La ciència del bé i del mal en El jardí simbòlic

Faventia 1812, 1996 9-13 La citncia del bé i del mal en El jardí simbblic Carles Garriga Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Grega Barcelona. Spain Data de recepció: 25/9/1995 Abstract Chapter 21 of the Byzantine work known as The Symbolic Garden refers to an unidentified plant (the smilax) which symbolizes science. The author has taken this symbol from patristic literature (Athanasius of Alexandria and other patristic texts). On the other hand, a passage (p. 71, 1773, 1) unti1 now misinterpreted can be understood if confronted with severa1 texts by John Darnascenus and Nicetas Stethatos, who both voice the same opinions about science. En la curiosa obra bizantina coneguda amb el nom d'El jardí simbblic', hi ha un capítol, el 21, que presenta dificultats tant pel que fa a la identificació de la planta sotmesa a explicació simbblica com pel que fa a la interpretació d'un passatge clau. El meu propbsit és elucidar aquestes qüestions i entendre el capítol no només a la llum de la composició general de l'obra sinó també en el context d'altres discussions sobre l'argument. La planta corresponent al capítol 21 és el opiha5, que aquí es tracta de l'arbre de la cibncia del bé i del mal, ja que el mateix autor recorda que n'ha estat recomanada l'abstin&ncia2. Potser no val la pena, tractant-se com es tracta d'un arbre mític, intentar-ne una identificació botiinica precisa; en qualsevol cas, ni el nom ni la descripció que se'n fa no ens permet pensar en altres plantes que en algun moment s'han fet servir per representar l'arbre de la cikncia del bé i del mal: el cep, la figuera o el pome13. També s'han d'excloure altres plantes que, encara que es coneguin amb aquest nom, no presenten les característiques morfolbgiques o fisiolbgiques que l'autor atribueix a la planta: per diferents raons, el teix (Taxus baccata), l'alzina (Quercus ilex), la fesolera (Phaseolus vulgaris) o la corriola gran (Calystegia sepium). Més probable, encara que les propietats medicinals aparent1. Edició de M.H. THOMSON (1960). Le jardin symbolique. París. Les citacions, les faré pel número de plgina d'aquesta edició. 2. Cf. p. 69,22: a4 Bno~t zoü xaenoü ad~oü 6~ez6yq~. 3. Cf. M.H. THOMSON, cit. p. 96-97. 10 , Faventia 1812, 1996 Carles Garriga ment no hi quadren bé, és l'arítjol (Smi1u.x a~~era)~: planta enfiladissa, sovint espinosa, que fructifica en baia i de base llenyosa i tiges flexuoses. Sigui com sigui, és segur que el nostre autor est% pensant en una planta enfiladissa, quasi parasita d'altres plantes. En aixb coincideix amb autors patrístics, que li atribueixen el valor simbblic de vana glbria i d'obstacle per al desenvolupament d'altres virtuts. Així, Atanasi d'Alexandria explica: c¿'Qoxeg ox6hq5, qtoi opihaE, oupnhaxeis tfj &pn&)Lp, &cpavi<~i zov xagnov ~Gz~s, oütos &cpavi<~L xevotiotia zov xagnov ZOO povcxxoü, bav fi xagtiia auzoü oupne~ofifj a6zfj. IIgo návzov ZGV &QEZGV koz~v fi tane~vocpgoouvq~~~. Són, doncs, descripcions d'aquest tipus les que deuen haver inclinat l'autor d'El jardí simbblic a triar el opiha5 com a símbol de la cibncia: al cap i a la fi, comparteix la mixima de I Cor. 8, 1 fi ~YG~LS cpuo~01 <<la cibncia en orgull ei^>>^. No és que es consideri la cibncia com absolutament negativa, sinó que cal posarhi limitacions, com pot ser el temor de Déu, la caritat o l'adequació a les circumstincies. És precisament aquest darrer aspecte el que orienta el passatge dificultós al qual m'he referit. L'autor, després d'assenyalar que el fruit verd de la planta si es pren cru produeix asfíxia i si es posa cuit al costat d'algú li causa terrors i visions (p. 71,lO-3), afirma que l'esmentat fruit proporciona un mitji per reconbixer el bé i el mal (se suposa que simbblicament i segons si és madur o no). I poc més avall explica (p. 71, 17-73,l): Kai oijtoj pkv to rputov ~oOto nat' Exeivo ~~a~efihfli?q. n~oj roOto 6k yvQotj na~ahqrp6eiq xai ~@ovqatj. xai ydre yvfia~j &p(3huonoGv~a ~bv voOv rpzioe1 6Euwzeiv xC~QC((~XEU~~~EL, JGQO ~ICLLQO'Ü 66 TO U~OTT~QOV aijtqj ~ior)yTli?kV &XO~V~YEL. K~v, ei tpónp 6k tctirtqv 06 ?LC(T& Cpzi0lv [JG~~I&XL] JG0tfl0CXt 6óElJ, XQOOEVEY~~Ó~EVO~ 06% hv yvhaet CEEL tip xivqa~v, &hh& rpcrytaato6ei; &xatfioetat. Kai ~006~ ~kv TOC h6y0u hno6etEtj 0~~60~ 6hos 6 fiioj ~OTLV ¿it1 Xgbj TQ pfi ~VOLTE~E~V tot5 &p~fl~~lj T& 61+qh&, ytvoaxóyeva, xai eis tdr 6niaw ot~arpfjvat JGOLE~. La traducció que en proposo és la següent: I així és com aquesta planta ha servit de comparaci6 d'acord amb el que ha estat dit. En aquesta qüestió la cikncia s'ha d'associar amb la intebligkncia, perqui: és veritat que la cikncia fa que l'esperit esmussat recuperi una acu'itat natural, perb si s'aplica abans d'hora el seu carkter sec ofega tot seguit l'esperit. I si, d'alguna manera, l'esperit decideix fer que aquella s'apliqui d'una forma no natural, s'hi veu endut (és a dir, s'aproxima a aquesta no naturalitat) i ja no tindra el seu moviment en la cikncia, sinó que es trobari endut per imaginacions. I una demostració d'aquesta afirmació ho és quasi tota la vida, perqui: les coses elevades no són Útils als profans ni que els siguin conegudes, i més aviat els fan anar enrere. 4. Indicada, segons aquesta obra, en les afeccions oftZllmiques (p. 71,8-10); també pot provocar asfíxia i al.lucinacions (p. 71,lO-3). 5. Ath. renunt. M. 28. 1413,26-30; en un sentit semblant, cf. també Chrys.fr. in Jer. M. 64. 1021, 106; Thdt. Jer. M. 81.712,9-10; Os.-Mal. M. 81. 1793,14-8. 6. Cf. p. 75,l-2. Adonem-nas que la mateixa idea és subjacent en els passatges dels tres pares. La ciencia del bé i del mal en El jardí simbblic Faventia 1812, 1996 11 Malgrat les dificultats del text, em penso que el seu sentit bhsic és el que es desprbn d'aquesta traducció. D'acord amb el context, és justificable: sobretot pel fet que l'autor insisteix en la necessitat d'un ús de la cibncia en el moment oportú tot enlla~ant amb les diferents propietats de la planta segons si és madura o no. Per tant, neo xaleofi s'ha d'entendre absolutament i com a oposició a la frase anterior, i to aGozyq6v ha de ser el subjecte de &noxviyel i no el complement directe: el complement directe de &nonviyel serh, doncs, zov vofiv. De fet, es tracta del que podríem anomenar la doctrina del xa~eo~, tal com, d'altra banda, apareix poc després en la mateixa obra. El capítol 23, el primer que ve a continuació de l'última planta sotmesa a explicació simbblica, es titula, significativament, {{De les bpoques (neci xaqOv!) favorables per a la producció dels fruits>> i acaba amb aquest parhgraf (p. 83,20-4): Kai iSanee tov neh~pov tdl cpvtdl xaenov o6n eis tov naleov n~o~dthhetcrt to0 6qipov 068' &v&nah~v, tov Bq~pov eis tov to0 n~wipov. OGTWS t& t@ eioayopilrp n~inovta t@ JGQOPEPT~~~ÓTL XQÉJCEL OJGO'U~C~~~, 0686 tdl t@ t&hEi(l) TOIS &et1 ~~O~XELO~~&VOLS ~Q~Ó~EL. &hhJ &xaarov Ev 68) &lr XQOV~ pahhov e66on~píj toOt0 xai ~~~(FÉQov. A més, la idea que la cibncia no és bona en qualsevol moment sinó que cal una preparació prbvia ja es troba en Sobre la fe ortodoxa, de Joan Damascb7, i més tard en l'opuscle Contemplació del paradís, del monjo estudita Nicetas ~stbtat~, una obra, aquesta última, que, com veurem, té altres notables semblances amb el nostre text. Els problemes continuen a la frase següent. Que 60513 vagi amb el vofis de més amunt o amb un indefinit sobreentbs com t~vi no és, de fet, important; m'he decantat per la primera possibilitat simplement perqub la paraula ja ha estat esmentada i perqub el sentit profund hi escau. Més problemhtica és la seqübncia [ndpva~] no~fioa~ 66513, que sembla acumulativa en excésg; d'acord amb la meva traducció, perb, es pot salvar sencera o, com a mínim, el primer infinitiu: en efecte, nkpya~ és, aquí, més important que nolfioal, ja que la noció d'aplicació remet a la planta en sentit propi com a producte medicinal i, des del punt de vista simbblic, a l'aplicació, enviament o introducció de la cibncia en l'esperit. La frase continua amb el participi n~ooeveyxo~evo~, que molt probablement és el resultat de la transformació d'unes paraules de Joan Damascb represes per Nicetas Estbtat. El primer, tot desenvolupant l'argument ja vist dels diferents efec7. Jo.D.$o. 176(M.94.916D-917A). 8. Nicet. Steth. Par. 21. 5-6: <<Tourwv (se. f$ov,i i 686vq) 4 pbv (s.e. (80Vi)) xal( É~L, &j pe~6hqIp~v (FUOLX(V TE xai &vayxaiav petahapPavoyÉvq &.irxai~oss; 21. 10-3: a'Ahhdc xahov pbv xai 6~iov E,vhov 4 atofhloy eGxahwg yeTahappavopBvq, &S e'ieqra~, ELS xeeiav (FUULX?~~ TE xai hvayxaiav, xap qv Év 4biv xai TOU xahoü zfiv yvOo~v no~~ira~s (observem l'adverbi ~irxai~wg). Naturalment, la sensació amb els dos fruits oposats és l'arbre de la ciencia del bé i del mal, com Nicetas ha assenyalat al final del capítol anterior (20. 4-6). Un comentari i una especificació més extensos d'aquestes qüestions es retroben més avall en la mateixa obra: cf. 34. 14-9 i 35. 1-5. L'opuscle ha estat editat per J. Darrouzks al n. 81 de la col~lecció <<Sources Chrétiennesu. 9. Fins tal extrem que M. Thomson (cf. ad loc.) considera la possibilitat d'acceptar la proposta de Dain en el sentit de suprimir nÉpIpa~. 12 Faventia 1812, 1996 Carles Garriga tes que el coneixement de la prbpia natura produeix segons si s'hi esta preparat o no, explica que en els que encara són joves fi rofi oixeiov xy6epovia oh pa to^ . nqo~ Eavtfiv &v6khxe~v xai neq~onfiv n8cp~xav~~. Si pensem en la possibilitat que nqoaeveyxop~vo~ sigui un reflex de nqos Éavtip &v6khxet.v tot s'entén més bé: tal com he intentat mostrar en la traducció, el sentit de la frase és que la cibncia (o el coneixement) aplicada d'una forma no natural fa que el subjecte de la percepció es desv'ii i ja no es mogui en el sentit del coneixement sinó en el de la imaginació. Nicetas, al seu torn, ho explica d'aquesta manera: als joves 06 ovprpkqe~ tofi oixeiov ohpatos fi 6eoqb xai xamvoyo~~, zqo5 Eavtfiv &vOÉhxe~v 6vvapÉvq xai neq~ondv tov &fiÉPa~ov xai eis &nqenetg kvvoia5 xai xtvfioe~s xai bv6up.iloe~s kpfiahhe~v a6tovl1. En aquest cas, les semblances amb El jardí sirnbblic encara són més evidents. Nicetas ha substituft la xy6eyovia de Joan Damascb per la 6ewqia xai xatavoyo~~, amb la qual cosa obre el camí per considerar, com en El jardí sirnbblic, que la cibncia o el coneixement es pot girar sobre si mateixa i esdevenir, doncs, nociva fins al punt de suscitar pensaments, moviments i passions no escaients; és a dir, el moviment ali2 a la cibncia i les imaginacions de qui: es parla en El jardí sirnbblic (06% kv yvhoet &&L tfiv xivyo~v, &hh& rpavtao~co6eis kxotjoeta~). En la resta del passatge no hi ha practicament cap problema més.'El participi y~vooxopeva s'ha d'entendre amb valor concessiu, d'acord amb el sentit general de les reflexions anteriors. També aqui es poden trobar paral.lels en l'obra de Nicetas, que en el capítol 37 torna a insistir en el fet que la participació en l'arbre de la cibncia del bé i del mal esdevé, per als menys perfectes, font de l'experibncia contraria: <<Tots 68 ye &teAeotÉqoy xai &vaon jtoy neci u& 6eia xai zqos afiv taútyg yet&hyq~v &neiqoy tq~ kvavtia~ tofi xaxofi zqoEev05 yiveta~ yvhoecos xai kE a6tQv TQV 6eiov xai &ya6Qv ait~Qv>> (Par. 37.5-8). Encara hi ha un altre passatge del capítol 21 d'El jardísirnbdlic que s'ha d'entendre a la llum de paraules de Nicetas. El nostre autor escriu: c<Eot~v fi rpqovyoy 6~a~qet~xfi zuyxdrvouoa tQv oÚpp~xtov E~ovtov &J[;&VTLOV tfiv rpwo~v fl tov tqonov. hg rp8ee eircetv, x~ovov En x~óvov, xqfiE~v &x neciEew5, hoyov 8% hoyov, hoy~opov kx hoy~oyofi, ti &vayxaiov naq& to pfi to~o6tov>> (p. 73,7-10). Cal suposar que aquestes parelles s'han d'entendre en el sentit que la distinció es fa entre el temps oportú i l'inoportú, l'acció correcta i la incorrecta, etc. Nicetas, per la seva banda, ho explica així: ccnoiov oh kteeóv konv oütws bv fipiv, Gixyv rputofi, nae8xov 61& petahfiqeo~ tfiv yvQo~v TOC xahofi te xai TOC xaxofi, &S fi ai'o6qoy; A2 a6tijg yhe X&VTOV fi yvQoi~ VOL t13v xahQv TE xai 06 xahOv yiveta~. Goneq yhq 68qyys xai ~8x0~5 aütq pe tip yvQo~v 8~6aoxe~, &nahotqto~ xai t~ax8tytos, e6w6ia~ xai 6vow6ia~, n~xeofi xai yhvx805, hevxofi te xai ykhavo~, Paqútytos xai xovrpotyto~, oüto xai fi6ovíís xai 668vy5>> (Par. 22. 16-24). Adonem-nos que aqui l'agent que distingeix no és la rpqovyoy, sinó la diofhloy, la sensació. Aparentment, la discrephcia és evident: de fet, perb, Nicetas afegeix precisament que cal usar la sensació amb precaució, ja que dóna ocasió de conbixer el mal en allb que sembla bo (Par. 22. 24-7); és a dir, un procediment 10. Jo. D.$ o. 176 (M. 94.917A). 11. NICET Steth. Par. 15. 15-8. La cibncia del bé i del mal en El jardísimbblic Faventia 1812, 1996 13 anAleg al que la rpgovyay exerceix sobre la yvQo~s en El jardí~irnbblic'~. En efecte, poc més avall, el nostre autor defineix la yvQoy, la aorpia i la rpgovqats d'aquesta manera: ccA~arpÉgetv 66 6oxsi yvQa~s xai oorpia cpgovfiaeos 4 pBv yhg yvQo~s a6zQv TQV ngaypatov ~OTL nei~a, 4 66 aorpia ó nsgi a6ta th ngáypata ngorpegopevos hoyos, fi 6B rpgovyay ct6zoü toü voü Eott ZELS Cinta~atos, 4 voü 68vctpy sis 6vÉeyet.a~ ngomüaa hntaimos>> (p. 75, 10-3). Aquí, doncs, la yvQoy, com a simple nsiga tQv ngayp&t~v, no és gaire diferent de la ai'06yay de qub parla Nicetas, i l'una i l'altra tenen necessitat de quelcom que els guardi de caure en l'error. El coneixement o cibncia pot ser del bé i del mal; per tal que el perill d'error desaparegui l'autor d'El jardí simbblic ha reclamat que a la cibncia se li assoc'ii la prudbncia, la rpgovyat~. A més, suposadament la rpgovyoy és una virtut que només apareix amb el temps i és desconeguda a qui encara és &p+ytos; s'entén, doncs, que el nostre autor, com a la seva manera també Nicetas, adverteixi dels perills d'un coneixement prematur. Potser l'única diferbncia entre els dos autors a propbsit d'aquestes qüestions és que Nicetas no sembla prescriure el guiatge d'una autoritat sinó que confia l'obtenció d'un Ús segur de la cibncia a la subjecció de tot pensament a l'obedibncia del Crist (Par. 7.6-9; 36. 1-5). El nostre autor, en canvi, propugna, a més, una ascesi externa a través dels consells, els judicis i el guiatge d'un mestre13. Si aquesta diferent posició és significativa és difícil de dir; en qualsevol cas, és Nicetas qui s'allunya més de les opinions generals14. D'altra banda, tot i que em sembla segur que l'autor d'El jardí simbblic coneix l'opuscle de Nicetas15, la discrephcia és tan poc emfasitzada que no es pot pensar seriosament en una polbmica. Perb si, després de tot, fos cert que hi ha algun tipus de polbrnica, aquest mateix fet demostraria que aquesta part d'El Jardí simbblic depbn, en un cert sentit, de Nicetas, l'opuscle del qual proporcionaria una confirmació indiscutible de la interpretació que he proposat. 12. Naturalment, i sobretot en aquesta obra, rp~ovqoy no només significa ((intel.ligtncia, reflexió, sinó, molt principalment, la virtut cardinal que coneixem amb el nom de apm&ncia)>. 13. Cf. p. 83, 2-3: aToüto 66 (s.e. acomplir la voluntat de Déu) ovypohfj xai x~ioel xai 66qyic( anou6aiwv &v~Q(?)v x@oayive~av~; p. 83,7-8: aaveu TOC 6~6aaxovto~ xazo~6w+Xjval dry~ixavov)). 14. Sobre les arriscades opinions de Nicetas a propbsit de la possessió de la citncia per part de les autoritats, cf. el seu opuscle Sobre la jerarquia, cap. 36-40 en l'edició citada i la nota de J. Darrouzts a la p. 341. 15. M. Thomson (cit.) situa l'obra al s. XI (cf. p. 8-10), a l'&poca, doncs, de Nicetas. Perb aquesta datació ha estat discutida: cf. C. CUPANE ((11 motivo del castell0 nella narrativa tardo-bizantina)) JOB 27 (1978) 229-267, que s'inclina, seguint un suggeriment de H. Hunger, pel s. XIV (p. 257, n. 117); el seu argument és, sembla, que la ascarsa simpatia della produzione letteraria bizantina nei confronti dell'allegoria intesa come habitus mentalen faria molt improbable una obra com El jardí simbblic abans de la penetració del Roman de la rose i altres obres a1,legbriques occidentals en la cultura bizantina. Perb cal recordar que El jardí simbblic no és exactament una obra al.legbrica: li falta un personatge que expliqui el seu itinerari i les seves visions (que si que apareix en el Roman de la rose o en el poema de Meliteniotes, que es considera inspirat pel poema franc&). En qualsevol cas, perb, El jardísimbblic és posterior -poc o molta Nicetas.