El territori de la colònia grega d'Empúries i la colonització focea a Catalunya

Faventia 1812, 1996 141-143 El temtori de la colbnia grega d'EmpÚries i la colonitzaci6 focea a Catalunya Oriol Olesti i Vila Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Cikncies de 1'Antiguitat i de 1'Edat Mitjana. 08193 Beiiatem. (Barcelona). Spain El problema de l'existkncia d'un veritable temtori agrari -una choraentorn de la colbnia focea #Empúries ha estat des de fa molts anys un tema polbmic en la historiografia del món antic a Catalunya. Fins i tot podríem dir que s'ha sobrevalorat la dimensió del problema: era lbgic pensar que una colbnia grega, fos del tipus que fos (i aquí la ccqüestión emporitana ha estat represa a bastament per la bibliogratia nacional i internacional), havia de tenir un territori agrícola al seu voltant, tot i que no es tractés d'una estricta colbnia de poblament (una apoikia) -almenys en el seu origen-. La negació absoluta de l'existbncia d'una chora per a Empúries era hereva d'una interpretació de la colonització focea potser massa simplificadora: i'objectiu comercial de les colbnies focees no podia eliminar una necessitat d'autoreproducció inherent a qualsevol fundació colonial. Si en un primer moment la nova fundació podia mantenir-se com un emporion, un mercat, més endavant la prbpia dinimica colonial duia a estructurar un territori dependent. La recent aparició d'una monografia dedicada al tema (Rosa PLANA MALLART, La chora d'Emporion. Anuales Lit. Univ. de Besangon. París, 1994) ha contribu'it a enfocar definitivament la qüestió. El m2rit del treball de Rosa Plana, durant molts anys investigadora al Centre d'Histoire Ancienne de Besangon, no ha estat tan sols de demostrar i'exisencia d'aquest territori (constatat per l'existbncia d'un cadastre grec del s. v-N aC), sinó d'integrar en una seqiibncia histbrica complexa les conseqü2ncies d'aquesta pres2ncia grega, fent especial atenció a les repercussions sobre el món indígena indiqueta. Com queda ben demostrat en aquest treball, la pre2ncia focea i i'evolució de la colbnia grega d'Empúries no poden deslligar-se de la prbpia dinimica indígena: des d'un bon principi, l'establiment colonial grec mantingué una relació molt estreta amb la població local, fins a esdevenir al s. IV aC una veritable polis grecoindígena. És en aquest context on l'existbncia d'un territori empori& pren tota la seva imporhcia, ja que l'articulació d'aquesta chora és contemporinia de la mateixa articulació dels territoirs dels oppida empordanesos (Uliastret, Pontós, Porqueres.. .). El territori emporith, ccobertv, quedh definit pels territoris dels oppida indiquetes que encerclaven la colbnia, encerclament que és en realitat i'hbit &un intens intercanvi econbmic i cultural. En els darrers temps, diversos treballs han fet esment d'aquesta filiació cchibridan emporitana Així, Enric Sanmartí (<<Els ibers a Emporion,, Laietania 8, 1993) I 142 Faventia 1812, 1996 Oriol Olesti i Vila recull de manera forqa sistemhtica tots els indicis arqueolbgics que demostren la presbncia d'ibers residint a la colbnia. Les dades són concloents: tombes d'incineració del tipus camps d'urnes coexistint amb inhumacions gregues; hhbitats de tradició indígena fora muralles --en kees posteriorment englobades dins d'un nou circuit emmurallat (s. IV)-; troballa d'una estela de guerrer ibbrica; presbncia de grafits amb antropbnims ibbrics, etc. Per a E. Sanmartí, potser l'estatut jurídic . d'aquests ibers diferiria del dels grecs, perb en tot cas l'existbncia d'ibers dedicats al comerq, actuant com a empresaris o intermediaris comercials, seguint les fórmules comercials complexes desenvolupades pels grecs (el pagament d'arres, les associacions comercials, l'existbncia d'intermediaris), ha estat confirmada pels diversos documents en plom descoberts a la dbcada dels 80 tant a Empúries com al sud de Franqa, a Pech-Maho. Estem lluny ja d'algunes interpretacions del fet colonial publicades amb anterioritat, on es valorava d'una manera molt diferent la relació entre indígenes i grecs, i on, tot i que els textos de les fonts clhssiques eren prou acurats i encertats --com demostri M.J. Pena-, les tradicions historiogrhfiques respecte al fenomen colonial pesaven més que les evidbncies arqueolbgiques. La descoberta ben recent d'un hhbitat del bronze final i la edat del ferro a la Palaiapolis (AQUILUB-PARDO, aAmpurias, une cité antique de la mediterranée>> Archéologia 315, 1995), sens dubte una important fita arqueolbgica, no ha de fer oblidar les nombroses dades que ja coneixíem respecte a la presbncia de població del tipus <<camps d'urnes~ a diversos turons del sector d'EmpÚries (necrbpolis i hhbitat Parrallí, excavacions a la Palaiapolis de J. Rovira i E. Sanmarti, necrbpolis de la muralla N.E.. .). Totes aquestes dades ens indiquen que ja des d'un bon principi l'establiment dels foceus a Emporion es féu aprofitant, i probablement buscant, la presbncia d'indígenes a la zona. La novetat i l'interbs del treball de R. Plana ha estat precisament enfocar la seva recerca, de bon principi, des d'un punt de vista en qub el fenomen colonial i la formació de la societat indiqueta formen part de la mateixa dinhmica histbrica. No es tracta de dos processos separats, ja que no podem entendre l'un sense l'altre. L'bxit de la colbnia d'EmpÚries fou el resultat de la integració d'una part del món indígena en les noves estructures polítiques i econbmiques, aixi com de la interdependbncia que es crea entre els nous oppida que sorgiren (amb les seves aristocrhcies al capdavant) i els representants dels interessos comercials i productius emporitans. N'és una bona demostració la posterior intervenció directa de personatges indígenes en l'activitat comercial. La projecció vers el territori de la influbncia grega estimuli el desenvolupament indigena, i acabh transformant el propi model colonial, amb el sorgiment d'una veritable polis grecoindígena. L'estudi del territori ha estat peqa clau en aquesta recerca. La identificació de les pautes de poblament indiqueta, la distribució dels oppida i de les unitats d'explotació, i finalment la identificació d'un cadastre grec, han permbs establir l'existbncia d'aquesta chora (aixi com la seva perduració posterior), i, el que és més important, reconstruir els processos histbrics que portaren a la seva formació i al seu desenvolupament. L'autora no s'ha limitat a definir uns espais i unes &s d'influbncia, sinó que ha entrat a valorar les capacitats d'aquest rerepaís emporith, definint unes estratbgies de producció i de cultiu, on la complementarietat i l'aprofitament El territori de la colbnia grega d'EmpÚries Faventia lSR, 1996 143 de les terres pantanoses jugi també un paper important Així, el territori emporiti no solament ha estat delimitat i estudiat amb gran cura per R. Plana -i l'anilisi del cadastre grec, que segueix la mateixa metrologia jonia del nucli urbi, n'és un exemple paradigmitic-, sinó que ha esdevingut el document principal de treball, s'ha erigit com l'objecte central de l'estudi histbric. Probablement, es pot diferir en alguns elements puntuals de l'obra (per exemple, alguns documents cartogrifics són poc clars a l'hora d'efectuar una bona lectura de les restitucions cadastrals, i determinats cdculs metrolbgics potser no han estat realitzats sobre els documents més adients -hauria estat millor utilitzar cartografia tipus 1:5.000 o fulls cadastrals-). De la mateixa manera, determinades interpretacions poden obrir noves polbmiques. És el cas per exemple de la gran importhcia que R. Plana dóna al corner$ dels cereals, i en especial a la seva exportació vers Atenes, elements que potser caldria ponderar. No oblidem la problemitica en la datació i interpretació de molts conjunts de sitges, que són l'element basic en aquesta interpretació (pertanyien totes les sitges a un mateix moment? Es reutilitzaven?), i que afecten directament a la <<dimensió>> d'aquest comerq. D'altra banda, el comerq directe amb Atenes esta lluny de ser demostrat. De fet, algunes de les darreres troballes, com un dipbsit de materials d'importació del s. N aC prop del sector de 1'Asklepieion (Sanmartí et alii, <<Arnphores grecques et trafics commerciaux. Nouvellees données issues d7Emporion>> Études Massalibtes 4, 1995), en qub ha aparegut una base d'skyphos itic amb dos grafits grec i un de púnic, indiquen clarament que l'arribada de productes itics a la mateixa Empúries podia estar també en mans púniques. Cal, per tant, ser prudents a l'hora d'establir grans trifícs comercials. Un altre aspecte a debatre és el de l'abast real de les influbncies gregues en l'evolució de les societats indígenes, un abast que sembla en alguns casos sobredimensionat, des del moment que apareix el món local en una actitud excessivament passiva i tutelada. No es tracta de menystenir la influbncia grega en el rerepaís emporiti (evident en les estructures urbanístiques del puig de St. Andreu, l'illa d'en Reixach o Mas Castellar de Pontós), per6 potser si caldria matitzar equivalbncies establertes potser massa directament entre canvis detectats al món indiqueta, i les actuacions d'EmpÚries. No sempre la diniunica interna del món indiqueta hagué d'estar lligada als canvis a Empúries, i potser en algun cas -com en els complexos esdeveniments de l'inici de s. IV aCes pogueren deure a fenbmens que poc tenen a veure amb la colbnia focea. De tota manera, perb, algunes d'aquestes noves pol&miques -sempre científicament fbrtilssón el resultat de l'esfor~ de l'autora per interpretar i elaborar un discurs histbric, que depassi l'estat <<descriptiu>> en qub molt sovint s'aturen les síntesis arqueolbgiques. En aquest sentit, les aportacions d'aquest treball són molt nombroses i sens dubte seri un punt de referbncia molt vdid per als futurs estudis no solament de la colonització sinó també de l'evolució del pobles indígenes preromans.