Evolució de la demanda en un teixit madur : escenaris de demografia i habitatge a la ciutat de Barcelona

JOSEP M. CARRERA Arquitecte. Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA EN UN TEIXIT MADUR: ESCENARIS DE DEMOGRAFIA I HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 29, febrer 1998, pàgs. 23-36 23 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 23 24 SUMARI 1. Introducció i objectius de l’estudi 2. Dades de partida 3. Moviment natural de la població 4. Moviment migratori associat a unes determinades polítiques d’habitatge 4.1. Emancipació i formació de noves llars 4.2. Emigració obligada i immigració possible 5. Projeccions de les piràmides d’edat i aproximació a nquinquennis 6. Exemples d’aplicació: 6.1. Pla 1, 1991 6.2. Pla 1, 1996 6.3. Pla 2, 1996 La problemàtica configurada a partir del procés de pèrdua de població jove a la ciutat de Barcelona i l’acceleració de l’envelliment de l’estructura per edats planteja la necessitat d’instruments d’anàlisi capaços de determinar la natura de la relació entre dinàmica demogràfica i polítiques d’habitatge. L’article presenta els resultats d’un estudi realitzat en el marc del Pla Estratègic de l’Habitatge de la Ciutat de Barcelona i planteja diferents escenaris de futur. Les dades de partida s’estructuren en diversos apartats. En primer lloc, la informació sobre el moviment natural (neixements i mortalitat per grups d’edat). A continuació, sobre els canvis de residència (mobilitat de la població, variació de les llars i comportament emancipador). Finalment, sobre el parc d’habitatges (producció de noves unitats, pèrdua per reciclatge de les existents, disponibilitat màxima de sòl per a nova edificació). A partir de les dades, es defineix un seguit d’hipòtesis sobre el comportament tant dels volums de població com del parc d’habitatges. Les hipòtesis estableixen els marcs de projecció quinquennal de les dades, dels quals resulten tres escenaris o exemples d’aplicació del model que són comparats en funció de les pèrdues de població i les dinàmiques de mobilitat que plantejen. La problemática configurada a partir del proceso de pérdida de población joven en la ciudad de Barcelona y la aceleración del envejecimiento de la estructura por edades plantea la necesidad de instrumentos de análisis capaces de determinar la naturaleza de la relación entre dinámica demográfica y políticas de vivienda. El artículo presenta los resultados de un estudio realizado en el marco del Plan Estratégico de la Vivienda de la Ciudad de Barcelona y plantea diferentes escenarios de futuro. Los datos de partida se estructuran en diversos apartados. En primer lugar, la información sobre el movimiento natural (nacimientos y mortalidad por grupos de edad). A continuación, sobre los cambios de residencia (movilidad de la población, variación de los hogares y comportamiento emancipador). Finalmente, sobre el parque de viviendas (producción de nuevas unidades, pérdida por reciclaje de las existentes, disponibilidad máxima de suelo para nueva edificación). A partir de los datos, se define una serie de hipótesis sobre el comportamiento tanto de los volúmenes de población como del parque de viviendas. Las hipótesis establecen los marcos de proyección quinquenal de los datos, de los que resultan tres escenarios o ejemplos de aplicación del modelo, que son comparados en función de las pérdidas de población y las dinámicas de movilidad que plantean. La problématique configurée à partir du procés de perte de population jeune à la ville de Barcelona et l’accélération du vieillessement de la population évidencie la nécessité des instruments de diagnose capables de déterminer la nature de la relation entre la dynamique démographique et les politiques de logement. L’article présente les résultats d’une étude réalisée dans le cadre du Plan Stratégique du logement de la ville de Barcelona et pose en évidence différentes visions de futur. Les données de départ se structurent en différents chapitres. Premièrement, l’information sur le renouvellement naturel (natalité et mortalité suivant l’âge). Tout suivi, sur les changements de résidence (mobilité de la population, variation des foyers et comportement émancipateur). Finalement, sur le parc du logement (production de nouvelles unités, pertes dûes au recyclage des logements existants, disponibilité maximun du sol pour la nouvelle construction). Compte tenu de ces données, on définit plusieurs hypothèses sur le comportement tant du volume de population comme sur celui du parc de logement. Les hypothèses établissent le cadre des projections quinquennales de ces données, desquelles résultent les lieux ou exemples d’application du modèle comparé compte tenu des pertes de population et des dynamiques de mobilité qui se posent. The problems caused by a progressive drain of the young population from the city of Barcelona and an acceleration in the aging of the population pose the need for analytical instruments capable of determining the nature of the relationship between the demographic dynamic and housing policies. This article presents the results of a study carried out within the context of the City of Barcelona’s Pla Estratègic d’Habitatge (Strategic Housing Plan), and proposes various future scenarios. Several different types of source data were used: data concerning natural demographic evolution (births and deaths by age group); information relating to changes of address (the mobility of the population, household variation, and behaviour with respect to the achievement of independence); and finally, data concerning the housing stock (production of new units, loss through recycling of the existing stock, maximum availability of land for new construction). Based on these data, a series of hypotheses are defined concerning the future evolution of both the population figures and the housing stock. These hypotheses establish the framework for a five year projection of the data, giving rise to three scenarios or examples of the application of the model, which are compared with respect to projected population losses and the dynamics of mobility. ABSTRACTS 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 24 25 3. Moviment natural de la població Per tal d’obtenir el nombre d’altes per naixements en un determinat quinquenni es treballa amb una taxa anual o mitjana de natalitat per a cada grup d’edat de dones residents a la ciutat i els resultats anuals es multipliquen per cinc. El nombre de baixes per defunció es calcula de forma anàloga a l’anterior. 4. Moviment migratori associat a unes determinades polítiques d’habitatge 4.1. Emancipació i formació de noves llars Amb aquest model únicament es pretén fer prediccions sobre moviments de la població que tinguin a veure amb la disponibilitat o escassetat d’habitatges a la ciutat i per tant sempre serà necessari formular prèviament els objectius a assolir per unes determinades polítiques. Per exemple: l’ocupació de tots els nous habitatges construïts, la reutilització d’un determinat segment del parc existent que queda buit, per mortalitat, durant un determinat període, etc. Per tal d’aproximar-nos al nombre de noves llars que es generen dins d’un quinquenni, formulem l’algoritme exemplificat a la pàgina següent. A efectes de càlcul es parteix del comportament de la població de cada un dels grups d’edat en els quals és significatiu el fenomen de l’emancipació en un determinat moment i se suposa que aquest comportament es manté constant en un determinat període, quinquenni, decenni, etc. El nombre quinquennal d’emancipats s’obté per diferència entre el total dels integrants no emancipats al principi del quinquenni d’un grup d’edat i els que encara habiten a casa dels pares al final d’aquest període de temps. A tall d’exemple, a la taula 1 s’ha calculat el nombre d’emancipats per al quinquenni 1992-1996 tot partint de les dades corresponents als anys 1981 i 1991 de les enquestes sociodemogràfiques de l’INE per a tota Espanya. JOSEP M. CARRERA EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA EN UN TEIXIT MADUR: ESCENARIS DE DEMOGRAFIA I HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. Introducció i objectius de l’estudi La tendència observada en l’evolució de les dades padronals dels darrers períodes intercensals palesa una important pèrdua de població per a la ciutat de Barcelona. Una població majoritàriament jove, la qual cosa afavoreix un envelliment de la piràmide d’edats de la ciutat. L’existència d’un sostre edificable limitat i els problemes d’accés a l’habitatge contribueixen a accelerar una dinàmica d’envelliment poblacional que ja és coneguda als centres urbans importants. Qualsevol política que intenti evitar la pèrdua de població ha de tenir present doncs, la relació entre dinàmica demogràfica i política d’habitatge. L’estudi que es presenta s’inclou dins dels treballs del Pla Estratègic de l’Habitatge de la Ciutat de Barcelona i té com a objectiu dissenyar un instrument d’anàlisi que permeti simular diferents escenaris demogràfics associats a grups d’objectius (polítiques d’habitatge), plantejats com a un instrument per a la planificació. En primer lloc, es planteja quina és la natura del model de simulació, quines són les variables estudiades i les dades de partida. En segon lloc, s’explica la projecció d’aquestes dades, d’acord amb les hipòtesis de formació de llars i de producció i renovació d’habitatge, per acabar plantejant tres possibles escenaris o exemples d’aplicació del model, que apareixen desenvolupats a les corresponents taules. 2. Dades de partida El model matemàtic operarà amb una sèrie de dades extretes de les bases estadístiques de l’Ajuntament corresponents a la composició de la població a la ciutat: – Grups d’edat, de cinc en cinc anys, corresponents a un determinat any padronal. – Natalitat d’un determinat període: any, quinquenni, etc., extrapolades quinquennalment, corresponents als grups d’edat de les dones residents a la ciutat. – Mortalitat d’un determinat període extrapolada quinquennalment, corresponent als grups d’edat de tots els residents a la ciutat. 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 25 Demandes noves al quinquenni per persones principals: És la diferència entre el nombre de llars estimades al final del quinquenni aplicant el criteri de principalitat (taxes de 1991) i el nombre d’habitatges principals a l’inici del quinquenni. – D. Nombre d’habitatges ocupats al principi de quinquenni: Dada padronal, que podria depurarse amb estudis complementaris perquè poden existir «buits ficticis» (a la taula 1 llars al principi del quinquenni). – E. Nombre d’habitatges al principi del quinquenni: Fa referència al nombre total d’habitatges a la ciutat i es pot obtenir de les mateixes fonts que l’anterior. – D/E. Rendiments inicial i final del parc: Són les ratios entre els habitatges ocupats i el total d’habitatges a la ciutat. – F. Buidat «a»: És una estimació del «buidat natu26 La formació de noves llars s’obté a partir del nombre d’emancipats suposant que una part d’ells formarà llars individuals i una altra part s’agruparà en parelles. En aquests exemples suposem que el 10% respon al primer supòsit i el 90% al segon. 4.2. Emigració obligada i immigració possible Es tracta de comparar l’oferta d’habitatges a la ciutat, fruit d’unes determinades polítiques, amb la demanda generada per la formació de noves llars. Per la qual cosa s’introdueixen les següents dades: – C. Nombre de noves llars potencials al llarg del quinquenni: Obtingudes a partir de l’algoritme d’emancipació i formació de noves llars. Població No emancipats Emancipats Llars individuals Llars per parelles 20-24 P1 N1 E1=P1-(P1*N1) 25-29 P2 N2 E2=(P2*N1)-(P2*N2) 30-34 P3 N3 E3=(P3*N2)-(P3*N3) 35-40 P4 E4=P4*N3 Total quinquenni Eq=E1+E2+E3+E4 Eq*0,1 Eq*0,9/2 N: % de persones del grup d’edat P que viuen a casa dels pares Quinquenni 1992-1996 amb el comportament de l’any 1981 20-24 128.709 56% 56.632 25-29 124.567 21% 43.598 30-34 115.452 10% 12.700 35-40 104.277 10.428 Total quinquenni 123.358 12.336 55.511 DEMANDA TOTAL D’HABITATGES 67.847 Quinquenni 1992-1996 amb el comportament de l’any 1991 20-24 128.709 83% 21.881 25-29 124.567 50% 41.107 30-34 115.452 20% 34.636 35-40 104.277 20.855 Total quinquenni 118.479 11.848 53.315 DEMANDA TOTAL D’HABITATGES 65.163 Taula 1. Algoritme d’emancipació i formació de noves llars 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 26 27 – N.Emigració obligada quinquennal: És el resultat de convertir la demanda insatisfeta d’habitatges per la formació de noves llars en nombre d’habitants. Ací es tracta de fer el procés invers al seguit per obtenir la formació de noves llars a partir de les quantitats d’emancipats. Recordem que als exemples el 10% dels emancipats formaven llars individuals i el 90% llars de parella. El comportament migratori per grups d’edat és anàleg a l’observat per al quinquenni 19921996 (cens-padró). Taxes d’emigració per grups d’edat. Quan aquesta quantitat doni resultats negatius voldrà dir que en comptes d’emigració obligada tindrem Immigració possible. – O. Baixes al quinquenni per grups d’edat: Resultat d’afegir al moviment natural el moviment migratori corresponent al concepte anterior bé amb signe positiu, emigració, o bé amb signe negatiu, immigració. Habitatges ocupats al final del quinquenni: És igual al nombre d’habitatges ocupats al principi més els de nova construcció menys els desapareguts. Habitatges al final del quinquenni: És igual al nombre d’habitatges totals al principi més els de nova construcció menys els desapareguts. 5. Projeccions de les piràmides d’edat i aproximació a nquinquennis Amb els resultats de la taula anterior podem projectar escenaris de quinquennis posteriors tot alimentant els grups d’edat al principi de cada quinquenni amb els resultats de la taula del quinquenni anterior. Els components d’un grup d’edat al principi del nou quinquenni seran els que en l’anterior ocupaven el grup precedent amb les corresponents altes i baixes. Altes: – Nous nats, que passen a ocupar el grup d’edat de 0 a 4 anys. – Immigrants possibles, per excedents en el parc d’habitatges a la ciutat, que passen a incrementar el grup d’edat corresponent al principi del quinquenni posterior. ral» dels habitatges ocupats al principi del quinquenni i als exemples que segueixen; correspon a la diferència entre la demanda per emancipació i l’increment de llars per projecció de les taxes de principalitat del cens del 1991. – G. Aflorament complementari: Quantitat d’habitatges del parc existent, però buits al principi del quinquenni, que es vulgui treure al mercat mitjançant determinades polítiques que incideixin sobre el rendiment del parc. S’utilitzarà, per tant, per ajustar aquest rendiment a les hipòtesis d’objectius pròpies de les polítiques simulades per a cadascun dels escenaris. – H. Disponibilitat del parc existent quinquennal: És la suma dels dos conceptes anteriors. – I. Buidat útil quinquennal: És el nombre d’habitatges del parc existent que poden reutilitzar-se durant el quinquenni. Aquesta quantitat s’obté a partir de l’anterior concepte reflectint la pèrdua quantitativa d’habitatges que pot produir-se amb les operacions de rehabilitació o renovació basades en uns objectius prefixats. Als exemples que segueixen es posa la condició que les operacions de renovació i rehabilitació millorin l’estàndard mitjà de superfície dels habitatges de 72 m2a 90 m2. – J. Renovació, rehabilitació, substitució: Nombre d’habitatges integrats dins del concepte anterior, que en funció de la seva antiguitat haurien de ser objecte d’importants operacions constructives per a la seva reutilització. S’obté en funció del percentatge d’habitatges antics (de més de 50 anys) existents a la ciutat. – K. Necessitats de nova construcció quinquennal: És la diferència entre la formació de noves llars i el buidat útil. A partir d’un determinat moment la quantitat pot ser negativa, la qual cosa expressarà un excedent d’habitatges a la ciutat per tal de cobrir la demanda generada per formació de noves llars. – L. Producció quinquennal de nous habitatges: Nombre total de nous habitatges construïts a la ciutat. Es pot obtenir a partir del nombre d’habitatges acabats al llarg d’un quinquenni. – M. Necessitats no satisfetes: És la diferència entre els dos conceptes anteriors. Quan aquesta quantitat resulta negativa expressa un excedent d’oferta d’habitatges al servei de nous residents que podrien immigrar a la ciutat. 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 27 Baixes: – Defuncions, que es dedueixen del corresponent grup al principi del quinquenni posterior. – Emigrants obligats, per definir el parc d’habitatges a la ciutat, que es dedueixen del corresponent grup al principi del quinquenni posterior. Aquesta operació es pot repetir un nombre indefinit de vegades de forma automàtica o bé es poden introduir noves consideracions al llarg del procés. Per exemple: – Quantitat màxima de sostre residencial a la ciutat. – Variació en el comportament de l’emancipació o la formació de llars. – Millora en el rendiment del parc d’habitatges. – Canvi a les taxes de natalitat. 6. Exemples d’aplicació 6.1. Pla 1, 19911 Dades de partida – Taula de grups d’edat: padró definitiu de 1991. (Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.) – Taula de naixements per l’edat dels pares residents a Barcelona de 1993. (Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.) – Taula de mortalitat per grups d’edat de residents a la ciutat pel quinquenni 1991-1995. (Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.) – Comportament emancipador a l’Estat Espanyol de 1991. (Font: Enquesta sociodemogràfica INE.) – Variació de llars quinquennal obtinguda a partir de la taula de persones principals per grups d’edat a la ciutat de Barcelona segons el cens de 1991. (Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.) – Parc d’habitatges total, ocupats i buits: Padró d’habitants definitiu de 1991. (Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.) – Producció de nous habitatges a la ciutat: Mitjana d’habitatges iniciats i acabats a la ciutat els darrers anys. (Font: DGAH. Generalitat de Catalunya.) Es tracta de repartir quinquennalment fins al seu exhauriment els habitatges nous que encara és possible bastir dins del terme municipal. – Formació de noves llars: 90% de llars de parella i 10% de llars individuals (hipòtesi GEU.) – Disponibilitat màxima de sòl per a nous habitatges: 75.000 unitats (hipòtesi GEU.) – Pèrdua d’habitatges per reciclatge del parc existent: La derivada d’augmentar l’habitatge mitjà de 72 a 90 m2(hipòtesi GEU.) Polítiques d’habitatge a) La demanda per formació de noves llars sempre queda coberta preferentment a la ciutat i en cas d’incapacitat a l’Àrea Metropolitana. b) Tots els habitatges de nova construcció són ocupats per habitants procedents de la mateixa ciutat o de l’exterior en cas d’excedent. c) Tots els habitatges buidats per desaparició de residents són ocupats per habitants procedents de la mateixa ciutat o de l’exterior en cas d’excedent. d ) El rendiment del parc d’habitatges en cap cas empitjora respecte al de partida i tant sols millora per construcció de nous habitatges. Hipòtesi complementària Les taxes de natalitat i mortalitat, el comportament emancipador i de formació de noves llars es mantenen constants. Conclusions 1. En 25 anys es perden més 200.000 habitants a la ciutat. 2. Durant uns 15 anys no es podria satisfer la demanda generada a la mateixa ciutat i s’haurien de construir més de 40.000 habitatges fora del terme municipal per tal de satisfer aquesta demanda. 3. Això suposa una emigració obligada de 120.000 habitants, majoritàriament joves. 4. Passats aquests 15 anys tota la demanda interna ja pot ser coberta dins de la ciutat i comença 28 1 Veure taules 2, 3, 4, 5 i 6. 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 28 1991 Noves llars Demandes noves Taxa de distribució coef no Emancipats quinquenni quinquenni de llars Població emancipació quinquenni per emancipació per persones per persones total (coef. Espanya 1991) (coef. Espanya 1991) (coef. Espanya 1991) principals principals 1.643.542 118.479 66.163 28.098 62.426 73.927 100.475 127.388 0,0049 128.709 83% 21.881 0,0598 124.567 50% 41.107 0,2333 115.452 20% 34.636 0,4055 104.277 20.855 0,4669 108.825 0,4890 102.780 0,5085 94.586 0,5198 108.561 0,5432 106.088 0,5689 95.272 0,6035 70.138 0,6207 56.378 0,6300 37.973 0,5797 25.720 85 i més 0,4582 29 31-dic 1991 % 1991 Grups d’edat Dones Dones Homes Total TOTAL 867.554 0,5279 776.252 1.643.542 0–4 30.288 0,4852 32.138 62.426 5–9 35.812 0,4844 38.115 73.927 9–14 49.002 0,4877 51.473 100.475 15–19 62.196 0,4882 65.192 127.388 20–24 62.952 0,4891 65.757 128.709 25–29 61.798 0,4961 62.769 124.567 30–34 58.770 0,5090 56.682 115.452 35–39 54.107 0,5189 50.170 104.277 40–44 56.681 0,5208 52.144 108.825 45–49 53.395 0,5195 49.385 102.780 50–54 49.177 0,5199 45.409 94.586 55–59 57.479 0,5295 51.082 108.561 60–64 58.092 0,5476 47.996 106.088 65–69 54.204 0,5689 41.068 95.272 70–74 42.962 0,6125 27.176 70.138 75–79 35.958 0,6378 20.420 56.378 80–84 25.699 0,6768 12.274 37.973 85 i més 18.718 0,7278 7.002 25.720 Naixements Natalitat Natalitat Naixements 1993 Índex*1 Índex*1000 quinquenni 12.641 63.205 2 0,0000 0,04 10 213 0,0034 3,42 1.065 992 0,0158 15,76 4.960 4.329 0,0701 70,05 21.645 4.998 0,0850 85,04 24.990 1.851 0,0342 34,21 9.255 231 0,0041 4,08 1.155 9 0,0002 0,17 45 16 0,0003 0,33 80 Defuncions Mortalitat Mortalitat Índex Defuncions 1993 Índex*1 Índex*1000 quinquennal quinquenni 14.741 0,0487 80.028 57 0,0009 0,91 0,0047 292 6 0,0001 0,08 0,0004 31 11 0,0001 0,11 0,0006 56 51 0,0004 0,40 0,0020 261 79 0,0006 0,61 0,0031 404 178 0,0014 1,43 0,0073 911 211 0,0018 1,83 0,0094 1.080 170 0,0016 1,63 0,0083 870 195 0,0018 1,79 0,0092 998 328 0,0032 3,19 0,0163 1.679 391 0,0041 4,13 0,0212 2.002 625 0,0058 5,76 0,0295 3.199 999 0,0094 9,42 0,0482 5.114 1.459 0,0153 15,31 0,0784 7.469 1.786 0,0255 25,46 0,1304 9.143 2.141 0,0380 37,98 0,1944 10.960 2.610 0,0687 68,73 0,3519 13.361 3.444 0,1339 133,91 0,8630 22.197 1991 Grups d’edat TOTAL 0–4 5–9 9–14 15–19 20–24 25–29 30–34 35–39 40–44 45–49 50–54 55–59 60–64 65–69 70–74 75–79 80–84 85 i més Taula 2. Pla 1, 1991. Aproximació al quinquenni 1992-1996 Capacitat remanent per a la construcció de nous habitatges suplementaris: 44.540 Llars inici quinquenni: 669.459 Habitatges Disponibilitat Renovació: Necessitat Taxa d’emigració principals Habitatges Aflorament parc existent Rehabilitació Nova Llars final per ocupats inici inici Buidat «a» Complementari d’habitatges Buidat útil Substitució construcció quinquenni grups d’edat quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni 604.738 576.640 669.459 37.065 0 37.065 29.652 15.360 35.511 1,0000 noves llars 0,08141 28.098 0,04536 0,03245 489 0,03748 7.602 0,11899 29.936 0,21892 50.145 0,13035 53.402 0,06735 50.566 0,03779 54.825 0,03343 52.549 0,02856 50.290 0,03302 59.936 0,04409 60.938 0,05448 54.504 0,03632 38.426 0,00000 26.330 0,00000 14.800 0,00000 3092*5 Producció Necessitats no Emigració habitatges satisfetes Emancipats obligada quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni 15.460 20.051 118.479 57.149 57.149 4.653 2.592 1.854 2.142 6.800 12.511 7.450 3.849 2.160 1.911 1.632 1.887 2.520 3.114 2.076 0 0 0 Baixes quinquenni 137.177 137.177 4.944 2.623 1.911 2.403 7.205 13.422 8.530 4.720 3.158 3.590 3.634 5.086 7.634 10.582 11.219 10.960 13.361 22.197 Habitatges ocupats Habitatges Rendiment final final final del quinquenni quinquenni parc 584.687 677.506 0,8630 D/E Rendiment Inicial del parc 0,8614 Renovació acumulada: 15.360 Habitatges desapareguts acumulats: 7.413 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 29 30 3092*5 Producció Necessitats no Emigració habitatges satisfetes Emancipats obligada quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni 15.460 10.855 116.072 29.140 29.140 2.372 1.322 945 1.092 3.467 6.379 3.799 1.963 1.101 974 832 962 1.285 1.588 1.058 0 0 0 Habitatges Disponibilitat Renovació: Necessitat Taxa d’emigració principals Habitatges Aflorament parc existent Rehabilitació Nova Llars final per ocupats inici inici Buidat «a» Complement d’habitatges Buidat útil Substitució construcció quinquenni grups d’edat quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni 601.621 584.687 677.506 46.905 0 46.905 37.524 19.438 26.315 1,0000 noves llars 0,08141 16.934 0,04536 0,03245 347 0,03748 5.882 0,11899 29.070 0,21892 48.912 0,13035 51.410 0,06735 51.849 0,03779 50.156 0,03343 54.025 0,02856 52.738 0,03302 50.214 0,04409 59.437 0,05448 56.324 0,03632 46.398 0,00000 27.517 0,00000 17.341 0,00000 31-dic 1996 % 1991 Grups d’edat Dones Dones Homes Total TOTAL 828.507 0,5279 1.569.570 0–4 30.666 0,4852 32.539 63.205 5–9 27.845 0,4844 29.636 57.482 9–14 34.775 0,4877 36.529 71.304 15–19 48.123 0,4882 50.441 98.564 20–24 61.131 0,4891 63.854 124.985 25–29 60.279 0,4961 61.226 121.504 30–34 56.577 0,5090 54.567 111.145 35–39 55.480 0,5189 51.443 106.922 40–44 51.854 0,5208 47.703 99.557 45–49 54.895 0,5195 50.772 105.667 50–54 51.571 0,5199 47.619 99.190 55–59 48.156 0,5295 42.797 90.952 60–64 56.661 0,5476 46.814 103.475 65–69 56.014 0,5689 42.440 98.454 70–74 51.875 0,6125 32.814 84.690 75–79 37.579 0,6378 21.341 58.919 80–84 30.737 0,6768 14.680 45.418 85 i més 20.476 0,7278 7.659 28.135 Naixements Natalitat Natalitat Naixements 1993 Índex*1 Índex*1000 quinquenni 12.641 61.495 1 0,0000 0,04 7 165 0,0034 3,42 824 963 0,0158 15,76 4.816 4.223 0,0701 70,05 21.113 4.812 0,0850 85,04 24.058 1.898 0,0342 34,21 9.490 211 0,0041 4,08 1.057 9 0,0002 0,17 46 17 0,0003 0,33 84 Defuncions Mortalitat Mortalitat Índex Defuncions 1993 Índex*1 Índex*1000 quinquennal quinquenni 15.952 86.656 58 0,0009 0,91 0,0047 295 5 0,0001 0,08 0,0004 24 8 0,0001 0,11 0,0006 40 39 0,0004 0,40 0,0020 202 77 0,0006 0,61 0,0031 393 174 0,0014 1,43 0,0073 889 203 0,0018 1,83 0,0094 1.040 174 0,0016 1,63 0,0083 892 178 0,0018 1,79 0,0092 913 337 0,0032 3,19 0,0163 1.726 410 0,0041 4,13 0,0212 2.099 524 0,0058 5,76 0,0295 2.681 974 0,0094 9,42 0,0482 4.988 1.508 0,0153 15,31 0,0784 7.718 2.157 0,0255 25,46 0,1304 11.040 2.238 0,0380 37,98 0,1944 11.454 3.122 0,0687 68,73 0,3519 15.981 3.768 0,1339 133,91 0,8630 24.281 Grups d’edat TOTAL 0–4 5–9 9–14 15–19 20–24 25–29 30–34 35–39 40–44 45–49 50–54 55–59 60–64 65–69 70–74 75–79 80–84 85 i més Taula 3. Pla 1, 1991. Aproximació al quinquenni 1997-2001 Baixes quinquenni 115.796 115.796 2.668 1.346 985 1.294 3.860 7.268 4.838 2.855 2.014 2.700 2.931 3.643 6.273 9.306 12.098 11.454 15.981 24.281 Habitatges ocupats Habitatges Rendiment final final final del quinquenni quinquenni parc 590.766 683.585 0,8642 D/E Rendiment Inicial del parc 0,8630 Renovació acumulada: 38.068 Habitatges desapareguts acumulats: 16.794 Capacitat remanent per a la construcció de nous habitatges suplementaris: 29.080 Llars inici quinquenni: 677.506 Demandes noves quinquenni Noves llars per persones Taxa de distribució 1991 quinquenni principals de llars Població coef. no Emancipats per emancipació i altres (sense per persones total emancipació quinquenni (coef. Espanya 1991) persona principal) principals 1.569.570 116.072 63.839 16.934 63.205 57.482 71.304 98.564 0,0049 124.985 83% 21.247 0,0598 121.504 50% 40.096 0,2333 111.145 20% 33.343 0,4055 106.922 21.384 0,4669 99.557 0,4890 105.667 0,5085 99.190 0,5198 90.952 0,5432 103.475 0,5689 98.454 0,6035 84.690 0,6207 58.919 0,6300 45.418 0,5797 28.135 85 i més 0,4582 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 30 31 31-dic 2001 % 1991 Grups d’edat Dones Dones Homes Total TOTAL 799.844 0,5279 1.515.268 0–4 29.836 0,4852 31.659 61.495 5–9 29.326 0,4844 31.212 60.537 9–14 27.378 0,4877 28.758 56.136 15–19 34.332 0,4882 35.986 70.318 20–24 47.575 0,4891 49.695 97.270 25–29 60.090 0,4961 61.035 121.125 30–34 58.151 0,5090 56.085 114.236 35–39 55.160 0,5189 51.146 106.306 40–44 54.203 0,5208 49.864 104.067 45–49 50.674 0,5195 46.869 97.543 50–54 53.534 0,5199 49.432 102.967 55–59 50.966 0,5295 45.294 96.259 60–64 47.809 0,5476 39.500 87.310 65–69 55.302 0,5689 41.900 97.202 70–74 54.606 0,6125 34.542 89.148 75–79 46.299 0,6378 26.293 72.592 80–84 32.123 0,6768 15.342 47.465 85 i més 24.229 0,7278 9.063 33.291 Naixements Natalitat Natalitat Naixements 1993 Índex*1 Índex*1000 quinquenni 12.641 60.785 1 0,0000 0,04 6 118 0,0034 3,42 588 750 0,0158 15,76 3.748 4.209 0,0701 70,05 21.047 4.945 0,0850 85,04 24.727 1.887 0,0342 34,21 9.435 221 0,0041 4,08 1.105 9 0,0002 0,17 43 17 0,0003 0,33 87 Defuncions Mortalitat Mortalitat Índex Defuncions 1993 Índex*1 Índex*1000 quinquennal quinquenni 17.246 94.194 56 0,0009 0,91 0,0047 287 5 0,0001 0,08 0,0004 25 6 0,0001 0,11 0,0006 31 28 0,0004 0,40 0,0020 144 60 0,0006 0,61 0,0031 306 173 0,0014 1,43 0,0073 886 209 0,0018 1,83 0,0094 1.069 173 0,0016 1,63 0,0083 887 186 0,0018 1,79 0,0092 955 311 0,0032 3,19 0,0163 1.594 426 0,0041 4,13 0,0212 2.179 554 0,0058 5,76 0,0295 2.837 822 0,0094 9,42 0,0482 4.209 1.489 0,0153 15,31 0,0784 7.620 2.270 0,0255 25,46 0,1304 11.621 2.757 0,0380 37,98 0,1944 14.112 3.262 0,0687 68,73 0,3519 16.701 4.458 0,1339 133,91 0,8630 28.731 Grups d’edat TOTAL 0–4 5–9 9–14 15–19 20–24 25–29 30–34 35–39 40–44 45–49 50–54 55–59 60–64 65–69 70–74 75–79 80–84 85 i més Demandes noves Noves llars quinquenni per Taxa de distribució 1991 quinquenni persones principals de llars Població coef. no Emancipats per emancipació i altres (sense per persones total emancipació quinquenni (coef. Espanya 1991) persona principal) principals 1.515.268 112.039 61.622 6.826 61.495 60.537 56.136 70.318 0,0049 97.270 83% 16.536 0,0598 121.125 50% 39.971 0,2333 114.236 20% 34.271 0,4055 106.306 21.261 0,4669 104.067 0,4890 97.543 0,5085 102.967 0,5193 96.259 0,5432 87.310 0,5689 97.202 0,6035 89.148 0,6207 72.592 0,6300 47.465 0,5797 33.291 85 i més 0,4582 Taula 4. Pla 1, 1991. Aproximació al quinquenni 2002-2006 Capacitat remanent per la construcció de nous habitatges suplementaris: 13.620 Llars inici quinquenni: 683.585 Habitatges Disponibilitat Renovació: Necessitat Taxa d’emigració principals Habitatges Aflorament parc existent Rehabilitació Nova Llars final per ocupats inici inici Buidat «a» Complement d’habitatges Buidat útil Substitució construcció quinquenni grups d’edat quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni 597.590 590.766 683.585 54.797 0 54.797 43.838 22.708 17.784 1,0000 noves llars 0,08141 6.825 0,04536 0,03245 273 0,03748 4.197 0,11899 22.624 0,21892 48.759 0,13035 52.840 0,06735 51.550 0,03779 52.428 0,03343 49.872 0,02856 54.746 0,03302 53.144 0,04409 50.152 0,05448 55.608 0,03632 48.841 0,00000 33.902 0,00000 18.656 0,00000 3092*5 Producció Necessitats no Emigració habitatges satisfetes Emancipats obligada quinquenni quinquenni quinquenni quinquenni 15.460 2.324 112.039 5.961 5.961 485 270 193 223 709 1.305 777 401 225 199 170 197 263 325 216 0 0 0 Baixes quinquenni 100.154 100.154 773 296 225 368 1.015 2.191 1.846 1.289 1.180 1.793 2.349 3.034 4.472 7.945 11.837 14.112 16.701 28.731 Habitatges ocupats Habitatges Rendiment final final final del quinquenni quinquenni parc 595.266 688.085 0,8651 D/E Rendiment Inicial del parc 0,8642 Renovació acumulada: 57.505 Habitatges desapareguts acumulats: 27.754 02-JOSEP M. CABRERA 5/10/98 10:38 Página 31