Ressenyes

Ressenyes Faventia 1712, 1995 123 de secundhria, sinó de tots els que, des de O potser tot plegat és només la síndrome qualsevol lloc on treballem, continuem pendel canvi de mil.lenni, que els llatinistes sant que l'estudi del món classic i medieval coneixem tan bé? Llibres com aquest són un que es comunicava en llatí val encara la pena bon antídot per combatre i vbncer les Forces per se, en una societat i per a una que és la del Mal que ens envolten. que realment viu la crisi (no pas, o no només, els estudis de filologia clhssica dins d'ella). Joan Gómez Pallar2s WILLIAMS, Gareth D. 1994. Banished Voices. Readings in Ovid's Exile Poetry. Cambridge: Cambridge University Press. IX + 234 p. ISBN 0-521-45136-1. No és cap novetat, en aquests moments, dir que la poesia d'exili d'Ovidi esta ctde moda> entre els filblegs que es dediquen a llegir i estudiar la poesia llatina d'bpoca augusta. Dos llibres sobretot encap~alen, per a nosaltres, aquesta moda. Tot i ser molt diferents, la seva qualitat i rigor en la lectura del poeta i la demostració d'allb que proposen en ella, aixi ens ho fa escriure. Un d'aquests llibres és el de Gareth Williams, que ara comentem. L'altre, el d' Alessandro Barchiesi, del qual parlarem en un altre moment (I1 Poeta e i1 Principe. Ovidio e i1 discorso augusteo, Laterza ed., Roma-Bari, 1994, ISBN 88-4204364-8). Aquesta moda ovidiana ve marcada per algunes fites bibliogrhfiques dels darrers anys (destacaríem el fonamental llibre de Betty R. Nagle, The Poetics of Exile: Program and Polemic in the Tristia and Epistulae Ex Ponto of Ovid, Coll. Latomus, núm. 170, Brussel, 1980; i l'article de Walahfridus Stroh, ctTrostende Musen. Zur literarhistorischen Stellung und Bedeutung von Ovids Exilgedichten,,, ANRW, 11.3 1.4, p. 2638-2684), que busquen oferir una imatge diferent d'Ovidi i de la seva poesia d'exili: una imatge diferent d'aquella que, de cop i volta, es desprbn d'una lectura superficial d'aquesta poesia final, al voltant d'ell mateix com a poeta i de la qualitat i valor de la seva obra; i una imatge diferent de la que els estudiosos ens haurien transmbs a través de lectures i interpretacions anteriors al 1980. Aquesta mostra se sosté en dos pilars fonamentals: l'un busca una nova interpretació de la relació d'Ovidi amb el poder de la casa d7August; l'altre, pretén una revalorització de l'obra del poeta, basant-se en la seva analisi interna i no pas en les afirmacions sobre la seva pobre qualitat, que poeta i crítics posteriors van fer. El llibre de Williams (nascut d'una tesi doctoral presentada a Cambridge, en la millor tradició filolbgica anglesa, el 1990), presenta un ponderat equilibri entre aquests dos corrents, tot i que l'kmfasi estigui posada en l'anhlisi literhia més que no pas en la política: com diu el mateix autor, tca través d'una sbrie de lectures acurades que ofereixen una nova contribució a l'an&iisi dels investigadors de la poesia de l'exili, el llibre examina la naturalesa i la ironia remanent -molt important aquesta afirmaciód'Ovidi a Tomis, i demostra (el subratllat és nostre) les complexes estructures literaries que estan convenientment amagades sota un vel de dissimulació~>. En realitat, el llibre demostra que no pot existir un dels dos aspectes de l'anhlisi sense l'altre: no hi pot haver, a partir de la lectura sobretot de les Tristia, una reinterpretació de la relació, i presentació d'aquesta, entre August i Ovidi, sense una nova valoració de l'obra, que no ponderi la ironia soterrada i la qualitat i mesura dels plantejaments creadors del poeta. I aixi ho fa Williams, qui distribueix hhbilment els seus esforqos entre l'anhlisi de la realitat en qub s'insta1,la el poeta en el seu exili (pas previ imprescindible per saber 124 Faventia 1712, 1995 Ressenyes a partir de quin plantejament existencial comenGa a escriure el poeta al Mar Negre: cap. 1, ccThe Unreality of Ovid's Exile Poetry),), l'anilisi de la relació entre August i Ovidi, per6 a partir de les dades literbies (cap. 4, ccovid's Treatement of Augustus in Tristia 2~: la Tristia fonamental per a aquesta anilisi, perqui: conté el plec de descirrecs d'Ovidi contra el decret d'exili dlAugust), i l'anilisi exclusivament literiria, basada en dos temes fonamentals de la poesia d'exili, l'afirmació que el poeta en declivi personal només pot produir mala poesia (cap. 2, ccOvid's Pose of Poetic Decline),) i la rnotivació creadora que, en les circumsthcies personals en qui: es troba, el poden portar a fer una producció notable, com és la que el seu exili ens va llegar (cap. 3, ctFriendship and Theme of Artistic Motivation,)). Tot i que per a nosaltres els resultats generals del llibre recullen només una pinzellada del que l'aplicació sistemitica dels pressupbsits indicats hauria pogut produir en la lectura de la poesia de l'exili (Williams és, potser, poc ambiciós o molt prudent en aquest sentit), i que s'haurien pogut resoldre for~a més passatges obscurs per aquesta línia temitica, és ben cert que les conclusions de Williams entren plenament en el nou corrent (a partir de Nagle), lector de la poesia d'exili del de Sulmona i hauran de ser tinguts en compte pels lectors futurs. Afirmacions que nosaltres, en la nostra modkstia lectora, compartim plenament, com la de la p. 212 (<call these exilic themes can yield a more complex, and sornetimes less consistent, set of meanings, giving the appropriately iniciated reader access to a literary world of paradox, ambivalence and artful ingenuityb), només poden ser fetes des de l'exhaustiva i rigorosa anilisi d'alguns fragments i obren el camp per a noves i més amplies lectures de la poesia d'Ovidi. El llibre, a més de la bibliografia general final, té els utilissims índexs d'autors moderns, de passatges citats i de paraules i temes tractats, i no volem deixar d'escriure-ho perqui: així ho sentim, des del punt de vista físic i material ofereix també al lector sensible un gran plaer: els estandards de qualitat, de compaginació, de presentació, d'impressió, d'enquadernació de la Cambridge University Press són altíssims i, per a nosaltres, pricticament immillorables. Joan Gómez Pallar2s BAJET I ROYO, Montserrat. 1994. El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI. Edició del Llibre de les Ordinations. Barcelona: Fundació Noguera. Textos i Documents, 29. 606 p. + 4 ilustraciones. La publicación del Llibre de les Ordinations del mostassaf de Barcelona, completando el conocimiento que de esta institución se había hecho sobre 10s datos del mostassaf en otras ciudades de Cataluña, Valencia y Mallorca, permite tener ahora un cuadro bastante nítido de las atribuciones y el funcionarniento de tan importante oficio en las relaciones juridicas y comerciales de 10s pueblos que integraron buena parte de 10s reinos de la Corona de Aragón. Montserrat Bajet hace una aportación decisiva a la mejor comprensión del mostassafde Barcelona, institución municipal en su funcionamiento y ordenamiento juridico, pero que depende, a su vez, de la intervención real en su sanción de origen y en la ratificación del nombramiento de sus titulares. El trabajo consta de un estudio riguroso de la institución y de un apéndice documental en el que se recoge la nómina de mostassaf~ que ejercieron el cargo en Barcelona a 10 largo del siglo XVI i la transcripción del Llibre de les ordinacions,fetes sobre 10 oflici de Mostassaf ordenades recopilar pels consellers de Barcelona e1 (1559)-1560. Un