Lizonia baldini sobre Polytrichum formosum

COLLECTANEA BOTANICA Vol. 13(2): 487-489 IV Simposi de Botànica Criptogàmica Barcelona 1982 LIZONIA BALDINI SOBRE POL YTRICHUM FORMOSUM J. Girbal F. Lloret R. Pérez Departament de Botànica Universität Autònoma de Barcelona RESUM. S'ha trobat al Montseny (UTM:DG 46 26) 1' ascomicet briofil Lizonia ba.tdi.ni. (Pir) Dobb (Ordre Dothideales) parasit sobre VoLytK.ic.hwm faoKmoiwrn Hedw. Es descriuen les característiques dels exemplars observáis i s'indica la seva incidencia en la producció d'anteridis. RESUMEN. Se ha encontrado en el Montseny (UTM:DG 46 26 )el as comicete briófilo Lizonia baLdini (Pir) Dobb (Orden Dothideales) parásito sobre ?olytn.ic.kwm ^oKmoiam Hedw. Se describen las características de los ejemplares observados. Se señala su incidencia en la producción de anteridios . ABSTRACT. The ascomycete Lizonia baLdini (Pir) Dóbb (Order Do thideales) a parasite on VoLyth.ic.kwm Colanohwm Hedw., has been found in the Montseny area (UTM:DG 46 26). Characte ristics of the examples that were observed are described below. Its incidence in the production of antheridia is indicated. A proposit d'uns estudis de fenologia de moïses que s' estan realitzant al Montseny, prop del torrent de La Mina a 660m d'altitud (UTM:DG 46 26), hem trobat damunt Volytn.lc.hum {¡on.moiu.rn Hedw. una espècie parasita d'ascomicet de l'Ordre Dothideales que hem identificat corn Ltzonta ba.Zd.lnl (Pir.) Dôbb (=Lizonta zmpcntgonta (Ces. & De Not.) De Not. f. ba.ld.lnl (Pir.) Moesz; = ?itudoltzontar baldtnt Pirotta) . Els peritecis es troben sobre perigonis de les plantes mascu lines i sobre fil.lidis de la part superior de plantes estèrils (fig. 1). Son ovoides o piriformes de 220-325 x 170-265p, nègres, llisos, subcarbonacis i, en general, es troben aalomerats. La pa red es pseudoparenquimatosa de 10-18u de gruix,formada per diver ses capes de cèl.Iules poligonals. L'ostîol es papil.liforme. Els ascs son subcilîndrics de 97-135 x 18-26p i curtament pe dicel.lats (fig. 2). Generalment contenen setp.e espores. Les ascospores son fusiformes de 25-30 x 7,5-9p,bicel.lulars, amb septe transversal i la cèl.lula anterior una mica mes gran que la posterior. Al principi son hialines i poc després esdevenen d'un color bru pài.lid. El miceli, de 3-5y de diamètre, és marra, septat, ramificat, intra - extracel.lular i forma cordons rizombrfics molt visibles a la base dels peritecis. Hem observât, comparant amb material no parasitât, que té un efecte considerable disminuint el nombre d'anteridis per perigoni a les plantes masculines de l'hoste. A totes les parcel.les que s'han utilitzat pels estudis feng logics de Polytntchum {onmoium Hedw. s'ha vist la presència d'à quest paràsit a la majoria dels individus. BIBLIOGRAFIA DENIS, R.W.G. 1978. British Ascomycetes. Vaduz. DOBBELER, P. 1978. Moosbewohnende Ascomyceten I. Die Pyrenocar - pen, den Gametophyten besiedelnden. Mitt.Bo t. Staatiiammlung München 14:1-360. München RACOVITZA, A. 1959. Etude systématique et biologique des champignons bryophiles. Mem.Mui. Nat. Htit. Nat.nouv.i én. /0 : 1-228. PI. 10-11 . Paris. SMITH, A.G. 1 9 80 . The moss flora of Britain & Ireland. Cambridge. SMITH, G. L • 1971. A conspectus of the genera of Polytrichaceae. Mem.New Vonk Bot.Gand. 2J(3):l-83. New York.