L'ús d'άν en l'obra de Sòfocles. "Αν com a indicador de potencial de passat/irreal (i III)

Faventia 1811, 1996 7-37 L'ús d'cv en l'obra de Sbfocles. 'Av com a indicador de potencial de passat /irreal (i III) Jordi Cors i Meya Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Filologia Clkssica. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 16/1/1996 Abstract In this third and last paper on the subject of the uses of hv in Sophocles as indicator of potentialis of the past or irrealis, the author shows, in the first part, the cases of av as indicator of irrealis with the protasis --or, sometimes, the apodosisnot explicitly expressed; and in the second part, the cases of bv as indicator of general potentialis of the past, that is, the cases of hv iterativum. In the third part, we see two dubious cases, perhaps of merely adverbial av; and in the fourth part, special cases, that is, cases of irrealis without hv in the apodosis or in the dependent final clauses, and also cases of irrealis with hv, but beside the verb in the optative mode, not, as we would expect in such a context, in the indicative mode usual in the post-Homeric age. Finally, two indices, one of the analysed Sophoclean texts and the other of the contents, close the series of three papers. Sumari 6. "Av com a indicador d'irreal amb el 8. Altres casos d'av amb el mode indiverb en el mode indicatiu, amb subordicatiu, de lectura menys acceptada i nada o bé principal sobreenteses valor potser adverbial 7. "Av com a indicador de potencialitat 9. Casos especials general de passat, és a dir, indicador de fets repetits en el passat: bv iteratiu En els dos articles anteriors' hem fet, d'entrada, una presentació Amplia del tema general de qui: tractem (l'us d'av en Sbfocles), seguida d'una exposició també introductbria del subtema general concret que per la seva importhncia volíem abordar, en tot cas, en primer lloc, i que dóna unitat al contingut dels tres articles (av com a indicador de potencial de passat / irreal, particularment amb el mode indicatiu); posteriorment, hem anat analitzant detingudament algunes de les diverses parts en qub creiem que aquest subtema general pot subdividir-se. Així, en la pri1. CORS I MEYA, J. <<L'ús d'av en l'obra de Sbfocles. "Av com a indicador de potencial de passat I irreal (I))), Faventia 1511 (1993) 7-28; <<L'Ús d'av en l'obra de Sbfocles. "Av com a indicador de potencial de passat I irreal (II),, Faventia 1712 (1995) 13-32. 8 Faventia 1811, 1996 Jordi Cors i Meya mera tramesa, després d'una aportació inicial de dades sobre l'estat de la qüestió i sobre la possibilitat i convenibncia d'aprofundir-ne l'estudi, hem passat a examinar els dos temes següents: 1. "Av amb el mode indicatiu. Altres construccions equivalents, i 2. "Av com a indicador de potencial de passat. En la segona tramesa, el contingut dels temes ha continuat l'enfocament específic que ja s'havia iniciat en el tema segon acabat de citar del primer article, després del tractament més programatic del tema primer. Els nous temes concrets han estat els següents: 3. "Av com a indicador d'irreal, amb principal i subordinada explícites, ambdues en el mode indicatiu; 4. "Av com a indicador d'irreal, amb principal i subordinada explícites, respectivament en el mode indicatiu i en participi, i 5. "Av com a indicador d'irreal acompanyant un infinitiu, substitut d'un indicatiu, amb principal i subordinada explícites. Si en el primer article l'atenció s'havia centrat més aviat en la potencialitat de passat, en el segon es tractava sobretot d'esbrinar una bona part de les expressions irreals de passat, de present i de passat-present, amb tota la tipologia sintactica que les acompanya2. Ara, en aquest darrer article sobre 1'6s d'dv com a indicador de potencial de passat / irreal, hem d'acabar d'analitzar detalladament les parts que resten de la subdivisió del subtema general que ens ocupa a qub abans hem fet referbncia. En primer lloc, s'ha de procedir a finalitzar l'examen detingut de les construccions irreals, naturalment les més nombroses quan s'utilitza av + temps passat d'indicatiu; tractarem concretament del fenomen de les parts sobreenteses, sovint implícites en la mateixa expressió analitzada o en expressions molt properes. A continuació, examinarem una construcció sintactica de vegades una mica oblidada, per6 també important i amb exemples, si bé poc nombrosos, tanmateix molt clars en Sbfocles: 1'av iteratiu, que indica la potencialitat de passat general, és a dir, fets repetits en el passat. Després, considerarem breument dos textos d'av amb indicatiu que queden una mica a part, de lectura menys acceptada i valor potser simplement adverbial. Per acabar, abordarem els casos especials, tant els temps de passat d'indicatiu d'alguns verbs que, sense av, poden indicar irrealitat, com els casos especials d'bv + optatiu que també expressen irrealitat, com en l'bpoca d'Homer, cas paral.le1 al de l'optatiu amb CGv indicador de potencialitat de passat que hem analitzat al final del primer article3. D'altra banda, convé precisar que continuarem utilitzant, com és natural, en les citacions dels textos que seran objecte d'anilisi en aquest tercer article, el mateix sistema de signes i de disposició lineal de les variants que en els dos articles anteriors4. 2. Vegeu al final d'aquest tercer article els índexs de contingut que s'hi ofereixen, que poden ajudar a distingir i esquematitzar els diversos conceptes analitzats. 3. Pel que fa a la bibliografia sobre aquests temes, tant la general com la més especifica, haig de remetre també als dos articles esmentats més amunt, a la nota 1: vegeu les notes 1-4 (p. 7-8) del primer article, Faventia 1511 (1993), i la nota 3 (p. 14) del segon article, Faventia 1712 (1995). 4. Unes observacions orientatives ens ajudaran a recordar el sistema esmentat. Són unes observacions que ja s'han fet constar en el primer article: cf. CORS I MEYA, J., a.c. (I), Faventia 1511 (1993) 1617; i, encara, s'han repetit en el segon, per tal que pugui ser utilitzat també autbnomament: cf. a.c. (11), Faventia 1712 (1995) 16-17. Pel mateix motiu -referit ara al tercer article-, les recolli- L'ús d'av en l'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 9 6. "Av com a indicador d'irreal amb el verb en el mode indicatiu, amb subordinada o bé principal sobreenteses Aquest gran apartat, el dividirem en diversos grups atenent a criteris sinthctics formals, com hem anat fent fins ara. Constitueixen l'últim grup els textos que tenen sobreentesa l'apbdosi. La característica comuna, en canvi, de la resta de textos --que són la gran majoriadels altres grups rau en l'absbncia de la prbtasi perqub esta sobreentesa. Tanmateix, aixb pot presentar, en principi, un dubte en la interpretació d'alguns, almenys, dels textos perqui: és possible que no sempre sigui rem de nou aqui, perb més breument i només en aquesta nota. Respecte de les edicions dels textos de Sbfocles que hi són citades, vegeu les notes 7 i 8 (p. 9) del primer article mencionat. Les observacions són les següents: Cada referkncia textual conté el vers on surt 1'av amb el seu context immediat imprescindible i suficient. A més, va acompanyada, citada entre parkntesis, per la referkncia a un context més ampli. Les citacions explícites del text grec gairebé sempre consten només d'una extensió equivalent a un vers o dos versos, segons el que exigeix l'esmentat context mínim suficient en cada cas. Respecte dels signes s i a, col.locats darrera el número d'un vers, signifiquen: s I ss i vers següent I i versos següents (dos o més) a 1 aa i vers anterior I i versos anteriors (dos o més) as i vers(os) anterior(s) i següent(s) (un de cada o més) En les citacions explícites del text grec, a fi de no ultrapassar un cert nombre de línies, particularment les dues que hem considerat com a extensió límit apropiada (és a dir, una extensió equivalent a dos versos), el canvi de vers s'assenyala d'una d'aquestes tres maneres: 1. La barra separadora ab precedida i seguida d'un espai 2. El final de línia, si no hi ha la barra inversa <<\M a la linia següent 3. La barra separadora inversa N\>> precedida i seguida d'espai, per6 indica alhora que el vers que acaba aquí és el mateix delfina1 de la línia anterior. Pel que fa a les set tragkdies conservades de Sbfocles, s'usa com a text base el de l'edició de Dain - Mazon [MJ, perb en línia s'hi incorporen totes les variants que, en el passatge citat corresponent, trobem en el text de les edicions de Pearson [PI, Dawe [D] i Lloyd-Jones - Wilson [W. D'altra banda, pel que fa als fragments, s'usa com a text base el de l'edició de Radt [R], perb en línia s'hi incorporen les variants del text de l'edició de Nauck [N. El mot o mots de Dain - Mazon, o de Radt, que no corresponen a la lectura d'algun dels alrres editors van en negreta. Després vénen a continuaci6, en cursiva i entre claud'ators, les lliqons variants acceptades pels altres editors, cadascuna precedida per la sigla de l'editor corresponent, en lletra volada, sigla seguida d'una barra separadora. A no ser que siguin usats per tots quatre --o tots doseditors, els parkntesis inicials (<[>> i i la cru ((ts inicial o aillada dins el text normal van en cursiva i precedits, en lletra volada i cursiva, per les sigles dels editors corresponents. Si aquests signes són finals (((]>>, (<>)> o (+), tot es fa de la mateixa manera, llevat que les sigles segueixen aleshores els signes mencionats. Exclusivament en el cas d'(<div>> (sol o participant en les crasis habituals), s'hi afegeix, en lletra subindex i majúscula, el nom del filbleg responsable de la lli@ variant corresponent, després de la lliqó. A més, també només en els casos apuntats d'aa"v~, s'ofereixen totes les incidkncies d'aquest(s) mot(s) en cada vers, encara que no estiguin recollides en el seu text per cap dels editors de quk partim; aleshores, aixb s'indica concretament amb el signe ((-r, en comptes de la sigla d'un dels editors. A part, si la lliqó esmentada prové del text de manuscrits en sentit específic (papirs o cbdexs) o es troba en algun escoli, hem optat aqui per distingir-ho i s'indica, respectivament, per 4mss.s o asch.s, també després de la lli~ó i en lletra subindex, perb rodona i minúscula. Cal advertir finalment que, si no és per motius de major claredat, no es fa constar la font del text base, abans de les altres variants relatives a l'av, quan es tracta del text dels manuscrits. Pel que fa als signes de puntuació i accents en general, no s'indiquen normalment les variants de puntuació i accentuació; només si són significatives i van unides a una altra variant textual. 10 Faventia 1811, 1996 Jordi Cors i Meya prou clar que la prbtasi estigui sobreentesa realment. Aleshores, potser en alguns casos concrets haurem d'acceptar que l'absbncia d'una prbtasi explicita és indicadora de I'absbncia de qualsevol mena de prbtasi, i, de retruc, haurem de considerar també que l'oració que ens semblava ser la principal ja no ho és; és a dir, ja no és l'apbdosi, ja que no té cap mena de prbtasi, ni explícita ni sobreentesa, que li pugui fer de contrapunt. Aixb és molt important perqub, si es donen aquestes hipotbtiques circumst2mcies, l'oració amb Civ + temps passat d'indicatiu, que ens havia semblat apbdosi condicional sense ser-ho, no expressarh irrealitat, sinó potencialitat de passat. La raó d'aquest fet, I'hem exposada en la tramesa anteriog. En efecte, el discerniment entre potencialitat de passat i irrealitat depbn del context immediat que, si implica la irrealitat, ens ha de dur a copsar-la com a tal irrealitat quan es tanca l'escletxa oberta a la factualitat prbpia de tota potencialitat de passat, context en el qual té un paper preponderant una prbtasi condicional o equivalent en temps i mode adequats, que esdevé irreal conjuntament amb l'apbdosi6. De tal manera que, si aquesta prbtasi no existeix, no hi ha irrealitat -sinó que roman oberta la potencialitat de passat-, ja que l'esmentat paper preponderant de la prbtasi és, d'entrada, un paper absolutament necessari, per més que pugui no ser suficient de vegades7; si no és suficient és perqub pel context, a més, ha de fer-se evident la mútua influbncia entre prbtasi i apbdosi, que és la clau de tot el procés cap a la manifestació inequívoca de la irrealitat8. Doncs bé, si en determinats con5. Vegeu a.c. (11), Faventia 1712 (1995) 14-15. 6. Em refereixo, en principi, als temps de passat d'indicatiu, és a dir, a temps i modes susceptibles d'indicar irrealitat; serh el context -amb 1'&v i un mode i temps equivalents en I'apbdosiel que farh efectiva en el cas concret aquesta predisposició general. Pels mateixos motius, també poden fer aquesta funció, en qualitat de casos especials, els temps del mode optatiu, com veurem en l'últim gran apartat. 7. Vegeu, p.e., HUMBERT, J. Syntaxe grecque (Paris 21954), p. 224, on cita un parell de textos -no de Sbfocles-, on una oració potencial de passat duu com a prbtasi una condicional no irreal; és real i, en aquest sentit, amb l'apbdosi no s'influeixen mútuament. Són casos, doncs, en qut una prbtasi condicional no és suficient per fer d'un potencial de passat una apbdosi irreal. 8. Per tota aquesta qüestió, cf. de nou el nostre segon article, en el lloc citat més amunt (a la nota 5): a.c. (11), Faventia 1712 (1995) 14-15, amb les notes bibliogrhfiques compreses (n. 3-8). Pel que fa a la bibliografia sobre el tema, a més del comentari dut a terme allh sobre els autors citats o al.ludits (esp. n. 8 de p. 15), voldria, en primer lloc, remarcar encara la clara associació que molts d'ells reconeixen entre la irrealitat i una subordinada condicional. Així, alguns consideren que el potencial de passat esdevé irreal gracies a una condicib que no s'ha complert o no es compleix; vegeu, p.e., SCHWYZER, E. - DEBRUNNER, A. Griechische Grammatik. II. Syntax und syntaktische Sril~stik (München 51988), p. 346; KUHNER, R. - GERTH, B. Ausführliche Grammatik der griechische Sprache. Satzlehre (Leverkussen 41955, rp. de 1897), p. 214; CHANTRAINE, P. Grammaire homérique. II. Syntaxe (Paris 1953), p. 226-227. Cf., també, MuÑoz VALLE, I. <<Las oposiciones entre el optativo y el indicativo modal en griego antiguo y tres pasajes de la Odisear, Emerita 38 (1970), esp. p. 102-103, amb n. 4, on fa un comentari específic sobre aquest tema a partir de les opinions dels autors anteriors; diu: <<El indicativo modal, al subrayar la posibilidad en el pasado, tendió a encarecer la idea de la no realización, pero no por sí mismo, sino por "contaminacibn" con la idea de irrealidad contenida en la prótasis condicional expresa o ticita~ (p. 102). La síntesi és bona, perb hi trobo a faltar, i aixb és el que voldria comentar breument en segon lloc, major claredat en la distincid entre potencial de passat i irreal i en l'aproximació al procés que fa possible la mútua influbncia entre prbtasi i apbdosi. 6s un comentari que faig en general, perb que es pot concretar L'ús d'av en I'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 11 textos es presenta un dubte raonable sobre la presbncia, almenys sobreentesa, o absbncia d'alguna prbtasi, haurem de dubtar entre l'expressió de la irrealitat i de la potencialitat de passat, per part d'&v + temps passat d'indicatiu en el context corresponent, o bé haurem de decantar-nos, amb matisos, per una de les dues. Aixb succeeix en molts pocs textos de Sbfocles i ho comentarem en cada cas. Per facilitar aquesta reflexió, suggerirem, sempre que calgui perqui? no sigui evident, una possible prbtasi sobreentesa de cada apbdosi d'aquest apartat. a) 6v + aorist, amb pr6tasi sobreentesa En aquest primer grup tenim els casos en qub I'apbdosi duu el verb en aorist d'indicatiu. La prbtasi esta sobreentesa en l'expressió general del context; hi és clarament amb el seu valor irreal, que fa que la inicial potencialitat de passat de la clausula --que, gracies a ella, esdevé apbdosiresulti irrealitat. El primer subgrup inclou simplement textos irreals de passat. Entren en aquest subgrup tots els casos que no tenen cap verb o expressi6 especial que calgui destacar. N'hi ha, en principi, dos casos. El primer text és de 1'~jax i és d'estructura molt senzilla; la prbtasi sobreentesa podria ser d'aquest tipus: <<si haguessin continuat les circumst¿incies d'aleshores~~. El segon text és de 1'Electra i també molt arran del darrer autor citat, d'altra banda competent i bon coneixedor del tema. No s'hi val, p.e., per part de MuÑoz VALLE (a.~., n. 4 de p. 103) --de qui certament valoro la capacitat de síntesi i una visió crítica dels problemes que no tothom té-, queixar-se que Schwyzer proposi els mateixos passatges com a exemples de potencials de passat i com a exemples d'irreal i titllar-10, per tant, de confús, sense cercar alhora d'aclarir més aquesta confusió descoberta. Hem de reconkixer que els grans mestres de la gramitica grega potser no han aprofundit prou algunes qüestions; perb, després de la crítica, cal intentar oferir solucions i altres reflexions que obrin nous camins. Des d'aquí estem ara intentant cercar alguns camins aclaridors i confiem que les aportacions d'altres estudiosos ens ajudaran a anar trobant bones sortides. Per concloure finalment el tema concret de la confusió esmentada, afegiria, com dic en el text, que alguns casos concrets poden ser dubtosos, perb certament són molt pocs; si s'aplica bé el que hem exposat del context i de la influkncia mútua entre prbtasi i apbdosi, els dubtes són escassos, com ho demostrarem aqui mateix tot seguit comentant els textos de Sbfocles. Deixo per una altra ocasió la revisió dels casos confusos, almenys aparentment, que poden presentar, p.e., Schwyzer, i també altres autors igualment grans especialistes, tots ells relativament recents, com Humbert o Chantraine. 9. En la traducció d'aquest text hi ha uns punts suspensius entre parkntesis. Per tal d'aclarir el significat de les diverses utilitzacions dels punts suspensius i dels parhtesis, tant en els textos originals grecs com en les traduccions, assenyalaré a continuació els criteris que he fet servir en la seva utilització, no només en aquest tercer article, sinó també al llarg de I'elaboració completa dels altres dos primers articles: ... indica que s'ha omks un fragment posterior que completa el sentit o que no s'ha inclbs, en la traducció, tan sols un simple matís al final, de poca importincia o bé que en el text grec o en la traducció (segons els editors o el traductor, respectivament) resta suspks el sentit o, per contra, que el sentit resulta fortament dependent, sinticticament, del sentit del vers anterior, que textualment no és citat (vers entks en un sentit ampli, equivalent a vers o a colon) (...) indica que s'ha omks un fragment intermedi (encara que, en la traducció, correspongui a un fragment anterior o posterior del text grec) o bé, que s'ha omks un fragment anterior, del mateix vers (o colon), que completa el sentit o que tan sols no s'ha inclbs al principi, en el text grec, la primera part del vers (o colon), excepte si aqui hi ha un tall clar del sentit 12 Faventia 1811, 1996 Jordi Cors i Meya senzill d'estructura. És un dels pocs casos, perb, en qui: es manifesta el dubte que més amunt comenthvem. El context, d'entrada, no sembla irreal, sinó més aviat potencial de passatlO; no sembla que hi hagi cap prbtasi capag de convertir en contrari a la realitat el ccmai no hauria esperah de l'aparent apbdosi". Ho confirma, almenys en part, el fet que l'única prbtasi irreal que admet és concessiva, del tipus: ccencara que hi hagués pensat)>, perb, precisament pel fet de ser concessiva, no implica una influkncia mútua amb l'apbdosi, la qual roman invariable, fins i tot refor~ada en la seva no irrealitat, quan es fa manifesta la irrealitat de la prbtasi (ccno hi vaig pensar; doncs encara menys no hauria esperat ... )))I2. Arribats en aquest punt, veig molt semblant aquest text a OC, 0748as i PH, 0869ss, analitzats en el primer article com a potencials de passat. Crec, per tant, que és millor rectificar i assignar el text que ens ocupa (EL, 1281) al subgrup 2.213; malgrat tot, ara el deixem aquí perquk és un subgrup molt proper, del qual només el separen exigkncies molt matisades del context14: AI, 041 1 (0410-0412) cpcov~iv, B neÓoi3~v 06toS 06% Ethy xot' &v. dir (...) paraules a qui ell mateix fins ara no s'hauria pas atrevit. EL, 1281 (1280-1283) {HA.) '52 qilir' [D/v~Aa~], Exhvov Bv &yO 068' &v qhx~o' cx68dlv. ELECTRA.- Oh estimat meu (/estimades), he escoltat una expressió que mai no hauria esperat. El segon subgrup és molt semblant a l'anterior, per6 té la particularitat que el verb de l'apbdosi és de voluntat o desig, la qual cosa convida a entendre més aviat la prbtasi sobreentesa del tipus, aproximadament, de: cesi hagués pogut / si pogués>), (1 )traducció alternativa, a partir del mateix text o d'acord amb una lli@ variant ( ) traducció d'un mot o petit fragment omts en la citaci6 textual del(s) vers(os) grec(s), o bé, sobreentes (cursiva) addició feta a la traducció (o al text grec) per tal d'aclarir-ne el sentit I - canvi de personatge en la traducció, si no s'ha optat pel punt i a part 10. Així ho considera també KAMERBEEK, J.C. Theplays ... V. The Electra (Leiden 1974), p. 169. Cf., així mateix, GOODWIN, W.W. Syntax of the moods and tenses of the Greek verb (London 1889), $245. Il. Evidentment, aixb ho marca el context, de la trobada entre els dos germans ... En altres circumsthncies, una frase molt semblant o, potser, la mateixa frase, podria ser perfectament irreal de passat. 12. Crec que la prova amb la possibilitat d'una prbtasi concessiva ajuda molt a discernir aquesta qiiestió, pera sempre com a prova confirmatbria del que ja s'ha de procurar veure per context, no com a prova única. 13. Vegeu CORS I MEYA, J., a.c. (I), Faventia 1511 (1993) 22-23. D'altra banda, considero que no caldria canviar l'assignació, fins i tot en circumsthncies de context molt semblants, si la prbtasi concessiva fos explícita; perb en un cas com aquest, en quh l'única prbtasi que hi escau és una prbtasi de tan poques conseqütncies irreals com una prbtasi concessiva que, a més, s'ha de sobreentendre, em sembla millor o no sobreentendre res o, en tot cas, sobreentendre la concessiva sense que tanmateix aixb impedeixi el canvi d7assignaci6. 14. Cf. el que hem dit més amunt sobre el context (en la nota 1 l), propi d'aquestes circumsthncies concretes del nostre text. L'ús d'av en I'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 13 o bé, ccsi ho hagués sabut /si ho sabés>>. Els dos primers textos, de 1'Edip Rei i del Filoctetes15, són irreals de passat, el tercer, de Les traquínies, irreal de present, per a la qual cosa ja sabem que la preskncia d'aorist en l'apbdosi no és cap obstacleL6. Tots tres textos tenen infinitius completius del verb de voluntat o desig. El segon text, a més, té un participi completiu depenent de l'infinitiu. I el tercer text, que té tres infinitius completius, va acompanyat alhora per dos participis subordinats, l'un de la primera oració d'infinitiu amb la funció de predicat del subjecte, i l'altre subordinat adverbial de l'oració del segon infinitiu: OT, 1348 (13471349) Lis [pDW/&q] O' q6Éhqoa pqGap1Y yvii)vai ZOZ' &v. Com hauria volgut no haver-te conegut mai! PH, 0427a (0426-0428) (...) DfGÚ' a5 zw6' av6p' [D/aÜ~~q BE~v)] &L&6a5fD [P/kEE'6~~ca~] oh 6ycb \ .ijxio~' Bv f16Éhqo7 6h~hÓtoiv nhú~iv. m'has parlat d'aquests dos homes (/de dues coses terribles / m'has mostrat aquests dos), dels quals jo de cap manera hauria volgut saber que estaven morts. TR, 0734s~ (0734-0737) (...) 65 av 6% ZQL~V O' ZV ~ihópqv, / fi pqnÉt' &ai @oav, fi o~ooophqv [PDW/o~ow,ukv~v] \ 6hhou naxh406a~ pqzk~', fi h@ou~ cp~Éva5 \ (...) &yaiqao6ai ZO~EV. com m'estimaria més una de tres coses pel que fa a tu: o que ja no estiguessis viva, o que, viva, fossis anomenada mare d'un altre, o que d'algun lloc haguessis aconseguit a canvi uns sentiments millors ... b) &v + impe$et, amb pr6tasi sobreentesa En aquest segon grup comptem amb els casos en qui: l'apbdosi duu el verb en imperfet d'indicatiu. Com ja hem dit en el primer grup, la prbtasi est2 sobreentesa en l'expressió general del context; hi és amb el seu valor irreal, que fa que la inicial potencialitat de passat de la clhsula -que, gricies a ella, esdevé apbdosiresulti irrealitat, amb una clara influbncia mútua entre prbtasi i apbdosi. 15. Aquesta nota vol ser complementhria de les indicacions donades anteriorment sobre la interpretació de les lli~ons variants. En algun cas, com succeeix precisament en el text que comentem de PH, 0427a, la lectura i la lliG6 variant, a més d'anar en negreta i en cursiva, respectivament, ambdues van subratllades. D'altra banda, pel que fa al text de 1'Edip Rei, vegeu, p.e., KAMERBEEK, The plays ... IV. The Oedipus Tyrannus (Leiden 1967), p. 246, on apunta que tant aquest text com e! que aquí presentem com a tercer del subgrup (TR, 0734ss) expressen un desig irrealitzable. Es una possibilitat complementhria d'interpretació que, en graus diferents, pot aplicar-se a tots tres textos d'aquest subgrup i als quatre del proper subgrup 6.b.2; naturalment, a causa del significat del verb de I'apb dosi. 16. Cf. el nostre segon article, a.c. (II), Faventia 1712 (1995) 20. Vegeu, també, WRBEEK, Theplays ... II. The Trachiniae (Leiden 1959), p. 162-163, on defensa entrgicament que la referbncia és al present, per context. 14 Faventia 1811, 1996 Jordi Cors i Meya El primer subgrup inclou un sol text, que sembla irreal i té un valor ambivalent. Es tracta del text d'un fragment d'Els rastrejadors. Haig d'afegir de seguida, perb, que crec que es tracta d'un altre cas dubtós. Com en el cas d'EL, 1281, el context sembla més aviat potencial de passat; igualment, crec que no hi ha cap prbtasi capaq de transformar en contrari als fets l'expressió cio no hagués cregut mai>> de l'aparent apbdosi. A més, l'única prbtasi que sembla admetre és també només la concessiva, del tipus: <<encara que hi hagués pensat)). Pels mateixos motius, doncs, que en el cas esmentat, crec que el millor, ara igualment, és rectificar i assignar el nostre text (0314,015s~) també al subgrup 2.2. Amb tot, el continuarem deixant aquí, perqub aquest subgrup 6.a. 1 és alhora molt proper de l'altre, del qual a penes el separen exigbncies, potser intercanviables, del context. Pel que fa a l'estructura, té una completiva d'infinitiu que, al seu tom, inclou un altre infinitiu subordinat, complement explicatiu: 0314,015~~ (015-017) (...) k]yh 06% av $ópqv / [0ijt7 &]v -~+EQV ZLV[) oijt' k(~qp]É~wv PeotQv \ [8~6a]a1,tÓ6' 8gy[ov ...I ~QOS tohpav neoeiv. (...)jo no hagués cregut mai que cap [ni] dels déus [ni dels efilrners mortals arribésfins a l'ardidesa de [dur a terlme aquesta empre[sa]. El segon subgrup el componen quatre casos, tots ells, com els casos del segon subgrup del grup anterior, amb la particularitat que el verb de l'apbdosi és de voluntat o desig, la qual cosa també convida a entendre més aviat la prbtasi sobreentesa del tipus, aproximadament, de: ccsi hagués pogut/sipogués>), o bé, ccsi ho hagués sabut /si ho sabés>>. El primer text és de l'~jax'~, el segon, de 1'Edip Rei, i els dos últims, del Filoctetes. Tots són senzills d'estructura, sobretot els dos Últims, simplement amb una completiva d'infinitiu. El primer també duu una completiva d'infinitiu, concretament l'infinitiu aorist de tuyxavw, perb acompanyat, a més, per un participi predicatiu, present. El segon, en canvi, és diferent en la seva senzillesa, ja que el verb de voluntat o desig no és el verb personal acompanyat de l'&v, sinó un participi subordinat adverbial complement de l'objecte indirecte, que queda, doncs, a través d'ell estretament lligat, amb una mena de frase verbal, amb el verb principal fiv; precisament, la prbtasi sobreentesa d'aquest segon text és potser l'única que hauria de ser diferent i dir, més o menys: <<si hagués estat en el teu lloc>>. A part, els dos primers textos, sobretot el primer, són ambivalents; els altres dos són irreals de passat: AI, 0088 (0087-0089) (OA.} MÉvo~p' av. q8ehov 8' av kxtos Ov TUXEXV. ULISSES.- Hi restaré, per6 voldria (hauria volgut) estar en un altre lloc. OT, 1356 (1355-1357) {XO.) Othovt~ x&poi toüt' &v 4v. EL CORIFEU.- JO també ho hauria desitjat. 17. Vegeu, p.e., KAMERBEEK, The plays ... I. The Ajux (Leiden 1953), p. 36, on proposa una prhtasi sobreentesa i comenta que equival a un desig irrealitzable. L'Ús d'av en l'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 15 PH, 1239 (1238-1240) {OA.) 'AQX~V XAUELV Bv 066' &nat ipovMpqv. ULISSES.- Per comencar, ni una vegada no te'ls hauria volgut sentir. PH, 1278s (1277-1279) {NE.} 'AAA' qi3eAov ph bv oa ne~oi3flvcci Aóyoy ipoto~v. ai 6i: pfi TL neog xcc~gov Akyov NEOPT&LEM.- Hauria volgut que et convencessis per les meves raons. Perd si no (estic) dient res oportunament ... c) 6v + aorist, amb prdtasi sobreentesa i implícita en una expressió concreta del context Aquest grup i el següent, que es distingeixen només per l'aorist d'indicatiu o l'imperfet de l'apbdosi, presenten una novetat remarcable: si bé la prbtasi esth sobreentesa com en els casos anteriors, ara, a més, la trobem implícita en una expressió concreta del context. En principi, doncs, no caldrh explicitar-les perqui? el seu contingut normalment és prou clar. El primer subgrup té la prbtasi implícita en un sintagma preposicional o en un complement predicatiu. El componen tres textos, el primer de l'~jax, el segon de 1'Edip Rei i el tercer de 1'Electra. Els dos primers tenen la prbtasi implícita en un sintagma preposicional tan clar que gairebé podem dir que es tracta ja de la prbtasi, només amb la conjunció condicional sobreentesa i també el verb, que és el mateix que el de l'apbdosi'8. El tercer, amb la prbtasi implícita en un predicatiu del subjecte, és també un text d'estructura senzilla; a més, pertany al mateix context, i és el text immediatament anterior, d'un altre, potencial de passat, que vhrem analitzar en el primer articleL9: 18. Cf., p.e., KAMERBEEK, Theplays ... I. The Ajax (Leiden 1953). p. 189; IV. The Oedipus Tyrannus (Leiden 1967), p. 261-262. 19. Cf. a.c. (I), Faventia 1511 (1993) 24. És el text EL, 1320s, el primer del subgrup 2.3. D'altra banda, hem d'afegir aquí, en qualitat de nova assignació d'un text que ja havíem analitzat en el primer article acabat d'esmentar (a.c., p. 23), el text de 1'~jax AI, 0182ss, ja que en una segona revisió sembla potser més aviat irreal de passat que no pas potencial de passat. Es el cas invers als dos que hem comentat més amunt; tots tres són els únics casos dubtosos que hem trobat. Aquest el col.loquem aquí, complementhiament, perqut sembla ser irreal per context i amb una prbtasi sobreentesa i implícita en l'expressió adverbial C~QEVO~EV; a més, el verb de I'apbdosi és un aorist, com en aquest subgrup. L'estructura és senzilla: I'av acompanya un aorist d'indicatiu i el subjecte té un participi complement predicatiu, present. Cal recordar, perb, que la lectura de I'hv no prové dels manuscrits, sinó que és lectura d'un filbleg; crec, tanmateix, que és defensable perqui? respecta el context; en aquest cas, al capdavall, la recull un editor, Dawe, el mateix filbleg que l'ha proposada: AI, 0182s~ (0182-0185) Oii nose [PDW/oÜzos~] yae [D/~bv DAWE] (PQEVO~EV y' Bx' ~~QLOZEQ~, xai T~hapQvo~, %pus 1 toooov iv zoipva~s nizvwv. Perqub mai, si hagués estat per propi impuls,j11 de Telamó, no hauries anat talment fora de raó, que caiguessis sobre uns ramats. 22 Faventia 1811, 1996 Jordi Cors i Meya PH, 0294as (0292-0295) ET t' 26et ZL xai xotov hapeiv, / xai scov xayov xzr66vrog, (...) E6hov TL 6~aüoa~, caüc' [D/toüt'] bv &Ek~xwv táhas / ipqxavhpqv. I si em calia trobar també alguna beguda, o trencar una mica de llenya quan el glag sol escampar-se (...), m'hi enginyava, pobre de mi, arrossegant-me. PH, 0702as (0701-0706) desce 6' bhhot' &ll<a~>@ [D/árillaX@] 1 cot' [D/mddy bv ~ihvopevog (. . .) (. . .), / 66&v E~~~QEL' 'ÚJ~;~~QxoL I XOQOW, &v~x' &Eaveiq / ~c(X,É~U~O~ ata' I s'arrossegavaZ7 d'ací dJalM, cargolat (/remolcant el peu), (com un infant ...), cap on hi hagués facilitat d'algun recurs, quan cedia el mal que li devorava l'hnima. PH, 0422s (042 1-0423) Nkotw~ 6 IIljAt.05 2ottv; oGtoS yZXe tu YE [W/tá~' 6v HERMANN] xeivwv nan' &@jevxe, povb6wv oocpdr. N2stor de Pilos, i viu encara? Perqu2 ell conjurava almenys (/anava conjurant) els mals designis d'aquells, amb els seus savis consells. Un segon subgrup, el compon un sol text, potser ambivalent perqui: seria també defensable atorgar-li un valor de potencialitat de passat; crec preferible, perb, el valor iteratiu28. El text és de 1'Antígona. Hi ha dos imperfets coordinats, per6 l'bv va més aviat directament associat amb el primer, el qual, a més, duu un participi subordinat adverbial: AN, 0260s (0259-0261) cp6haE Ehkyxwv cpúhaxa, xbv Eyiyveto ~chqyfi tshevtOo', 066' 6 xwhwowv xa~fiv. un guarda acusava un guarda, i a la fi s'anava produint cada vegada (/i a la fi podia produir-se /perfi hagués arribat) la lluita a cops, i no hi era (/sense que hi fos) present qui ho havia d'impedir (/ho impedís). 8. Altres casos d'av amb el mode indicatiu, de lectura menys acceptada i valor potser adverbial Aquest gran apartat vol recollir dos casos que queden marginals. Potser la millor explicació és que l'bv sigui adverbial; es troba en els manuscrits, perb cap dels 27. Cal advertir que ~kne 6' és una correcció de BOTHE (E~XE) i de G. HERMANN (h'), acceptada per tots quatre editors, com queda manifest en el text que oferim; cf., també, p.e., el comentari de J.C. KAMERBEEK, Theplays ... VI. The Philoctetes (Leiden 1980), p. 105, on admet la comci6 de Bothe i dubta sobre si cal admetre la de Hermann. El motiu del canvi del text dels mss. (&ene~ ya~) és sobretot mktric: rnhicament és inacceptable, almenys, el present lene~ en aquest lloc de l'estisim. 28. Cf. el primer dels tres articles, citat més amunt, a la nota 1: a.c. (I), Faventia 1511 (1993), n. 25 de p. 26, on ja s'ha comentat la doble possibilitat d'interpretació d'aquest text i d'un altre text, bé que ja apunthem que era preferible la iterativa. D'altra banda, vegeu KAMERBEEK, The plays ... 111. The Antigone (Leiden 1978), p. 75, on es decanta, més que per un valor iteratiu, per un valor de potencial de passat o irreal [sic!], d'una manera, crec, una mica estranya perque ni ho justifica ni sembla aquí distingir prou irreal de potencial de passat. L'ús d'av en I'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 23 quatre editors no escull aquesta lliqó i en trien una altra, sense av, també dels manuscrits. Són textos evidentment ni potencials ni irreals: l'un pot semblar iteratiu, l'altre pot resultar un cas d'bv que acompanya un futur. El primer, de Les traquínies, ja va ser comentat en una nota del primer article29. Consta de dos imperfets coordinats, amb una oració subordinada adverbial també amb el verb en imperfet. El segon és de 1'Edip a Colonos. Podria ser un segon cas en Sbfocles d'av + futur30: TR, 0767as (0765-0768) iixco5 66 oepvQv 6~yiwv EGaieto / rpho6 aipatqedt (...) 1 i6gio~ hvtjei -/&v $EL x~coti xai n~oanzuaaezo [pW/..ra~] \ Dfxheu~aio~v ... Perd mentre s 'abrandava la flama dels augustos ritus plena de sang (...), una suor li pujava a la pell i (la túnica) s'arrapava (/s'arrapa) als seus flancs ... OC, 045 las (0450-0452) 'Ahh' 06 tl h&x~ol ~008~ Oppdlx~~, 1 O~ZE PDW/~6dÉ -/O%' div ,,,,I ocp~v &QX~S tq06e KaGpeias xot6 \ ijvro15 ijger Perd de cap manera no m'obtindran com a aliat; ni (/en el seu cas) els arribar2 mai cap profit d'aquesta sobirania tebana. 9. Casos especials Fins aqui hem acabat l'anhlisi de tots els casos d'av + indicatiu (o infinitiu o participi equivalents) en Sbfocles, centrats al voltant del valor de potencial de passat o irreal. La recerca ha pretbs ser exhaustiva i esperem haver-ho aconseguit. A continuació, en aquest darrer gran apartat, presentem una selecció complementhria d'altres construccions properes i comparables que, encara que sigui en una proporció molt inferior de casos, assumeixen uns valors idbntics o, si més no, molt 29. Vegeu el primer article esmentat (Faventia 1511, 1993). n. 19 de la p. 22. Allí exposhvem que ni tan sols els comentaristes específics (p.e., MOORHOUSE, o.c., O bé KAMERBEEK, The plays ... Il. The Trachiniae, Leiden 1959, p. 166-167) mencionen per res aquest av; dtiem que era preferible, doncs, no acceptar la lectura de I'& ja que, a més, el context no era ni potencial de passat, ni irreal ni semblava tampoc iteratiu. Ara al final, perb, després d'haver analitzat tots els altres casos, s'ha d'admetre que aqui hi ha altres sortides possibles: a més d'aquesta opció de no acceptar I'av, hi ha la de considerar-lo merament adverbial o, fins i tot, iteratiu, com s'apunta en el text del comentari i en la traducció. 30. Un primer cas ja I'hem comentat en el primer article (a.c. I, Faventia 1511, 1993, p. 25), AN, 0390as. Ara bé, en el cas d'ara, els comentaristes específics no en diuen res. D'entrada, KAMERBEEK (The plays ... VII. The Oedipus Coloneus, Leiden 1984) ni esmenta aquest 6.v (p. 80), que, no ho oblidem, és una de les lectures dels manuscrits; i, per tant, no fa cap relació amb el futur ni ho compara amb AN, 0390as. Tampoc MOORHOUSE (o.c., Leiden 1982) no en diu res, ni quan tracta amb una certa extensió del tema, tot parlant detingudament d'AN, 0390as, i esmenta algun vers sofocli compte del qual no accepta aleshores la relació que hi apareix entre I'av i un futur- (p. 2 16-21 7). En vista d'aixb, ¿haurem de considerar preferible no acceptar I'av? Crec que, malgrat tot, per tal de no deixar de banda una lectura dels manuscrits, és millor acceptar-lo i atorgar-li, com a possibilitat alternativa, un valor adverbial o, fins i tot, de reforpment d'un futur; en aquest darrer cas serh una reminisctncia de 1'6s tpic, que dóna a I'expressió un to emfatic i col~loquial, com dtiem arran del text de 1'Antígona esmentat (cf. 1.c.). 24 Faventia 1811. 1996 Jordi Cors i Meva semblants. La mencionada selecció, la componen alguns dels casos que hem anomenat especials, i l'oferim ara sense cap pretensió exhaustiva, solament a tall il.lustratiu, tant dels casos -alguns relativament freqüentsd'expressió d'irrealitat sense bv, com dels casos, herkncia i reminisckncia dels usos homhics, d'optatiu amb bv amb valor irreal, als quals caldri afegir els tres casos ja avanqats (al final del primer article) d'optatiu amb bv amb valor de potencial de passat. a) verbs que denoten possibilitat, necessitat, conveni2ncia, etc., en impelfet d'indicatiu sense div: poden configurar una apbdosi amb valor irreal3' És un fet relativament freqüent, també en Sbfocles, del qual només donem una petita mostra, com a complement, perqub ens serveixi de contrapunt respecte dels usos de 1'av que hem estat examinant. En un primer subgrup hem reunit els textos amb prbtasis també explicites. Són dos textos, un de 1'Electra i l'altre de 1'Edip Rei. D'acord amb el tipus de verb de l'apbdosi, ambdós textos hi tenen completives d'infinitiu amb la funció de subjecte, una el primer text i dues, coordinades, el segon. A més, el primer text té en la prbtasi una frase verbal, amb l'imperfet de tvyxávo i un participi predicatiu present. El segon text, d'altra banda, inclou un genitiu absolut depenent de l'apbdosi; la prbtasi, concessiva, té també el verb en imperfet. Partint d'imperfets, els matisos d'irreal de passat o de present o ambivalent, els he intentat plasmar a les traduccions: EL, 0529a (0528-0530) fi yci~ Aixr viv eihev, 06% kyh poy, fj XQ~V o' &Q~~YELY, &i (PQOYO~~' Etljy~av~~~ la Justícia el va fer seu, no sóc jo sola; i tu hauries de defensar la Justícia, si t'escaigués tenir enteniment. OT, 0256as (0255-0258) 066' ei y&~ fiv to nedypa pq 6&fihatov, I &xá6a~tov bpdc &ixo< fiv oijto~ 6&v, \ 6~8~0~ (...) 6hohÓ~os, 1 &Ah' 6~eQeuvCiv. Encara que aquest assumpte no us hagués estat encomanat pels déus, no hauria estat convenient que vosaltres ho deixéssiu així sense expiar, havent mort un home (...), sinó que ho havíeu d'investigar. En un segon subgrup hi ha les apbdosis amb XQ~V sense prbtasi, perb que resulten implícites pel mateix valor d'aquest predicat de l'apbdosi. Són cinc textos, de l'Electra, el primer, el segon i el tercer del Filoctetes, el quart de 1'Edip Rei i el cinquk de Les traquínies. En el primer i el segon textos l'apbdosi és en si una oració principal; en el tercer i el quart, l'apbdosi és alhora una oració subordinada de 3 1. Sobre els usos especials que aquest tipus de verbs tenen per indicar la irrealitat sense av, la bibliografia és abundant, sobretot pel fet de ser un tema tractat, per la seva import&ncia, en totes les grans síntesis gramaticals, tant generals com més específiques; per aixa, remeto als autors citats a la bibliografia a qut hem fet refertncia més amunt, a la nota 3. D'altra banda, concretament pel que fa a Sbfocles, cf., p.e., MOORHOUSE, 0.c. (Leiden 1982), p. 214. L'ús d'av en l'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 25 relatiu, i, en el cinqub, és alhora una oració comparativa. Tots cinc, com és natural pel verb de l'apbdosi, hi tenen completives d'infinitiu: una el primer, dues el segon, una el tercer, tres el quart, perb amb els infinitius sobreentesos, i una el cinqub, també amb l'infinitiu sobreentbs. Crec que les prbtasis que hi ha implícites en els predicats de les apbdosis poden dir, aproximadament, el següent: (<si hom fes el que cab (primera), <(si tu fessis el teu deure)) (segona), (<si s'hagués fet el que convenia~ (tercera), <<si s'hagués esdevingut el que calia>> (quarta), <<si hagués fet el que convenia)) (cinquena). Com en el subgrup anterior, partint d'imperfets, els matisos d'irreal de passat o de present o ambivalent, els he intentat reflectir a les traduccions: EL, 1505s~ (1505-1507) *[XQ~V 6' ~6i36~ E~V~L Z~~VGE tois n&otv Ginqv, 60~1s nÉQa ~Q&UU&LV y& tQv VO~OV ~ÉAEL [PW/fiiA~~], / U~E~VELV']~ Aquest hauria d'haver estat (/de ser) el castig immediat per a tothom, per al qui vol (/volia) transgredir les lleis: la mort! PH, 1363s (1362-1364) XQ~V y&e oc: pGt' a6tov not' ES Teoiav poh~iv, 1fip.d~ t' hnaieyetv, oi ye [W/. O~E D/. <... \ ... > O~ZE] ooü na@ÚP~toav, \ car hauria calgut que tu mateix no anessis pas a Troia i me n 'apartessis a mi, puix que es tracta d'aquells que t'han ultratjat PH, 1062a (10601062) fip~is 6' 'iopav. xai T&X' &v to oov yieas t~pqv Epoi VE~~ELEV, qv oi: XQ~V EXELV. Nosaltres, anem; i potser aquest present en honor teu em pot concedir la distinció que hauria calgut que tu tinguessis. OT, 1184s (1 183-1 185) iiotts ndrpaopat rp6s t' hrp' &v 06 XQ~V, Euv 01s t' 06 xe4v ÓpthQv, 03s td p' 06% &6&t ntavhv. que em revelo nascut dels qui no devia (hauria degut), tenint tracte amb els qui no convenia (/hauria convingut) i assassí dels qui no havia (/hauria) d'haver mort. TR, 1133a (1132-1134) (YA.} Attq ~QOS a6zij~ [W/adtqg], 066~vo~ n~os Entonou. (HP.} Oi'po~. neiv &s xe4v orp' $6 kpqs 6ccv~iv XEQOS; HIL.LOS.- Ella per si mateixa, no pas per cap estrany. H~RCULES.- Ai las, abans de morir, com hauria calgut que ella (morís), a mans meves ? El tercer subgrup és igual que el segon, amb la diferbncia que els verbs de les apbdosis són &ixos $v o &6&t; les prbtasis són igualment implícites. Dos textos, el primer de 1'Edip a Colonos, el segon del Filoctetes. L'apbdosi del primer text és una oració subordinada de relatiu. A part, tots dos textos tenen una estructura molt senzilla, amb un infinitiu completiu del predicat de l'apbdosi, amb la funció de subjecte. D'altra banda, les prbtasis que hi ha implicites en els predicats de les apbdosis 26 Faventia 1811. 1996 Jordi Cors i Meva poden dir, aproximadament, el següent: <<si actuessin com cab (primera) i <<si s'esdevingués el que calia)) (segona). Finalment, com en els subgrups anteriors, els matisos d'irreal de passat o de present o ambivalent, els he intentat plasmar a les traduccions: OC, 0342s (0342-0344) 2qQv 6', 6 ~Éxv', 06s phv &ixos qv nov~iv tdlG~, xaz' olnov oinoueoOo~v &om na~6kvo1, I en el vostre cas, filles meves, els que hauria estat natural que es prenguessin aquesta feina es queden a casa, vigilant-la, com unes noies PH, 0418 (0416-0418) o6 6dlvwa~. zoúo6~ yh~ pq fiiv 26~1. no hi ha por que morin; certament són els que no haurien de viure. b) verbs en temps passat d'indicatiu sense &v que, en una oraciófinal dins un context irreal, presenten també un valor irreal En aquest segon grup es tracta d'un fet no tan habitual, per6 ben coherent amb el valor d'irreal que poden exercir sols -és a dir, sense avels temps de passat d'indicatiu, amb el context adequat, en les oracions subordinades corresponent^^^. Són textos irreals de passat. Poc freqüents en Sbfocles, aquests dos textos propers de 1'Edip Rei en són una mostra. Les estructures d'ambdues oracions finals són senzilles. La segona té una oració subordinada de relatiu i ella, al seu torn, depbn d'una principal interrogativa, principal que l'emmarca en un context irreal perqub implica una condició que no pot complir-~e~~ (és a dir, equival a <<si m'haguessis matat tan bon punt vas acollir-me>>). La primera es troba immersa en un context irreal perqub depbn d'una principal que ja hem analitzat com a irreal de passat34: 32. Sobre aquestes oracions subordinades finals en temps de passat d'indicatiu, sense bv i amb valor irreal imposat pel context, la bibliografia estl centrada en les grans síntesis gramaticals, perqut és un fenomen ben normal, si bé no gaire freqüent. Per aixb, remeto també ara als autors citats a la bibliografia a qut hem fet refertncia més amunt, a la nota 3. Al cap i a la fi, és un valor que també veiem habitualment en les prbtasis condicionals irreals. 33. Cf. KAMERBEEK, The plays ... IV. The Oedipus Tyrannus (Leiden 1967), p. 252-253. Vegeu, així mateix, GOODWIN, O.C. (London 1889), $333. bbviament, aquestes dues refertncies bibliogdfiques també s6n aplicables al primer text. 34. Cf. el segon dels articles, citat mbs amunt, a la nota 1: a.c. (11), Faventia 1712 (1995), p. 19; es tracta, naturalment, d'OT, 1387as. D'altra banda, vegeu també el primer dels tres articles, citat igualment en la nota 1: a.c. (I), Faventia 1511 (1993), n. 25 de p. 26, on esmentava els dos textos ara analitzats en aquest subgrup i em preguntava si era possible d'interpretar-10s també com a potencials de passat. Cal dir, em sembla, que si bé és molt propi d'una final referida al passat la potencialitat de passat, potencialitat de passat alhora subjacent a tota irreal --com ja hem comentat anteriorment-, tanmateix s'ha de convenir que la forca d'un context irreal és suficient per tancar les escletxes obertes a factualitat prbpies de tota potencialitat de passat i fer que tot el que rebi la seva influtncia quedi ja immers en la irrealitat sense sortir-ne, al marge de la potencialitat de passat. L'ús d'av en l'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 27 OT, 1389aa (1386-1389) (...) &i 245 dlxo~owor~ ET' {v / (...) 0'6% av 6o~óprv (...) ~oirpov 66h~ov Gkpas, 1 'iv' { turphós TE xai xhuov pr6kv. si encara hagués pogut (tancar la font) que oeix (...), no m'hauria retingut (d'obstruir) el meu cos desgraciat, per ésser cec i alhora no sentir res OT, 1392as (1391-1393) ti p' 0'6 hCXPd.D / ~~CTE~VC~S &'66i)~, (t)~ Z8~1Ea X XO TE 6pauzov &v6~hrco~a~v Ev6~v { y~yhs; Per quk no em vas matar tan bon punt vas acollir-me, perquk no hagués mostrat mai als homes d'on havia nascut? C) &v com a indicador d'irreal amb el verb en el mode optatiu Ja hem comentat que és una rerninisckncia hombri~a~~; en efecte, en l'obra d'Homer es manifesta un Ús general de l'optatiu -propi d'estadis més arcaics de la llengua-, optatiu que servia no només per indicar la potencialitat de present-futur -l7Única que habitualment continuar2 expressant-se després a través d'aquest mode-, sinó també la potencialitat de passat o de passat-present i la irrealitat, de passat o de present. Concretament, els fets que en aquest subgrup exposem representen una reminiscbncia hombrica complementhria de l'examinada en el primer article pel que fa a la potencialitat de passat36. Aquí es tracta de textos irreals, el pnmer de passat, els altres probablement de present. El primer text, de 1'Edip Rei, té en l'apbdosi un participi subordinat, aorist, que fa frase verbal amb l'optatiu ~'ir; la prbtasi irreal de passat esth sobreentesa, implícita en una oració coordinada anterior, concretament en la prbtasi condicional real de passat amb que l'esmentada oració anterior acaba, prbtasi real amb el verb en aorist d'indicatiu. El segon text és de 1'Electra. L'estructura és molt senzilla, prbtasi i apbdosi amb el verb en optatiu, aorist i present, respe~tivament.~~ El tercer text és de 1'Antígona. L'apb35. Vegeu més amunt, a l'inici d'aquest gran apartat a9. Casos especials>>. 36. Cf. al final del primer dels tres articles citat més amunt, a la nota 1: a.c. (I), Faventia 1511 (1993) 26-28. D'altra banda, sobre aquest tema volem ara recordar de nou només les aportacions més especialitzades o algunes de generals relativament recents; vegeu, p.e., CHANTRAINE, P. Grammaire homérique. II. Syntaxe (Paris 1953), p. 218-221, 226-228; MuÑoz VALLE, I., <Las oposiciones entre el optativo y el indicativo modal en griego antiguo y tres pasajes de la Odiseun, Emerita 38 (1970), esp. p. 95-102; BRUNEL, J., <Les périodes conditionnelles du grec et le probltme de I'optatif>>, BSL 75 (1980), esp. p. 235-236,240-241; MOORHOUSE, A.C., The syntax of Sophocles (Leiden 1982), p. 229-231, 281; ALFAGEME, I.R., Nueva gramática griega (Madrid 1988). p. 222-223; ADRADOS, F.R., Nueva sintaxis del griego antiguo (Madrid 1992), p. 513-515, 533, 537, amb esquemes molt clars i precisos sobre aquests usos sinthctics. A part, remeto també novament a la resta de síntesis gramaticals a qut s'ha fet refertncia anteriorment, a la nota 3. 37. Crec que es tracta d'un irreal ambivalent o, pel cap baix, de present, perqut el context de la conversa entre Clitemnestra i Electra sobre la mort d'Ifighnia així ho fa veure. Ara bé, MOORHOUSE (o.c., Leiden 1982, p. 281), que és qui -recollint les propostes d'altres autorspresenta com a possibles irreals de present amb optatiu els tres textos que aquí analitzem com a textos segon, tercer i quart, no accepta al capdavall que sigui irreal el text que examinem, ja que considera que el sentit és futur. Dóna com a raó que rpwvfp hapol no vol dir asi tingués ara poder de parlar>>, sinó 28 Faventia 1811, 1996 Jordi Cors i Meya dosi té un infinitiu completiu. El predicat de la prbtasi té dues lectures; una, present d'optatiu (corr. de Schaefer), l'altra, futur d'optatiu (lectura a partir dels manuscrit^)^^. El quart text és de Les traquínies. La prbtasi, en present d'optatiu, convida a considerar també optatiu (amb &v) el temps d7&ipi sobreentks de l'apbdosi que fa de cbpula del predicat &ixos; a més, l'apbdosi --que, d'altra banda, és una oració subordinada de relatiuduu un infinitiu completiu, sobreentks. El marc general del text és interr~gatiu~~. S'ha de convenir que aquest darrer text és el que pot oferir més dubtes i vacil.lacions, sobretot pels elements no explícits que hi poden intervenir. Tot i amb aixb, tal com s'ha anat apuntant i comentant, amb els aclariments que han semblat oportuns deixats a les notes precedents, crec que, fins i tot en aquest text de Les traquínies i, en general, pel que fa als tres últims <<si adquirís elpoder ... n. Em sembla molt discutible, fora de context; a més, no ofereix cap referkncia, ni textual ni de cap mena, per demostrar-ho. En canvi, cercant altres referkncies textuals, p.e., ~SQUIL, Agamdmnon, 37 (citada només, sense comentar res, per KAMERBEEK, The plays ... V. The Electra, Leiden 1974, p. 83) i S~FOCLES, OC, O999a (cf. segon article citat a la nota 1 -a.c., Faventia 1712, 1995, p. 31-), es pot comprovar que el sentit en frases d'aquesta mena depkn, naturalment, del context, perb que, en qualsevol cas, el sentit futur -fins i tot en contextos potser en part futurs, com en 1'Ag.- no és utilitzable, no té forca expressiva, i, per contra, el sentit preponderant, que s'imposa, és el de passat-present o de present o, si es vol, d'afirmació intemporal (cf. EL, 1507aa -més amunt, 6.d.2-), perb sempre irreal, mai potencial de present-futur.Vegeu també, p.e., sobre Ag. 37s, MuÑoz VALLE, I., a.c., Emerita 38 (1970), p. 105, on presenta aquests versos d78squil com un dels exemples clars d'irreal de present. Els textos a quk acabem de fer referkncia i la seva traducció són els següents: ESQ., ~g. 37s 01x0s 6' ahós, ei cpfkoyyfiv hcipo~, I aarpÉatat' dv hÉge~ev la mateixa casa, si tingués veu, molt clarament parlaria OC, 0999 ~uxfiv av otpa~ Looav &VTEWGE~V penso que (ni) l'dnima (...) si fos viva (no m')objectaria (res) 38. Arran d'aixb, d'aquest futur --que li sembla la lectura preferible-, MOORHOUSE, LC., en té suficient per no considerar tampoc aquest text com a irreal. Ara bé, KAMERBEEK, Theplays ... III. The Antigone (Leiden 1978), p. 104, sense ni plantejar-se la qüestió de la realitat o irrealitat, analitza textualment les dues lectures i creu que 6s preferible la lectura amb el present; la -os'ha de considerar un error d'escriba. Em sembla que el context convida clarament a veure-hi una construcció irreal de present; hi afegiria que, a part que I'argumentaci6 de Kamerbeek esta més fonamentada, l'error d'escriba en escriure un futur podria tenir relació també, potser, amb la tendkncia a considerar els irreals amb optatiu com un arcaisme o una falta evitable, i a intentar, per tant, convertir10s -conscientment o inconscientmenten expressions ben indubtables de potencialitat de present-futur. 39. Cf. MOORHOUSE, LC., que, malgrat proposar el text explicitant el que considera sobreentks (av Eliq), comenta que la referkncia és probablement futura i, en qualsevol cas, no irreal. Al seu torn, KAMERBEEK, The plays ... II. The Trachiniae (Leiden 1959), p. 40-41, no esmenta ni l'optatiu (ni l'bv) sobreentesos en I'apbdosi, ni parla, per tant, de potencial ni d'irreal. Em sembla, perb, que aquests elements sobreentesos són una bona solució, coherent amb el context. Amb aquest supbsit, doncs, i amb la conscikncia que en temes de tal mena és tanmateix inevitable mantenir sempre viva una certa posició de dubte entre posicions fins i tot ben distintes, em decanto, malgrat tot, per considerar aquí més acceptable una interpretació irreal, potser de passat, perb, en tot cas, si més no, de present. L'ús d'Bv en l'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811, 1996 29 textos, l'opció al capdavall més satisfactbria és amb molta probabilitat la interpretació d'irreal de present. OT, 0970a (0969-097 1) B~auozos &y~ous --&i TL pfi thpQ nÓ6q xatÉq6~6'. oijtw 6' Bv 6avwv ~'iq 'E kpo0. que no he tocat una espasa ... si no és que s'hagi consumit d'enyoran~a de mi; d'aquesta manera hauria mort per causa meva. EL, 0548 (0547-0549) qaiq 6' Bv $6avo0oa y', &i rpwvfiv Acipo~. i la morta ho diria, si pogués parlar. AN, 0505a (0504-0506) z~6~ioa; toljto~s zoOto n&o~v &v6av&~v / ~ÉYOLZ' [W/Aky~~p'] av, &i pfi yAOooav ky~hfpoi [PDW/iy~A?jo~] rpopos. \ posant (... germh en una tomba)? Tots aquests dirien (/Jo diria) que uix6 a tots complau, si la por no els tingués tancada la llengua. TR, 0056as (0054-0057) nOs (...) / drv6eos ?tat& l;fizyo~v o6 ~~~JGELS ZLV~L, / pdA~oza 6' ~VJGEQ &ixos (SC. 6v eh) "YAAov, &i nat~os \ ~É~oL TLV' ijeav ... ¿Per qui (...) no n'envies un a la recerca del teu marit, sobretot el qui (seria /hauria estat) raonable (que enviessis haguessis enviat), Hildos, si tenia cap interis (per saber) que el seu pare ... ? Al llarg d'aquests tres articles, hem analitzat 127 textos de Sbfocles, d'una extensió entre un vers i tres versos. Són els textos que tenen com a denominador comú la presbncia d'8v en companyia d'un temps de passat d'indicatiu, o bé un infinitiu o participi equivalents; parella d'elements (particula i temps verbal) que expressen un valor modal de potencialitat de passat o bé d'irrealitat, que, al seu tom i esquematitzant, pot ser de passat o bé de present. Aixb, perd, llevat d'uns 17 casos, aproximadament, que tenen alguna característica peculiar, com ara que l'bv no acompanya a un temps de passat, sinó de futur, d'indicatiu, o que el valor expressat no és cap dels que es podien esperar amb la particula i indicatiu, o que aquests valors esperables -o, almenys, algun d'ellses donen sense la presbncia de la partícula, o que es donen tots ells amb la particula acompanyant un mode distint de l'indicatiu. Hem analitzat els textos seguint un ordre molt estricte, basat fonamentalment en motius objectius: temps utilitzats; valor modal del conjunt, valor que, de vegades, pot ser molt segur i, d'altres, dubtós o ambivalent; característiques sint5ctiques més destacables de prbtasi i apbdosi, la qual cosa ens ha dut a anar distingint diverses tipologies en l'estructura sintictica d'aquests textos. A fi de facilitar que aquest treball pugui esdevenir una eina Útil per als estudiosos d'aquests temes, de Sbfocles i de la sintaxi grega, s'ha intentat apropar la 30 Faventia 1811, 1996 Jordi Cors i Meya bibliografia a cadascun dels grups o subgrups en qub han estat distribu'its els textos i, fins i tot, a cadascun dels textos en particular. A més, al final, un índex detallat del contingut de tots tres articles, amb tots els grups i subgrups de textos i les seves respectives característiques, i un índex de textos comentats poden afavorir molt la consulta hgil de tot el material reunit. Des del punt de vista filolbgic hem volgut aportar també una presentació molt acurada del text grec, amb una inclusió lineal de les variants, a partir dels textos dels editors més recents. I, alhora, una traducció molt pensada, en qub s'ha procurat tenir-hi en compte tots els matisos que s'anaven treballant i, evidentment, les lliqons variants del text grec que s'oferia. La primera conclusió de tot aquest estudi és la immensa quantitat de variants riquíssimes que Sbfocles utilitza, amb el seu domini de la llengua, per expressar uns quants matisos modals, de vegades hids i sovint difícils. Una ullada a l'índex de contingut és suficient per fer-se chec d'aquesta múltiple varietat. No ho hem comptabilitzat sistemhticament, perb, pel que fa a 1'8mbit dels usos d'Bv + indicatiu, probablement podem trobar en Sbfocles totes les possibilitats d'utilització de fet, comprovables documentalment, d'aquesta construcció, almenys en l'bpoca clhssica. La segona conclusió és que els comentaris i, fins i tot, els estudis que tenim a l'abast sobre Sbfocles o sobre la seva bpoca tenen, almenys en aquest camp sinthctic -d'altra banda, nombrós en ramificacions-, moltes llacunes i es fan servir, de vegades, estereotips que no s'adeqüen a la realitat dels testimonis textuals; per exemple, en les distincions d'irreal de passat o de present, en els criteris de la presbncia d'aorist o d'imperfet per establir aquestes distincions, en el nombre de casos d'iteratiu, etc. Una tercera conclusió podria considerar-se una parcel.la de la conclusió anterior. Em refereixo a la dificultat que s'observa en els comentaristes, i no solament els de Sbfocles, per distingir potencialitat de passat i irrealitat. Hi apareixen un munt de confusions, potser per no haver tingut l'ocasió d'analitzar bé tot un corpus abundant i complet, com el que per sort podem tenir ara a les mans. Una quarta conclusió es refereix a la relativa freqübncia, molt superior a la que li concedeixen tot tipus de comentaristes, amb qub Sbfocles utilitza una construcció sinthctica vigent en l'bpoca hombrica i de la qual, a l'bpoca clhssica, només se n'observen vestigis: bv + optatiu per expressar tant la potencialitat de passat com la irrealitat, de present o de passat. És un altre recurs estilístic magnífic, punyent. Una cinquena i darrera conclusió fa referbncia al que acabem de constatar sobre 1'6s modal de l'optatiu. Si hi afegim 1'6s dels altres casos especials (sense av), veiem de seguida que es tracta de recursos molt fecunds i de grans possibilitats, dels quals sols podem dir que Sbfocles els utilitza -almenys en el primer cas, com ara mateix comentivemmés del que s'esperava. Doncs bé, ja hem dit que, contrhriament als casos d'bv + indicatiu o equivalents (dels quals n'hem fet una recerca exhaustiva i els hem analitzats tots), dels casos especials només n'hem analitzat i presentat aquí una mostra, significativa perqub ens ha descobert el que hem afirmat abans, per6 molt incompleta. La conclusió on finalment volem anar a parar és que L'ús d'hv en l'obra de Sbfocles (i 111) Faventia 1811. 1996 31 ja sabem que Sbfocles sap usar bé i amb una relativa freqiibncia aquesta mena de recursos. Ara, doncs, hem de buscar-10s sistemkicament en tota la seva obra per tal de tenir una visió completa de tots aquests mitjans estilístics que ja hem comprovat que sap fer servir tan destrament. Acabem, per tant, amb una conclusió que vol ser alhora un projecte. Desitgem i esperem, finalment, que el material fins ara aportat pugui ser Útil per a un coneixement més aprofundit de la sintaxi i estilística sofbclies i dels usos clhssics de la partícula &v i tot el que I'envolta. Índex de textos comentats AI, 0045 (0044-0046) 11, 18 (3.a) AI, 0082 (0081-0083) II,28 (4.a.l) AI, 0088 (0087-0089) 111, 14 (6.b.2) AI, 0119s (0118-0120) I, 21 (2.1) AI, 0182~~ (0182-0185) I, 23 (2.2); 111, 15, n. 19 (6.c.l) AI, 0185as (0182-0186) I, 28 (2.5) AI, 041 1 (0410-0412) 111, 12 (6.a.l) AI, 0430s (0429-0431) I, 21 (2.1) AI, 0444aa (0442-0444) 11, 20 (3.b.3) AI, 0448as (0447-0449) 11, 18 (3.a) AI, 0534a (0533-0535) 111, 18 (6.d.2) AI, 0950 (0949-095 1) 111, 16 (6.c.l) AI, 1058as (1057-1059) 11, 22 (3.c.2) AI, 1060aa (1057-1060) II,22 (3.c.2) AI, 1144s (1143-1 146) I, 24 (2.3) AI, 1229s (1228-1230) II,30 (4.b.2) AN, 0260s (0259-0261) 111, 22 (7.b.2); n. 25 d'I, 26 AN, 0390as (0389-0391) I, 25 (2.4) AN, 0466s (0466-0468) 11, 22 (3.c.2) AN, 0502~s (0502-0504) I, 21 (2.1) AN, 0505a (0504-0506) III,29 (9.c) AN, 0755 (0754-0756) 11, 20 (3.b.4) AN, 0905~~ (0905-0907) 11, 21 (3.c.l) AN, 0909s (0908-0910) 11, 29 (4.b.l) AN, 0910a (0908-0910) 111, 19, n. 21 (6.e) EL,0312s(0311-0313) II,31(5.a) EL, 0323 (0322-0324) 111, 19 (6.d.3) EL, 0365a (0364-0366) III,20 (6.e) EL, 0373s (0373-0375) 11, 18 (3.a) EL, 0394 (0393-0395) II,25 (3.d.4) EL, 0439s (0439-0441) 11, 21 (3.c.l) EL, 0517s (0516-0518) 111, 19 (6.d.3) EL, 0529a (0528-0530) 111, 24 (9.a.l) EL, 0548 (0547-0549) III,29 (9.~) EL, 0557a (0556-0558) II,23 (3.d.l) EL, 0605a (0604-0606) II,23 (3.d. 1) EL, 0756a (0755-0757) I1,32 (5.b) EL, 0875as (0873-0876) I, 27 (2.5) EL, 0914a (0913-0915) II,29 (4.b.l) EL, 0993as (0992-0994) II,24 (3.d.2) EL, 1022a (1021-1023) 111, 16 (6.c.2) EL, 108 la (1080-1082) I, 27 (2.5) EL, 1281 (1280-1283) 111, 12 (6.a.l); + I, 22-23 (2.2) EL, 1320as (1319-1321) 111, 16 (6.c. 1) EL, 1320s (1319-1321) I, 24 (2.3) EL, 1332as (1331-1333) II,23 (3.d.l) EL, 1505ss (1505-1507) III,25 (9.a.2) EL, 1507aa (1505-1507) 111, 18 (6.d.2) OC, 0098as (0097-0101) 111, 17 (6.c.3) OC, 0126as (0125-0127) 111, 17 (6.c.3) OC, 0146as (0144-0148) 111, 19 (6.d.3) OC, 0272a (0271-0273) II,24 (3.d.3) OC, 0342s (0342-0344) III,26 (9.a.3) OC, 0451as (0450-0452) III,23 (8) OC, 0748as (0747-0749) I, 22 (2.2) cf. 111, I 1-12 (6.a.l) OC, 0906a (0905-0907) II,21 (3.b.4) OC, 0924s (0924-0927) II,26 (3.d.5); 29 (4.b) OC, 0927as (0925-0928) II,26 (3.d.5); 29 (4.b) OC, 0951s (0950-0952) II,24 (3.d.3) OC, 0965a (0964-0966) I, 26 (2.4) OC, 0999a (0998-1000) II,31 (5.b) (cf. 111, 28, n. 37) OC, 1351aa (1348-1351) 11, 19 (3.b.l) OC, 1366a (1365-1367) II,22 (3.c.2) OT, 0082s (0081-0083) 111, 19 (6.d.3) OT,0117a(0116-0118) 1,22(2.1) OT, 0125a (0124-0126) 11, 19 (3.b.2) OT, 0220s (0219-0221) I, 24 (2.3) OT, 0256as (0255-0258) 111, 24 (9.a.l) OT, 0261as (0260-0262) II,22-23 (3.c.2); 26 (3.e) OT, 0318a (0317-0319) 111, 17 (6.c.3) OT, 0349a (0348-0350) II,25-26 (3.d.5) OT, 0403a (0402-0404) II,21 (3.b.4) OT, 0432 (0431-0433) 11, 19 (3.b.2) OT, 0434a (0433-0435) 111, 17 (6.c.3)