El planejament urbanístic vigent i la política de sòl a l'Alt Penedès

JORDI CASSO Arquitecte EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT I LA POLÍTICA DE SÒL A L’ALT PENEDÈS PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 31, desembre 1998, pàgs. 49-62 49 50 SUMARI 1. Introducció 2. Evolució demogràfica de l’Alt Penedès 3. Estructura territorial de l’Alt Penedès 4. Planejament general vigent: procés d’aprovació 5. Característiques del planejament general 6. Dades globals del planejament general 7. Desenvolupament i evolució del planejament general 8. Comparació dels sectors aprovats en el conjunt de la regió L’autor presenta una valoració de l’evolució del planejament urbanístic desenvolupat a l’Alt Penedès al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta. En un context metropolità caracteritzat per la redistribució de la població, l’Alt Penedès presenta un comportament demogràfic força regular vinculat a les migracions metropolitanes, els fluxos relatius de desconcentració interna i la importància selectiva al territori de les urbanitzacions de segona residència, convertides en primera durant el període analitzat. De forma paral.lela a aquesta dinàmica demogràfica, s’ha produït un desenvolupament important del planejament, on destaca la forta concentració de l’activitat a mitjans i finals dels anys vuitanta, tant pel que fa a la nova elaboració com a les revisions realitzades. El gran nombre de modificacions aprovades mostra la creixent dinàmica urbana tot i la menor grandària i complexitat d’uns nuclis que el planejament ha tendit a mantenir com a àrees urbanitzades aïllades envoltades de sòl no urbanitzable. Pel que fa a la distribució d’usos, existeix un repartiment força homogeni del sòl urbanitzable programat residencial i més concentrat pel que fa al sòl urbanitzable programat industrial. El autor presenta una valoración de la evolución del planeamiento urbanístico desarrollado en el Alt Penedès a lo largo de las décadas de los ochenta y noventa. En un contexto metropolitano caracterizado por la redistribución interna de la población, el Alt Penedès presenta un comportamiento demográfico muy regular vinculado con las migraciones metropolitanas, los flujos relativos de desconcentración interna asi como con la importancia de les urbanizaciones de residencias segundarias, convertidas en primera durante el periodo analizado. De forma paralela a esta dinámica demográfica, se ha producido un desarrollo importante del planeamiento donde destaca la fuerte concentración de la actividad a mediados y finales de los años ochenta, tanto en lo que se refiere a la nueva elaboración como a las revisiones realizadas. El gran número de modificaciones aprovadas muestra la creciente dinámica urbana a pesar del menor tamaño y complejidad de unos núcleos que el planeamiento ha tratado de mantener como áreas urbanizadas aisladas rodeadas de suelo no urbanizable. En lo que se refiere a la distribución de usos, existe un reparto muy homogeneo de suelo urbanizable programado residencial y más concentrado en lo que se refiere al suelo urbanizable programado industrial L’auteur présente une évaluation de l’évolution de l’aménagement urbanistique développé à l’Alt Penedès durant les années 1980 -1990. Dans un contexte métropolitain caractérisé par la redistribution de la population, l’Alt Penedès présente un comportement démographique très régulier dû aux migrations métropolitaines, les flux relatifs de déconcentration intérieure et l’importance des urbanisations des résidences secondaires, transformées en premières résidences durant l’époque analysée. Parallèlement à cette dynamique démographique, il s’est produit un développement important de l’aménagement où l’on peut observer la forte concentration de l’activité entre 1985 et 1990, tant en ce qui concerne la nouvelle élaboration comme les révisions réalisées. Le grand nombre des modifications approuvées montre la dynamique urbaine croissante malgré la grandeur et la complexité plus réduite de certains noyaux que l’aménagement a eu tendance à conserver comme des aires urbanisées isolées et entourées de sol non urbanisable. En ce qui concerne la distribution des usages du sol, il existe une distribution assez homogène du sol urbanisable programmé résidentiel et une distribution plus concentrée en ce qui concerne le sol urbanisable programmé industriel. The author assesses the evolution of urban planning in the Alt Penedès during the eighties and nineties. In a metropolitan context characterised by internal population redistribution, the Alt Penedès presents reasonably regular demographic conduct, linked to metropolitan migrations, the relative flux of internal deconcentration, and the selective importance to the territory of second-home estates, which have become first-home estates during the period analyzed. Parallel to these demographic dynamics, major development has been observed in planning, notably the major concentration of the activity in the mid to late eighties, in terms both of new planning and revision. The great number of modifications approved reveals the increase in urban dynamics, despite the smaller dimensions and lesser complexity of certain nuclei that planning has tended to maintain as isolated developed areas surrounded by undevelopable land. As regards distribution of uses, a relatively homogeneous sharing-out of programmed residential developable land and a greater concentration of programmed industrial developable land are observed. ABSTRACTS Superfície Densitat Població Creixement Població Creixement Població Creixement Població Creixement Anual (km2) 1996 1981 1981-1986 1986 1986-1991 1991 1991-1996 1996 1981-1996 acumulat (hab/km2) absolut % absolut % absolut % absolut % Barcelonès 143,07 14.897 2.454.491 -77.891 -3,1 2.376.600 -74.463 -3,1 2.302.137 -170.759 -7,42 2.131.378 -323.113 -13,16 -0,94 Baix Llobregat 486,1 1.324 573.461 9.893 1,7 583.354 26.838 4,6 610.192 33.227 5,45 643.419 69.958 12,20 0,77 Maresme 396,9 803 253.527 15.975 6,3 269.502 23.601 8,7 293.103 25.788 8,80 318.891 65.364 25,78 1,54 Vallès Occidental 580,65 1.181 598.324 22.462 3,7 620.786 28.913 4,6 649.699 35.901 5,53 685.600 87.276 14,57 0,91 Vallès Oriental 851,9 335 225.095 15.369 6,8 240.464 22.049 9,1 262.513 22.616 8,62 285.129 60.034 26,67 1,59 Garraf 261,49 346 69.084 2.732 3,9 71.816 5.099 7,1 76.915 13.520 17,58 90.435 21.351 30,91 1,81 Alt Penedès 514,4 142 64.894 2.111 3,2 67.005 2.858 4,2 69.863 3.333 4,77 73.196 8.302 12,79 0,81 Regió metropolitana 3.234,51 1.307 4.238.876 -9.349 -0,22 4.229.527 34.895 0,83 4.264.422 -36.374 -0,85 4.228.048 -10.828 -0,26 -0,017 Catalunya 31.895 191 5.956.414 22.224 0,37 5.978.638 80.856 1,35 6.059.494 30.546 0,50 6.090.040 133.626 2,24 0,15 Catalunya-Regió M. 28.660,5 65 1.717.538 31.573 1,84 1.749.111 45.961 2,63 1.795.072 66.920 3,73 1.861.992 144.454 8,41 0,54 51 Des d’aquesta perspectiva cal remarcar, en primer lloc, que tot i la innegable incidència de la proximitat al centre metropolità, la comarca de l’Alt Penedès presenta unes característiques netament diferenciades de les altres sis comarques incloses a la regió metropolitana. La seva situació geogràfica, separada de Barcelona pels massissos muntanyosos del Garraf i l’Ordal, i la manca de corredors fluvials o costaners de fàcil relació directa amb el centre metropolità (com es produeix a les altres comarques) junt amb la potent estructura de plana agrícola, han fet que els creixements de població hagin estat al llarg del segle i, especialment els darrers 40 anys, molt inferiors als de la major part del territori metropolità. De la mateixa manera, fins fa pocs anys no s’ha iniciat un procés d’industrialització més ampli i diversificat, no tan vinculat a la transformació de productes agrícoles, d’explotació de pedreres o de molins paperers, com havia estat tradicionalment a la comarca. Fem primer, tammateix, una ràpida ullada a l’evolució de la dinàmica metropolitana. Recordem que, durant tot el segle i fins al 1981, el creixement del conjunt de la regió metropolitana havia estat sempre elevat i molt superior a la mitjana de Catalunya, especialment al període 1960-1975, i amb els majors increments de població concentrats sobretot a l’entorn immediat del centre metropolità i als principals centres industrials de la regió (taula 1). JORDI CASSO EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT I LA POLÍTICA DE SÒL A L’ALT PENEDÈS 1. Introducció Aquest treball se centra a fer una valoració i un balanç del planejament urbanístic a l’Alt Penedès al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta, a partir, bàsicament, de les revisions del planejament general fetes ja en el marc dels ajuntaments democràtics i jurídicament adaptades a la Llei del Sòl del 1976 i, posteriorment, a la legislació urbanística catalana. La valoració s’emmarca, des d’un punt de vista territorial, en l’evolució demogràfica i urbanística del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona, tal com és definida en el Pla Territorial Parcial Metropolità, ampliant la històrica Regió I. Les dades en què es basa el treball són les estadístiques de població dels censos fins al 1996 de l’Institut d’Estadística de Catalunya i la base de dades de Planejament Urbanístic i Usos del Sòl de l’any 1997, elaborada per la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. 2. Evolució demogràfica de l’Alt Penedès L’anàlisi del planejament urbanístic té una estreta vinculació amb l’evolució demogràfica de la comarca, i aquesta cal ponderar-la amb relació a l’evolució del conjunt de la regió metropolitana on s’insereix. Taula 1. Evolució de la població a la Regió Metropolitana de Barcelona 52 Aquest model es trenca bruscament el 1981 i, d’aleshores ençà, ens trobem amb un nou model d’estabilització de la regió, sense creixement global (la població el 1981 era de 4.238.876 habitants i el 1996 de 4.228.048), però amb una important redistribució interna de població, de manera que, d’una banda, el centre metropolità té fortes pèrdues (el Barcelonès perd en aquests 15 anys 323.113 habitants, el 13,16%, a un ritme del 0,94% anual) i creixen la resta de comarques i, d’altra banda, dins d’aquestes, tenen major creixement en termes relatius —i en certs casos també absoluts— municipis més petits i sense gran base industrial que no els municipis grans. Aquesta estabilització de la regió metropolitana s’emmarca en un context de creixement global feble a Catalunya (133.626 habitants en 15 anys, el 2,24%, que representa només el 0,15% anual), però en el qual destaca el fet que el conjunt de Catalunya sense la regió metropolitana creixi més que no aquesta, i que les comarques de l’entorn de Girona i de l’entorn de Tarragona tenen en aquest període creixements relatius anàlegs o superiors als de les comarques metropolitanes: Gironès, 11,4%; Tarrragonès, 13,1%; Baix Empordà, 17,1%; Baix Camp, 18,9% (similars al Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Alt Penedès); la Selva, 26,9% (igual al Maresme, el Vallès Oriental i el Garraf), i encara cal destacar el Baix Penedès amb un coeficient molt més alt, el 60,0% en 15 anys. Dins aquest context, com hem dit, l’Alt Penedès té un comportament demogràfic moderat i força regular, no només al període 1981-1996, sinó també els anys anteriors. Així, al llarg dels 15 anys, amb un creixement global del 12,8% (el 0,18% anual acumulatiu), hi ha una certa tendència creixent però sense puntes: 3,2-4,2-4,8 els tres quinquennis, cosa que representa el comportament més regular de les set comarques metropolitanes. I això ve afegit a un creixement des del període anterior, 19601981, molt inferior a les altres comarques i també força regular (19,3% de 1960 a 1970 i 15,3% de 1970 a 1981, davant del 40,1% i el 17,8% del conjunt de la regió en aquestes dues dècades). Dins de la comarca, cal distingir diferents àrees i tipus de municipis quant al comportament demogràfic i territorial. Les tendències generals abans apuntades també es reflecteixen a l’Alt Penedès, per bé que ho fan de forma, en general, menys acusada (taula 2). Així, la capital, Vilafranca, ha crescut els 15 anys un percentatge del 14,1%, superior a la mitjana comarcal (12,8%), a diferència del que ha passat a la majoria de grans poblacions metropolitanes (que creixen per sota la mitjana o perden població), però la tendència ha estat decreixent per quinquennis (5,6-5,2-2,6) de manera que al darrer ja està per sota de la mitjana comarcal (4,8%). Paral·lelament, la corona de municipis del seu entorn (Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, la Granada del Penedès, Santa Fe del Penedès, les Cabanyes, Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès i Santa Margarida i els Monjos) progressivament tendeix a captar residents procedents de Vilafranca o que hi treballen, de manera que han tingut un creixement global del 22,0% i amb tendència creixent (4,1-5,3-11,2). A destacar, d’una banda, que Santa Margarida i els Monjos, de base industrial potent, manté un creixement sostingut estable, de l’ordre del 8% quinquennal, i, de l’altra, el fort impacte que aquest comportament supramunicipal té sobre els dos petits nuclis de Pacs del Penedès i les Cabanyes, que creixen respectivament el 54,6% i el 46,2%. Els pocs municipis amb presència d’urbanitzacions de cases aïllades, situats als relleus muntanyosos de les serralades litoral i prelitoral, denoten com a tota la regió el pas de segona a primera residència: Pontons creix el 36,6%, Torrelles de Foix el 42,1%, Mediona el 28,7%, Castellet i la Gornal el 17,2% i Olesa de Bonesvalls el 135,7%. En aquest darrer, que destaca molt de la resta, s’hi nota la major proximitat al Baix Llobregat a través de la carretera de Begues i, especialment, el pes de l’extensa urbanització de Ca n’Olivella, situada tocant a Vallirana. La proximitat a l’entorn més metropolitanitzat de Martorell es deixa sentir també a Sant Llorenç d’Hortons, que creix el 36,6%. En canvi, les dues poblacions amb tradició industrial antiga de vora el riu Anoia, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, han tingut un creixement feble i de tendència decreixent: Sant Sadurní creix el 7,1%, però perdent l’1,0% entre 53 Població Creixement Població Creixement Població Creixement Població Creixement Anual Superfície Densitat SU+Suble hab./ha 1981 1981-1986 1986 1986-1991 1991 1991-1996 1996 1981-1996 acumulat km 2 hab./ha ha absolut % absolut % absolut % absolut % Avinyonet del Penedès 1.206 -19 -1,5 1.187 7 0,5 1.194 -9 -0,7 1.185 -21 -1,7 -0,12 29,12 41 179,48 6,6 Les Cabanyes 320 39 12,1 359 52 14,4 411 57 13,9 468 148 46,2 2,57 1,79 261 28,48 16,4 Castellet i la Gornal 1.059 5 0,4 1.064 43 4,0 1.107 134 12,1 1.241 182 17,2 1,06 46,84 26 306,07 4,1 Castellví de la Marca 1.423 -61 -4,2 1.362 75 5,5 1.437 24 1,7 1.461 38 2,7 0,18 28,49 51 41,75 35,0 Font-rubí 1.171 -37 -3,1 1.134 4 0,3 1.138 48 4,2 1.186 15 1,3 0,08 37,00 32 60,98 19,4 Gelida 3.650 160 4,3 3.810 98 2,5 3.908 -5 -0,1 3.903 253 6,9 0,45 26,73 146 290,12 13,5 La Granada 1.195 -3 -0,2 1.192 10 0,8 1.202 97 8,1 1.299 104 8,7 0,56 6,57 198 79,32 16,4 Mediona 970 23 2,3 993 42 4,2 1.035 213 20,6 1.248 278 28,7 1,69 47,61 26 265,80 4,7 Olèrdola 1.579 -1 0,0 1.578 29 1,8 1.607 286 17,8 1.893 314 19,9 1,22 29,87 63 208,62 9,1 Olesa de Bonesvalls 305 24 7,8 329 118 35,8 447 272 60,8 719 414 135,7 5,88 30,57 24 335,70 2,1 Pacs del Penedès 401 -4 -0,9 397 39 9,8 436 184 42,2 620 219 54,6 2,95 6,14 101 41,30 15,0 El Pla del Penedès 1.000 2 0,2 1.002 -38 -3,7 964 -11 -1,1 953 -47 -4,7 -0,32 9,45 101 48,65 19,6 Pontons 213 4 1,8 217 39 17,9 256 35 13,7 291 78 36,6 2,10 25,86 11 150,94 1,9 Puigdàlber 306 1 0,3 307 -9 -2,9 298 21 7,1 319 13 4,2 0,28 0,40 797 11,14 28,6 Sant Cugat Sesgarrigues 697 47 6,7 744 -28 -3,7 716 36 5,0 752 55 7,9 0,51 6,29 120 51,69 14,5 Sant Llorenç d’Hortons 953 9 0,9 962 123 12,7 1.085 216 19,9 1.301 348 36,5 2,10 19,75 66 77,90 6,0 Sant Martí Sarroca 2.311 15 0,6 2.326 68 2,9 2.394 92 3,8 2.486 175 7,6 0,49 35,59 70 129,67 19,2 Sant Pere de Riudebitlles 2.170 14 0,6 2.184 -76 -3,4 2.108 36 1,7 2.144 -26 -1,2 -0,08 5,35 401 68,07 31,5 Sant Quintí de Mediona 1.533 36 2,3 1.569 -86 -5,4 1.483 85 5,7 1.568 35 2,3 0,15 13,89 113 86,82 18,1 Sant Sadurní d’Anoia 8.596 209 2,4 8.805 491 5,5 9.296 -91 -1,0 9.205 609 7,1 0,46 18,65 494 313,51 29,4 Santa Fe del Penedès 194 -2 -1,0 192 8 4,1 200 33 16,5 233 39 20,1 1,23 3,48 67 6,35 36,7 Sta Margarida i els Monjos 3.327 278 8,3 3.605 312 8,6 3.917 313 8,0 4.230 903 27,1 1,61 17,39 243 288,19 14,7 Subirats 2.214 -50 -2,2 2.164 -81 -3,7 2.083 224 10,7 2.307 93 4,2 0,27 55,78 41 228,56 10,1 Torrelavit 1.176 12 1,0 1.188 43 3,6 1.231 -55 -4,5 1.176 0 0 0,00 23,94 49 80,91 14,5 Torrelles del Foix 1.128 9 0,7 1.137 140 12,3 1.277 326 25,5 1.603 475 42,1 2,37 36,8 44 240,49 6,7 Vilafranca del Penedès 25.025 1.408 5,6 26.433 1.385 5,2 27.818 735 2,6 28.553 3.528 14,1 0,88 19,63 1.455 710,70 40,2 Vilobí del Penedès 772 -7 -0,9 765 50 6,5 815 37 4,5 853 80 10,4 0,67 9,43 90 97,25 8,8 Alt Penedès 64.894 2.111 3,2 67.005 2.858 4,2 69.863 3.333 4,8 73.196 8.302 12,8 0,81 592,41 124 4.428,46 16,5 Taula 2. Creixement 1981-1996 per municipis de l’Alt Penedès 54 1991 i 1996, i Gelida creix el 6,9%, però perd el 0,1% també els darrers cinc anys. En tots dos casos, hi ha contribuït força la manca de nova oferta de sòl urbanitzat en aquest període, qüestió que, en el cas de Sant Sadurní d’Anoia, ve de problemes de gestió, ja que té força sòl qualificat, mentre que en el cas de Gelida s’hi afegeixen dificultats topogràfiques que dificultaran futurs creixement de la població. 3. Estructura territorial de l’Alt Penedès L’Alt Penedès és una comarca enquadrada plenament en la Depressió Prelitoral catalana, amb una àmplia plana estesa de sud-oest a nord-est, delimitada al nord-oest bàsicament per la serra d’Ancosa i al sud-est per les estribacions meridionals del massís del Garraf,que van baixant progressivament fins a morir en arribar al Baix Penedès. Hidrogràficament, cal distingir dues grans àrees: la part nord-est de la comarca, de relleu més trencat, drenada pel riu de Bitlles i l’Anoia, que van cap al Llobregat, i la part central i sud-oest, de major extensió i més suau que vessa les aigües a la riera de Canyelles i el riu Foix. Podem distingir-hi diversos subsistemes territorials: —La vall del riu de Bitlles, de Mediona a Torrelavit, caracteritzada per un terreny de transició entre plana i muntanya, poc planer, i una estructura de viles de dimensions mitjanes històricament lligades a la indústria paperera. —La vall de l’Anoia, amb Sant Sadurní, Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i la meitat nord del terme de Subirats. —La part alta de la vall del riu Foix, amb Torrelles i Pontons, entrant ja a la part muntanyosa de la Serralada Prelitoral. —La franja de contacte amb la Serralada Litoral, que comprèn Olesa de Bonesvalls i part d’Olèrdola i de Castellet i la Gornal. —L’àmplia plana central, al llarg de l’eix de la carretera N-340 i gravitant a l’entorn de Vilafranca del Penedès. 4. Planejament general vigent: el seu procés d’aprovació Tots els 27 municipis de l’Alt Penedès disposen actualment de planejament general adaptat, com a mínim, a la Llei del Sòl de 1976, i la majoria també són adaptats a la legislació catalana en matèria urbanística. El darrer municipi a actualitzar el seu planejament ha estat Pontons, que fins a l’any 1997 no ha revisat el seu vell pla general de 1966, un dels més antics de la comarca. Del total, 11 municipis tenen pla general i els altres 17 tenen normes subsidiàries. A destacar que, tot i la menor dinàmica urbanística de l’Alt Penedès amb relació a les altres comarques metropolitanes, la tradició de planejament és força llarga a la major part dels municipis. Vilafranca del Penedès és el municipi amb planejament més antic: el 1960 es va aprovar una delimitació del sòl urbà, el 1963 el primer pla general, que fou revisat el 1972 i després, el 1982, per bé que per raó d’un procés contenciós-administratiu, va caldre refer-ne la tramitació i es va tornar a aprovar el 1987. Entre 1966 i 1976 s’aproven plans generals a 14 municipis més. En el moment de la transició als ajuntaments democràtics, inici del període d’anàlisi d’aquest treball, hi havia 3 municipis amb delimitacions del sòl urbà, 14 amb plans generals de la Llei de 1956 i 3 amb plans generals adaptats a la Llei del 1976, i només 7 municipis sense pla. El procés de revisió i adaptació d’aquest planejament i d’elaboració de planejament nou als municipis que no en tenien s’ha estès al llarg de les dues dècades, però amb una forta concentració a mitjans i finals dels anys vuitanta. Així, entre 1983 i 1987 s’aproven 18 nous plans (8 plans generals i 10 normes subsidiàries), incloenthi tots els municipis de major entitat (Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos i Gelida). De 1988 a 1990 se n’aproven 5 més 55 i, finalment, el 1993 es doten de normes urbanístiques els dos únics municipis que no tenien planejament (el Pla del Penedès i Torrelavit) i Mediona revisa el seu vell pla general. El darrer, com hem dit, ha estat Pontons el 1997. A destacar que el municipi de la Granada ja ha efectuat una revisió (aprovada el 1995) de les normes subsidiàries, ja adaptades, que eren del 1983. Igualment, els municipis de Pacs i les Cabanyes han tramitat la revisió de les seves normes, l’aprovació definitiva de les quals està pendent de l’elaboració d’un text refós. Així doncs, encara que amb un lleuger retard amb relació a altres comarques més urbanitzades, la major part de municipis de l’Alt Penedès, i especialment els de major pes, porten més de 10 anys amb planejament actualitzat. I d’altra banda, seguint el procés iniciat per la Granada, gairebé tots el municipis que tenen planejament general del període 1983-1987 han començat o estan a punt de començar els treballs de revisió i posada al dia dels seus plans. 5. Característiques del planejament general Llevat de l’àrea central constituïda per l’eix de la N-340 des de Sant Cugat Sesgarrigues a la Ràpita, que ja configura un conglomerat urbà sobreposat als límits administratius dels termes municipals, a la resta de la comarca es manté encara una configuració de les àrees urbanitzades aïllades entre elles i envoltades de sòl no urbanitzable, configuració que el planejament general ha tendit a mantenir. Així, la majoria de plans preveuen sectors de creixement residencial, de grandàries diferents, conformant eixamples dels principals nuclis de població. Un aspecte que presenta dificultats per articular una solució adequada és el fet que molts municipis són constituïts per més d’un nucli de població, molts dels quals són de caràcter rural, veïnats o agregats rurals, i no tenen estructuració ni serveis urbans. La major part de plans han optat per recollir com a sòl urbà amb delimitacions estrictes els nuclis de major entitat i regular com a nuclis en sòl no urbanitzable la resta. Tanmateix, com hem dit, els eixamples nous es preveuen reforçant els nuclis principals que presenten característiques més urbanes. Això no obstant, l’aptitud general del territori del Penedès per als assentaments residencials junt amb una capacitat creixent de mobilitat, generen unes tendències centrífugues que caldrà controlar per tal d’evitar una excessiva difusió dels creixements residencials al llarg del territori, amb la dificultat del cost de dotar correctament de serveis cada assentament. La distribució del sòl urbanitzable programat o apte per urbanitzar sòl residencial és molt repartida per tota la comarca en termes de superfície, de manera que en el sistema a l’entorn de Vilafranca que hem definit a l’apartat 2, es que representa el 17% de la superfície de la comarca i s’hi concentra el 53% de la població, hi trobem només el 22,6% del sòl urbanitzable programat residencial de tota la comarca. Cal dir, però, que una part important del sòl urbanitzable residencial dels municipis en contacte amb les serralades Litoral i Prelitoral correspon a urbanitzacions que es preveuen reconduir, i que pesen molt en superfície però menys en habitatges: del total de sòl residencial de la resta de la comarca fora del sistema de Vilafranca (77,4%), més de la meitat (42,5%) són urbanitzacions, però en habitatges són només el 23,1% del 56,4% total. En termes de potencial d’habitatges el resultat és més equilibrat, ja que els nou municipis en qüestió tenen el 43,6% del potencial d’habitatges en sòl programat (6.320 sobre 14.481), amb un índex de 162 habitatges per miler d’habitants que també és més alt que la resta de la comarca si n’excloem els municipis amb fort pes d’urbanitzacions classificades de sòl urbanitzable, i que distorsionen molt les dades. Aquests municipis són Castellet i la Gornal, Mediona i Pontons, amb un potencial de 3.773 habitatges en urbanitzable programat per només 2.780 habitants l’any 1996. De la resta, en destaca Sant Sadurní, que amb un potencial de 1.433 habitatges té un índex de 156 habitatges/1000 habitants. I els 14 municipis restants tenen un potencial de 2.955 habitatges que donen un índex de 132. Aquests indicadors, doncs, assenyalen una distribució força repartida de l’oferta residencial en sòl urbanitzable, però amb major pes relatiu (a més d’absolut) als principals sistemes urbans. Pel que fa al sòl urbanitzable programat industrial, la lògica de localització de l’activitat tendeix a una major concentració. Així, i tot i que 21 dels 27 municipis preveuen almenys un sector industrial, el 58% del nou sòl programat industrial es localitza a l’entorn de Vilafranca del Penedès i el 13,5% a prop de Sant Sadurní d’Anoia. Pel que fa al sòl urbanitzable no programat, al conjunt de la comarca se’n preveu relativament poc, en proporció al sòl programat. Això és degut al fet que hi ha pocs plans generals i no tots tenen sòl no programat. De fet, només són destacables les previsions de Vilafranca, que concentra el 67,5% de tot el sòl no programat de la comarca, i Sant Sadurní, que en té el 20%. Per a usos, Vilafranca té el 73% del no programat industrial i Sant Sadurní el 38,1% del residencial. 6. Dades globals del planejament general En les taules i mapes següents (taules 3 i 4, figures 1 i 2) s’expressen les superfícies de sòl de cadascuna de les set comarques de la regió metropolitana segons el règim jurídic del sòl, amb les dades actualitzades l’any 1997, de manera que no representen els plans generals tal com es van aprovar al 56 Figura 1. Règim del sòl a l’Alt Penedès 57 seu dia, sinó en l’estat de desenvolupament actual, amb les modificacions i els canvis de programació que s’han aprovat. Coherentment amb el seu menor grau de desenvolupament urbà, l’Alt Penedès és la comarca de la regió metropolitana que té una proporció més elevada de sòl classificat de no urbanitzable, el 92,5%, molt per sobre de la mitjana, 75,6%, de la regió, tot i que disposa d’una major proporció de sòl planer que no les altres comarques. Malgrat que la suma de sòls urbans i urbanitzables representi un percentatge petit del total comarcal, si es relaciona aquest sòl amb la població es veu que la proporció de sòl classificat d’urbà o urbanitzable és de les més altes de la regió. Així, si s’expressa aquesta relació en termes d’hectàrees per miler d’habitants, l’Alt Penedès té el coeficient més alt de sòl urbà: 39,0 ha/1.000 habitants, superior fins i tot al Vallès Oriental, que té l’índex molt alt (31,3) i molt per sobre de les altres comarques, que oscil·len entre el 15 i el 21. Això, junt amb el fet que la proporció de sòls industrials i d’urbanitzacions dins el sòl urbà és més baixa a l’Alt Penedès que no a les àrees més metropolitanitzades, indica que les densitats dels nuclis urbans són per terme mitjà més baixes que no a la resta de la regió, d’acord amb el caràcter més rural de moltes poblacions. També són molt alts els índexs de sòl urbanitzable per miler d’habitants. El conjunt de sòl urbanitzaTotal superfície Residencial Industrial Altres (*) ha Percentatges ha Percentatges ha Percentatges ha Percentatges Baix Llobregat 4.170,69 100,00 1.830,45 43,90 1.165,64 27,9 1.174,6 28,2 20,00 16,10 21,2 29,5 Barcelonès 383,49 100,00 156,96 40,90 63,51 16,6 163,02 42,5 1,80 1,40 1,2 4,1 Maresme 3.089,16 100,00 2.049,09 66,30 552,21 17,9 487,86 15,8 14,80 18,10 10 12,2 Vallès Occidental 6.068,36 100,00 2.770,95 45,70 1.860,17 30,6 1.437,24 23,7 29,10 24,40 33,9 36,1 Vallès Oriental 3.635,17 100,00 1.867,54 51,40 1.163,80 32,0 603,83 16,6 17,50 16,40 21,2 15,2 Alt Penedès 1.228,28 100,00 692,56 56,40 481,99 39,2 53,73 4,4 5,90 6,10 8,8 1,3 Garraf 2.255,52 100,00 1.987,11 88,10 205,03 9,1 63,38 2,8 10,80 17,50 3,7 1,6 Regió metropolitana 20.830,67 100,00 11.354,66 54,50 5.492,35 26,4 3.983,66 19,1 100 100 100 100 (*) Inclou sectors per a ús terciari, sectors mixtos residencials i industrials i sistemes. Taula 4. Distribució del sòl urbanitzable programat per usos en les comarques de la regió metropolitana de Barcelona Superfície Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzable ha ha Percentatges Programat No programat ha Percentatges ha Percentatges ha Percentatges Baix Llobregat 48.657 9.687,98 19,9 4.170,69 8,6 2.714,88 5,6 32.083,45 65,9 19,2 20 34,7 13,1 Barcelonès 14.307 10.199,24 71,3 383,49 2,7 230,15 1,6 3.494,12 24,4 20,3 1,8 3 1,4 Maresme 39.690 5.657,58 14,2 3.089,16 7,8 503,02 1,3 30.440,24 76,7 11,2 14,8 6,4 12,5 Vallès Occidental 58.065 11.148,54 19,2 6.068,36 10,5 2.438,86 4,2 38.409,24 66,1 22,1 29,1 31,2 15,7 Vallès Oriental 85.190 8.919,47 10,5 3.635,17 4,3 1.331,42 1,5 71.303,94 83,7 17,7 17,5 17 29,2 Alt Penedès 59.241 2.854,07 4,8 1.228,28 2,1 346,11 0,6 54.812,54 92,5 5,7 5,9 4,4 22,4 Garraf 18.408 1.903,55 10,3 2.255,52 12,3 251,77 1,4 13.997,16 76 3,8 10,8 3,2 5,7 Regió metropolitana 323.558 50.370,43 15,6 20.830,67 6,4 7.816,21 2,4 244.540,69 75,6 100 100 100 100 Taula 3. Règim del sòl en les comarques de la regió metropolitana de Barcelona. Planejament general