Hàbits de mobilitat de la comunitat universitària de la UAB, 2006 : document de síntesi

Hàbits de mobilitat de la comunitat universitària de la UAB 2006 Document de síntesi Bellaterra, desembre 2006 1 Hàbits de mobilitat de la comunitat universitària de la UAB, 2006 Universitat Autònoma de Barcelona Àrea de Serveis Logístics i d’Administració Unitat de gestió de la mobilitat Desembre 2006 Direcció facultativa: Rafael Requena. Direcció tècnica: Carme Miralles-Guasch. Equip tècnic: Daniel Polo, Eva Freixa, Núria Pérez, Manel Pons, Aina Pedret. Realitzada per: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori (UAB) Amb el suport de: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2 Introducció La Universitat Autònoma de Barcelona, tal com estableix el seu Pla Estratègic d’Accessibilitat, afronta la gestió de la mobilitat que genera amb l’objectiu de maximitzar l’accessibilitat als seus campus segons criteris de sostenibilitat, seguretat i equitat. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’ha creat la Unitat de Gestió de la Mobilitat de la UAB. Aquesta Unitat, principalment, s’encarrega de la relació amb els agents implicats, la generació de la informació necessària i l’elaboració de propostes d’actuació. Dins l’àmbit de la generació d’informació, la UAB realitza periòdicament l’Enquesta d’Hàbits de Mobilitat de la comunitat universitària amb l’objectiu d’obtenir informació sobre la seva mobilitat, les seves característiques i les seves necessitats, i com a part prèvia a la generació de propostes d’actuació. L’Enquesta d’Hàbits de Mobilitat de la comunitat universitària de 2006 és la quarta edició d’aquesta enquesta que es va iniciar el 2001. S’ha realitzat mitjançant un conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona, el Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport, i Territori (GEMOTT) i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i ha comptat amb la col·laboració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 3 1. Síntesi de resultats 4 1.1 Repartiment modal Si analitzem l’evolució de les dades des de la primera edició de l’enquesta, observem que malgrat haver-se produït variacions en el repartiment modal, l’escenari de 2006 és molt semblant a la situació de 2001. En la darrera edició s’ha produït un retrocés en l’ús del transport públic gairebé de la mateixa magnitud que l’increment que aquest mitjà experimentava al llarg de les anteriors edicions. Taula 1: Evolució del repartiment modal 2001 2002 2004 2006 No motoritzat 4,0% 4,2% 3,4% 5,8% Caminant 3,9% 3,7% 3,3% 5,0% Bicicleta 0,1% 0,4% 0,1% 0,8% Transport públic 52,6% 60,0% 61,2% 53,1% Autobús 8,4% 9,5% 7,9% 7,4% FGC 32,6% 35,3% 36,8% 33,0% RENFE 11,6% 15,2% 16,6% 12,7% Transport privat 43,4% 35,8% 35,5% 41,1% Cotxe conductor sol 25,5% 21,3% 21,2% 27,9% Cotxe conductor + altres persones 7,9% 8,4% 6,6% 5,7% Cotxe acompanyant 8,6% 5,7% 6,8% 6,3% Moto 1,3% 0,4% 0,8% 1,1% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: GEMOTT 2001, 2002, 2004. IERMB 2006 5 Æ Repartiment modal segons l’àmbit de residència Taula 2: Mitjà de transport emprat segons corredor de transport Corredor FGC Llobregat - Anoia Corredor FGC Vallès Corredor Renfe Vallès Occidental Corredor Renfe Vallès Oriental Corredor Renfe Bages Corredor Renfe Maresme Corredor Renfe Garraf Corredor Renfe Penedès Sense corredor Caminant 0,0% 2,9% 4,9% 0,0% 3,6% 0,0% 0,0% 0,0% 0,9% Bicicleta 0,0% 1,4% 2,2% 0,0% 1,5% 0,0% 0,0% 0,0% 0,2% Transport no motoritzat 0,0% 4,3% 7,1% 0,0% 5,0% 0,0% 0,0% 0,0% 1,1% Autobús 2,8% 11,5% 18,8% 0,7% 13,7% 36,6% 0,7% 0,0% 5,4% FGC 19,6% 34,1% 23,1% 1,6% 25,4% 10,0% 30,2% 25,4% 11,5% RENFE 15,3% 3,5% 8,7% 31,4% 4,9% 14,9% 32,4% 32,2% 14,3% Transport públic 37,7% 49,2% 50,6% 33,8% 44,0% 61,6% 63,3% 57,6% 31,2% Cotxe conductor sol 33,8% 32,1% 27,9% 42,2% 32,8% 23,8% 26,3% 31,4% 44,6% Cotxe conductor + altres persones 12,0% 6,6% 6,5% 6,0% 7,4% 4,4% 3,1% 4,6% 11,8% Cotxe acompanyant 14,8% 6,5% 5,7% 17,6% 8,7% 9,8% 1,4% 3,5% 10,1% Moto 1,6% 1,5% 2,3% 0,4% 2,0% 0,4% 5,9% 3,0% 1,1% Transport privat 62,3% 46,6% 42,3% 66,2% 50,9% 38,4% 36,7% 42,4% 67,7% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total (N) 2.214 12.690 7.496 1.869 11.150 1.804 1.074 1.226 4.395 Font: IERMB 2006. Elaboració pròpia Taula 3: Mitjà de transport emprat segons municipi de residència Alt PenedèsGarraf Anoia-Bages Bax Llobregat Barcelona Barcelonès Cerdanyola del Vallès Maresme Sabadell Sant Cugat Terrassa Valles Occidental Vallès Oriental Vila UAB Resta Catalunya Total Transport no motoritzat 0% 0% 0% 0,2% 0% 12,4% 0% 0,3% 0% 0% 2,8% 0% 94,0% 0% 5,9% Caminant 0% 0% 0% 0,0% 0% 8,8% 0% 0,0% 0% 0% 2,0% 0% 87,8% 0% 5,0% Bicicleta 0% 0% 0%0,2%0%3,6%0%0,3%0% 0%0,8%0%6,2%0%0,8% Transport col.lectiu 56,5% 24,2% 43,3% 78,8% 59,9% 41,8% 57,8% 58,2% 66,9% 39,3% 31,4% 27,4% 0,5% 46,7% 53,1% Autobús 0,0% 5,1% 2,1% 2,6% 6,1% 33,6% 41,4% 0,7% 0,5% 1,2% 3,5% 0,6% 0,0% 8,0% 7,4% FGC 5,5% 11,9% 19,2% 58,1% 24,6% 0,8% 6,7% 55,9% 65,1% 36,2% 20,7% 1,4% 0,5% 11,1% 33,0% RENFE 51,0% 7,2% 22,0% 18,1% 29,2% 7,4% 9,7% 1,5% 1,3% 1,9% 7,2% 25,4% 0,0% 27,5% 12,7% Transport privat 43,5% 75,8% 56,7% 21,0% 40,1% 45,9% 42,2% 41,6% 33,1% 60,7% 65,8% 72,6% 5,5% 53,3% 41,0% Cotxe conductor sol 30,7% 34,3% 47,8% 16,0% 25,0% 27,8% 26,1% 31,5% 24,0% 41,5% 48,7% 48,1% 3,9% 19,4% 27,9% Cotxe conductor + altres per s 6,0% 18,2% 4,4% 2,5% 3,0% 8,3% 6,1% 3,0% 3,6% 8,4% 8,4% 8,6% 0,6% 20,9% 5,7% Cotxe acompanyant 1,5% 23,3% 4,5% 1,7% 8,8% 6,9% 8,8% 5,5% 5,2% 10,6% 7,0% 15,5% 0,9% 12,9% 6,3% Moto 5,3% 0,0% 0,0% 0,8% 3,3% 2,9% 1,1% 1,6% 0,3% 0,2% 1,7% 0,4% 0,0% 0,0% 1,2% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total (N) 505 1.672 1.516 11.798 1.379 4.177 1.552 3.412 1.749 2.068 3.568 2.124 1.676 705 37.903 Font: IERMB 2006. Elaboració pròpia No s’han inclòs els desplaçaments de residents que viuen fora de Catalunya 6 1.2 Índex d’ocupació del cotxe L’índex d’ocupació dels cotxes que arriben a la UAB és 1,18 persones/cotxe. Els estudiants de 1er cicle tendeixen a compartir més el cotxe (1,35) que la resta, en especial els membres del PDI i els estudiants de 3r cicle, que presenten l’índex d’ocupació més baix (1,08). Taula 4: Índex d’ocupació del cotxe Estudiant 1r cicle Estudiant 2n cicle PDI o estudiant 3r cicle PAS Total índex d'ocupació del cotxe 1,35 1,15 1,08 1,10 1,18 Font: IERMB 2006. Elaboració pròpia 7 1.3 Motius d’ús del mitjà de transport S’observen diferències significatives entre la distribució dels motius pels quals s’escull un o altre mitjà de transport: - Els individus que utilitzen mitjans de transport privat atribueixen principalment la seva elecció a la rapidesa (39,1%). Un 17,3% al·leguen escassetat en l’oferta de transport col·lectiu com a element determinant de la seva elecció. - Els usuaris del transport públic atribueixen un major pes a la proximitat al lloc de residència (32,0%). - El motiu principal d’elecció dels usuaris de modes no motoritzats és també la proximitat al lloc de residència (33,9%). En segon lloc destaquen la comoditat (22,4%). Taula 5: Motiu d’ús en funció del mode No motoritzat Transport públic Transport privat Total Més ràpid 12,7% 11,9% 39,1% 23,1% Més còmode/agradable 22,4% 14,7% 30,3% 21,5% Més proximitat al lloc de residència 33,9% 32,0% 1,2% 19,4% Poca oferta de transport públic 3,3% 12,5% 17,3% 13,9% No disposa de vehicle privat 1,1% 10,2% 0,2% 5,5% Millor combinació d'horaris 1,5% 6,0% 5,0% 5,4% Més barat 17,2% 4,9% 2,7% 4,7% No té carnet de conduir 0,0% 2,7% 0,2% 1,5% Més puntual/regular 0,0% 2,2% 0,3% 1,3% Única alternativa possible 0,0% 0,7% 1,6% 1,0% Descontentament transport públic 0,4% 0,5% 0,2% 0,4% Altres 7,5% 1,6% 2,1% 2,1% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total (N) 2.200 20.076 15.558 37.834 Font: IERMB 2006. Elaboració pròpia 8 1.4 Tipus de bitllet En relació als diferents títols de transport públic utilitzats per accedir al campus, cal destacar l’ús predominant de la T-10: més de la meitat dels membres de la comunitat universitària que utilitzen el transport públic ho fan amb aquest títol de transport (53,9%). La T-50/30 amb un 14,3% i la T-Jove amb un 10,2% són els bitllets més usats en segon terme. En l'anàlisi pels diferents mitjans de transport, s’observa que l’ús de la T-10 és força més freqüent en l’autobús interurbà que en FGC i RENFE. Taula 6: Tipus de bitllet Autobús FGC RENFE Total T-10 69,0% 52,9% 47,9% 53,9% T-50/30 5,7% 16,4% 13,8% 14,3% T-Jove 5,6% 10,5% 12,2% 10,2% T-Mes 2,0% 5,2% 7,9% 5,4% T-Trimestre 3,6% 4,2% 4,7% 4,2% Bitllet senzill 2,3% 1,4% 2,2% 1,7% No paga bitllet 0,3% 1,2% 3,6% 1,6% Altres 8,6% 7,4% 7,2% 7,5% NS/NC 2,7% 0,9% 0,4% 1,0% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total (N) 2.803 12.509 4.805 20.117 Font: IERMB 2006. Elaboració pròpia 15 Des del punt de vista de la mobilitat, el campus de la UAB és un important centre generador de desplaçaments quotidians atès l’elevat nombre d’estudiants, de professors i personal investigador, així com també personal d’administració i de serveis, que s’hi desplacen cada dia: gairebé 40.000 persones. D’altra banda, també cal tenir present que el campus de la UAB progressivament ha anat assumint algunes de les funcions pròpies de les ciutats, ja que també una assumeix una funció residencial i també s’hi localitzen serveis complementaris dels quals se sap que atreuen persones de l’entorn no directament vinculades amb l’activitat universitària. De la mateixa manera que passa en una ciutat, aquest espai disposa d’una trama urbana amb necessitats específiques en matèria de mobilitat que a més de condicionar la mobilitat interna condicionen també la manera d’accedir al campus. L’especificitat del campus de la UAB ajuda a entendre gran part de les pautes que han resultat de l’explotació i anàlisi de l’enquesta de mobilitat. En les pàgines següents s’exposen les principals conclusions de l’estudi. 16 1. L’emplaçament del campus en un espai periurbà provoca que gairebé tots els desplaçaments per accedir al campus siguin fets amb modes motoritzats. 9El campus de Bellaterra no connecta amb cap trama urbana, de manera que l’accés amb modes no motoritzats només resulta viable si es resideix al mateix campus o en alguns barris dels municipis més propers. En aquest segon cas, però, els vials d’accés no reuneixen suficients condicions de seguretat i comoditat. 9Tot plegat es reflexa en els resultats de l’enquesta, que mostra com els desplaçaments a peu i en bicicleta representen només el 5% de total. Cal tenir en compte gran part d’aquest volum dels desplaçaments s’explica pels residents a la Vila Universitària, que representen el 4,4% dels membres de la comunitat universitària. 9Tanmateix, un nombre important de membres de la comunitat universitària resideixen en municipis propers al campus, de manera que podrien desplaçar-se amb bicicleta requerint un temps raonable si es milloressin algunes condicions: - Els residents a la Vila UAB i Cerdanyola al·leguen no disposar de bicicleta. En part això pot ser degut a la manca d’espai a l’habitatge; en el cas de la Vila UAB es podria incidir habilitant els espais necessaris. I més en general, també podria reeixir un servei de lloguer de bicicletes amb la seva corresponent xarxa d’aparcaments al campus. - En el cas de Sabadell i Sant Cugat, després de la distància de trajecte s’argumenta la inseguretat de l’itinerari. En efecte, l’habilitació de carrils que segreguin els ciclistes del trànsit viari que suporten les carreteres d’accés al campus podria estimular un major ús de la bicicleta. 17 2. Una part important dels membres de la comunitat universitària no tenen accés a mitjans de transport privat, esdevenint el transport públic un factor essencial per a la seva mobilitat. 9Les dades de l’enquesta mostren que, en el cas dels estudiants de 1er cicle, el 42,1% no disposen de carnet de conduir i el 54,3% no tenen accés al vehicle privat. En els estudiants de 2n cicle aquestes proporcions són menors (24,4% i 43,9% respectivament), però encara superiors a la mitjana de la resta de col·lectius (PDI i PAS). 9Conseqüentment, el repartiment modal dels desplaçaments és significativament diferent entre aquests col·lectius: mentre el 58,1% dels estudiants de 1er cicle utilitzen el transport públic, aquesta quota baixa fins al 31,2% en el cas del PAS. En estar constituïda la majoria de la comunitat universitària per col·lectius amb poc accés al vehicle privat (estudiants), l’ús global del transport públic assoleix el 53,1% de quota. 9Aquesta elevada proporció d’ús del transport públic fa del campus de Bellaterra un cas excepcional dintre de la Regió Metropolitana de Barcelona, on globalment predomina l’ús de mitjans de transport privats per realitzar desplaçaments interurbans. El fet que fins i tot els col·lectius amb més accés al vehicle privat (PAS i PDI) presentin també un important ús del transport públic reflexa l’existència d’una elevada oferta de transport públic entre el campus i els municipis on resideixen els membres de la comunitat universitària: Barcelona, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat. 18 9El títol de transport més emprat pels usuaris de transport públic és la T-10 (53,9%). Destaca el baix ús que es fa de la T-Jove (10,2%) malgrat que la major part de la comunitat universitària podria utilitzarla, fet que es podria explicar per la baixa recurrència diària amb què s’accedeix al campus: 1,1 cops al dia (equivalent a 2,2 desplaçaments per persona i dia). En aquest rang de desplaçaments resulten més profitosos els títols multiviatge, com la T-10 i la T-50/30. 9Les persones que utilitzen el transport públic per accedir al campus argumenten com a principal motiu la proximitat entre el lloc on resideixen i el punt d’accés al servei de transport. En molts menys casos s’indiquen com a motius la rapidesa o la comoditat del trajecte, que són precisament els factors que predominen entre els usuaris del vehicle privat. És a dir, els usuaris del vehicle privat l’escullen per motius de qualitat del trajecte, mentre els usuaris del transport públic ho fan per motius d’accessibilitat. 9Tanmateix, existeix un gran marge d’actuació en la captació de desplaçaments cap al transport públic. De les 15.500 persones que utilitzen el vehicle privat per accedir al campus, només 3.000 resideixen en municipis que no disposen de cap servei ferroviari, és a dir, que escullen fer ús del vehicle privat. Això indica que la millora dels serveis de transport públic en termes de qualitat (més freqüència de pas, menys saturació, etc.) podria atreure nous usuaris que actualment escullen el cotxe o la moto. 9D’altra banda, i tenint en compte la dependència vers el transport públic de bona part dels estudiants, la millora de les connexions amb serveis transversals (que no obliguin a transbordar o a passar per Barcelona) milloraria la competitivitat de la UAB en la captació d’estudiants, atès que als residents al Vallès Oriental, Maresme, Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf els resulten més accessibles els centres d’estudis ubicats a la ciutat de Barcelona. 19 3. En els dos darrers anys el transport públic ha perdut usuaris, que majoritàriament han estat captats pel vehicle privat. 9Tots tres serveis de transport públic que donen servei al campus (autobús, FGC, RENFE) han experimentat una pèrdua de passatgers cap a la UAB, tot i que en termes relatius la major davallada l’ha patida RENFE, amb una reducció d’un 23% de la seva quota de mercat. 9El traspàs de viatgers cap al vehicle privat es pot explicar per la confluència de dos factors: - L’existència d’un fenomen latent pel qual la població jove accedeix a l’ús del cotxe més aviat, com es posa de manifest en l’evolució de la tinença del carnet de conduir. -La xarxa de transport públic no ha incrementat suficientment la seva capacitat, i en algun cas fins i tot s’ha produït una degradació de la qualitat del servei ofert. Cal tenir en compte que la realització de l’enquesta ha coincidit en el temps amb el debat sorgit al voltant de les incidències recurrents en aquest servei, derivades de les deficiències en el manteniment en la xarxa de rodalies i les obres de la nova línia d’alta velocitat. Per la seva part, la nova línia C7 de RENFE connecta ciutats que ja disposaven totes d’altres serveis ferroviaris, de manera que el seu efecte pot haver incidit més en termes de redistribució de viatgers entre línies que no pas en la captació de nous usuaris. 20 4. La localització del campus de Bellaterra en un entorn marcadament metropolità origina unes intenses relacions de mobilitat amb nuclis urbans pròxims i sobretot amb aquells que disposen d’una bona dotació de serveis de transport públic. 9L’àmbit principal de residència de les persones que accedeixen al campus són el Barcelonès i el Vallès Occidental. Dels 37.911 membres de la UAB, un 31,1% provenen de Barcelona, malgrat trobar-se a una distància superior que Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, que són els nuclis propers de major pes demogràfic. Les ciutats de l’entorn de Barcelona (L’Hospitalet, Badalona, etc.) també generen un important nombre de desplaçaments cap a la UAB. 9Aquest fet posa de manifest que l’àmbit d’influència de la UAB no respon únicament al criteri de proximitat física, sinó que resta molt condicionat per la configuració dels serveis de transport públic. Els residents a l’entorn de Barcelona i al Vallès Occidental gaudeixen de la millor oferta de transport públic per accedir al campus de Bellaterra. 9Els residents en altres comarques que utilitzen el transport públic necessiten majoritàriament passar per la ciutat de Barcelona degut a l’esquema radial de les línies ferroviàries a la RMB. En aquests casos s’observa un augment de la multimodalitat i conseqüentment una major durada mitjana dels desplaçaments. 21 9Entre els diferents corredors de transport considerats en l’estudi, aquells on es registra un major ús del vehicle privat són FGC Llobregat Anoia iRENFE Vallès Oriental. En aquests dos casos la deficient interconnexió entre línies ferroviàries properes i també la manca de serveis d’autobús que connectin amb el campus de forma ràpida desincentiven l’ús del transport públic. 9En el cas de RENFE Vallès Oriental (que comprèn els residents de municipis amb parades dels trams de línia Montcada - Sant Celoni i Montcada - La Garriga), la dificultat radica sobretot en el transbordament que cal realitzar a Montcada i Reixac, on el desajust horari entre les línies ocasiona una important penalització en temps a l’usuari. 9Lògicament, les persones que no resideixen en municipis que disposin de serveis ferroviaris són els que fan un major ús del transport privat (67,7%), principalment en cotxe. 22 5. El temps emprat per desplaçar-se al campus tendeix a incrementar-se lleugerament. 9El temps que els membres de la comunitat universitària necessiten esmerçar per arribar al campus mostra una sensible tendència a incrementar-se. Aquest fet es produeix malgrat que paral·lelament es produeixin dos fenòmens que juguen un efecte contrari: - Es redueix la quota d’ús del transport públic, que és el mitjà amb un temps de desplaçament relativament més elevat. - Es redueix la multimodalitat, és a dir, la realització de transbordaments que impliquen un major temps de desplaçament. 9És a dir, el creixent ús del vehicle privat no es tradueix en una disminució de la durada dels desplaçaments. Dos factors poden ser la causa d’aquest fet: -El lloc de residència dels membres de la comunitat universitària tendeix a allunyar-se del campus. En general, l’increment de les distàncies dels desplaçaments originats per treball i estudis és un fenomen constant en la regió metropolitana de Barcelona. - L’increment de la congestió en la xarxa viària metropolitana i les vies d’accés al campus de Bellaterra. En general, la congestió viària és creixent a la regió metropolitana i, segons els darrers estudis realitzats pel PITC* i el PDM**, aquesta tendència es mantindrà en els propers anys malgrat que puguin entrar en servei noves carreteres. A més, els membres de la comunitat universitària concentren la seva arribada al campus pel matí, coincidint amb l’hora punta. * PITC: Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya (DPTOP) ** PDM: Pla Director de Mobilitat de la RMB (ATM) 23 6. Les valoracions expressades pels usuaris reflecteixen les diferències existents en les condicions dels serveis de transport públic que permeten accedir al campus. 9Els resultats referents a la satisfacció dels usuaris del transport públic mostren una marcada diferència entre dos conjunts de serveis: - D’una banda FGC rep una valoració molt alta (7,2), malgrat ser un servei amb problemes de congestió durant les primeres hores del matí. Se’n destaca especialment la seva puntualitat (8,3). - De l’altra, l’autobús interurbà (5,7) i RENFE (4,8) reben unes valoracions baixes segons els estàndards actuals dels índexs de satisfacció del client del transport públic. Al contrari que FGC, en el cas de RENFE es considera que el seu pitjor atribut és la puntualitat (3,5). L’element més criticat de l’autobús és la freqüència de pas (4,6). 9A més del conjunt de factors propis del servei que presta, la baixa puntuació de RENFE (4,8) pot veure’s afectada per tractar-se d’un desplaçament que requereix l’ús posterior de l’autobús intern de la UAB que enllaça el campus amb l’estació de tren. Cal tenir en compte que la puntuació global de l’autobús intern és baixa (5,8), especialment pel que respecta a la comoditat del trajecte (4,4). 9Hi ha poques connexions amb el campus amb autobús, i la majoria de les existents connecten municipis que ja disposen de servei ferroviari. En aquest sentit, l’autobús ofereix actualment un servei complementari que, en termes de satisfacció de l’usuari, únicament pot competir amb RENFE. Per aquest motiu es podria explicar la baixa quota d’ús que té l’autobús (7,2%) respecte a RENFE (12,7%) i sobretot FGC (33%). 24 7. Els membres de la comunitat universitària creuen que es fa un ús excessiu del cotxe per accedir al campus i es mostren favorables a introduir mesures per fer-ne un ús més racional. 9En l’actualitat es fa un ús poc eficient del cotxe per accedir al campus, ja que la mitjana d’ocupació és de 1,18 persones / cotxe, pràcticament idèntica a la mitjana del conjunt de la regió metropolitana (1,2 aprox.). Només els estudiants de 1er cicle mostren una tendència sensiblement major a compartir el cotxe (1,35 persones / cotxe). 9El 70% dels membres de la comunitat universitària considera que en l’actualitat s’utilitza excessivament el cotxe per accedir al campus de Bellaterra. Conseqüentment, les persones entrevistades es mostren favorables a que s’implantin totes les possibles mesures que s’han proposat en l’enquesta per racionalitzar l’ús del cotxe. 9Seguint el patró general que mostren altres estudis sobre percepcions i expectatives en la mobilitat, les mesures adreçades a incrementar el transport públic són les que reben més suport per part dels enquestats (8,9 punts). També rep una valoració molt favorable la proposta d’estimular l’ús compartit del cotxe (8,1). En canvi, altres mesures que incideixen sobre l’ús del cotxe al campus no es consideren tant necessàries: ni l’ampliació de la capacitat dels aparcaments, ni incrementar les actuacions contra la indisciplina viària (ambdues propostes obtenen un 5,8). 9El fet que es consideri poc necessari incrementar l’aparcament concorda amb que gran part de la comunitat universitària (88,4%) resideixi en municipis on poden accedir al transport ferroviari, i per tant s’entengui que moltes de les persones que actualment utilitzen el cotxe disposen d’alternatives per desplaçar-se fins al campus.