Ressenyes

Ressenves Faventia 1712, 1995 121 perqub les correccions i afegiments de l'autor tura atenta de l'edició de D.R. Shackletonsón notables. Bailey, Stuttgart, 1982), i ccCarm. Epig. 881 A més, del contingut del llibre destaquen e Arnobio 16~, que mostren la minuciositat diferents aspectes: de Timpanaro davant del geni conjecturaEl que no hi és: no es tracta d'un recull exhaustiu de tot allb publicat per Timpanaro des del 1978, sinó que s'ha fet una autkntica selecció, en funció (excloent) de l'eschs interbs d'algunes notes, o de l'excessiva refecció que li suposaven d'altres. El que no havia existit abans, és a dir, un article inbdit (p. 241-264): són phgines que neixen del seu treball de revisió del De Divinatione de Ciceró, per a una edició (Milano, Garzanti, 19912), en magnífica expressió del mateix autor, tcseriosament divulgativa),, on no van poder entrar reaccions de Timpanaro a alguns articles de contingut anticiceroni8 (el d7Arpinas no deixa ningú indiferent), bhsicament de N. Denyer. El que era, perb que ha estat modificat per ser publicat en aquest llibre. dor de Shackleton-Bailey i que, a nosaltres, ens ensenyen una de les normes d'or per editar textos (p. 460): ttApplicare a tutti i testi un proprio immutabile gusto classicistico, e pratticare in conformith a tale gusto la critica congetturale, pub condurre i filologi pia geniali a risultati aberrantb. Completen el llibre un Index locorum i un Index nominum, rerum, verborum. De la lectura atenta del llibre se'n desprenen, segons el nostre parer, dues coses fonamentals: la recomanació que sigui llegit per qualsevol aprenent de filbleg, tingui l'edat i la condició acadbrnica que tingui, i un model filolbgic basat en all6 que Nietzsche anomenava (a Morgenrote) la ctlectura del text obrint-ne amb calma totes les seves portes)), que Tipanaro (com abans havien fet filblegs admirats per tothom, com A.E. Housman -quants paral.lels, fins i tot vitals, entre Housman i Timpanare) porta D'aquest contingut fonamental destacaríem els articles sobre autors llatins arcaics, fonamentalment Enni (paradigma del que hauria de ser una relació i intercanvi científics entre estudiosos és el que van protagonitzar Timpanaro i Otto Skutsch, sempre, com diu Timpanaro, de re, mai ad hominem, que es fa palbs ja a la introducció del llibre); alguns articles sobre Frontó; tres treballs sobre comentaristes de Virgili i dues notes especialment interessants per a nosaltres, que ens dediquem a l'estudi dels Carmina Latina Epigraphica: es tracta dels dos darrers articles del recull, ccAlcune note all'dnthologia Latina)> (nascudes de la lecfins a les darreres ~onse~iibncies, fins &bar a convertir-se en un paradigma viu. Tots ens hi hauríem d'emmirallar i descobrir, a través d'aquest modus operandi cogitandique, les nostres millors essbncies filolbgiques. No pensem que sigui casual la tria de la imatge de la portada del llibre (un detall de Lo scrivano de Taddeo di Bartolo, del 1388), perqub per a nosaltres resumeix plasticament aquesta actitud filolbgica: l'home, en actitud reflexiva, que escriu reposadament el seu quadernet sobre un faristol: ecce philologus! Joan Gómez Pallarks VALCARCEL, Vitalino (ed.). 1995. Didáctica del latín. Actualización cient$co-pedagógica. Madrid: Ediciones Clásicas. 282 p. ISBN 84-7882-163-5. Diuen que vivim temps de crisi pel que fa a mem: el món que s'expressava i comunicala relació entre la nostra societat i els estudis va en grec i llatí. Probablement és cert, perb sobre el món que els filblegs clhssics estino tant per la conjuntura de plans d'estudi i 122 Faventia 1712, 1995 Ressenyes de chstig legislatiu que ara ens toca viure (el degoteig és constant en aquest sentit des de fa molts anys i aquí estem tots nosaltres, fent estudiar i fent llegir coses sobre el món clhssic i medieval), sinó perqub el sentiment de viure en temps de crisi general esmola l'enginy de les persones i la seva capacitat d'argumentació i de defensa. Aixb és una mica el que veiem en aquest llibre col.lectiu, coordinat per Vitalino Valcárcel. Professores i professors motivats, que potser han coincidit en l'espai, perb no en el temps, guiats i seduits per l'editor del volum, produeixen textos molt diferents, perb units per dues coses: la voluntat, a través de la imaginació, de trobar nous camins en l'estudi i l'ensenyament de la llengua que estimen (el llati, sense limitacions cronolbgiques o socials) i el desig que aquest estudi, en el peculiar moment que vivim, ens apropi més a la societat de la qual tots sortim i a la qual volem servir. El m6rit de l'editor i dels signants dels treballs és el de, dins de la diversitat, haver sabut trobar un camí que superi el pessimisme que regna en no pocs dels membres de la nostra comunitat professional i que apropi l'ensenyament de la llengua llatina a la sensibilitat dels nostres dies i pensant en la jovenalla del nostre temps. En aquest sentit hi trobem treballs especificament dedicats a la reflexió lingüística i pedagbgica en l'ensenyament de la llengua (Apartat I, amb textos de José Luís Moralejo, sobre la passiva llatina i l'espanyola; d'Estaquio Sánchez Saior, sobre la lingüística moderna i la sintaxi oracional, i de Marco A. Gutiérrez Galindo, sobre dbficits estructurals en l'ensenyament del llati). Dos capítols més es dediquen a tocar allb que ens atreviríem a anomenar una de les feines fonamentals del filbleg clhssic, la traducció (Apartat 11, amb un treball de Vitalino Valcárcel sobre com afronten els alumnes de secundania la traducció d'un text llatí i quins problemes principals han de resoldre) i el comentari de text que aquesta provoca (Apartat 111, amb treballs de Gregorio Hinojo, sobre els textos histbrics; de Bartolomé Segura, sobre textos pobtics i de J.M. Diaz de Bustamante, que relaciona l'ensenyament del llati amb la Retbrica). Segueix un apartat en qub es parla de quelcom molt necessari en els moments presents, i que reflecteix a més molt clarament el sentir filolbgic del nostre país: l'eixamplament del canon d'autors i textos motiu d'estudi, més enllh d'allb que s'anomena llnticlhssic (Apartat IV, amb aportacions d'Eduardo López Pereira, amb una molt interessant reflexió sobre quins textos medievals poden situar millor l'alumne en altres contextos de comprensió de la llengua que estudien; de Marc Mayer, que eixampla el chnon cap als documents epigrhfics, i de Maite Muñoz Garcia de Iturrospe, fent el mateix, perd amb textos de llati vulgar i cristi&). Uns altres dos apartats responen més clarament a les inquietuds del lloc on es van celebrar les jornades, fruit de les quals neix el llibre que ara comentem (Apartat V, amb aportacions de Guadalupe Lopetegui, sobre la comparació llatí-bscar i la seva utilitat per a la secundhria, i d'Endrike Knorr, buscant l'empremta del llati en l'buscar: i Apartat VI, amb un text de Jon Kortazar, sobre la presbncia de la literatura clhssica en la basca). Un darrer apartat (el VII) tanca el llibre, amb estudis més personals, des del punt de vista de la seva actualitat i relació amb la societat d'avui. L'un, d'E~que Montero, que eixampla considerablement els horitzons pel que fa a l'estudi de la cultura clhssica cap a la nove1,la histbrica; l'altre, de José Martínez Gázquez i P.L. Cano, que fa el mateix, a través de la interrelació entre els textos clhssics i la plastica. Només trobem a faltar, en un volum amb col.laboradors tan ben preparats, un apartat que hagués pogut estar dedicat a informar la gent de les possibilitats que el món de la informhtica ofereix en l'estudi de la Filologia Clhssica i en l'aprenentatge de les seves llengües. No cal dir, perb, que iniciatives com la que avui tenim entre les mans són dignes de felicitació, engrescadores sobre el futur que ens espera i molt recomanables de llegir i treure'n profit, no només per part de professors Ressenyes Faventia 1712, 1995 123 de secundhria, sinó de tots els que, des de O potser tot plegat és només la síndrome qualsevol lloc on treballem, continuem pendel canvi de mil.lenni, que els llatinistes sant que l'estudi del món classic i medieval coneixem tan bé? Llibres com aquest són un que es comunicava en llatí val encara la pena bon antídot per combatre i vbncer les Forces per se, en una societat i per a una que és la del Mal que ens envolten. que realment viu la crisi (no pas, o no només, els estudis de filologia clhssica dins d'ella). Joan Gómez Pallar2s WILLIAMS, Gareth D. 1994. Banished Voices. Readings in Ovid's Exile Poetry. Cambridge: Cambridge University Press. IX + 234 p. ISBN 0-521-45136-1. No és cap novetat, en aquests moments, dir que la poesia d'exili d'Ovidi esta ctde moda> entre els filblegs que es dediquen a llegir i estudiar la poesia llatina d'bpoca augusta. Dos llibres sobretot encap~alen, per a nosaltres, aquesta moda. Tot i ser molt diferents, la seva qualitat i rigor en la lectura del poeta i la demostració d'allb que proposen en ella, aixi ens ho fa escriure. Un d'aquests llibres és el de Gareth Williams, que ara comentem. L'altre, el d' Alessandro Barchiesi, del qual parlarem en un altre moment (I1 Poeta e i1 Principe. Ovidio e i1 discorso augusteo, Laterza ed., Roma-Bari, 1994, ISBN 88-4204364-8). Aquesta moda ovidiana ve marcada per algunes fites bibliogrhfiques dels darrers anys (destacaríem el fonamental llibre de Betty R. Nagle, The Poetics of Exile: Program and Polemic in the Tristia and Epistulae Ex Ponto of Ovid, Coll. Latomus, núm. 170, Brussel, 1980; i l'article de Walahfridus Stroh, ctTrostende Musen. Zur literarhistorischen Stellung und Bedeutung von Ovids Exilgedichten,,, ANRW, 11.3 1.4, p. 2638-2684), que busquen oferir una imatge diferent d'Ovidi i de la seva poesia d'exili: una imatge diferent d'aquella que, de cop i volta, es desprbn d'una lectura superficial d'aquesta poesia final, al voltant d'ell mateix com a poeta i de la qualitat i valor de la seva obra; i una imatge diferent de la que els estudiosos ens haurien transmbs a través de lectures i interpretacions anteriors al 1980. Aquesta mostra se sosté en dos pilars fonamentals: l'un busca una nova interpretació de la relació d'Ovidi amb el poder de la casa d7August; l'altre, pretén una revalorització de l'obra del poeta, basant-se en la seva analisi interna i no pas en les afirmacions sobre la seva pobre qualitat, que poeta i crítics posteriors van fer. El llibre de Williams (nascut d'una tesi doctoral presentada a Cambridge, en la millor tradició filolbgica anglesa, el 1990), presenta un ponderat equilibri entre aquests dos corrents, tot i que l'kmfasi estigui posada en l'anhlisi literhia més que no pas en la política: com diu el mateix autor, tca través d'una sbrie de lectures acurades que ofereixen una nova contribució a l'an&iisi dels investigadors de la poesia de l'exili, el llibre examina la naturalesa i la ironia remanent -molt important aquesta afirmaciód'Ovidi a Tomis, i demostra (el subratllat és nostre) les complexes estructures literaries que estan convenientment amagades sota un vel de dissimulació~>. En realitat, el llibre demostra que no pot existir un dels dos aspectes de l'anhlisi sense l'altre: no hi pot haver, a partir de la lectura sobretot de les Tristia, una reinterpretació de la relació, i presentació d'aquesta, entre August i Ovidi, sense una nova valoració de l'obra, que no ponderi la ironia soterrada i la qualitat i mesura dels plantejaments creadors del poeta. I aixi ho fa Williams, qui distribueix hhbilment els seus esforqos entre l'anhlisi de la realitat en qub s'insta1,la el poeta en el seu exili (pas previ imprescindible per saber