació autbctona del bou i del porc, parlaria a favor de processos de domesticació independents d'aquestes esptcies, ja siguin simultanis o espaiats temporalment. En canvi, per a les formes domtstiques d'ovella (Ovis aries) i cabra (Capra hircus), els estudis citogenttics mostren que les poblacions salvatges de les quals derivarien (Ovis orientalis i Capra aegagrus, respectivament) queden circumscrites, a finals del Pleistoct, a l'hrea del Prbxim Orient. Actualment no hi ha un consens generalitzat respecte a quina seria la modalitat d'adopció per part de les comunitats mesolítiques i neolítiques. Si bé en contextos de societats ca~adoresrecol.lectores s'ha documentat la presencia de xais o cabres domtstiques, s'ha tendit a emfasitzar el paper de 1'8rea oriental com a centre primari de domesticació. En jaciments corresponents a les primeres societats agrícoloramaderes el xai i la cabra són especies correntment explotades, si bé es registra un ampli marge de variabilitat en la intensitat de la seva explotació. L'existtncia de patrons d'explotació diversificats mostra que la integració d'aquestes esptcies a l'estrattgia econbmica no és un procés uniforme, sinó variat. Conseqüentment, no es pot rebutjar a priori, a falta de proves empíriques que permetin contrastar el fenomen, cap de les possibles vies d'adopció. És significatiu en aquesta línia que, precisament en un dels pocs jaciments catalans on OCU- fa O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 pacions del neolític antic segueixen ocupacions mesolítiques -el jaciment de la balma del Serrat del Pont (ALCALDE [et al.], 2002)-, les estrategies de subsisttncia implementades al voltant del 5500 cal aC se centren en I'explotació exclusiva d'animals salvatges. No tardaran gaire, perb, a la mateixa hrea geogrhfica, a documentar-se els primers animals domestics. A jaciments com la Draga (5300 cal aC) o Plansallosa (5.250 cal aC), la prestncia de les 4 principals especies domestiques productores d'aliment es documenta de forma simultinia. Es impossible a Catalunya, a diferencia d'altres contextos del Mediterrani més oriental, incidir en quina va ser la seqütncia d'adopció d'aquestes especies. Les evidencies apunten que I'adopció s'efectuh prhcticament de cop o durant un interval temporal significativament curt. A la Draga, per exemple, es practicava una estrattgia ramadera ja ben consolidada, centrada en el sacrifici equilibrat de bous, porcs, ovelles i cabres. La troballa en aquest assentament d'implements de fusta vinculables de forma directa a les activitats de chrrega o transport (possibles fragments de jous) i agrícoles (fragment de timó d'arada) evidenciaria simulthniament que en el marc de la gestió dels ramats de bovins domestics es preveu l'explotació de la seva forGa muscular. La integració de la ramaderia a les estrategies de producció no es pot qualificar, doncs, de procés sobtat ni uniforme. Si bé els ramats d'animals domestics tindran a partir d'aquestes cronologies un pes específic important en el marc del cicle econbmic general, la composició de les diverses associacions faunístiques posa de manifest un elevat grau de variabilitat. D'una banda, la representació dels recursos domestics enfront dels salvatges oscil.la, en terme mitjh, del 2% al 98%. També el nombre d'espkcies animals representades a cada assentament és significativament diferent, i s'observa una major diversitat en els jaciments en cova i abric que no en els ubicats a I'aire lliure. Mentre que entre els primers en alguns s'ha documentat l'aprofitament i explotació de 17 especies animals diferents, a jaciments a l'aire lliure com la Timba d'en Bareny, Caserna de Sant Pau o el poblat de Plansallosa aquesta xifra es redueix a 7. En termes de composició de les associacions faunístiques, un dels aspectes més significatius que s'ha constatat durant el neolític antic es I'associació que es pot establir de forma recurrent entre el domini dels ovicaprins en els assentaments en cova i la tendencia a una major importhncia econbmica dels bovins en els assentaments a I'aire lliure. D'aquesta manera, la relació establerta per Tarradell entre hhbitat cavernícola-ramaderia i poblat de plana-agricultura es podria arribar a traduir també en termes de tipus de ramaderia practicada. La dinhmica diferencial segons el tipus de jaciment es repeteix altre cop quan s'analitzen les freqüencies de representació de les especies domtstiques en relació a les salvatges, amb una major importhncia relativa de l'activitat de cacera en els assentaments situats en cova o abric respecte als ubicats a I'aire lliure. Aquesta representació diferencial entre plana i muntanya ha estat interpretada de forma gen& rica segons una suposada complementarietat entre assentaments, amb una certa especialització funcional de les cavitats, relacionada sovint amb la prictica d'activitats lligades a cicles estacionals. S'ha plantejat en aquest sentit un model basat en una economia de producció mixta en el qual es combinarien assentaments de carhcter permanent a l'aire lliure i assentaments complementaris en cova o abric, vinculats aquests últims, d'entte altres possibilitats, a una possible transhumhncia estacional, indrets d'estabulació ramadera o de refugi o d'emmagatzematge de productes agrícoles i explotació cinegetica del medi forestal. No es pot proposar, doncs, un model de gestió dels recursos animals únic i generalitzat que englobi tots els assentaments. És precisament la manca de patrons estandarditzats la caractetística que defineix els inicis de les prhctiques ramaderes a Catalunya. Pel que fa a la prbpia activitat ramadera, cal apuntar que I'únic denominador comú registrat durant I'interval temporal corresponent al primer neolític de Tarradell seria la major importhncia econbmica de la cria d'animals destinada a I'obtenció de producte carni, tal com ho demostra el sacrifici majoritari d'exem~lars juvenils documentat en la ~rhctica majoria &assentaments, tenint en compte, no obstant aixb, la particularitat esmentada anteriorment per al jaciment de la Draga. Sembla probable, doncs, que I'adopció de les tecniques ramaderes hagués estat una resposta a la necessi- O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 L'estudi de les eines de treball per percussió saria en relació els grups de la regió del Baix (destrals, aixes, etc.) ha avanGat en el reconeixeEbre (finals del neolític antic) amb el món de ment de les mattries primeres utilitzades i en el cistes Solsoniants. reconeixement de zones d'extracció a I'aire lliure. Al nostre entendre, aquestes manifestacions, Tot i així, la gran novetat en aquest Bmbit de com els vasos d'influtncia o morfologia chassiaconeixement ha estat el descobriment, l'estudi na o els recipients de boca quadrada, més que del sistema d'extracció i la difusió de les variscites posar en dubte la personalitat cultural del neolídurant l'etapa del neolític mitjh. En efecte, la tic mitja a Catalunya, posen en evidencia l'alt documentació de I'activitat minera de Can Tingrau d'interrelació i comunicació entre aquestes torert mines prehi~tbri~ues de Gavh es pot consiirees del Mediterrani occidental. Sens dubte, la derar unes de les novetats científiques més imcontinui'tat de la investigació haurh de diferenportants del període. El progressiu coneixement ciar les influkncies morfolbgiques de la possible d'aquesta amplia explotació minera (existkncia circulació de recipients cerhmics com a elede galeries, pous, estris especialitzats, processos ments propis d'intercanvi o bé com a suport d'elaboració i xarxa de distribució) posa en evid'altres productes. dtncia la capacitat tecnolbgica, econbmica i, en illtim terme, la creixent organització social de les primeres comunitats pageses. Aquest assentament 6s una de les mostres més clares de l'eEl mdn funerari xistkncia de xarxes d'intercanvi a mitjana i llarga distancia. Les evidencies per al període del neolíL'increment de la documentació sepulcral ha tic mitjh, i probablement en les fases finals del estat també significatiu i permet tenir una visió neolític antic, són clares i unanimement reconegeneral tant de les practiques funeraries com de gudes. Així, la ja citada de la variscita, per a la la i de diversos aspectes socioeconbqual es coneix una amplia difusió que cobreix la mics. És veritat que les dades per a més prhctica totalitat del nord-est peninsular i s'estén arcaica del antic són inexistents i que ja al sud-est francts. Les vies de distribució semblen al v mil.lenni (epicardial i postcardial) es localitestablir-se seguint els eixos naturals d'ampli Ús zen un grup d'assentaments (Sant Pau del histbric com la via natural del Cardener-LloCamp, cova dels Lladres, cova del Pasteral, bregat o el corredor del prelitoral. EI sílex melat Timba del Bareny) que mostren variabilitat en és l'altre gran material relativament abundant el receptacle funerari: des de coves que també com a aixovar en les sepultures, i per al qual es s'utilitzen o no com a lloc d'hhbitat fins a sepulconstata una circulació cada vegada més ben dotures en els hhbitats a l'aire lliure. El ritus funecunlentada pel que fa a la seva varietat de forma rari és l'enterrament individual primari, en al- (producte acabat, nucli preparat ttrmicament o guns casos doble, si bé es localitzen algunes no). Perb encara queda per determinar definitisepultures múltiples formades probablement vament el seu origen, tot i que es manté la hipbper I'acumulació d'inhumacions individuals. És tesi de les zones de la Proven~a. En cas que des &aquestes primeres evidencies que es locaaquesta hipbtesi es confirmés, seria una prova litzen aixovars, molt senzills de primer perb ~nts de 1'8mplia relació entre la zona del nord amb un clar increment posterior, formats per d'Itilia, el golf de Lleó i Catalunya. És probable vasos cerhmics, estris, aliments o elements d'orque sigui a aquest eix d'intercanvi que s'hagi d'anamentació (braGalets de calcaria, etc.). tribuir el camí dels pocs elements d'obsidiana És en l'etapa postcardial que apareix el fenoque fins ara s'han localitzat a Catalunya. men més significatiu, al nostre entendre, del Com a fruit &una xarxa més prbpia, s'ha de món funerari. Es tracta de l'aparició de sepultucitar la circulació de petxines: des de zones litores a I'aire lliure formant veritables necrbpolis i rals cap a l'interior. Tot i que falta un estudi més separades de I'hhbitat. Aixb no significa l'abanaprofundit, s'ha proposat una distribució del dó de les coves, perb, per primera vegada i com Glycymeris tant en la seva forma natural com de a clar precedent de les manifestacions del neolíla manufacturada en forma de bra~alet i que potic mitjh, es constaten espais destinats al món O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 dels morts. La necrbpolis penedesenca de 1'Hort del Grimau, les cistes tumulars de la zona de Tavertet (Font de la Vena, el Padró) o les manifestacions de la zona del Montsih, conegudes des de fa temps perb reestudiades i publicades exhaustivament recentment, en són les principals evidencies. Totes comparteixen un gest funerari similar, es tracta de sepultures individuals, primhries, posició més o menys forGada del cadhver, amb presencia d'aixovars. Les variacions en l'estructura funerhria són notables, tanmateix, ja que van des &estructures clarament megalítiques amb túmul de grans dimensions a estructures més en fosses simples o arranjades amb lloses i petits túmuls. Durant I'etapa del neolitic mitjh amb el gran grup dels sepulcres de fossa, les recents excavacions i estudis posteriors han permts caracteritzar les variacions morfoibgiques de les estructures tant a les zones del prelitoral com a la zona de la Catalunya central. Pel que fa a la zona del Vallks, aquesta nova caracterització realitzada a partir de la necrbpoiis del Camí de Can Grau i la nova etapa de recerca a la Bbbila Madurell s'ha interrelacionat amb noves series de datacions absolutes que permeten per primera vegada disposar d'una evolució. En I'aspecte morfolbgic la novetat més significativa seria la creixent complexitat morfolbgica (clhssiques fosses recobertes de lloses o no, fosses amb banqueta lateral) fins a arribar als tipus de fosses hipogeu amb accés lateral. A la zona del Soisones, sense tanta precisió cronolbgica, també s'han proposat variacions que afecten sobretot el sistema d'accés (lateral o superior) i l'existkncia o no de túmul. Gs també en aquesta etapa que a la zona de 1'Empordh s'haurien construi't els sepulcres de corredor, inici (amb els clars precedents de la zona de Tavertet) d'una llarga tradició de construcció de tombes megalítiques. Així doncs, i malgrat les variacions morfolbgiques de les sepultures, les prhctiques funerhries del neolitic mostren una gran uniformitat de ritual. Destaca la constitució de necrbpolis i que una bona part de les estructures adquireixen, des de finals del neolitic antic i durant el neolitic mitjh, una dimensió espacial nova (túmuls, acumulació de blocs, etc.). Marquen la necessitat de senyalització, que es pot interpretar com a signe de I'antropització del paisatge en uns moments en eis quals la terra forma part integrant del sistema productiu. De les noves tendkncies en els estudis, s'haurien de destacar els treballs orientats a la dimensió més social i econbmica de la societat, sobretot a partir de l'anhlisi de la composició d'aixovar en relació amb l'edat i sexe, i que han permes emetre recentment la hipbtesi documentada d'una divisió sexual del treball, fet que obre noves vies d'interpretació per a les primeres societats agricoles (GIBAJA, 2002). El estudio de las primeras sociedades agrícolas ha con un análisis detallado del imbito de la econode la tecnologia y de las manifestaciones funera- I O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 Referincies bibliogra'fiqques Acusrf, B.; ALCALDE, G.; BURJACHS, F.; BuxO, R.; JUAN-MUNS, N.; OLLER, J.; ROS, M.T.; RUEDA, J.M. i TOLEDO, A. (1987). Dinlimica h lbcupació de la Cova 12Oper I'home en elr darrers 6000 anys. Shrie monogrifica, 7. Girona: Centre d'Investigacions Arqueolbgiques de Girona. ALBIZ~RI, S. i NADAL, J. (1993). ((Resultats de I'estudi arqueozoolbgic del jaciment Caserna de Sant Pau (Barcelona),,. Pyrenae, n. 24: 79-85. ALCALDE, G.; MOLIST, M. i SANA, M. (1999). ~Avance preliminar sobre la dinámica de las ocupaciones neoliticas documentada~ en el yacimiento de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa, Cataluña),,, Saguntum, extra-2: 337-342. ALCALDE, G.; MOLIST, M. i SANA, M. (2002). Procés dbcupació de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre el 4500 i el2900 CAL AC. Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa, 7. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa. ALCALDE, G.; MOLIST, M. i SANA, M. (2002). Les ocupacions mesolitiques de la Bauma del Serrat del Pont (Tortellh, la Garrotxa), Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya i Universitat de Girona. ALTUNA, J. (1994). aEl perro en 10s yacimientos arqueológicos del Norte de la Península Ibérica),. Dins: Homenaje al Dr. Joaquim González Echegaray. Museo y Centro de Investigación de Altamira, Monografias núm. 17. Madrid: Ministeri0 de Cultura: 159-162. AMMERMAN, A.J. i CAVALLI-SFORZA, L.L. (1984). The Neolithic Transition and the Genetics of Populations in Europe. l'rinceton: Princeton University l'ress, 209 p. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J.; BuxO, R.; JUAN, J. i SAÑA, M. (1999). ((Del cardial al postcardial en la cueva de Can Sadurni (Begues, Barcelona). Primeros datos sobre su secuencia estratigrifica, paleoeconómica y ambiental)). Actes del I1 Congrés del Neolític a la Península Iberica, Valencia, Universitat de Valencia, Saguntum, extra-2: 59-68. BERNAUEU, J. (1 989). La tradición cultural de las cerámicat impresas en la zona oriental de la Península Ibérica. Valtncia: Excma. Diputación de Valencia, 158 p. BEIINABEU, J.; AURA, J.E. i BADAL, E. (1993). Al oeste del Edén. Las primeras sociedades agricola en la Europa Mediterránea. Editorial Síntesis. 336 p. Bosctl, A. (1994). ((El Neolitico antiguo en el noreste de Catalufia. Contribución a la problemática de la evolución de las primeras comunidades neoliticas en el Mediterráneo occidental,), Trabajos de Prehistoria, 51 (1). 55-75. BOSCIH, A.; BuxO, R.; PALOMO, A.; BUCH, M.; MATEU, J.; TABERNERO, E. i CASADEVALL, J. (1998). Elpoblat neolitic de Pknsnllosa. L'explotació kl territori dels primers agricultors-ramaders de /'Alta Garrotxa, Publicacions Eventuals dlArqueologia de la Garrotxa, 5. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, 116 p. BOSCIH, A.; CHINCHILLA, J. i TARRUS, J. (coord.) (2000). Elpoblat lacustre de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Monografies del CASC, 2. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya. BOXI-I J. [et al.] (1996). <Mineria neolítica en Gavi (Baix Llobregat, Barcelona))), Trabajos de Prehistoria, 53,l: 59-71. BOSCH, J.; MIRO, J. i MOLIST, M. (1991). *El marc histbric i arqueolbgic dels origens de I'agricultura a Catalunya)), Cota zero, 7. Vic: Eumo Editorial: 77-87. BuO, R. (199 1). aNous elements de reflexió sobre I'adopció de l'agricultura a la Mediterrinia occidental peninsular,), Cota Zero, 7. Vic: Eumo Editorial: 68-76 Bux6, R.; CATAL,, M. i VILLALBA, J. (1991). aLlavors i fruits en un conjunt funerari situat en la galeria d'accés a la Mina 28 de Can Tintorer (Gavi))), Cypsela, 9: 65-72. Bux6, R. (1992). rEstat actual de la recerca sobre I'adopció de I'agricultura a Catalunya)). Dins: Estat de la investigació sobre el neolitic a Catalunya. 9& Col.loqui Internacional dlArqueologia de Puigcerdi (Puigcerdi-Andorra, 1991). Andorra: Institut d'Estudis Ceretans: 25-30. Bux6, R. (1 997). Arqueologia de las plantas. La explotación económica de las semillas y 10s fiutos en el marco mediterráneo de la Pcninsula Ibérica. Barcelona: Critica. BuxO, R.; ROVIM, N. i SAUCI-I, C. (2000). ((Les restes vegetals de llavors i fruits)). Dins: Elpoblat lacustre neolitic de La Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Monografies del CASC, 2. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya: 129-139. BuxO, R. (2002a). aDe la recol.lecci6 a l'agricultura. Una evolució decisiva en les societats prehistbriques)), LlAveng, 274: 53-59 BuxO, R. (2002b), .Les llavors i els fruits)). Dins: I'rocés dbcupació de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre e1 5480 i 2900 CAL AC, P~~blicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa, 7. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, p. 83. CWELLS, W.; CASTELLS, J. i MOLIST, M. (1992). aUna necropolis de Cambres neolitiques amb Tumul complex)). Dins: Estat tle la investigació sobre el Neolitic a Catalunya. 96 Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdi (PuigcerdiAndorra, 1991). Andorra: Institut d'Estudis Ceretans CUIW, M. (1976) <<El grup cultural de les cistes neolítiques del Prepirineu catali (el Solsonii)),, C~psela, n. I: 49-52. DIVERSOS AUTORS (I 981). ElNeolític a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat (maig 1980). DIVEIISOS AUTORS (I 982). LlArqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dlveusos AUTORS (1983). Le Néolithique ancien méditcrranéen. Actes du Colloque Internacional de Prehistoire i Montpcllier, 1981. I~IVERSOS AUTORS (1987). ({Megalitisme: Arquitectura i Societat (dossier),r, Cota Zero, n. 3, Vic: Eumo Editorial. E! O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 DIVERSOS AUTORS (1992). Estat de la investigacid sobre el Neolitic a Catalunya. 9h Col.loqui Internacional dlArqueologia de Puigcerdi (Puigcerdi-Andorra, 1991). Andorra: Institut d'Estudis Ceretans. DIVERSOS AUTORS (1991). <Els orígens de I'agricultura a la Mediterrania Occidental)) del dossier aAgricultura: orígens, adopció i desenvolupament)), Cota Zero, n. 7, Vic: Eumo Editorial. DIVERSOS AUTORS (1996). ((Actes del I congrés del Neolitic a la Peninsula IbCrica. Formació i implantació de les com~~nitnts agrícoles,). Gavi-Bellaterra, 1995, Rubricatum, n. 1, 2 vol. EDO, M.; BLASCO, A. i VILLALBA, M.J. (1987). (,Essa¡ d'aproximation i la carte de distribution de la variscite des mines dc Can Tintorer, Gavi (Catalogne))). Dins : Irp Colloque International sur le silex. Burdeus. GIBAJA, J.F. (2002). ((La función de 10s instrumentos líticos como medio de aproximación socio-económica. Comunidades del V-IV milenio cal BC en el noreste de la Peninsula Ibérica)). Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autbnoma de Barcelona. GIBAJA, J.F. i CLEMENTE, I. (1997). ((El tratamiento térmico del sílex y sus repercusiones en la determinación de 10s rastros de uso. Algunos ejemplos del Neolitico en Cataluiía)), Revista dlArgueologia de Ponent, 7: 153-160. GRANADOS, J.O. [et al.] (1993). aLa intervenció arqueolbgica a Sant Pau del Camp: un nou jaciment prehistbric al Pla de Barcelona)), Tvibuna dlArqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya: 27-32. GUILAINE, J.; BARBAZA, M.; GEDDES, D.; VERNET, J.L.; LLONGUERAS, M. i HOPF, M. (1982). ((Prehistoric Human Adaptations in Catalonia (Spain))), Journal ofFieldArchaeology, vol. 9: 407-416. GUILAINE, J. i MARTZLUFF, M. (dir). (1995). Les excavacions a la Balma k la Margineda. Andorra La Vella: Edicions del Govern $Andorra, 3 vol. HERNANDO, A. (199X). ((El proceso de neolitización, perspectivas teóricas para el estudio del Neolíticou. Zephyrus. MART^, B. (1978). ((El Neolitico de la Peninsula Ibérica. Estado actual de 10s problemas relatives al proceso de neolitización y evolución de las culturas neolíticasn. Saguntum, 13: 59-98. MART^, M.; POU, R. i CARLUS, X. (1 997). La necrdpolis del neolitic mi$ i Ics restes romanes delcamide Can Grau (la Roca rlcl VnllBs, Vnlbs Oriental) Eh jaciments de CalJardiner. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 235 p. MART~N, A. (1979). ((Aproximación del Neolitico en Cacaluña)>. Dins: Bajo Aragón. Prehistoria. MART~N, A. (1992). ((Dinimica del Neolitico Antiguo y Medio en Cataluñan. Dins: Aragón /Litoral rnediterrrineo. Intercambios culturales durante laprehictoria. Zaragoza: Institución Fernando el Católico: 3 19-333. HOLDEN, T.G.; HATHER, J.G.; WATSON, J.P.N. (1995). ~Mesolithic Plant Exploitation at the Roc del Migdia, Catalonia)), Journal 0fArchaeolo~ica1 Science, 22: 769-778. MARINVAL, Ph. (1995). aRecol.lecció i agricultura de I'epipaleolític al neolitic antic: anilisi carpolbgica de In Balma de la Marginada)). Dins: Les excavacions a la Balma de la Margineda (1979-1991). Andorra la Vella: Edicions del Govern dlAndorra, vol. 111: 65-82. MIRO, J. (1992). ))La fauna del jaciment de les Guixeres de Vilovi (Alt Penedes) en el context del Neolitic antic a Cntalunyaa. Dins: Estat de la investigació sobre el neolitic a Catalunya. 96 Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdi (Puigcerdi-Andorra, 1991). Andorra: Institut d'Estudis Ceretans: 79-84. MIRO, J.M.; J. bosc^, J. (1990). rEl procés de neolitització a Catalunya. Proposta de desenvolupament de la Teoria de I'AculturaciÓ~~. Dins: ANFRUNS, J. i LLOBET, E. (eds.). El canvi culturala la Prehistdria. Barcelona: Columna: 295-330. MIRO, J.; MOLIST, M, i VILARDELL, R. (1992). ~Aportaciones al estudio del Neolitico antiguo en la Catalunya meridional, partiendo de la industria lítica de ia Timba del Bareny (Riudoms, Tarragona))). Dins: Aragón /Litoral nzediterráneo. Intercambios culturales durante la prehistoria. Zaragoza: Institución Fernando el Católico: 345-359 MOLIST, M.; CRUELLS, W. i CASTELLS, J. (1987). al'irea megalítica de Tavertet (Osona))), Cota Zero, n. 3. Vic: Eumo Editorial: 55-68. MOLIST, M. (1992). <,El neolític mitji a Catalunya: estat del coneixement, debats i preguntes a inicis dels anys 90)). Dins: 9B Estat de la investigació sobre el neolitic a Catalunya. 96 Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdi (PuigccrdiAndorra, 1991). Andorra: Institut &Estudis Ceretans: 157-163. MOLIST, M.; RIBE, G, i SANA, M. (1996). ((La transición del del V milenio cal BC en Catalunya)), Rubricatum, 1 (((Actes del I congrés del Neolitic a la Peninsula Ibérica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles)). Gavi-Bcllaterra, 1995), vol. 2: 781-790. MUNOZ, A.M. (1965). La cultura catalana de 10s ~sepulcros de Fosar. Universidad de Barcelona: Instituto de Arqueologia y Prehistoria. SARA, M. (1993). ((Estudi de les relacions entre grup humi-recursos animals. Dinimica del procés de domesticació animal al neolitic antic catali. Uexemple de la Draga (Banyoles - Pla de I'Estan~),). Treball de recerca inhdit. Barcelona: Universitat Autbnoma de Barcelona. SANA, M. (1997). eLa complexification des rapports entre les groupes humains et les ressources animales au Nkolitique dans le nord-est de la Péninsule ibérique),, Anthropoz~olo~ica, 25-26: 545-553. SANA, M. (1 998). aEls resursos animals)). Dins: bosc^, A. [et al,]. Elpoblat neolitic de Plansallosa. L'explotació L1 territori dehprimers agricultors-ramaders de l'alta Garrotxa, Publicacions eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa, 5. Olot: 92-98. SANA, M. (1999). ~~Arqueozoologia i faunes neolitiques a Catalunya. Problemitica plantejada entorn a la dinimica del procés de domestiació animal)), Cypsela, XII: 1-16. SANA, M. (2000). ((La gestió i explotació dels recursos animals)), Elpoblat lacustre neolitic de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Monografies del CASC, 2. Girona, Museu d'Arqueologia de Catalunya: 150-165. O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 TARMDELL, M. (1960). ((La cultura de 10s sepulcres de fosa en Cataiuha y el problema de sus relaciones con Valencia y Almcrían, Saitabi: 5-25. TARRADELL, M. (1962). aProblemas neolític os?^. Dins: ISymposium de Prehistoria Peninsular: 45-67. TARRADELL, M.(1962). Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens-Vives. TAIIIUDELL, M.(1963). Prehistbria i Antiguitat, Histbria dels Catalans I. Barcelona. TARRUS, J.; CHINCHILLA, J.; MERCADAL, O. i ALIAGA, S. (1 996). <(Fases estructurals i cronolbgiques a l'hibitat neolític de Ca nlIsach (Palau-saverdera, Alt Ernpordi))), Rubricatum, n. 1 (((Actes del I congrés del Neolític a la Península Ibérica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles)). Gavi-Bellaterra, 1995). 429-438. '~ERIWDAS, X. (1 995). Las estrategias degestión de 10s recursos litzcos del Prepirineo catalán en el IX mzlenio BP: el asentumiento prehistórico de la Font del Ros (Berga, Barcelona), Treballs d'Arqueologia, 3. Bellaterra: Universitat Autbnoma de Barcelona. VILLALBA, M. J.; BAROLAS, L.; ARENAS, J. i ALONSO, M. (1986). Les mznes de Can Entorer (Gavd): excavacions 1978-1980, Excavacions Arqueolbgiques de Catalunya 6, Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Miquel Molist (Manlleu, 1956), profesor de prehistbria a la Universitat Autbnoma de Barcelona, esti desenvolupant la seva recerca sobre les primeres societats agrícoles tant a la zona del Prbxim Orient com a Catalunya. Ha dirigit i10 codirigit diferents projectes arqueolbgics com els desenvolupats a la zona de la Vall de I'Eufrates sirii o de Turquia (Tell Halula, Akarsay Tepe, etc.). Actualment dirigeix el Museu &Arqueologia de Catalunya. Maria Safia és actualment professora de prehistbria a la Universitat Autbnoma de Barcelona. Especialista en arqueozoologia, desenvolupa la seva recerca en el marc de les primeres societats agrícoles i ramaderes del Mediterrani, i treballa tant en jaciments neolítics de l'irea oriental (Tell Halula, Akar~ay tepe) com de Catalunya (balma del Serrat del Pont, la Draga, Can Sadurní, Plansallosa, mines de Gavi, etc.). La seva línia &investigació, centrada sobretot en la problematica relativa a la domesticació dels animals, contempla des de fa temps aspectes tant d'ordre tebric com metodolbgic i tecnic. Ramon Bux6 (Olot, 1960) és doctor en Ciencies del Medi Natural i Arqueologia per la Universitat de Montpeller. Treballa al Museu &Arqueologia de Catalunya i la seva recerca científica se centra principalment en el camp de l'arqueobotinica, amb diverses publicacions en revistes nacionals i estrangeres i diversos llibres sobre aquesta temitica com Arqueologia de lasplantas (Crítica, 1997) i Lbrigen i adopció de l'agricultura a IIEmpordd. Del neolític a la romanització (CGC editor, 2001).