Ressenyes

136 Faventia 1811, 1996 Resseny es appunti sulla poesia erotica oraziana,, (brillant aportació del professor de Florkncia, que veu clarament les diferkncies a l'hora d'enfocar la descripció de la relació amorosa, entre els poetes elegíacs i Horaci: el jo líric d'Horaci no es veu tan comprombs amb la figura de l'amant-poeta com passa amb els poetes elegíacs); Giancarlo Mazzoli, cc0razio e la tradizione latina,, (que explora els precedents poktics romans que podien haver influi't Horaci); Elisa Romano, ecsapen e pratica intellettuale di e& augustea nel filtro della poesia oraziana,,; Filippo Coarelli, <<La tavola latina di Eraclea: una proposta, (relectura i reinterpretació de CIL I 2 593 = ILS 6085), i Aldo Siciliano, <(La zecca venusina,,. El Congrés de Nhpols (d'una sola jornada) va aportar també una sola ponkncia, la del professor de la Universitat Frederic 11, Donato Gagliardi, ccorazio e la cultura del suo tempo: le dimensione dell'alteriti,, (que repassa les figures que van cepromoure,, la cultura en temps dlHoraci i n'examina la influkncia en els creadors de l'bpoca). El darrer congrés, de l'any 1993, el de Roma, va ser el més c<filolbgic,, de tots tres: els que hi publiquen els seus textos són alguns dels millors representants de la filologia llatina i clhssica que avui es fa a Ithlia. L'encap~ala Alessandro Barchiesi, ccUltime difficolth nella carriera di un poeta giambico: l'epodo XVIIw (que busca resituar l'epode 17 dlHoraci més enllh de les funcions mkgiques o cbrniques alienes, per considerar-10 com a representant de la poesia com a mhgica per se); Marco Buonocore, ceper la tradizione dei manoscritti di Orazio: l'esperienza della Biblioteca Apostolica Vaticana,, (que posa a la nostra disposició les seves impressions després de l'estudi dels 202 mss. horacians que ell va recollir per a una exposició del bimil.lenari, conservats a la Vaticana: el material analitzat és riquíssim i el seu coneixement, diríem, imprescindible per a la histbria del text manuscrit del nostre poeta); Giovanni D'Anna, ccL'evoluzione della poetica di Orazio,, (una anhlisi diacrbnica que desemboca en una conclusió horaciana sempre impactant: et mihi res non me rebus subiungere conor); Ivano Dionigi, (<Interpreti recenti di Orazio,,; Paolo Fedeli, <<Commentare Orazion (que reclama la necessitat d'un comentari complex de tota l'obra d'Horaci, que no existeix encara, que tingui en compte els avenGos dels darrers trenta anys en l'enfocamentde l'estudi del Món Antic, que sigui erudit per6 igil: en resum, que tingui les característiques del que ara esti en curs d'elaboració a Itilia i que publicari el ccPoligrafico del10 Stato,); Marcel10 Gigante, c<Orazio l'effimero diventa eterno (discorso sul Campidoglio),,; Nicholas Horsfall, ccorazio, Epistole 1.7: problemi di metodo,, (relectura i comentari de l'epístola 1,7 d'Horaci, la més difícil i treballada del de Venosa); Alfonso Traina, ccTraduzioni di Orazio,,. Només trobem a faltar, amb tan riques i treballades ponbncies com hi ha en aquest llibre, uns bons índexs de llocs discutits i, en algun apkndix pel cap baix, un índex complet de mss. citats. En canvi, les il.lustracions que acompanyen alguns textos, fonamentalment les cctavole 1-VIII,, que acompanyen la ponkncia de Buonocore, són magnífiques. Joan Gómez Pallar&s CORTES TOVAR, R.; FERNANDEZ CORTE, J.C. (ed.) Bimilenario de Horacio. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1994.43 1 p. ISBN 84-7481-791-9. El segon congrés dedicat a commemorar aplegar el mes de desembre de 1992, a la mort d'Horaci les Actes del qual volem Salamanca, molts estudiosos professionals resumir en aquesta ocasió, és el que va i, permetin-me l'expressió, simpatitzants Ressenyes Faventia 1811, 1996 137 <camateurs,> de l'obra del poeta de Venosa. Per mi, que vaig tenir el plaer de compartir amb tots els participants l'hospitalitat dels amics salmantins (magníficament encap~alats pel coratge i la saviesa, habilment conjugades, de Charo Cortés i José Carlos Fernández Corte), una va ser la principal característica d'aquest congrés, que els mateixos editors es preocupen per remarcar en la seva salutació (p. 11-12): l'amor i passió dels participants per la poesia d'Horaci, com a exemplum immortal (per qub han eliminat els editors de les actes el Non omnis moriar ... que encapcalava les convocatbries del congrés?) i probablement irrepetible d'amor a la poesia i a tot all6 que el missatge pobtic significa, sobretot a les darreries del segle xx. <<Éste es un tiempo [...I que necesita que le recuerden que la alegria de vivir puede practicarse sin renunciar a la inteligencia y al gusto. Que el dinero, el poder y la gloria mundana tienen sus limites, son pasiones que no son eternas y que la mayor riqueza no consiste en tener más sino en necesitar menosn, expliquen els editors en la seva presentació. Els editors han organitzat el seu material a través d'una triple coordenada: en primer lloc, ponbncies diferenciades de comunicacions; en segon lloc, en cada secció, algunes subdivisions temkiques (recepció de la poesia anterior, skira, teoria literaris, tradició); en tercer lloc, alguna subdivisió en funció de la poesia estudiada (epodes, odes). Tot plegat, supeditat al contingut d'allb que els editors han rebut, no d'allb que han demanat. Pel que fa a les ponbncies, voldríem destacar, en l'apartat ctRecepciÓn de la poesia anterior,,, la de José Carlos Fernández Corte, que du el títol de <<Catu10 en Horacio,,, on el professor de Salamanca desenvolupa una analisi que intenta localitzar tots els passatges on Horaci reprtn la poesia de Catul. Les seves conclusions són clares: 1. Més enllii de carm. 2,6, no hi ha una imitació clara del de Verona per part del de Venosa. 2. No és menys cert que quan una cosa interessa el nostre poeta (tema i tractament de Cat. 11, per exemple), hi al.ludeix constantment. En l'apartat <<Sitira, temática y teoria literaris),, destaquen les aportacions de Carmen Codoñer, <<Terminologia crítica en Horacio,), i Rosario Cortés Tovar, <<Horacio y la sátira: canon y ruptura,, les dues extraordinariament serioses, ben plantejades i amb resultats interessants. La primera d'elles aplica l'anhlisi derivada de la retbrica, de la formació retbrica del poeta (no s'hi busquen ni analitzen tecnicismes, sinó el propi ltxic del poeta i la seva empremta crítica) a tota la seva obra, comenGant per explicar el propi concepte de les diferents parts (gbneres) de la seva poesia que tenia Horaci. El resultat mostra un camí certament inexplorat i que obre nous horitzons al coneixement i al propi plantejament que de la seva obra podia haver-se fet el nostre poeta. La segona segueix en la línia d'allb que hom podria esperar d'una mbíima especialista en el tema de la satira i ens presenta una analisi d'Horaci i del seu paper dins del gtnere satíric, que l'allunya for~a del tbpic que el considera només com a continuador de Lucili. Horaci, defensa Cortés, eleva certament la satira a la categoria de poesia canbnica, perb ho fa precisament allunyant-se una mica d'allo que li imposava el gbnere uniformitzat per Lucili. També forma part d'aquest apartat la pontncia de Mario tabate, <<Critica del discorso amoroso: Orazio e l'elegia,,, que segueix forca la línia d'allb que el professor de Flortncia ja defensava en la seva aportació al Congrés de Venosa que hem resumit supra (diversitat del jo líric d'Horaci davant de la identificació poeta-amant de la poesia elegíaca). L'apartat d'ccEpodos~, l'integra una sola pontncia, la d'A. Barchiesi, ctAlcune difficolta nella carriera di un poeta giambico. Giambo ed elegia nell'epodo XIr, que es basa en el comentari de l'epode 11 partint de la idea que aquest encapGala una segona part del llibre, diferenciada clarament de la primera. 138 Faventia 1811, 1996 Ressenyes En la secció dedicada a <<Odas~, les dues aportacions ens semblen igualment importants. La d'A. Ramírez de Verger, sobre aLa estructura interna de la Oda 115 de Horacio,) és una magnifica lli~ó de comentari d'un text pobtic, que es detura (com ja havia fet l'autor en altres ocasions) en la determinació (i justificació posterior) de com es desenvolupa el discurs pobtic en una oda dlHoraci, 2, 5, Nondum subactaferre iugum valet. La de Josep Lluís Vidal, <<La poesia augustea de Horacio,,, se centra en una analisi diacrbnica de les odes que intenta averiguar quina va ser l'evolució del poeta davant de la política i la figura d'August. La conclusió és clara: a partir de 4, 15, ccya no hay reserva, limitación, contingencia. Hay absoluto, Horacio ha cedido de corazón ante el príncipe, (p. 167) (en una altra recensió nostra recent, vid. infra, mostrem com Bob Lyne arriba a conclusions lleugerament diferents de les de Vidal: la vitalitat de la Filologia davant de temes sempre candents!). L'apartat següent, c<Tradición>>, presenta una valuosa contribució de Vicente Cristóbal sobre <<Horacio y el carpe diem>>, qui fa una presentació del tema de l'aprofitament del temps anterior a Horaci i un comentari exhaustiu d'aquest al llarg de la seva obra. En el darrer apartat de les ponbncies, el dedicat a <<Horacio y la poesia contemporánea,), volem destacar en un lloc especial la contribució que Luís Javier Moreno, Francisco Castaño i Paco Novelty van fer sota el títol de c<Traducciones poéticas de Horacion. Al marge estricte de la cibncia, perb absolutament integrats en I'amor i passió que la poesia del nostre poeta pot suscitar, aquests tres altres poetes castellans contemporanis ens van oferir, des de la perspectiva i forqa que els atorga la seva prbpia obra de creació, una aproximació a l'obra del de Venosa que és, per nosaltres, absolutament enlluernadora. Va ser un d'aquells capvespres que sempre es recorden en qub tres creadors ens van recitar, amb les seves paraules de creador (desenganyem-nos: molts pocs filblegs actuen, a més, com a creadors), l'obra d'un dels més grans poetes de l'antiguitat. El resultat va ser esplkndid i només lamentem que, en l'era dels llibres multimbdia, aquestes actes no hagin anat acompanyades d'una cinta o un CD (el que sigui) que, a més de transmetre els textos de les poesies tradui'des, ens permetés ara, en la llunyania del temps, perb en la proximitat del record, recuperar les veus d'aquells homes recitant la poesia immortal d'Horaci, acompanyats de la reverbncia de tots i del silenci de l'edifici més histbric de la Universitat de Salamanca L'apartat de les comunicacions demostra fins a quin punt la <<vitalitat), del nostre poeta Horaci és present: 23 comunicacions han estat publicades en les actes i algunes més van ser presentades en el congrés. Destaquem les de J. Antonio Fernández Delgado, <<Ecos hesiódicos en las Odas de Horacio,; Isabel Gómez Santamaria, <<La laus principis en Horacio (Odas, 4, 5)n; Gabriel Laguna Mariscal, <<La inversión horaciana de 10s géneros epidícticos tradicionales (Carm. 3, 6, 17-48)n; Ma José Cantó Llorca, <CLOS comentarios antiguos de Horacion; Emiliano Fernhndez Vallina, <<Horacio en Jovellanos>>; Gregorio Hinojo, <<El interlocutor ficticio: de Horacio a Fray Luis de León~ y Emilio del Río, <<Horacio en la tragedia española del XVIP. Qui ens dediquem amb freqübncia a llegir i comentar Horaci, sabem, després de repassar aquest llistat, que la poesia immortal del nostre home reposa en bones mans. Com és habitual a la Universitat i a l'editorial de la qual surt el llibre, el producte material és molt bo, perb li falten (un altre cop), uns bons índexs de passatges citats i discutits, que pensem que són imprescindibles per convertir en realment útil un llibre d'actes de les característiques del d'aquest. Joan Gdmez Pallar&s