Un bou que era una planta (Bounegre : Bu nerzo/nerjo): contribució al lèxic tamazight dels Gelida (Argelita, Castelló)

Faventia 1812, 1996 93-98 Un bou que era una planta (Bounegre < Bu nerzo/nerjo) Contribució al lkxic tamazight dels Gelida (Argelita, Castelló) Miquel Barceló Laura Vea1 Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Cibncies de 1'Antiguitat i de 1'Edat Mitjana. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 18/3/1996 Resum El nom de la partida rural de Bounegre a Argelita (Castelló), amb un origen desconegut fins ara, és posat en relació amb un terme del lbxic boWc tamazight (berber). El cas concret serveix per c0menp.r a caracteritzar la variant dialectal parlada pels Gelida, immigrats a ai-Andalus abans del segle x. Abstract The place-name of Bounegre (Argelita,Castelló) -up to now without an specific etymologicai identificationis possibly related to a botanichal word of the kabylian boundle of tarnazight. This particular case may be a start to carachterize the dialectichal variant spoken by the tribe of Gelida, inrnigrated to al-Andalus before the Xth century. A l'interior de la província de Castelló, en una zona molt muntanyosa de 1'Alt Millars, entre els rius Millars i Villahermosa (ara riu d'kgelita) es troba el municipi dYArgelita. En els límits entre aquest terme municipal i el de Ludient hi ha la partida rural i les restes del castell de Bounegre sobre una gran taula rocallosa (amb una extensió total aproximada de 20 Ha)2. La relació entre aquest hi~n (fortificació) i el nucli andalusí d'Argelita en bpoca islimica és ben clara, i fins i tot existeixen llegendes sobre el refugi dels pobladors d' Argelita a Bounegre escapant de les tropes de Jaume 13. La primera menció documental de Bounegre és de 1178; en la dotalia de la Seu de Tortosa per part del rei Alfons amb motiu de la consagració de la catedral roma1. La col.laboraci6 de Laura Vea ha estat possible gracies a la beca de Formació del Personal Investigador atorgada per la UAB i que posseeix des de gener de 1994. 2. Les restes d'aquest hisn han estat estudiades per BAZZANA, A.; CRESSIER, P.; GUICHARD, P. (1988). Les chateaux ruraux d'al-Andalus. Histoire et archéologie des husun du sud-est de l'Espagne, p. 81-84. 3. CARRERAS CANDI (1920-27). Geografia del Reino de Valencia. Vol 11, p. 568. 94 Faventia l8R, 1996 Miquel Barcel6; Laura Vea Figura 1. Situació dlArgelita a la província de Castelló. Bounegre entre els termes municipals d'Argelita i Ludient. Un bou que era una planta Faventia 1812, 1996 95 nica es confirmen els antics límits del bisbat entre els quals hi ha Bou Negre cum suis terminis4. L'any 1225 ja apareix com a castrum també com a límit del bisbat de Tortosa5. El 1236 passa a pertinyer al bisbat de Sogorb6 i l'any 1247 és donat a la catedral de Tarragona7. A partir de 1247 apareix amb la forma castellanitzada de Bueynegro. C. BarcelÓ8 la recull el 1247 i el 1262 i proposa que es podria tractar d'un <<calc semintim de l'kab l/tüwr aswüd (la traducció de l'kab seria bou negre). C. Barceló no es planteja la possibilitat que no sigui un <<calc>> de l'kab sinó la interpretació -tot esmunyint-s'hi una falsa traducciód'un terme que els escrivans catalans fonbticament no varen considerar ali&. Tot i que C. Barceló sembla no considerar tampoc que Bounegre pugui ser l'adaptació catalana d'un terme provinent d'un registre lingüístic diferent a l'kab, nosaltres, en canvi, pensem que Bounegre és, en el comensament, una transcripció no genys maldestra de Bu nerzo. En efecte, G. ~arcy~ en el seu inventari de la flora dels territoris controlats pels Ait Gellidassen (tribu que a principi d'aquest segle controlava bona part del Mig Atlas septentrional) fa esment de la taperera (en castella <calcaparra>>) que en la parla tamazight local és anomenada de dues maneres: <<bou nerzo)) i ctzoiij ibaqirn)). La possibilitat no genys improbable que es tractés d'un llatini~me'~ va ser descartada atesa l'existbncia del terme botinic bu nerzo. Bu és una particula locativa habitual en el vocabulari tamazight sobre espbcies vegetals, i de vegades també té el significat de <<productor de>,, <<possessor de>,". E. Laoust esmenta, entre altres, per exemple c<buaurzad)), c<busemmk)>, <<b~zeru%l>>'~. També fa cons4. Cal fer notar que aquesta primera menció documental és bastant anterior a la conquesta feudal d'aquesta zona, fet que ens indicaria que és un lloc amb certa entitat i també que a Tortosa era un referent oral conegut pels escrivans. L'edició del document pertany a VIRGILI, A. Diplomatari de la Catedral de Tortosa. En premsa. Doc. n. 279. Agralm a l'autor la seva amabilitat en la comunicació d'aquesta menció. 5. HUICI MIRANDA, A.; CABANES PECOURT, M.D. (1976-78). Documentos de Jaime Zde Aragón. 111 vols. ValBncia. Doc. n. 7 1. 6. LLORENS I RAGA, P.L. (1973). Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón. Madrid: CSIC. 3 vols. Doc. E 8. 7. BIBLIOTECA UNNERSITARIA DE VALENCIA, Ms. 876. Citat per BAR CEL^ TORRES, C. (1982). Toponirnia arabica del País Valencia. Alqueries i castells. ValBncia, p. 130. 8. BARCELO TORRES, C. OP. cit. p. 130. 9. MARCY, G. (1929). <<Les Ait Jellidasen. Une tribu berbtre de la conféderation Ait Warainn. Hesperis IX, p. 79-143. 10. Sobre l'acceptació de llatinismes a les diferents parles vegeu LAOUST, E. (1920). Mots et choses berbLres. Notes de linguistique et d'ethnographie. Dialectes d~c Maroc. Paris; HANOTEAU, A.; LETOURNEAU, A. (1872). La Kabylie et les coutumes knbyles. vol. I. París; LEWICKI, T. (1953). Une langue romane oubliée de I'Afrique du nord. Cracbvia; COLIN, G.S. (1926-1927). ~<Étymologies magribines,, 1-11 a Hesperis VI-VII. 11. LAOUST, E. OP. cit. p. 494. 12. També existeix un grup anomenat Banu Zarwal amb una segmentació a les Illes Orientals. L. MASSIGNON al principi d'aquest segle ja va indicar que 1'Btim de Zarwal seria el nom d'una planta. MASSIGNON, L. (1906). Le Maroc darzs les premiers années du XVI L siLcle. Alger. p. 247, citat 96 Faventia 1812, 1996 Miquel BarceM; Laura Vea tar una forma bunerjüf amb el mateix significat de taperera silvestre en la parla dels Z~wlwi'~. És obvi, doncs, que no es tracta mai de bous, sinó de plantes. Tanmateix, dins del lkxic botinic tamazight hi ha plantes que, en efecte, tenen nom d'animal, entre ells, de bou, i en aquest cas el nom transferit a la planta seria crazgr)), per exemple <<ahw n-izgarE..n)) (llet dels bous) i cctanefin n-izgarEn>> (nap dels bous)14. En aquest domini lingüístic són abundants els llocs als quals s'atorga el nom d'una planta. Es poden esmentar els casos filolbgicament més prbxims de <<Bou Taka>> i <<Bou Tebenan ({{el lloc del ginebró), i <cel lloc de la palla))), dos llogarets de la Kabíiia en territori de la tribu dels I~nkiren'~. Així doncs, el lloc de Bounegre prop d'Argelita no seria més que <<alla on creixen les tapereres silvestres, en una plataforma rocallosa ben propicia a la formació de colbnies de capparis spinosa16. El nom actual d' Argelita és una derivació d'Arjalid%h17, assentament ja documentat el 1262. S'ha proposat18 que certs noms de lloc (Gelida, Eslida, Margarida, Arguellite i Argelita) són indicatius de l'assentament molt primerenc19 dels Gelida a al-Andalus20. per BAR CEL^, M. (1995). *Els Ait Iraten i els altres: Inmigració i assentaments berbers a Sharq aiAndalusn. A Acculturazione e mutamenti. Prospettive nell'archeologia medievale del mediterraneo. Firenze, p. 47-48. 13. Un segment dels Zuwiwi es trobava a l'inici d'aquest segle a la Kabília, formant part de la confederació dels Iflissen el-Lebahar juntament amb els Ait A'ihmed, els Ait Zerara i els Tifra. HANOTEAU; LETOURNEAU. OP. cit. p. 284. 14. LAOUST, E. OP. cit. p. 501-503. El mateix mot també dóna noms a grups cllnics immigrats a alAndalus; vegeu BAR CEL^, M. (1995). Op. cit. p. 37-38. Produ'it pel mateix radical seria el nom dels antics zegrensis, vegeu GAST, M. (1986). <<Ajjer~ q.v. Encyclopedie berbere. Vol. 111, p. 388. 15. HANOTEAU; LETOURNEAU. OP. cit. p. 282. 16. La capparis spinosa és una subespkcie prbpia de zones assolellades, rocalloses i creix també a les escletxes i fissures de parets i murs viaris, als marges agrícoles immediats als camins, etc. Abunda al País Valencih i a les Illes, i es dispersa formant colbnies. FOLCH, R. (1987). La vegetació dels PaDos Catalans. Ed. Ketres, p. 206-207. 17. C. BAR CEL^. OP. cit. p. 97. 18. BAR CEL^, M. (1989). <La cuestión septentrional. La arqueologia de 10s asentamientos andalusíes mis antiguosw. Aragón en la Edad Media. Zaragoza, p. 345; BAR CEL^, M. (1991). <<Assentaments berbers i lrabs a les regions del nord-est d'al-Andalus: el cas de 1'Alt Penedkss. A La Marche Supérieure d'al-Andalus et I'Occident chrétien. Casa de Velázquez; Universidad de Zaragoza, p. 90-91; BAR CEL^, M.; KIRCHNER, H. (1992). <<Husun et établissements arabo-berbkrs de la Frontikre Supérieure (zone de l'aciuelle Catalogne) &al-Andalusn. A Castrwn 4. Frontiere et peuplement dans le monde Méditerranéen au Moyen Age. Casa de Velázquez, p. 67. 19. El <<castrum>> a 1'Alt Penedes, prop dels Madyuna (Mediona) apareix ja documentat el 963 (<<castrum Gellitos) i el 998 amb la forma gcastrum (...) Gellita* tots dos al Cartulari de Sant Cugat del Vallés (RIUS, J. [1946]. I, doc. 65 i doc. 331). Sobre els Madyuna vegeu BAR CEL^, M. (1989). Op. cit. p. 344-345; BARCEL~, M. (1991). Op. cit. p. 89 i BAR CEL^, M.; KIRCHNER, H., (1992). Op. cit, p. 67. 20. Actualment esta en curs per part de Laura Vea una recerca sobre els assentaments dels Gelida a al-Andalus i els espais rurals hidrlulics creats per ells. Una primera noticia d'aquesta recerca a: VEA, L. <<Los Gelida: Segmentación clánica bereber y producción de espacios rurales hidráulicos Un bou que era una planta Faventia 1812, 1996 97 .. . Gercif , , <::B. Gelidassen S. XX Figura 2. Els Gelida al Magreb segons al-Bakri i G. Marcy. El primer esment del lloc de Gelida a 1'Alt Penedbs manté trets molt arcaitzants com és ara l'absbncia d'article (el previsible seria a-gellid, (cel rei>>)21. La forma Gellidasen recollida per al-Bakri (que escriu a la segona meitat de segle XI emprant informacions forqa anteriors)22 posa de manifest el carkter molt primerenc de l'assentament atbs que, com assenyala S.ChakerZ3 la manca de la desinbncia -assen per generar col.lectius és indicadora que el procediment encara no esd generalitzatZ4. Bu nerzo (> Bou Negre) és un fort indici que permet comenqar a caracteritzar la variant tamazight de la parla dels Gelida en el moment del seu establiment a alAndalus, almenys abans del segle x. La informació d'al-Bakri permet situar un grup d'aquests Gelida al final del segle x o l'inici del segle XI entre Tenbs i Axir, sobre la plana de Xelif (vegeu la figura 2). En canvi, res no se sap amb precisió de les dates d'assentament a 1'Atlas Mig septentrional dels Gellidassen estudiats per G. Marcy. Tant pot ser que els informadors d'al-Bakri desconeguessin aquest assentament (molt lluny de les vies de comunicació habituals que són l'eix de la descripció d'al-Bakri), com que es tracti d'una segmentació molt potent feta en data indeterminada per6 posterior al segle XII. És probable llavors que la primera emigració dels Gelida cap a al-Andalus fos feta a partir dels assentaments situats sobre la plana de Xelif (actual Algbria). La en al-Andalus. Primera aproximación: Los riegos de Margarida (Planes de la Baronia, Alacant),. A 11 Coloquio de Historia y Medio Fisico. Almeria, 1995, en premsa. 21. CHAKER, S. (1984). Textes en linguistique berb2re. Paris, p. 277-279. 22. AL-BAKRP. Description de I'Afrique septentrionale. Ed. i trad. de M.G. de Slane, París, 1965, p. 69-141. 23. CHAKER, S. (1985). <<Onomastique berbhre ancienne (AntiquitélMoyen Age): Rupture et continuitkn. Histoire et archéologie de 1'Afrique du Nord, p. 494. 24. Justament la -a final de gellid -a seria resultat de l'adopció d'un sistema de formar col.lectius de l'hrab. 6s obvi que aquests topbnims han estat objecte de greus distorsions en el procés d'arabització i posterior catalanització i10 castellanització. 98 Faventia 1812, 1996 Miquel Barcel6; Laura Vea Figura 3. Segmentacions dels B. Watil i dels B. Warifn a al-Andalus. 1.: Banü Watil; 2. Banü Würifi; 1A: Huatel, alqueria del guz d'Ink5n; 1B: Benicadell (BBlgida, ValBncia); 2A: Yarfin, alqueria del guz de Bunyula; 2B: Huarfan, alqueria del guz de Muntuy. proximitat de la costa amb importants ports comercials actius ja en bpoca romanaZ5 fa possible desplagaments col.lectius d'aquest tipus. D'altra banda, com es pot veure a la figura 3, els Gelida no emigraren sols; en el viatge anaven acompanyats, almenys, pels Bani WatilZ6 i els WÜrifinZ7. 25. VANACKER, C. (1973). <<Géographie Cconomique de 1'Afrique dr Nord selon les auteurs arabes (IX-XII B sibc1e)u. Annales. Economies, Soeletés, Civilzsattons, 282 annte, n. 3, Mai-Juin, p. 659-680. 26 AL-BAKR~. OP. cit. p. 142, 160. 27. AL-BAKRP. OP. cit. p. 127, 142, 154.