Ramon Llull : arbor scientiae o Arbre de sciencia

Data de recepció: 26/9/1995 Abstract Faventla 1712, 1995 69-76 Ramon Llull: Arbor scientiae o Arbre de sciencia Pere Villalba i Varneda Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Filologia Clissica. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain The precedence of the latin and catalan versions of the Raimundus Lullus' Arbor scientiae I Arbre de sciencia is brought to light after an analysis of their externa1 and interna1 elements. Sumari 1. Quid, quare, quando, ubi? 6. Traducció en castell2 2. La tradició manuscrita llatina 7. Stemma codicum 3. Edicions llatines 8. Anklisi filolbgica 4. La tradició manuscrita catalana 9. Conclusions 5. Edició crítica catalana És un problema -o, diguem-ne, una interessant curiositatja plantejat repetidament, conbixer l'anterioritat o la posterioritat del text llatí o del text catalk d'una obra de Ramon Llull, quan n'existeix la doble versió. Sobretot els romanistes han tingut una especial cura en aquest aspecte, i amb molt d'encert han justificat, en diversos casos, la prioritat de la versió catalana. En el nostre cas, la curiositat per esbrinar aquesta qüestió va sorgir arran de l'opinió dels germans Carreras i Artau quan escriuen <cel text catala, perb, originari al nostre entendre, havia estat inbdit fins que els editors de les Obres de Ramon Llull el donaren a conbixer en la seva magnífica edició,,'. No demostren <<al nostre entendre,,. Suposem que es guiaven per l'opinió de mosskn Galmés, que, anteriorment, s'havia expressat contundent davant la versió llatina: <<La versió resulta bastant completa i perfecta, si bé en els passatges difícils és a voltes un poc massa lliure, desentranyant bé els conceptes, perb sense cap escrúpol d'afollar la forma>>2. 1. Es refereixen a l'edició critica del text catali, a cura de GALMES, S. (1957), (cf. la nota 4), en Ramon Llull. Obres essencials. Barcelona: Ed. Selecta, p. 553. 2. En l'obra esmentada a la nota 4, p. XIX. 70 Faventia 1712, 1995 Pere Villalba i Varneda Una investigació d'aquest tipus no ha estat pas feta -pel que nosaltres sabemsobre el llibre Arbor scientiae/Arbre de sciencia. El nostre propbsit present, doncs, consistira a precisar aquesta problemitica en l'obra esmentada, tot fent un recorregut pel text llatí seguint la transmissió manuscrita llatina3 en comparació amb el text catala d'acord també amb la transmissió manuscrita catalana4. 1. Quiú, quare, quando, ubi? En primer lloc, els fets contextuals. Vegem, doncs, les circumstancies histbriques en qub aquesta obra va ésser escrita. c<In desolatione et fletibus stetit Raimunduw són les primeres paraules amb qub comenGa el prbleg de 1'Arbor scientiae. És tota una revelació. Ramon Llull esta <ren desconhort e en plors)), i sota aquesta pressió anímica es posa a escriure aquest nou llibre: és el cim d'una crisi5, iniciada per la poca acollida que havia tingut la seva Art general, que ell concebia com un do del cel: (<Et etiam sum desolatus, quoniam illud6, pro quo annis triginta laboraui, ad finem deducere non potui. Item, quia mei libri modicum appretiantur. Et dic0 uobis, quod plures me tenent pro fatuo, quia de huiusmodi negotio me intromittoa7. Trenta anys de treball; ara en té seixanta-tres. Ramon Llull sojorna a Itilia durant els anys 1294-1295, on ha tractat amb el papa i la Cúria romana afers importantíssims per a l'evangelització dels no creients. Perb la Cúria té altres preocupacions, i Llull queda apartat, alhora que el seu programa és posposat. Llull, doncs, vol fer arribar a tothom, per mitja del seu Arbor scientiae, la comprensió de 1'Art general, dins un sistema que abra~a tots els coneixements humans. El mbtode a seguir serh una metafora, la de l'arbre, constitu'it per set parts, cada una de les quals és ideal per a ficar-hi ordenadament tot el saber medieval. 1.1. Quid est? Llull no dubta a respondre: (<Est inuentio et complementum generalium theoricorum et practicorum, quae constituunt generalem habitum sciendi)>*. 3. L'Arbor scientiae ha pervingut fins al segle xx transmhs en catorze manuscrits; malauradament el ms. de Ton' (s. xv) es cremi l'any 1904. Vegem els altres mss.: nou manuscrits transmeten el text sencer o una bona part d'ell, com el manuscrit de la Universitat de Halle, que només conté els Ilibres I-X (s. xv), i el de l'Escoria1, amb només els llibres I-VI (s. xvr); els restants quatre mss. són fragmentaris. Darrerament m'han donat la noticia d'un nou manuscrit, del segle xv, perb no l'he tingut encara a les mans. No puc, doncs, dir-ne res més que no sigui el testimoni de la seva existkncia. 4. Ens basarem, per a l'edici6 catalana, en l'edició crítica d'Arbre de Sciencia, escrit a la ciutat de Roma l'any M.CC.lxxxxv, transcripció directa amb facsímils, introducció, variants i mostres d'escriptura dels més vells manuscrits, per mosstn Salvador Galmés, tres volums, Palma de Mallorca 1917-1923-1926 (ORL XI-XIII). 5. En aquest sentit, vegeu Lo Desconhort. 6. Illud, pro quo fa referincia a la seva Art general. 7. Arbor scientiae, prbleg. 8. Arbor scientiae, a l'acabament, en De quaestionibus habitus huius scientiae, 2. Ramon Llull: Arbor scientiae o Arbre de sciencia Faventia 1712, 1995 71 1.2. Quare est? El motiu i la fi d'aquesta obra són idkntics: <<Ut Raimundus ... possit perfecte suam Artem generalem ostendere, significare ualeat per hanc Arborem scientiae generalem intellectum, qui haberi potest per suam Artem ad omnes scientias~~. 1.3. Quando? Exactament <<haec arbor inuenta est in anno incarnationis Domini nostri millessimo ducentessimo nonagesimo quinto, a die sancti Michaelis usque ad diem talem kalendarum aprili~),'~. 1.4. Ubi? Exactament ccin ciuitate Romae. Et in altare sancti Petri posita, et Domino nostro Iesu Christo et Dominae nostrae, angelis et sanctis, quorum corpora Romae quiescunt, fuit commendata,, I. 2. La tradició manuscrita llatina Catorze són els manuscrits que han transmks el text llatí, no d'una manera completa (cf. la nota 3). La cronologia, tanmateix, d'aquests manuscrits ens seri útil per al nostre propbsitI2. 2.1. Segle xrv 1. Z = Venezia, Bibl. Marciana, Lat. I11 118 (2477), lr-221v: segles XIV-xv 2. K = Kijln, Historisches Archiv, GB fol. 74,92r-165v (fragment): segles m-xv, potser d'un escriptori germinic 3. O = Oxford, Bodleian Library, Bodl. 465, 209r-373v: segles XIV-xvI3 2.2. Segle xv 4. B = Bologna, Bibl. Uni. 929, lr-173v: és datat de l'any 1415 5. V = Vaticana, Vat. lat. 3468, 1r-494: és datat de l'any 1428 6. H = Halle, Univ., Y. c. 7, lr-137v (frag., arbres I-X): segle xv (in.) 9. Ibidem 4. 10. Ibidem 7. 1 1. Ibidem 8. 12. Agraeixo al professor Jesús Alturo, de la Universitat Autbnoma de Barcelona, la revisió I la puntualització de la cronologia dels manuscrits. 13. Descrit per mossen GalmBs, op. cit., p. XIX, seguint BATISTA y ROCA, Josep M. (1916). Catalech de les obres lullianes d'oxford, Barcelona. 72 Faventia 1712. 1995 Pere Villalba i Varneda 7. P = Palma de Mallorca, Bibl. Pública 1042, lv (fragment de l'Arbor elementalis): segle xv14 8. G = Genbve-Cologny, Fondation M. Bodmer, Bodmer 109, 165r-167v (fragment): segle xv 9. M = München, Staatsb., Clm. 10498, lr-272v: segle xv15 10. D = Madrid, Bibl. Nacional 3364, lr-221v: segle xv16 11. T = Tarazona, Archivo de la Catedral 30, lr-212: segle xv 12. F = Montpellier, Bibl. de la Faculté de Médecine, ms. 11. 165 (Bibliothecae Buherianae D 98), 253v-264v (fragment): segle xv17 13. N = Kopenhagen, KB, Ny Kgl. Sdng 640,82v-106 (frag. de 1'Arbor maternalis): segle xv (ex.) 2.3. Segle xvr 14. E = Escorial, Bibl. Real, ms. g. IV.8, 1-56 (frag., arbres I-VI): segle XVI (ex.) 3. Edicions llatines 3.1. Barcelona, per Pere Posa, 22 d'agost de 1482, reeditada pel mateix Posa el 20 d'agost de 1505. 3.2. Lió, per Gilbert de Villiers, el 4 de maig de 1515, a despeses de Guillem Huyon i Constantí Fradin. Amb reimpressions a Li6 mateixa: per Joan Pillehotte, el 1605 (?), 1635, 1637 i una altra de la primera meitat del mateix segle XVII. 3.3. Madrid, l'any 1584, per Pedro de Guevara (?). 3.4. Palma de Mallorca, per Miquel Cerda i Miquel Amorós, l'any 1745, per6 només conté 1'Arbor imperialis, juntament amb 1'Ars iuris. 4. La tradició manuscrita catalana 4.1. Mila, Ambrosiana (A), D. 535 inf., 218 folis, més set de taula: del segle m18. 4.2. B. Mossbn Galmés treballa sobre una fotocbpia (sic) deixada per un llibreter de Barcelona: l'exemplar que tenia era idbntic al de Palma de Mallorca, en 14. Cenyint-nos a les característiques paleogrhfiques; perb GARCIA PASTOR, J.; HILLGARTH, J. N.; EREZ MART~NEZ, L. (1965). Manuscritos lulianos de la Biblioteca Pu'blica de Palma [Manuscritos Lulianos Antiguos], Barcelona-Palma de Mallorca, p. 54-55, el daten en la segona meitat del segle XN. 15. Segons J. Perarnau, en Els manuscrits lul.lians medievals de la ((Bayerische Staatsbibliotheku de Munic, Studia, Textus, Subsidia 111, Fac. de Teologia de Barcelona, Secció de Sant Pacih, Barcelona 1982, p. 26-27, aquest manuscrit és del segle XIV, per6 té la prudkncia de posar-hi un interrogant; creiem que caldria més aviat datar-10 en el primer terc; del segle xv, un cop li hem pogut assignar, aproximadament, un lloc dins l'stemma. 16. En l'lnventario General de Mantlscritos de la Biblioteca Nacional, Ministeri0 de Cultura, Dir. Gral. del Libro y Bibliotecas, Madrid 1984, 77, aquest manuscrit apareix datat del segle XIV, cosa que no podem compartir, després de la llarga experikncia de treball que hi hem esmercat. 17. H. Riedlinger el data del segle xv~ (Raimlmdi Lulli Opera, 154-155, Opera Parisiensia, anno MCCCIX composita, Palmae Maioricarum 1967, 181); creiem que és una datació massa tardana. 18. Cf. mosskn Galmés, op. cit., p. XV i SS. Ramon Llull: Arbor scientiae o Arbre de sciencia Faventia 1712, 1995 73 mans d'una família, per6 el va vendre aviat a una familia barcelonesa; hem perdut, doncs, la pista d'ambdós manuscrits. Sembla que els dos manuscrits eren fets a Perpinya per Guillem Cavall, l'any 1418, i tenien 278 folis. 5. Edició critica catalana I 5.1. Palma de Mallorca, a cura de mosskn Salvador Galmés (cf. la nota 4). 6. Traducció en castellh 6.1. Brussel.les, editada per Francesc Foppens, l'any 1664 (hi ha exemplars amb l'any 1663), tradu'ida pel general Alonso Zepeda y Andrada. 6.2. Madrid, per Rivadeneyra, l'any 1873, es publica una part de la traducció de Zepeda en el volum 65 de la <<Biblioteca de Autores Espaiioles>>; es reproduí l'any 1932. 6.3. Madrid, preparada per Mn. F. Sureda i Blanes, l'any 1933, en el volum 66 de la <<Nueva Biblioteca FilosÓfica>>. 7. Stemma codicum La proposta de l'stemma neix a partir de l'edició crítica llatina que estem realitzant19. En aquest sentit, doncs, es manifesten dues grans famílies: a) La família encap~alada pel ms. Z, del qual depenen els mss. BT b) Una gran familia, formada per la resta de mss. i encap~alada pel ms. V, amb el qual s'ajunten i se separen a discreció. Tot aix6, a grans trets. Precisament l'edició llatina de Barcelona del 1482 sembla que depengui d'un manuscrit del segle xv, pertanyent al grup representat pel ms. D de Madrid, aquest darrer essent membre de la segona família. Tot avanCant resultats, cal dir que, curiosament, també hem pogut constatar que la traducció catalana segueix més aviat les tendkncies del grup representat pel ms. D de Madrid. Fins aquí, doncs, els fets per ells mateixos. Passem ara a l'estudi detallat i comparatiu entre el text llatí ja críticament establert20 i el text crític catali. 19. L'any 1990, el Raimundus-Lullus-Institut de Freiburg in Breisgau em va encarregar l'edició crítica llatina de 1'Arbor scientiae. He procedit segons les normes que la llarga experibncia d'altres editors ha anat transmetent, i tambC segons i'actualització d'aquelles juntament amb les orientacions bibliogrkfiques i metodolbgiques que he rebut directament del Dr. Fernando Dominguez, membre actiu del mateix Institut. Aixb m'ha permks de poder esbossar un stemma, sempre amb la prudencia que requereixen aquests afers, el qual s'ha anat configurant i alhora confirmant a mesura que ha avanqat l'edició. El punt de partida, és a dir, el text base que, en el seu moment, vaig triar, és el ms. Z de Venkcia. He de manifestar també el meu agrai'ment, per l'ajuda preliminar prestada aleshores, a la professora Lola Badia, de la Universitat de Barcelona. 20. Dels setze llibres que compren I'Arbor scientiae, l'estudi crític dels catorze primers ja estl ultimat. Per tant, la comparació entre el text llatí i el text catalk es basarl només en els llibres esmentats, i, encara, d'una manera selectiva. 74 Faventia 1712, 1995 Pere Villalba i Varneda Lbgicament, i hi insisteixo, la presentació d'aquest estudi no podri ésser exhaustiva, perb sí que he procurat escollir aquelles lligons que realment són significatives. 8. Anhlisi filolbgica Ens centrarem, en primer lloc, en un text seguit, i passarem després a espigolar algunes de les peculiaritats que hem trobat en altres llibres. 8.1. Analitzem el ProloguslPrbleg, tot sencer: a) En el primer parigraf, el llatí porta -segons la nostra edicióquatre verbs en temps de perfet (stetitlstans MH; corr. stabat in stans D); el catali, en canvi, els posa en temps imperfet (estava, cantava, havia, podia). Observem que el ms. D té una correcció significativa: l'stabnt fa pensar en una intercorrespondbncia amb el catali. b) Poc després, escriu <<ut unum librum componeret ad omnes scientias generales>>, que es correspon amb el catali ceque faés un libre general a totes sciencies>>. c) També el catali no recull el cognoscendum posterior referit a Déu, per6 aixb pot ésser un oblit fortu'it. Ara bé, aquest detall accidental suggereix unes conseqübncies importants: Llull, d'haver estat el traductor, no hauria pas oblidat un verb que tant d'interbs tingué sempre per a ell, en tant que cal conbixer Déu amb la raó per poder-10 ensenyar als no-creients. d) Un afegit, c<Sbnyer en Monge>>, quan el llati només diu c<D~mine>)~'. e) Una reducció, <<facere siue componere>> passa simplement a fer. f) Una reducció seguida d'una ampliació: ccad protestandum et ostendendum illis sanctae nostrae fidei ueritatem et ad faciendum ei honorem secundum quod potera)) = <ca ells dir veritat de nostra fe e fer honor a ella, segons mon poder e la gracia e la ajuda que esper a haver de Deu qui ma creat, e tractar sa honor e reprende aquells per qui en est mon és deshonrab. O es tracta d'una simple ampliació del traductor, o, en el cas d'haver-la feta Llull, l'autor s'hi esplaia voluntkiament. g) Un afegitó al llati c<hunc faciatis librum!,,: ccfets aquest libre de que us he pregat>>. h) Un altre afegitó a ccquandam pulchram arborem respexit)): <<esguardava en un bell arbre qui davant li estava>>. i) Canvi de terme: <<arborem>> per cccitroner>>. j) Aclariment aper truncum>>: <ce per 10 tronc, go és a saber, la cana del arbre>>. En concret, es pot resumir tot aixb dient que la versió catalana segueix una família de manuscrits del segle xv, i que no té cap inconvenient a fer-hi afegitons. 21 El matelx afegit es repeteix en el darrer parhgraf. Ramon Llull: Arbor scientiae o Arbre de sciencia Faventia 1712, 1995 75 8.2. Altres llibres a) Arbor uegetalis: en l'apartat 111, la versió catalana s'alinea amb els mss. VOMHD enfront dels ZBT, que només porten una part de la frase ccsicut ad brancas pomerii, eq~i~~ et hominis,,. En l'apartat III,l, segueix també la lliqó dels mss. VOMHD enfront dels ZBT: <cest appetitus duplex, scilicet simple^^^ et compositus>>. També poc més avall, el catala segueix la lli~ó del ms. D: ccsiue pertinent ad potentiam augmentatiuam] sunt potentiae augrnentatiuae,, Dcat. En l'apartat III,4: alii codd, affectat] appetit D; desira cat. b) Arbor sensualis: en el comenqament, el paragraf ccDifferentia-existentibus,, el catala fa més aviat una interpretació que una traducció estricta. En l'apartat I, el catala omet <<in qua bonitate animaiia participant,, que porten tots els mss. Aquesta omissió, perb, correspon a la longitud d'una línia, i és ficil que qualsevol traductor cometi un error semblant; és, doncs, un aspecte no significatiu. En l'apartat III,l, el catala canvia un terme: omnes codd. piperis et allii] del pebre e del gingebre cat (II,2). Un afegitó: omnes codd. uisibilitas pomi] la visibilitat de la poma e de la pera (II1,l). En l'apartat V, hi ha un arranjament formal en connivbncia amb el ms. D: alii codd. formis superioribus] accidentibus formarum superiorum D; dels accidents de les formes desús cat (V,2). c) Arbor apostolicalis: en l'apartat I, es troba un cas d'amplificació del text llatí per part del ms. D; el catala, naturalment, el segueix. El text facilitat pels cbdexs diu: c<Debet papa illam fidem habere, quam habuit beatus Petrus postquam est eius uicarius, quia fides est bona. Et oportet, quod papa magnam fidem habeat, quod fidei sui populi respondeat,,. Aquestes idees són interpretades així pel ms. D: <<Et24 oportet, quod illarn fidem habeat sub habitu bonitatis taliter, quod papa sit bonus, quia fides est bona. Et oportet, quod papa habeat25 magnam fidem, quia fides sancti Petri fuit magna. Et oportet, quod papa ita magnam fidem habeat, quod fidei sui populi respondeat,,. El catala ho entén així: <<E aquella fe covi que la haja sots habit de bondat, enaxi que1 papa sia bo, cd6 la fe és bona; el papa cové que haja gran fe, per qo car la fe de sent Pere fo gran, e cové que la fe del papa sia tan gran que respona a la fe de son poble>> (I,4). d) I, finalment, fent una comparació a grans trets d'aquesta obra amb la Vita coaetanea, es pot observar que els afegitons, les reduccions, les amplificacions, els canvis de paraules i d'expressions, els aclariments i les omissions són una constant en la traducció catalana, i la Vita no és sospitosa27 d'haver estat escrita pri22. equi et hominis] om. ZBT; equi et ergo hominis H. 23. scilicet simplex] om VOH; MD add. in marg. 24. Et - bonus] om. omnes codd. exceptis ms. D et ed. cat. 25. habeat - ita] om. omnes codd. exceptis ms. D et ed. cat. 26. car] per so car B. 27. No és sospitosa, sotmesa a una crítica textual dura, per6 la qüestió va aixecar controv&rsia: <<P. Costurer, de Mallorca, creia que el text llatí era el primitiu. El P. Pasqual, en canvi, l'apassionat i documentadissim 76 Faventia 1712, 1995 Pere Villalba i Varneda mer en catali. En general, doncs, es pot assegurar que les traduccions catalanes afebleixen el rigor de l'original llati, la qual cosa diu ben poc a favor de la preparació del traductor. 9. Conclusions Simplement, com a conclusions, hem observat que si Llull va escriure una obra per al coneixement general de la seva Art (1.1. i 1.2.) mentre es trobava a Roma (1.3. i 1.4.), és lbgic que l'escrivís en llati, per tal de facilitar-ne la lectura als lletraferits del seu temps. Si la tradició manuscrita indica que la versió catalana segueix la família del ms. D, que és del segle ~v~~ -i fins i tot si el datéssim del segle XIV-, cal suposar un lapse de temps considerable des que Llull ultimi l'obra (1.3.: <<ad diem talem kalendarum aprilis>>) fins a la seva aparició en A través de l'anhlisi filolbgica hem demostrat l'afebliment de l'expressió del catali, del seu rigor i de la seva precisió en comparació amb el text llati. Per tot aixb, proposem als estudiosos 1ul.listes la prioritat de la versió llatina. autor de les Vinditiae Lullianae, pensava el contrari, i deixava anar la idea que la versió catalana era la més 'sincera' de les dues)) (Rus16, .T. <<La Vida Coetknian, La Revista dels Llibres I1 (1926) 91). 28. Cf. 2.11.10 i la nota 15. 29. Se'ns fa difícil de precisar l'origen del traductor. Cert és que les formes verbals de la primera persona del singular són abreujades (propbs, jo us promet, jo pens), i aixb podria apuntar cap a un traductor mallorquí. Perb aixb no és segur. El que sí es pot dir és que era un fervent lul.lista, amb bons coneixements del llati del seu temps i fins i tot de la filosofia de Llull, perd aquest darrer aspecte caldria estudiar-lo més a fons.