Una traducció primerenca de Safo per Carles Riba (II)

Faventia 1911. 1997 109-119 Una traducció primerenca de Safo per Carles Riba (II)* Ramon Tomé i Teixidó I.B. Lluis de Peguera. Manresa Data de recepció: 11/6/1996 Abstract A catalan translation of some of the sapphic fragments and epigrams by the poet and humanist Carles Riba datable from his youth. De la lectura dels poemes de Safo, ultra les referbncies dins l'obra crítica ribianal, en són testimoni dos poemes justament coneguts: un precoq sonet adreqat a Pepita Vila amb el títol de eDamise1-la falaguera>>2 i el poema 32 del Llibre primer de les Estances3 que recreen tots dos la famosa oda sifica transmesa per l'opuscle del pseudo-Longí De la sublimitat (cap. X; frag. 3 1 Lobel-Page). Estretament liigada a la versió de Safo que ens ateny, s'hi compta una traducció de les Anacredntiques. I és que durant els estudis de grec del jove Riba a la universitat no deixa de ser versemblant que una de les lectures de curs fos l'estudi i * La primera part d'aquest treball ha estat publicada dins les Actes del XIC? Simposi &Estudis Cldssics (Andorra-La Seu, 20-23 d'octubre de 1993), Andorra 1996, p. 5,671-676. 1. Aquests llocs ja han estat referits i comentats en la primera part d'aquest estudi. Són els següents: *Exili de Ferran Soldevilan, després publicat a Escolis i altres articles (1921) [= Obres completes 11. Critica 1, Barcelona 1985, p. 611; Resum de literatura grega (Barcelona 1937, p. 21); <<Prefaci,, al llibre de poemes de Rosa Leveroni Epigrames i cancons, Barcelona 1938 ( 2%diciÓ, amb el títol Presencia i record, Barcelona 1952) i recollit a . . .Més els poemes (1957) [= Obres completes IIi. Crítica 2, Barcelona 1986, p. 2401. També hi ha al.lusions a Safo en la conferkncia c<Arquíioc o la poesia sóc jo,, (1933) [ed. J. Cornudella, dins les Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona 1986, p. 2171. Són lieus les refertncies al nom de la poetessa contingudes en <ú.u vida nua, poemes de Lluís Valeri,, (1921) publicat després a Els Marges (1927) [= Obres completes 11. Critica 1, cit., p. 2571; cf. igualment el prefaci a la strie de gravats Dotze natures mortes (1957) [= <<Esbós d'una carta a un pintor,,, dins Polítics i intel.lectuals i altres assaigs, Obres completes Iü. Crítica 2, cit., p. 4261. Assenyalem en fi, les citacions de Safo en una carta a Pepita Vila del 18-7-1911 [= C. Riba, Papers de joventut, Barcelona 1987, p. 1441 i en dues lletres a Paulina Crusat del 15-4-54 i del 20-6-53 [= C.J. Guardiola (ed.), Cartes de Carles Riba Ei, Barcelona 1993, núm. 553 i 580, p. 59 i 1141. 2. RIBA, C. <<Damisel.la falagueraa, Papers de joventut, cit. n. 1, p. 34. 3. RIBA, C. Obres completes I. Poesia, Barcelona (1984), p. 84. Cf. MIRALLES, C. <<Riba sobre els grecs,, dins Actes del I1 Simposi Carles Riba, Barcelona (1995), p. 21 i n. 45. 110 Faventia 1911, 1997 Ramon Tomé i Teixidó traducció de certs poemes anacrebntics, sobretot havent-hi el precedent de l'opuscle vuitcentista del Dr. Rubió i Lluc4: les Anacreontea no és un text difícil i, encara, Riba no fou deixeble directe del mestre Segali, sinó del Dr. Banqué, no molt competent, segons sembla, en llengua i literatura gregues5. Que el Dr. Banqué es posés a llegir algunes Anacredntiques -a més a més dels Himnes homdrics, naturalmentno sembla pas massa desencertat: acomplia així un deure d'estimació pel seu predecessor. La traducció de les Anacredntiques seria, per tant, el testimoni de les primeres provatures de traduccions d'autors grecs que realitzi Carles Riba6. L'any 1914, en iniciar els seus estudis de doctorat en lletres7, seria el tom de Safo. Perb ambdós textos, les Anacredntiques i Safo, no sortiren mai del calaix. D'altra banda, aquestes traduccions deixen traspuar certes influisncies de la manera peculiar amb quis el Dr. Banqué havia traslladat algunes expressions dels Himnes homdricsx8. D'aquestes iuvenilia serveixi d'exemple la famosa oda a la cigala (Anacr. XXXV)9: Que benaurada-et-tenim, cigala, quan dalt del cimeral dels arbres abeurada de una mica de rou, cantes com un rei! Teves són totes les coses que mires dins dels camps i teves les que duen les estacions. Tu ets l'arniga dels camperols, que en res fas-dany a ningú; tu ets la honorada dels mortals, el nunci de la dol~a primavera. T'amen les Muses, t'ama el mateix Febo (qui t') ha donat ta veu sonora. La vellura no t'aclapara. Shvia, nada-dela-terra, amiga-dels-cants, I sense-malalties, sense-sang-ni-carn: gairebé ets semblant als déus. (ff. 30-31) Pel que fa a Safo, val a dir que la versió -malgrat les limitacions en qui? es movia el novell traductorprocura ser molt més fidel i més acurada que no la de les Anacredntiques. Direm, igualment, que intenta ésser una traducció forga completa, car dóna fins i tot la versió d'algunes variants de lectura. El text segueix, a grans trets, l'ordre de la numeració dels fragments dels Poetae lyrici Graeci, de Theodor Bergk, per6 no és aquest el que Riba tingué al davantlO. 4. RUBI~ y LLUCH, A. (1879). Estudio critico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica en la literatura antigua y moderna (Tesis doctoral leída el 9 de noviembre en la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad de Madrid), Barcelona. 5. Vegeu WDINA, J. (1989). Carles Riba I. Barcelona, p. 169, n. 19. 6. Vegeu MEDINA, J.-MOLAS, J. <Carles Riba i els clhssics: les primeres traduccions,, dins Actes del Simposi Carles Riba, cit. n. 1, p. 146 i MEDINA, J. Carles Riba (1892-1959) I, cit. n. 5, p. 21. 7. Vegeu MANENT, A. Carles Riba. Barcelona (1963), p. 16 (21987 p. 11) i MEDINA, .T. Carles Riba (1893-1959) I, cit. n. 5, p. 32-33. 8. Les seves traduccions foren publicades a 1'Anuari de la Universitat de Barcelona dels cursos 19081909 i 1909-1910. 9. Els originals es conserven a 1'Arxiu Nacional de Catalunya, el text de la traducció (que conté un nombre considerable de variants i alternatives) ocupa cinquanta-cinc fulls i al darrer d'aquests es llegeix la nota <<finit a Barna. 22. octbre. 1913,. 10. No es troben en la monumental edició de Bergk (Leipzig 41884, reimpr. 1914), per exemple, els frag. 50-51, que veieren la Hum el 1902 editats per Schubart. Aixb no obstant, a la biblioteca Carles Riba, conservada a 1'Institut d'Estudis Catalans, hi ha les edicions següents: Lyriques Grecs (Orphée, Anacréon, Sappho.. .) traduits per E. Falconnet.. ., Pm's 1842 (la seva interpretació del text grec degué ser prou útil al jove Riba); FRACCAROLI, G. (1904). Antologia della Melica Greca. Tori; Una traducció primerenca de Safo per Carles Riba (11) Faventia 1911, 1997 111 El text de la traducció comprbn tres parts: odes, epitalamis i epigrames". El manuscrit (M) consta de trenta-tres quartilles escrites de forma apaisada, en tinta xinesa i amb lletra forsa clara (de forma semblant en les ~nacredntiques)'~. Algun cop hi ha retocs i alternatives a la traducció afegits, presumiblement, anys després (M2), segons denoten els canvis d'estil en la calsligrafia. Durant aquesta revisió foren rebutjats alguns mots de la versió primigbnia (M'~), tal com explicitem en l'apartat de variants a la fi del text13. I Odes 1 (1 Lobel-Page) vull 11 1 Dea del vaire trone, immortal Afrodita, filla de Zeus trenadora d'astucies, jo t'implor, no afatiguis, O venerable, el meu cor amb enutjos i malcontentaments. 2 Mes vina aquí, si és que alguna vegada, oint de lluny el meu clam l'exorares, i vingueres jaquint la daurada casa del teu pare, [2] 3 després de junyir el carro. Bells i igils ocells I et duien per damunt la terra negra, batent les espesses ales en el llur camí des del cel a través de l'espai. 4 Totseguit arribaren; i tu, O benaurada, sornrient-me del teu rostre irnmortal, demanaves, qub patia novament, perqub novament et cridava, 5 i qub era el que més desitjava per mi en el meu cor enfurit: qui vols que la Persuasió meni altra vegada a tu prbs d'amor? qui és cruel amb tu, Sapfo? [3] 6 Si ara et defuig, aviat te recercarh, si ara no I accepta presents, aviat te'n donari, si ara no t'ama, aviat t'amari encara que ella no vulgui. 7 Vina doncs també avui, allibera'm de les greus inquietuts, duu a compliment el que el meu cor té daler que sigui dut a compliment; i tu mateixa combat amb mi. HILLER, E.-CRUSIUS, 0. (1907). Anthologia lyrica sive lyricorum Graecorum veterum praeter Pindarum reliquiae potiores. Leipzig; BUCHHOLZ, E.-SITZLER, J. (51909). Anthologie aus den Lyrikern der Griechen. Leipzig-Berlín; REINACH, Th.-PUECH, A. (1937). Alcée. Sappho. París. 11. Tot mantenint l'ordenació dels poemes del manuscrit, entre parkntesis adjuntem la numeració dels fragments segons les edicions més a 1'6s: LOBEL, E.-PAGE, D.L. (1955). Poetarum Lesbiorum Fragmenta. Oxford; PAGE, D.L. (1962). Poetae Melici Graeci. Oxford; VOIGT, E.V. (1971). Sappho et Alcaeus. Amsterdam, que segueix la mateixa numeració que LOBEL-PAGE. Quant als tres epigrames de I'Antologia Palatina, clarament espuris, cf. PAGE, D.L. (1981). Further Greek Epigrams. Oxford, p. 127-128 i 181-186. 12. Es conserva a 1'Arxiu Nacional de Catalunya en una carpeta sota el títol: olímpiques de Píndarper revisar-sense data,. Encuriosits per veure els esborranys, en obrir-la ens vkrem adonar que era la traducció de Safo. 13. L'acarament del grec amb la versió ribiana deixa veure en aquestes alternatives, tret d'algun cas, un intent per una major literalitat i exactitud respecte a l'original. Només, per& hem substitu'it el text quan decididament va rebutjar la primera versió. 1 1 afatiguis MI: domis M2 1 5 cruel amb tu M1: que't fa tort M2 1 7 combat amb mi M': sigues la meva al.liada M211 112 Faventia 1911, 1997 Ramon Tom6 i Teixidó [4] (altres lliqons). 1 Dea d'ánim vaire.. . 2 . . . oint el meu gran clam.. . 3 . . . i eres duta suaument per tos lleugers ocells, qui batien espessament les ales a mig aire I en el llur camí des del cel a la negra terra. 5 . . . enfurit; de qui vaig a saber que et duu debades a amarla? qui és.. . 6 . . . aviat t'amarh, i com tu voldries (ser amada). 7 . . . combat sempre amb mi. 2 (31 L.P.) 1 Em sembla igual als déus aquell home qui s'assbu davant de tu i t'escolta de la vora, com dolpment parles [5] 2 i rius amablement; la qual cosa m'esbalaeix el cor dins el pit, car totseguit que et miro, la veu tota se me'n va. 3 I la llengua se'm paralitza, i un foc subtil em corre per sota la pell, i no veig rbs amb els ulls, i hi ha un brunziment dins les meves oides. 4 I la suor em raja, i tota soc prbsa de tremolor, i devinc mbs phllida que I'herba, i tota semblo que estigui a punt de morir.. . [6] (altres lli~ons) 1 . . . i't veu i't sent com dolqament.. . 2 . . . car totseguit que et miro, Atthis, la veu.. . 4 més pállida que les cendres.. . 3 (34 L.P.) Els astres a l'entom de la lluna bella amaguen la llur clara semblan~a, totseguit que perfectament arrodonida ella il.lurnina tota la terra.. . argéntea.. . 4 (2 L.P.) [7] . . . una aigua gerda murmura entre les branques de les pomeres, i amb I'agitar-se de les fulles m'entra la shn. 5 (35+2,13-14 L.P.) . . . bé et tinguin Cipros i Pafos o bé Panormos.. . vine, Ciprina, als nostres convits, per buidar suaument dins les copes d'or un nbctar mesclat. 6 (33 L.P.) [8] O Afrodita coronada d'or, si jo fós sortada amb I aquesta ventura.. . 7 (32 L.P.) . . . les Muses m'han fet honorable donant-me els presents llurs.. . 8 (160 L.P.) . . . ara vaig a cantar bellament aquelles coses qui són jocundes a les meves companyes.. . 9 (26,2-4 L.P.) . . . els que millor he servit, són els qui més em fereixen.. . 4 m'entra MI: s'esmuny dins de mi M2 11 5 vine M2: vina MIr I convits M2: banqu M1' I nhctar @: -6MI1 Una traducció primerenca de Safo per Carles Riba (E) Faventia 1911, 1997 113 10 (41 L.P.) [9] Per vosaltres, belles, el meu pensament és immutable.. . 11 (37 L.P.) . . . el meu llagrimejar: els vents i les inquietuts s'emportin el qui blasma.. . 12 (39 L.P.) . . . cobría els seus peus un cal~at de moltes colors, bell treball Lidi.. . 13 (129 L.P.) [10] . . . tu em tens.. . en oblit.. . o n'arnes un altre més I que a mi. 14 (Adesp. 953 PMG) Digues, O Musa del trone d'or, aquell himne que cantava jocundament l'illustre anci2 de la rica terra de Teos, la de belles dbnes. 15 (158 L.P.) Quan s'agita l'ira dins del pit, cal vigilar la llengua baladrera. 16 (137b L.P., Alc. 384 L.P.) [l 11 Si tenies desig de bones i belles coses, si la teva I llengua no meditava quelcom de mal, la vergonya no cobriria tos ulls i parlaries rectament. (Resposta dels versos d'dlceu: Pura Sapfo cabell de violetes, somriure de mel, vull parlar perb la vergonya me'n priva.) 17 (147 L.P.) Jo dic que en l'avenir encara algú es recordar2 de nosaltres.. . 18 (49,l L.P.) Jo'm vaig enamorar de tu, Atthis, en altre temps. 19 (49,2 L.P.) [12] Em sembles una noia menuda i sense gracia. 20 (Inc. auct. 5 L.P.) Per6 no't vantis així per un anell. 21 (51 L.P.) No sé pas a on corro: tinc dos pensaments (contraris). 22 (136 L.P.) El rossinyol de veu amable, nunci de la primavera. 15 agita M': escampa M2 11 16 i belles M': o honestes M2 I meditava M1: remenava M2 II 114 Faventia 1911.1997 Ramon Tom6 i Teixidó 23 (130 L.P.) [13] L'amor em contorba novament, afeblidor dels I membres, dols i amarg, monstre invencible. 24 (1 3 1 L.P.) Atthis, la meva sollicitut se t'ha fet odiosa, i voles envers Andrbmeda. 25 (47 L.P.) L'amor torna a agitar la meva ment, com el vent de la muntanya qui s'abat damunt de les alzines. 26 (1 18 L.P.) Au, doncs, lira divina, esdevina sonora! 27 (Adesp. 976 PMG) [14] Ja es són colgades la lluna i les Plbiades, la nit ja esta a mitant, l'hora ja és passada: i jo soc al llit tota sola. 28 (154 L.P.) La lluna brillava en el seu plb quan elles s'estaven al voltant de l'ara. 29 (Inc. auct. 16 L.P.) [15] Les dbnes Creteses dan~aven cadenciosament al voltant del graciós altar, sense apenes percudir la ten I dra flor de l'herba amb els llurs peus delicats. 30 (133 L.P.) Andrhmeda té una bella resposta. 31 (133,2 L.P.) Psapfo, per qu8 Afrodita donadora de felicitat.. .? 32 (128 L.P.) Veniu, doncs, Gracies venustes, i vosaltres, Muses de bella cabellera.. . 33 (140a L.P.+168 L.P.) 1161 Es mort el tendre Adonis, O Citera, qub I faríem? Colpegeu-vos, donzelles, i esquinceu-vos les túniques.. . Ai Adonis! 34 (53 L.P.) Veniu, castes Gracies bragos de rosa, filles de Zeus. 23 dolq i amarg M1: agredolq M2 1 30 resposta Mi: recompensa M211 Una traducci6 primerenca de Safo per Carles Riba (11) Faventia 1911, 1997 115 35 (55 L.P.) Quan jeuras morta, no hi hauri memoria de tu ni en el present ni en l'avenir; car tu no culls les roses de la Pieria; sino que davallaris sense gloria a les morades de Plutó i hi vagaras entremig de les ombres obscures. 36 (56 L.P.) 1171 Ni crec que en cap temps hagi de veure la llum del sol una sola donzella tant plena de seny com aquesta. 37 (57 L.P.) Cbm encanta el teu cor una rústega qui ni té traCa per dur el rbcec sobre'ls talons? 38 (125 L.P.) No soc rancuniosa, sino que tinc un him tranquil. 39 (121 L.P.) [18] Sigues un amic per mi, i cerca una amada més jove; car jo no goso a maridar-me sent tant vella. 40 (82 L.P.) Mnasikida és més formosa que la tendra Gyrinnos. 41 (91 L.P.) No és possible, O dilecta, que hi hagi úna més desplaent que tu. 42 (8 1 L.P.) [19] Circunda, O Dika, els teus amables rulls amb corones de branques d'anet cullides per tes dolces mans; car les flors afegeixen una nova gracia a la primavera: la gent fugen dels (fronts) que no esth coronats. 43 (148 L.P.) La riquesa sense la virtut és un hoste perillós. 44 (58,2526 L.P.) Jo amo una vida opulent, per6 l'amor del sol no'm priva pas de fer coses brillants i honestes. 45 (132 L.P.) [20] Tinc una filla, la beutat de la qual és parangonada a les flors daurades; per ella no se me'n dóna rks de tota la Lidia ni de l'amable (Lesbos). . . 35 davallaras M1: volaris M2 I ombres M1: morts M2 11 38 tranquil M1: inghuu M2 11 39 cerca MI: pr2n M2 11 44 del sol M1: dels plaers de la vida present M2 11 45 filla M1 amb interrogant: amiga M2 amb interrogant I Lesbos amb interrogant II 116 Faventia 1911, 1997 Ramon Tom6 i Teixidó 46 (155 L.P.) Saludeu de part meva la filla de Poliinax. 47 (102 L.P.) Dolqa mare, jo no puc més teixir la tela, domada com em té la terrible Afrodita amb la passió d'aquest jovencell. 48 (Test. 207 V.) [21] Morir és un mal; els déus mateixos ho han cregut aixís: altrament moririen. 49 (150 L.P.) No és de llei que el dol habiti la casa dels poetes: (el dol) no'ns escau. so (94 L.P.) Jo voldria, sense engany, que fos morta aquella qui em jaquí llagrimejant molt, i així parlava: Ai de mi, que dura és la nostra sort, Sapfo: no és I pas de bon grat que jo et jaqueixo. I jo li responia: Fés camí alegrement i recorda't de mi. Tu sabs bé com t'estimavem. I si no, jo vull retreure? tot all6 que has oblidat, tantes belles coses que nosaltres, i tu no menys, gaudíem, quan a casa meva ornaves ta cabellera amb moltes corones de violetes i roses dolces; i envoltaves ta delicada gorja amb moltes garlandes fetes de tota mena de flors, i untaves ta jovenqana carn amb profusió de preciosos onguents derramats. I recolzant-te sobre un llit, tenies per tot ton desig de regalat menjar.. . S1 (96 L.P.) [23] (Ara) ella habita entre'ls Sardis llunyans, tenint amb frequbncia el pensament aquí i en la vida que hi vivia un altre temps, quan et tenia igual que una dea de gran anomenada i s'alegrava sobretot amb el teu cant. I ara brilla entre les dbnes Lídies, com totduna que és el sol colgat (brilla) la lluna de rbsids dits dominant els demés astres, i la seva claror se porta igual per damunt la mar salada i els prats florits, mentres s'espargeix la blanca rosada [24] i floreixen les roses i els deli I cats antruscs i els brots del melilotus. I ella erra incessantment pensant en la gentil Atthis, mentres sa tendra ment és opresa d'anyoran~a i el seu cor de pena. I ens crida acerbament que vinguem a ella; i (el seu clam) no és desoit, car la nit de phllida fac; en ressona, través de la mar qui's mou entre nosaltres. 46 la filla M2: el fill M1 11 48 Arist. Rhet. 2,13986 (cf. Lyriques Grecs, p. 136) 11 50 tota M1: cent M2 II 51 rbsids dits M1: dits rosats M2 I ment M2: amiga M1' II Una traducció primerenca de Safo per Carles Riba (U) Faventia 1911, 1997 117 I1 Epitalamis 52 (141 L.P.) [25] Aleshores, quan fou mesclada la cratera d'ambrosía, Hermes prengué una geneta per buidar el vi als déus. Els quals tots tenien les copes i libaven, fent vots per la completa felicitat de l'espbs. 53 (1 11 L.P.) Aixequeu el portal, Himeneu, [26] aixequeu-10 ben amunt, arquitectes Himeneu, que ve l'espbs semblant a Ares, Himeneu, molt més alt que un home alt, Himeneu. 54 (106 L.P.) Superior, com el cantor Lesbi ho és als d'altres terres. 55 (1 17 L.P.) [27] Vésper, el més bell.. . de tots els astres. 56 (104a L.P.) Vésper, tu retornes totes les coses que la brillant aurora havia escampades: retornes I'ovella, retornes la cabra, retornes l'infant a la mare. 57 (105a L.P.) [28] Tal com la poma qui vermelleja tota sola dalt de tot de la branca més alta: els qui feien la cullita l'han oblidada; oblidada? no és que I no han pogut abastar-la. 58 (105c L.P.) Tal com el jacinte que en la muntanya els pastors afollen amb els peus; la flor purpdrea va per terra.. . 59 (109 L.P.) Ho otorgarem, fa el pare. 60 (1 10a L.P.) [29] El porter té uns peus llargs de set origies*, i unes sandalies fetes de cinc pells de bbu; dbu saba I ters hi han treballat. *cada origia fa uns vuit o nou pams. 57 la [poma] M2: una MIr 11 60 (la) maridarem M2 II