Ressenyes

160 Faventia 1911. 1997 Ressenyes de Roma al s. v-IV aC, i tot i el seu interbs, difereix notablement de la línia de la resta d'articles. Finalment, Michael Tarpin (Fronti2res naturelles et frontibres culturelles dans les Alpes du nord), ens mostra en el darrer article el paper dels Alps com a frontera en bpoca antiga, una frontera permeable, tot i ser considerada pels romans com a infranquejable, i una frontera més cultural que no pas física. Els Alps, com en general la major part de les Brees muntanyenques, constitueixen una veritable placa giratbria de les influbncies culturals mediterrinies i centreuropees. L'estudi de les fonts antigues reflecteix l'interbs de Roma per obrir i dominar aquests territoris, a la vegada que les dificultats per administrar-10. L'estudi arqueolbgic demostra com les entitats polítiques i culturals que l'ocupen des de la protohistbria sovint estan distribui'des a banda i banda dels seus vessants, unides per vies que travessen els colls més elevats -tancats durant bona part de l'any-, en una disposició aparentment il.lbgica, perb que respon a les seva prbpia forma d'ocupació del territori. Roma hauri de transformar les pautes tenitorials d'aquests pobles alpins per dominar-los, dividint arbitririament les implies entitats culturals que s'havien anat configurant al voltant d'un paisatge comú, d'un medi muntanyenc adaptat a les seves formes de producció. De fet, segons Tarpin, fins al Baix Imperi els Alps no seran prbpiament ocupats per Roma, sinó tan sols controlats des dels seus límits externs.' Com a valoració final, i tot i la lbgica disparitat i desigualtat entre els diversos treballs, cal valorar l'interbs d'una publicació que s'enfronta a un tema complex i poc estudiat, perb especialment significatiu, en posar de relleu l'interks que uns territoris aparentment tan rudes i coactius generaren en les diverses societats d'bpoca antiga. De fet, de tots aquests articles se'n desprbn una idea comuna. Les irees muntanyenques foren també en bpoca antiga zones sotmeses a explotació, ocupades efectivament, que donaren lloc a realitats socials, culturals i histbriques diverses, perb amb alguns paral.lelismes (importincia de l'economia ramadera, paper de la transhum?tncia, escassa urbanització, pemivbncies de ritus i cultes arca'itzants, etc.). Si bé no tots els articles d'aquesta obra assoleixen el mateix nivell, el resultat final del col.loqui ens permet, uns anys després, valorar aquesta trobada com un pas important en els estudis sobre el paisatge al món antic, en posar en evidbncia la complernentarietat dels diversos territoris ocupats en bpoca antiga (com també els boscos, aiguamolls, etc.), i la necessitat d'un tipus d'estudi que no deixi fora aquestes bees sovint considerades marginals. La muntanya no és una zona residual, sinó un territori complementari, i, com a tal, necessari i productiu per a les societats d'bpoca antiga. Oriol Olesti i Vila Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Cibncies de 1'Antiguitat i de 1'Edat Mitjana TUSA MASSARO, Laura Sintassi del greco antico e tradizione grarnrnaticale I Palermo: Editrice Epos, 1993. 249 p. La professora Laura T. Massaro presenti a nom relatiu, el nom, els casos, l'adjectiu, les finals de 1993 la primera part de la seva tasca concordances, el verb, la diatesi, el temps, el destinada a l'estudi de la sintaxi grega antiga. mode i els adjectius verbals. Es veuri comAquesta primera fase del projecte inclou l'espletada properament per un segon volum deditudi sinthctic per capítols de l'article, el procat a les parts invariables i al període oracional. Ressenyes Faventia 1911, 1997 161 Ja en el prefaci l'autora ens adverteix que (derivat del dativus dandi et invidendi), o el seu treball té sobretot una finalitat didicsi del que es tracta és d'un datiu agent tica. La veritat és que la meta és ben acon- (dativus auctoris), etc. Perb de la interreseguida, ja que a cada capítol se'ns explica lació entre els mots i dels mecanismes que l'etimologia de tots els termes sintictics fan, per exemple, que una oració sigui o no emprats, que provenen de la tradició grasigui gramaticalment correcta, no hi tromatical, tant en grec com en llatí. bam res. Val a dir que el grec antic es& forDe fet, l'obra és molt útil en aquest sentit mat per un conjunt incomplet i fragmentari per estudiar la sintaxi de manera tradiciode textos, i és un conjunt relativament tannal i no hi falten els diferents plantejaments cat. Pel que fa al corpus d'oracions que --quan hi sónque la gramitica tradiciotenim, hem d'idear un esquema sintictic nal presenta. (No debades el títol és Sintassi que ens permeti encabir-hi totes aquestes del greco antico e tradizione grammaticaoracions que tenim. Si més endavant s'amle). Perb el que trobam a faltar són idees plia el corpus de qui: disposam caldra veure fresques, noves. L'obra ens dóna una bona si l'esquema que tenim continua essent visió i amplia del que han estat els pilars correcte i vilid, o si l'hem de modificar. fonamentals de la sintaxi de llengües de Per a la sintaxi llatina comptam amb el tipus flexiu, entre les quals s'ubica el grec; recent treball del professor Harm Pinkster, ara bé, actualment hi ha noves perspectiSintaxis y semántica del latin, que obre un ves que potser encara no són tradició, perb camí. És molt difícil estudiar una llengua que s'han de tenir en compte. Un any abans com el llatí o com el grec purament amb que aquest, el 1992, veié la llum la Nueva els instruments que s'usen per a una de les sintaxis del griego antiguo, de Francisco llengües modernes, perb com a mínim R. Adrados, que no apareix a la bibliograpodem aprofitar-nos de totes les eines fia de la Sintassi, de Massaro. Tot i que la que ens ajudin a fer una anilisi sintictica Nueva sintaxis del professor Adrados té -que és la finalitat de tots els estudis una estructuració interna de títols semblants sintictics: la seva aplicació concretacom als de la professora Massaro, és a dir, un ha fet Pinkster. A l'obra de Laura T. Masrepartiment tradicional, conté també obsersaro no només manquen plantejaments de vacions novedoses i alguns termes pretipus generativista (Chomsky ni tan sols apasos de la lingüística moderna. Aquesta reix citat a la bibliografia; a més, s'ha de dir Sintassi de la ressenya de la qual ens OCUque el generativisme incorpora i revalora pam recorda molt la sintaxi de J. Lasso de teories sinthctiques de la gramLtica de Portla Vega (dels 60!). Royal, del s. XVII), sinó ja estructuralistes No podem obviar una nova concepció, (la idea tan important de la interrelació dels encara que trenqui els esquemes previs, si elements) i funcionalistes (l'aplicació del aquesta ens ajuda a l'hora d'interpretar un principi donat per L. Sullivan, <<forn follows text i, per tant, analitzar-10 sinticticament. function,,). Les categories i les funcions gramaticals Amb tota aquesta apologia del que no canviaran, per6 sí que va canviant el manca i no del que hi ha, no voldríem per valor i la disposició d'aquestes que al llarg res que semblhs que la Sintassi que comendel temps se'ls atorga. El que li manca a tam no és un llibre útil. És un bon resum l'obra de Massaro és la praxi, és a dir, el del que representa la tradició gramatical lector en haver acabat de llegir l'obra no en sintaxi, perb fa la sensació que al final se sent amb capacitat per analitzar un text de cada capítol hi roman una pagina en millor del que ho hauria fet abans de lleblanc, reservada als últims plantejaments gir-la; sí que tindri una gran ajuda i un bon sinthctics apareguts i a l'status quaestiocompendi al qual acudir a l'hora de precinis. Ben cert és que no podem estudiar sar si un datiu, per exemple, és d'interks directament les modernes teories lingiiís- 162 Faventia 1911, 1997 Ressenyes tiques -en aquest cas pel que fa a la sinpunt de vista de la gramkica tradicional. I taxisense tenir la base de les antigues, a l'hora d'analitzar una frase, ho continuaperb tampoc no podem aturar-nos en rem fent com sempre. aquestes Últimes. Com a conclusió meva i que també volAntdnia Soler i Nicolau dria que tragués qui llegís aixb, és un llibre Universitat Autbnoma de Barcelona molt adequat per fer-se una síntesi dels prinDepartament de Cibncies de 1'Antiguitat cipals corrents i teories de la sintaxi des del i de 1'Edat Mitjana HOMER La Ilíada Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné Barcelona: Edicions de La Magrana, col~lecció &'Esparver Clissic>> núm. 19, 1996. 533 p. L'esperada traducció en prosa de la Ilíada acaba de veure la llum, obra del Prof. Joan Alberich. Diem <<esperada>> perqub en catali, fins ara, les dues úniques traduccions de la gran epopeia homkrica eren fetes en vers, en pulcres hexhmetres catalans, i degudes l'una a Manuel Balasch (1972) i l'altra a Miquel Peix (1978). També comptem amb una traducció parcial (<<quinze rapsbdiew) en hexametres, publicada pbstumament (1975), de Josep M. Llovera. Són aquestes unes versions que reprodueixen fidelment el ritme de l'original grec, ritme que fou nostrat a la mbtrica catalana de forma indiscutiblement magistral per Carles Riba. A banda d'aquests molt meritoris assaigs, 1'Única noticia que teníem d'una versió en prosa de la Ilíada fa referbncia al Dr. Lluís Segali -per altra part traductor canbnic dels poemes hombrics al castellii data del 1930, any en qub publica una traducció, forqa més acurada que la seva castellana, del cant I (primícia de tot el projecte que tenia embastat) en el Butlletí de la Reial Acadkmia de les Bones Lletres de Barcelona (cf. C. Garriga, <<La Ilíada catalana de L. Segala,,, ítaca 2, 1986, p. 189-196). Un bombardeig el juliol de 1938 destruí la seva casa a la pla~a d'urquinaona i posa fi a la vida de l'insigne he1,lenista. Han hagut de transcórrer, doncs, dos terqos de segle fins que s'ha pogut omplir aquest buit. S'ha dit, i no a tort, que una traducció en prosa sol ésser companya de generacions d'estudiants, eina de consulta continuada, un estri sempre hgil i cbmode; mentre que la traducció en vers aspira a constituir <<un monument veí de la poesia,,. La prosa sbbria d' Alberich reprodueix, perb, amb bon encert l'elevació de to de l'original per tal com es tracta d'un poema heroic; fins i tot els celebbrrims epítets són traslladats servant el mixim de fidelitat i procurant seguir el joc del llenguatge hombric: c<Diomedes, famós per la llanqa, els lleva la vida i l'alb, i els arrabassa les armes il.lustres>> (XI 333-334), <<Altíssim Zeus, gloriós, negrenúvol.. . >> (I1 412). El parell d'exemples addu'its posen de manifest la intenció principal del traductor: trobar un equilibri que malda per incorporar de forma objectiva la gran varietat de registres presents en les diferents escenes i que alhora s'esforqa per apropar-nos el poema mitjanqant troballes expressives que ens el fan més proper, més actual i més nostre. A cada generació, doncs, li pertoca el seu Homer. Als indiscutibles punts a favor del torsimany caldra fer-ne valer un altre, encara que prou conegut: en aquesta Ilíada tenim un paradigma en l'aplicació dels principis de transcripció de l'onom8stica del grec al