Ressenyes

116 Faventia 1712, 1995 Ressenyes també a partir d'ell) cinc treballs sobre el tema. D'aquests en destacaríem dos, els més generals i que millor contextualitzen la figura del nostre monjo: ((Bede as early medieval historian,, (núm. 111, publicat a Medievalia et Humanistiva, IV, Boulder, Colo., 1946) i ((Bede's place in medieval schoolsn (n. V, publicat a Famulus Christi, gen. Ed. G. Bonner, London, 1976). La segona part recull, pensem, amb una clara voluntat de gradatio ascendent per part de l'editor del llibre (Stevens, professor a la Universitat de Winnipeg), és un altre il.lustre estudiós del cbmput eclesihstic), allb que més directament es relaciona amb el cbmput alexandrí de Beda. Destaquen, per a nosaltres, els articles ctThe Victorian and Dionisyac Paschal Tables in the Wesb (núm. VIII, publicat a Speculum, IX, 1934), que estudiava les taules pasquals que perioditzaven per un període determinat d'anys les dates i dades referides a la Pasqua, i ctThe lost Sirmond manuscript of Bede's Computus>> (núm. X, publicat a English Historical Review, LII, 1937), un magnífic i entretingut treball de recerca codicolbgica, que ccredescobrian un dels ms. considerats perduts de Beda, en el ms., perfectament catalogat i conservat, Oxford Bodleian Library, Bodl. 309 (que conté una cbpia del DTR bedh). El volum es tanca d'una manera atipica, perb ben interessant. L'editor ha tingut l'encert d'incloure-hi la reproducció d'un petit llibret de Jones, il.localitzable en aquests moments per a qualsevol estudiós que hi estigui interessat, que recull la recerca feta abans de la Segona Guerra Mundial per Jones a Europa que intentava destriar, en obres i mss., el gra de la palla de la producció científica (no només computística) atribuida a Beda, és a dir, veure qui: podia ser considerat auti:ntic i qui: espuri de tot allb que havia estat atribu'it al monjo anglts. Aquest magnífic, petit, perb dens llibre, els resultats del qual encara avui es deixen sentir entre els estudiosos, és Bedae Pseudepigrapha. Scientific writings falsely attributed to Bede, Ithaca, New York, 1939, i va arribar a ser el prbleg immillorable de la primera edició del DTR feta per Jones (publicada el 1943). Uns imprescindibles índexs de temes i de mss. citats clouen el volum que cal agrair, en primer lloc, a la tasca i producció magnífiques de Charles W. Jones i, en segon lloc, al zel i entusiasme de l'editor, Wesley M. Stevens. A més de la numeració prbpia del volum, només hem trobat a faltar un petit abstract de cada article, abans del comenqament. Hauria estat interessant per a tot aquell lector novell que s'acosta a l'obra de Beda a través de Jones. Segons la nostra opinió, el llibre podri trobar encara un públic agrai't entre els filblegs clissics i medievalistes, historiadors i historiadors de la cikncia que s'interessen per la figura cabdal de Beda el Venerable. Joan Gómez Pallaris PIKHAUS, D. 1994. Répertoire des Inscriptions Latines versifiées de 1'Afrique Romaine (Ier-VIe sikcles). I. Tripolitaine, ByzacBne, Afrique Proconsulaire. Bruxelles: Brussel. Epigraphica Bruxellensia, 2. 161 p. ISBN 2-9600010-2-8. El llibre de la Dra. Doroty Pikhaus, profesCamina Latina Epigraphica (CLE) (autora sora d'investigació al Fond National de la de reconeguts treballs en aquest camp, com Recherche Scientifique (National Fonds voor Levensbeschouwing en milieu in de latijnse Wetenschappelijk Onderzoek), neix amb una metrische inscripties, Brussel, 1978; ((La clara voluntat d'utilitat. La Dra. Pikhaus, Poésie épigraphique latine. Quelques points consumada especialista en l'estudi dels de vue nouveauxn, a F. Decreus-C. Déroux Ressenyes -edd-, Hommages a J. Veremans, Bruxelles, 1986, p. 228-237 o ccLiterary Activities in the Provinces: the CLE from Roman Africa (1st-VIth Century), E~tphrosyne 15, 1987, p. 171-194), deixeble directa del plorat professor Gabriel Sanders a Gent, va defensar ara fa dotze anys la seva tesi doctoral a la principal universitat flamenca (Latijnse metrische inscripties uit Romeins Africa (iervie eeuw). Een onderzoek naar de socioculturele context van een epigrafische traditie), encara inbdita, una part de la qual, perb, constitueix la base d'aquest repertori. Fins que el volum XVIII del Corpus Inscriptionum latinarum no pugui acollir tots els CLE de les diferents províncies del món roma (i ara per ara només esta en marxa el fasc. I, dedicat a Roma, CLE pagans, i el fasc. IV, dedicat a Hispania), treballs com el de la Dra. Pikhaus es fan imprescindibles. En ell, hi trobem tots els epígrafs del territori esmentat en el títol que ella considera mbtrics, i també tots aquells que ella considera que no ho són (un segon volum, ja anunciat per l'autora, recollira tots els textos de la part oest del món roma africi). Aquesta tasca ingent i duríssima que no es limita a una mera repetició d'incipit aportats per col.leccions anteriors, és la que far& néixer, en molts casos, o avanqar més rapidament en d'altres, tots els estudis sobre l'epigrafia mktrica del futur. L'objectiu de l'autora és que, amb el conjunt dels dos llibres, el primer dels quals ara recensionem, l'estudiós que hi estigui interessat pugui tenir a les mans el repertori més complet possible (amb totes les dades noves a disposició en la data d'escriptura: no només s'hi recull la informació dels corpora canbnics) sobre els CLE nord-africans. Aquesta feina no té preu perqub, d'una banda, facilitara l'accés a textos sovint editats molt dispersament, i far& possible els primers treballs de conjunt dels CLE africans d'una ccnova era>> post-Zarker. De l'altra, l'edició d'aquests CLE en el magne projecte del CIL XVIII (és el mateix nou responsable de la redacció central del CIL a Berlin, Dr. Manfred G. Schmidt, qui assuFaventia 1712, 1995 117 miri en el futur la redacció d'aquesta parcel.la geografica del CIL XVIII), es veuri facilitada i, certament, agilitada. Per tant, l'afirmació de la Dra. Pikhaus (p. 21) que ccnous espérons fournir ici un instrument de travail utile>> és clarament filla de la modbstia: la consulta continuada del volum els darrers mesos ens confirma el treball com a molt útil, i ja voldríem nosaltres estar en disposició de poder oferir als estudiosos un volum semblant, relatiu al temtori que nosaltres preparem per al CIL XVIII, Hispania. En aquest Bmbit, pensem, a més, que el llibre prbpiament i les reflexions inicials de Pikhaus poden ajudar (i contribuir) a la discussió sobre quina estructura expositiva i quina informació exacta han de dur els volums del CIL XVIII. En el cas que ara ens ocupa, l'autora (tot i no oferir edicions originals: no és aquesta la seva tasca actual) discuteix plantejaments anteriors (BüchelerLornmatzsch, Diehl, Engstrom, Cholodniak, etc.), i es decanta per una estructura que detallem a continuació, a la qual afegim quan ho creiem necessari alguns comentaris: 1. Estableix la frontera cristidpagii a través d'una conjunció de criteris cronolbgics (abans del 400 dC, paga) i histbric (després de la invasió vhndala, cristis), sense perdre de vista que, en cada cas, la informació arqueolbgica o del mateix text pot fer modificar aquest criteri general. Ens sembla bo tenir un criteri general, que en cada zona haura de ser necessariament diferent, aplicable a totes les inscripcions i modificable allí on sigui necessari. 2. Caracter molt restrictiu de la definició ccinscripció mbtrican. Si algun problema presenten els corpora de base que tots utilitzem és considerar com a mbtrics molts textos difícilment defensables com a tals: que un text presenti una seqübncia de llargues i breus ai'llada (sigui la que sigui), no vol dir que sigui mbtric. A la característica estrictament tbcnica de la mbtrica (la dita seqübncia de llargues i breus no és la mateixa, ni segueix les mateixes regles en un vers autbntic que en un text 118 Faventia 1712, 1995 Ressenyes originalment no conceptuat com a text versificat: vegeu Soubiran, J., Essai sur la verszjication dramatique des Romains, Sénaire iambique et septénaire trochalque, Paris, 1988, p. 41 1-452), nosaltres hi afegiríem la intencionalitat poktica, per poques paraules que es puguin llegir en una inscripció (aquest és un altre tema que cal discutir: no pot ser que s'apliqui, a l'hora de decidir si una inscripció entra en un corpus, el mateix criteri quantitatiu -per exemple, tres o més lletres inclouen una inscripció; menys, la treuenper a un text en prosa que per a un text mbtric), a més d'una seqübncia mbtrica i ordenació de paraules determinada, cal trobar-hi una intencionalitat poB tica. No volem pas definir qui: pot ser poesia i qui: no sobre una inscripció, perd si que diem que cal tenir en compte que un text epigrhfic en vers transmetia a l'antiguitat un missatge fonamentalment diferent (encara que es tractés d'un text de continguts para1,lels) al que oferia un text en prosa (Gabriel Sanders no deixava de repetir, i també d'escriure, que no era per atzar que, de tot el cens d'inscripcions llatines conservades, només aproximadament 1' 1 % eren mbtriques). 3. Els CLE estan ordenats al llibre per llocs geografies de procedbncia (ordenació alfabbtica pel nom llatí dels indrets), de E a O i de S a N (com es fa habitualment al CIL). Dins de cada localitat, hi ha una numeració de CLE que, amb la indicació anterior, dóna potser un ordenament un pi:l confós. Primer es troben els CLE no cristians, després els cristians, i per cada grup, primer els ja recollits en els repertoris de base i després els més recents. Caldria discutir si en un treball d'aquest tipus, un ordenament alfabbtic, per l'initium consolidat (una altra cosa és si el comeqament absolut de la inscripció és il.legible), no seria més Útil per als estudiosos (aquest, en qualsevol cas, també es pot aconseguir gracies als índexs que hi ha al final del llibre). 4. La informació que conté cada entrada és molt completa i inclou totes les citacions bibli~gr~ques significatives que han editat i10 estudiat cada inscripció i, finalment, una valoració crítica i analítica (sempre interessant) del text que, en qualsevol cas, mai no és ofert sencer. 5. Un apartat molt complet d'indexs revela altre cop la voluntat de servei extraordinaria del llibre: a. Index d'initia; b. Índex mbtric; c. Índex de llocs de procedkncia; d. Índex de noms de persones; e. Índex cronolbgic; f. Índex tipolbgic (de contingut): paganeslcristianes; funerhrieslno funerhries); g. Concordances del repertori (amb AE, Cholodniak, CIL,. Bücheler-Lommatzsch, Engstrom, ILCV, Zarker i els corpora d'inscripcions africanes més importants). En resum, es tracta d'un llibre magnífic que fa desitjar que el seu alter ego (que s'ocupara de la resta del territori roms d31\frica), surti al més aviat possible. Joan Gómez Pallar2s LOPEZ, Aurora. 1994. No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso. Madrid: Ediciones Clásicas. XIV + 140 p. ISBN 84-7882-144-9. El llibre de qui: ara volem parlar i la seva d'escriure, ni tampoc de llegir i digerir. Un autora són pioners al nostre país i aixb és llibre pioner necessita la valentia, convicció essencialment (entengui's l'adverbi des d'un i arrelament d'idees de qui l'escriu i també punt de vista etimolbgic) positiu per a totla bona voluntat i ganes de compartir nous hom. Un llibre capdavanter no és faci1 punts de vista de qui el llegeix. Un llibre