Vida quotidiana en un espai urbà transformat : el Mercadal de Girona des d'una perspectiva de gènere

Resum L’article mostra, des d’una perspectiva de gènere, com les transformacions urbanes repercuteixen en la vida quotidiana de les persones i en la seva manera de viure l’espai públic. El barri del Mercadal, transformat en zona per a vianants, conté les tres places que són els espais públics escollits per a l’estudi. La metodologia emprada ha estat bàsicament qualitativa (entrevistes en profunditat a homes i a dones del barri i observació directa a les àrees d’estudi), per tal d’arribar a l’experiència personal de la gent que viu al barri. Paraules clau: espai públic, urbanisme, Mercadal, Girona, espai viscut, gènere. Resumen. Vida cotidiana en un espacio urbano transformado. El Mercadal de Girona desde una perspectiva de género El artículo muestra, desde una perspectiva de género, como las transformaciones urbanas repercuten en la vida cotidiana de las personas y en su manera de vivir el espacio público. El barrio del Mercadal, transformado en espacio peatonal, cobija las plazas que son los espacios públicos seleccionados para el estudio. La metodología utilizada ha sido sobre todo cualitativa (entrevistas en profundidad a hombres y a mujeres del barrio y observación directa en las zonas de estudio), a fin de llegar a la experiencia personal de la gente que vive en el barrio. Palabras clave: espacio público, urbanismo, Mercadal, Girona, espacio vivido, género. Résumé. Vie quotidienne dans an espace urbain transformé. Le Mercadal à Gérone a travers d’une perspective de genre Cet article montre, à travers d’une perspective de genre, comme les transformations urbaines ont des effets dans la vie quotidienne des gens et leur utilisation de l’espace publique. Le quartier du Mercadal, transformé en espace pour les piétons, a trois places qui ont été choisies pour l’étude. Nous avons utilisée une méthodologie qualitative (interviews aux hommes et femmes du quartier et observation directe) à fin de connaître l’expérience personnelle des gens qui habitent dans le quartier. Mots clé: espace publique, urbanisme, quartier Mercadal de Gérone, espace vécu, genre. Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 161-180 Vida quotidiana en un espai urbà transformat. El Mercadal de Girona des d’una perspectiva de gènere Anna Serra Salvi Universitat de Girona. Secció de Geografia Plça Ferreter Mora, 1. 17071 Girona Data de recepció: desembre del 2006 Data d’acceptació definitiva: abril del 2007 DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 161 Abstract. Daily life in a transformed urban space. The Mercadal of Girona from a gender perspective Using a gender perspective, this paper shows how urban transformations affect in the daily life of citizens and on the way these citizens live public space. Three public squares have been selected for study in the neighborhood known as the Mercadal, now an area for pedestrians, in the city of Girona. Through qualitative methodologies (indepth interviews with men and women of the neighborhood and direct observation in the study areas) we have been able to extract personal experiences of people living in this neighborhood. Key words: public space, urban planing, Mercadal, Girona, living space, gender. Introducció i enfocament metodològic Aquest article pretén mostrar l’impacte que han provocat les transformacions urbanes del barri del Mercadal de Girona en la vida quotidiana de les persones que hi habiten1. Amb l’arribada dels governs democràtics als ajuntaments a principis dels anys vuitanta, es transformen els centres històrics de moltes ciutats. Aquest és el cas de la ciutat de Girona, on s’emprèn un ambiciós projecte de renovació urbana en tot el seu barri antic que inclou també el del Mercadal. La profunda transformació d’aquest barri es concreta amb la creació d’espai públic i la desaparició de la indústria que fins llavors hi era present. Avui ningú no posa en dubte que l’espai públic desenvolupa un paper important com a lloc socialitzador i d’igualtat entre homes i dones i que és objecte d’usos i de projeccions de necessitats molt diverses. Ara bé, esdevé evident que cal, per part de gestors i urbanistes, fer atenció a l’efecte que exerceixen les operacions urbanístiques en l’experiència diària de les persones. El coneixement d’aquestes repercussions, tant si són positives com negatives, han de servir de crítica constructiva per millorar la pràctica urbanística. Per tal d’arribar a conèixer l’experiència viscuda per les persones que viuen en el barri i les valoracions que fan de les transformacions urbanes que hi han 162 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Anna Serra i Salvi 1. Aquest article és una versió resumida d’una secció de la memòria de recerca Les transformacions urbanístiques del barri del Mercadal de Girona: Una lectura des de la geografia i el gènere, dirigida per la doctora Isabel Salamaña i defensada a la Universitat de Girona el juliol de 2003. Sumari Introducció i enfocament metodològic L’espai públic entre la funció social i la representació simbòlica L’espai transformat: el barri del Mercadal El Mercadal com a espai públic El Mercadal com a «espai viscut» El Mercadal: una lectura de gènere Reflexions finals Bibliografia DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 162 tingut lloc en relació amb la seva vida diària, hi he aplicat una metodologia de tipus qualitatiu. Les tècniques emprades han estat les entrevistes en profunditat, les entrevistes informatives i el treball de camp. Les entrevistes informatives s’han realitzat a un total de trenta-sis persones que viuen al barri, en el mateix nombre d’homes que de dones i de diferents franges d’edat, a fi de disposar de força informació i que estigués ben detallada. Les entrevistes informatives han estat vuit i s’han realitzat a urbanistes i a agents socials que treballen al barri o que han participat, al moment oportú, en la planificació de l’espai que s’estudia. El treball de camp s’ha centrat en l’observació directa sobre el terreny i s’ha complementat amb l’elaboració de diferents documents cartogràfics, una recerca bibliogràfica exhaustiva de tipologia diversa i la realització de material visual o fotogràfic. L’espai públic entre la funció social i la representació simbòlica Dintre del sistema urbà, l’espai públic constitueix l’escenari principal on té lloc i s’articula la vida col·lectiva, motiu pel qual de l’espai públic se n’han fet múltiples lectures. Estudiosos com ara Lefebre (1978) i Habermas (1984) han analitzat la diversitat de formes que pren la vida quotidiana en l’espai urbà; idea que, més recentment, també ha estat explorada per Tello (2002) i Borja (2000). Autors com ara Hartley (1992) o Young (1990) s’han fixat en la funció de l’espai públic com a generador de sentit de pertinença a la col·lectivitat, mentre que Jürgen Habermas (1989) ha definit l’espai públic ideal com aquell en què tots els grups socials han de trobar accés i representació. En la mateixa línia, l’espai públic és vist per Borja (2001) com el marc essencial de la ciutadania, l’entorn en el qual aquesta es defineix en totes les seves virtuts i potencialitats. Stephen Carr i Mark Francis defineixen tres valors que són essencials per a la constitució de l’espai públic: ha de respondre a les necessitats i a les demandes dels seus usuaris, en termes de confort, relax i utilitat; ha de ser un espai democràtic i també significatiu (meaningful), és a dir, que «permeti que la gent estableixi fortes connexions entre el lloc, les seves vides personals i el món […] relacionant-se amb el seu context social i físic» (Carr i Francis, 1992). La literatura que atorga un valor fonamental a l’espai públic a nivell social és extensa. Ara bé, entre aquests valors i la seva aplicació pràctica, diversos autors observen que, per tal que l’espai públic compleixi la seva funció ideal com a lloc de creació de ciutadania, cal resoldre una sèrie de dialèctiques que actualment es troben en conflicte. Una dialèctica entre seguretat i ús que Borja (2001) veu, fins a cert punt, inevitable i que Gill Valentine (1996b) observa en els espais d’ús infantil dissenyats pels adults. Aquesta dialèctica ens enfronta al que constitueix el problema central de l’espai públic: la tensió entre el desig d’integració i el potencial de conflicte social. El conflicte social no s’ha d’entendre com una situació violenta, sinó com a resultat de la marginació de col·lectius importants (Borja, 2001). Relacionat amb la utilització física de l’espai i amb les limitacions El Mercadal de Girona des d’una perspectiva de gènere Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 163 DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 163 d’aquest, cal remarcar l’existència de la dialèctica entre ús i sostenibilitat. Estudiosos com Aragall (2002) i Bru (1995) fan especial atenció als condicionants ambientals a l’hora de planificar. Una darrera dialèctica que convé tenir en compte en la configuració d’un espai urbà, perquè sigui vertaderament habitable i acollidor, és la que es dóna entre ús ihigiene. Espai public, gènere i espai viscut Atès que homes i dones han tingut, tradicionalment, rols socials ben diferenciats, també han estat diferents les seves experiències quotidianes dins l’espai urbà i, concretament, dins l’espai públic. Des de la geografia feminista, científiques com ara Little, Peake i Richardson (1988) han estudiat àmpliament els fonaments i les conseqüències de la separació d’esferes «femenines» i «masculines» dins les ciutats. La distribució i la localització de les dones es dóna en virtut del seu espai social, per aquest motiu, hi ha menys visibilitat social de les dones de les classes baixes i, en canvi, un accés més gran a l’habitatge per part de dones independents de l’estructura familiar (Wekerle, 1980; Bondy i Christie, 2000). Un altre aspecte que cal considerar és que la configuració urbanística de l’espai dibuixa zones urbanes que, des del punt de vista femení, estan associades a la por o poden ser escenaris d’actes de violència de gènere (Bondy i Christie, 2000). L’experiència de les dones a la ciutat és diferent de la dels homes, perquè també és diferent l’ús que en fan i la gestió del seu temps. Les relacions amb l’espai a nivell d’oci, comerç i treball es dibuixa sempre més a prop de la llar que no pas les que estableix l’home, així com un ús més gran del transport públic. Aquesta relació més vinculada amb l’entorn immediat, que és condicionada en gran part per les responsabilitats domèstiques que encara assumeixen actualment les dones, afavoreix que siguin elles més coneixedores de l’espai i que hi estiguin més integrades. El concepte fonamental que permet examinar les relacions entre les dones i els homes i les seves representacions en l’espai, centrant-nos no només en l’experiència personal, sinó també en el mateix espai com a generador d’aquesta experiència i de les formes de representar-la, és el «d’espai viscut» definit per Lefebvre (1978). No es pot dissociar l’espai de la seva apropiació subjectiva per part dels individus que hi viuen. L’espai és precebut com a significatiu en tant que articula aspectes fonamentals de l’existència del subjecte que hi viu, i, al mateix temps, l’individu concep la seva experiència en relació amb aquest espai i amb les transformacions que ha sofert, i hi troba representacions que parlen de la seva pròpia experiència. L’espai transformat: el barri del Mercadal L’àmbit d’estudi es contextualitza dins de l’àrea que es transforma amb el projecte de renovació urbana del Mercadal. La zona objecte d’estudi amb un total 164 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Anna Serra i Salvi DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 164 de 8,92 ha, ubicada just a la part antiga del centre de la ciutat de Girona i a la riba esquerra del riu Onyar, comprèn els carrers de Santa Clara, Obra, Perill, Premsa, Nord, Eiximenis, Anselm Clavé, Nou, Cristòfol Grober i les places de Santa Susanna, Josep Pla i Constitució, a més de l’Avinguda de Sant Francesc, que exerceix un paper limítrofe entre la part de vianants i la part transitada per vehicles (mapa 1). Nascut intramurs, la història ha tingut un paper primordial en la transformació de la fesomia urbana d’aquest barri. De ser un espai dedicat a l’horta per abastir les necessitats alimentàries de la població que vivia a l’altre costat del riu Onyar, es converteix, al segle XV, en un indret de perfil religiós, a causa de la diversitat de convents que hi coincideixen. A mitjan segle XIX, la presència de la sèquia Monar facilita la instal·lació d’algunes fàbriques que són l’inici d’una petita indústria que, amb el temps, anirà dibuixant un Mercadal de perfil industrial. La necessitat d’espai a causa del creixement de la ciutat, porta l’Ajuntament gironí a treure la indústria del centre urbà a principis dels anys vuitanta. En aquests moments, l’estat general del barri evidencia, també, la necessitat de donar-li una nova orientació. El trobem ple de cases envellides, amb una imatge abandonada caracteritzada per la presència de marques i banderoles publicitàries que criden escandalosament el mal gust, un riu Onyar de pudors i colors diversos, i amb l’espai públic pres pel trànsit rodat. Aquesta situació fa que el comerç tradicional del barri perdi pes ràpidament dins el conjunt de la ciutat. A partir d’aquest moment, l’Ajuntament inicia el projecte de renovació urbana Pla Especial del Barri Vell, que inclou el barri Mercadal. Els objectius principals són els de donar una nova imatge a la ciutat antiga, regenerar-la a nivell urbà facilitant-ne els accessos i la mobilitat, alhora que revitalitzar el comerç i equipar-la socialment i culturalment. Aquesta transformació passa per una gran operació de rehabilitació de l’espai públic que es concreta amb la creació de les places de la Constitució, de Josep Pla i de Santa Susanna, i la conversió de tots els carrers del barri en zona de vianants. En definitiva, es configura el barri d’espai públic que es coneix avui. La plaça de la Constitució i la de Santa Susanna, si bé neixen com un projecte conjunt, per diversos motius al llarg de la seva execució, acaben responent a dos projectes diferents. La plaça de la Constitució (fotografia 1) consta de dos espais contraposats: un de ple i tou on hi ha una col·lecció de plàtans amb un paviment de sauló compacte, i un altre de buit i dur que respon a l’esplanada de la part central feta de formigó blanc. A l’espai de transició entre totes dues parts, hi ha, asseguda sobre un mur, l’escultura al·legòrica de La nena (fotografia 2), que recorda el naixement de la Constitució. Aquesta plaça, que neix amb vocació de ser un «test a la ciutat», alhora que «molt gironina», s’acaba configurant com un espai d’avanguarda i modernitat, per la forta presència d’elements i estructures arquitectòniques que s’hi ubiquen. La plaça de Santa Susanna, situada just davant l’església del barri, respon a la imatge tradicional d’un espai d’aquest tipus (fotografia 3). Es caracteritza El Mercadal de Girona des d’una perspectiva de gènere Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 165 DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 165 166 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Anna Serra i Salvi Mapa 1. Barri del Mercadal. Àmbit d’estudi El Mercadal dins Girona DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 166 El Mercadal de Girona des d’una perspectiva de gènere Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 167 Fotografia 1. La Plaça Constitució. Autora: Anna Serra. Fotografia 2. «La nena» de la Plaça Constitució. Autora: Anna Serra. DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 167 pel paviment de sauló, la presència dels aurons, els bancs a l’estil tradicional i una font d’aigua per beure. D’aquesta plaça, cal destacar-ne, d’una banda, el conjunt de palmeres que, amb la seva disposició, dibuixen la data de la Constitució (6-12) i, de l’altra, l’escultura de la lletra A de Brossa situada damunt d’una columna. La plaça de Josep Pla, que es dibuixa en forma rectangular i de proporcions més aviat petites (55 m x 43 m), neix mancada de forma i d’esperit personal que ultrapassi la necessitat de cobrir un aparcament subterrani i de ser un espai de vianants. El mobiliari urbà que s’hi localitza respon a un disseny de línies molt senzilles. El que vol donar personalitat a la plaça és, sens dubte, l’escultura del llibre, que la seva autora, Pia Crozet, dedica a Josep Pla. Actualment, en el barri hi trobem una població total de 1.721 persones, 772 de les quals són homes i 949, dones. El teixit de població que habita el Mercadal es caracteritza sobretot perquè està format per persones en edat adulta i gran (de 30 a 50 anys i més) (gràfic 1), majoritàriament de procedència gironina (gràfic 2). És important destacar que el moviment migratori procedent de països extracomunitaris arreu d’Europa es fa notar a nivell de la ciutat de Girona, i també del barri del Mercadal, on es comptabilitza una població estrangera entorn de les dues-centes persones (gràfic 3 i taula 1). 168 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Anna Serra i Salvi Fotografia 3. Plaça Sta. Susanna. Autora: Anna Serra. DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 168 El Mercadal de Girona des d’una perspectiva de gènere Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 169 Gràfic 1. Població per edat i sexe del Mercadal. Font: Elaboració pròpia a partir de dades cedides per l’Ajuntament de Girona (2002). Gràfic 2. Distribució dels residents del barri del Mercadal segons lloc d’origen. Font: Elaboració pròpia a partir de dades cedides per l’Ajuntament de Girona (2002). DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 169 De les entrevistes, se’n percep una clara dissolució del sentiment de pertinença al barri en favor d’una potenciació de la identitat gironina. Això és degut al fet que el barri ha estat adequat a les necessitats d’una clientela que no necessàriament pertany a aquest, però que l’omple activament cada dia. Dos veins del barri hi expressen el seu sentiment de pertinença de la manera següent: […] [m’identifico] més que amb el barri, amb el centre de Girona. (Genís) Em sento més gironí que no pas del barri. (Rafel) El Mercadal: una lectura de gènere La investigació feta mostra una igualtat aparent en la repartició i l’ús de l’espai per part d’homes i de dones. El tret més notable d’aquesta aparent igualació és la tendència dels entrevistats amb parella a veure les compres quotidianes com una activitat compartida, amb només un lleuger desplaçament d’aquesta cap a les dones. Si bé s’observa una tendència a la igualtat en les activitats, a nivell de percepció de l’espai, la situació és una altra de ben diferent. El món del comerç, tant a nivell de consum com a nivell de presència en el barri, s’associa, de manera gairebé sistemàtica, amb el món de les dones. També el fet que una majoria de les botigues de la zona estiguin dedicades a productes de consum majoritàriament femení, motiva una presència més gran de les dones en tot l’entramat comercial del barri. Les botigues de roba, moltes són perfumeries, al supermercat... i, per lo tant, hi van moltes més dones que no pas homes. (Xavier) Sóc comerciant i veí. Jo intento que la meva senyora..., bueno intento..., compri en el barri. (Arcadi) La dialèctica entre l’ús i la percepció del barri a nivell de gènere s’explica pel fet que els habitants només són una part, per bé que important, dels usuaris reals del barri. Tot aquests factors motiven que es pugui parlar d’una certa feminització de l’espai comercial del Mercadal. Una veïna parla amb satisfacció de les compres que hi realitza: Les compres, les faig en el barri per comoditat i perquè em sento ben servida amb la gent que hi ha aquí. (Susanna) Malgrat l’aparent igualtat en els rols que les persones entrevistades descriuen, és fàcil de veure que aquesta feminització de l’espai té també el seu correlat en unes altres àrees de la vida quotidiana. En les entrevistes realitzades, s’hi veu una proporció superior de dones, respecte als homes, que fan referència a la mainada i al seu ús del barri. Al llarg de les observacions, són les mares, i no pas els pares, les qui fan referència a l’ús dels equipaments culturals per part de la mainada, i les que estan més pendents de l’evolució cultural 176 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Anna Serra i Salvi DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 176 dels fills. Dues mares expliquen com visiten amb la seva mainada les sales d’exposicions: A la sala d’exposicions, hi vaig molt, a la de La Caixa d’aquí, hi vaig molt..., ens agrada molt perquè al nano li encanta... (Rita) El que fem nosaltres..., és les exposicions aquestes d’aquí..., fins i tot amb les nenes, els hi agrada molt entrar-hi sempre a mirar. (Mita) Són les dones les qui descriuen millor les característiques del mobiliari urbà on la mainada pot prendre mal i les que tendeixen a fer una crítica més acurada dels perills potencials de la plaça de la Constitució. Aquesta atenció més gran de les dones cap a la mainada indica un cert manteniment de l’estructura familiar tradicional i una responsabilitat més gran de la mare sobre l’educació. La Constitució [...] sobretot les escultures aquelles són un perill, les sortides d’aire són un perill, les moltes rampes... La rampa que hi ha al final, que jo he vist nens patinant i no s’han matat allà... És horrible. (Anna) L’observació portada a terme durant quatre dies a la plaça de la Constitució, ha mostrat també una lleugera superioritat en nombre de mares o àvies que van a buscar els nens i les nenes a la sortida de l’escola del barri. Malgrat l’aparent igualtat inicial, l’estudi en profunditat revela un ús més gran de l’espai del Mercadal per part de les dones que no pas dels homes. Aquest ús més elevat genera més coneixement del barri i també de la seva gent, la qual cosa fa que siguin les dones majoritàriament les que manifestin l’existència d’un sentiment de barri, almenys a nivell de percepció, tot i que reconeixen que és feble: Entre les dones més, perquè ens trobem al supermercat, perquè ens trobem al pati de l’escola, perquè.... coses d’aquestes, però no prou. (Susanna) Sí, sí..., entre les fruiteres i botigueres aquestes de tota la vida, es nota que es coneixen, se saluden... (Farners) Dos dels fenòmens que la geografia feminista ha observat en les grans ciutats també s’han pogut detectar en el barri del Mercadal: un ús més gran del transport públic per part de les dones i una certa connotació de por en alguns punts i moments del desplaçament pel barri. Malgrat les transformacions urbanes que ha sofert el Mercadal, s’han detectat uns espais entorn de la plaça de Josep Pla pels quals un bon nombre de dones admet que evita de passar-hi en certes hores de la nit, mentre que cap dels homes entrevistats els ha percebut com a potencialment perillosos. Tres dones expressen quins són els espais del barri que rebutgen per por o per sensació d’inseguretat: A la plaça de Josep Pla hi ha aquell túnel que surt a la Grober, evito de passar-hi de nit si vaig sola..., perquè allà, així de tancat. (Cati) El Mercadal de Girona des d’una perspectiva de gènere Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 177 DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 177 A la zona del carrer Grober queda el túnel que connecta amb la plaça de Josep Pla. He sentit comentaris que hi ha hagut robatoris, estirades de bosses de mà i tot això, i també intento evitar-lo. (Susanna) El corredor que uneix la plaça de Josep Pla amb el carrer Nou no m’agrada, intento no passar-hi... És molt fosc... No hi ha quasi ningú. (Teia) Es fa evident, en detalls com aquests, la importància de tenir en compte la perspectiva de gènere quan es planifica. Només des de la consciència de les diferències en la percepció de l’espai es pot treballar perquè l’espai públic pugui ser compartit amb plena igualtat per homes i dones, sense restriccions de por ni coaccions implícites. Reflexions finals Una planificació urbana que vulgui tendir a constituir un espai plenament integrador, haurà de tenir en compte les múltiples potencialitats que pot tenir aquest espai i les característiques de tots els grups socials que l’habiten o que poden habitar-lo. Si es fonamenta la percepció i l’ús d’una zona determinada de la ciutat com a espai de comerç, abocat a la utilització per part de tots els ciutadans i no només del veïnat, es pot concloure que el nivell de vida del mateix barri implicarà un cert tipus d’exclusions, que seran conseqüència directa de la planificació. És possible que augmenti el nivell de vida del barri, que ho faci també el preu del sòl, que la qualitat de l’espai millori notablement, però també que, com a conseqüència d’això, hi hagi grups socials que se’n vegin exclosos. L’espai transformat, per tant, haurà esdevingut plenament funcional en algun sentit (el comerç, les zones de pas), però haurà perdut oportunitats de constituir-se en un ambient de plena integració i intercanvi a d’altres nivells (social, cultural, de convivència), fet que posa en dubte l’èxit de l’operació urbanística. Més enllà de l’evolució específica del barri del Mercadal, l’article ens mostra com la percepció de l’espai i l’ús d’aquest és diferent per part dels homes i de les dones. Tot i els avenços cap a una igualtat de gènere, s’observa que es perpetuen algunes diferències, com és el fet que les dones es preocupen més de l’educació i l’oci dels seus fills, s’encarreguen més de les compres i utilitzen més el transport públic. En les formes de planificació urbanística futures, caldrà integrar l’especificitat dels problemes de gènere. Caldrà contemplar aspectes com ara la por de l’ús de determinats espais, la multiplicitat de funcions socials que de vegades tenen les dones, l’ús diferent que fan del seu temps o la seva responsabilitat lligada a persones dependents (avis, fills) entre d’altres. L’atenció a les qüestions de gènere i a la funció de l’espai com a lloc socialitzador i d’igualtat entre homes i dones no es produirà satisfactòriament si no existeix una clara consciència i un compromís en aquest sentit per part d’urbanistes i gestors, una tasca que, encara avui, és ben necessària. 178 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Anna Serra i Salvi DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 178 Bibliografia ARAGALL, F. (2002). De la ciutat sense barreres a la ciutat per a tothom. Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. BONDY, L.; CHRISTIE, H. (2000). «Working out the urban: gender relations and the city». A: BRIDGE, Gary; WATSON, Sophie (eds.). A companion to the city, p. 292-306. BOOTH, C.(1998). «Eliminar las barreras», a BOOTH, C.; DARKE, J.; YEANDLE, S. (eds.). La vida de las mujeres en las ciudades: La ciudad, un espacio para el cambio. Madrid: Narcea. BORJA, J. (2000). «La ciutat del desig. Espai públic i ciutadania». A: Els carrers de la democràcia: L’espai públic de les noves ciutats. Barcelona: Diputació de Barcelona. BORJA, J.; MUXÍ, Z. (2001). L’espai públic: ciutat i ciutadania. Barcelona: Diputació de Barcelona. BRU, J. (1995). «Los espacios recreativos en la doble dimensión protección/uso: un análisis conceptual desde la perspectiva geográfica». A: BRU, Josepa (coord.). Ciutat i espais lliures: V Setmana d’Estudis Urbans a Lleida, 26-30 d’octubre de 1992. Lleida: Universitat de Lleida. CALLAMARD, A. (1999). A methodology for gender-sensitive research. Canada: Amnesty International Publications and the International Centre for Human Rights and Democratic Development. CARR, S.; FRANCIS, M.; RIVLIN, L.; STONE, A. (1992). Public space. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press. CRESWELL, J. W. (2002). Research desing: Qualitative, quantitative, and mixed method approaches. Londres: SAGE. DWYER, C.; LIMB, M. (2001). «Introduction: doing qualitative research in geography». A: DWYER, C.; LIMB, M. (eds.). Qualitative methodologies for geographers: issues and debates. Londres: Arnold. FRÉMONT, A. (1990). «Vingt ans “d’espace vécu”». A: BAILLY, A.; SCARIATI, R. L’humanisme en géographie. París: Anthropos, p. 13-22. HABERMAS, J. (1984). The Theory of comunicative Action, vol. 1: Reason and the Rationalisation of Society. Londres: Heinemann. HARTLEY, J. (1992). The politics of pictures: the creation of the public in the age of popular media. Londres: Routledge. LEFEBVRE, H. (1978). De lo rural a lo urbano. Barcelona: Ediciones Península. LEFEBVRE, H. (1991). The production of space. Oxford: Blackwell. LITTLE, J.; PEAKE, L.; RICHARDSON, P. (1988). «Introduction: geography and gender in the urban environment». A: Women in Cities: gender and the urban environment. Basingstoke: Macmillan Education, p.1-20. MACDOWELL, L. (1997). Género, identidad y lugar: un estudio de las geografías feministas. Madrid: Ediciones Cátedra. MARQUÈS, J. (1979). Girona Vella. Girona: Ajuntament de Girona. MARTÍ, X. (1983). «Barri del Mercadal». A: Girona i els seus barris. Girona: Ajuntament de Girona. MOSS, P. (ed.) (2002). Feminist Geography in practice: research and methods. Oxford: Essex. NADAL, J. (1997). «Girona: una proposta de regeneració urbana i canvi sociocultural», a GRABIELLI. B. i altres (ed.). La ciutat històrica dins la ciutat: Seminari sobre mètodes i experiències d’intervenció. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, p. 98. El Mercadal de Girona des d’una perspectiva de gènere Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 179 DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 179 ORTIZ, A. (2004). «Ús i apropiació de la Via Júlia i la rambla del Raval de Barcelona des d’una perspectiva de gènere». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 44. p. 89-108. RYAN, J. (1994). Women, modernity and the city. Theory, Culture& Society. Londres: Sage, vol. 11, p. 35-63. SANGUIN, A.-L. (1981). «La geographie humaniste ou l’approche phénoménologique des lieux, des paysages et des espaces». Annales de Géographie, setembre-octubre, p. 560-587. TELLO, R. (2002) (coord.). Espais públics: mirades multidisciplinàries. Barcelona: Pòrtic. VALENTIN, G. (1996b). «Children should be seen and not heard: the production and transgression of adults’s public space». Urban Geography, 17: 3, p. 205-220. WEKERLE, G. R. (1980). «Women in the urban environment». Signs: Journal of Women in Culture and Society, vol. 5, nº 3, p. 188-214. YOUNG, I. (1990). Justice and the politics of difference. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. 180 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Anna Serra i Salvi DAG 49 001-258 24/2/08 12:07 Página 180