El peix sagrat

Faventia 1911, 1997 7-16 El peix sagrat Sebastián Martínez IES Can Vilumara Josep Tarradellas, 153.08901 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Spain Data de recepció: 11/1/1996 Abstract Ancient writers on natural history, poets and scholars paid attention to the homeric expression iegov ix%v (Iliad XVII 407), to which some attributed a special meaning and others referred to a concrete fish; but these speculations didn't take into account the homeric context. Al setzS: cant de la Ilíada es narren les gestes i la mort de PBtrocle, heroi que sortí a defensar els aqueus en lloc del seu amic Aquil.les i, ultrapassant les consignes del Pelida, occi Sedon, ambB fins a les portes de Troia i mori a les mans d'Hkctor. En un cert moment de les seves gestes, trobem un símil que s'aplica a una violenta escena, en la qual l'arnic d'Aquibles occi Tkstor, traient-10 d'una llangada del carro des del qual combatia: hs BZE TLS TOS nÉtg9 &JGL X~OP~~ZL X~~~~EVOS ~EQOV ixfiv B JGOVZOLO ~Yúhjeat;~ hivw xai ~VOXL xaAn@. Com quan un home, assegut en una roca sobresortint, un peix sagrat treu fora del mar amb el lli i el lluent bronze. (Ilíada XVi 406-408) Tenim, doncs, una comparació de Patrocle, qui d'una llan~ada fa fora del carro un enemic, amb un pescador que treu del mar un peix sagrat amb un ham. Per6 quin és aquest peix sagrat? Un escoli ens forneix unes quantes dades1: 1. Escoli a XVI 407 b (Erbse, IV, p. 252-253); dos altres escolis aporten més informació, la qual reservem de moment: 407 c: kebv ixMv. firol pÉyav Iiocre~60vos .Tj TOV averov 61a tb pfi nenzoxÉva~ bno xgflolv tfiv &no t0v ixMov rgocpfiv Bni r0v @(i)ov, pqr~ ye xaza ro anavtov 6t' &vayxqv hlp00. Peix sagrat: O bé gran o de Posidó; o el sacre per no ser usual en temps dels herois l'alimentacib a base de peix, no tant, perd., per la necessitat provocada per la fam, atesa la seva escassetat. ranuy ua vw~rpw s? imarnBas u7 .soa iue11ade so13es sajueu!m esne3 ap enb 'aa!jsaq ae3gaIeur !qn luns mnbunu e!nb 'sa3s!d sow~d ass!p!A selun3as $sa eurlssya3 :(€SI XI .iuu is!^) IM~ :uapIo3al la aqm~ .(nen IV~vip ?!33nponu!) !xI-!!!I .d '8261 'a8puqm3-sarpuo? 'hlq!? @3!sse13 qao? 'snropolydLi~ .snyinl103 .uv!ddo ISI-PI 'd 'sarpuo? .says!d yaar9Jo kussolf) v '(~~61) ~osdrvo~~ .M A~JXV,~ '33 .lua!pe eIq -uras 'q~ad 'sana,p de3 fsmpuap! slualam le~rusod wg,s pnb lad '~nZauo3sap x!ad un s? sv!yiuo,7 .Z .iurBusuo3 la nlu.18~~ noqx wauawouv uvnb u103 'iuiua~!qu uaq ! ar3os /u lur -auas ua puls '(sarilu,p la suoBas sr(rl]q3!~y la 1 sunSp,p narud la suoBas prpn la wo3) qad ap lar3 -U03 ~nd!] un U Ou as-lulraJa~ ,JVJ~TJS xlad, nlp :~u.~Bus x!ad 'A0h3Ifl3h)? A01 A~IIOA~Y hnog h0a3? 5~ 'hDazg3 ?DX hOl3hX) A01 ~0a310hl0~ I)YYX) 'ANJXIYYX)X ho1 39 ?O 'h0'(ll[~0l[ h01 hlDDX(?Q3QOY)? 53~1% a31CZ,?@DX 'hi?&! h083? 3Xka?'3 50~3d0a3h 50+@X? 50913 I1 ?li:! XPO 119 .AI?#! A0a3? :P LOP :Eslluad ey !y ou xyande uo s3011 s~e anb laj lad s~.wpy.wd sqour ryual elqwas SV!~JUU,I :~gqlspy,p ixai la luasard qour ?I (3 186 wn.z~vw!uv uyAallos aa) eauorano ap 3relnId .ly%as 101 nupqsa'p urasod -ord sua anb la sa @sord UO,~ 'y103sa,l ap g~3eurro~uy eqIe,I pad '1gqlsyv erap anb Ia 'luaurIeraij aqaqe8 'xyaladar qsey1o3saCl anb 'e~Iilugap ua 'waaorduro3 '(EE q 0~9 XI .urluv 'JS~H) uadonap sia slvurluv sppqurv .iv3 'snlp~ad ?u s~od vq lq ou 'lo3rv~ un vq lq uo 'anb vuaw vx~aivw VI ap v.~u?p~3 -ulo~ vun v vlqurassv,s pxlv 's/v~8vs soqad uauaurouv sla 1 uaxla&awqns as sa8uod -sa,p s.iopv3sad sla 'lvXuas ~sanbv AlnAas luad .sa~ajvy lq ou 'sv!q~m un vq lq uo vllv iqxre nyp q~8qsa'l anb qqap ap 'qrad f~ylqls~ ua lolarqos opquaurn8.w eaas e1 quaureuoj 'sloray slap opoiuawy@,I ap suo!~qyrug sal ap e~red sa uo '(38 POP) w3!yq?lday e1 lwpro3a.1 101 'oleld nluaursa'p s?w v .(alqyural 'ie.~%ssuo:, 'iuanbarjuy 'w.18) sal -a13uo:, suoge3qdu11 saun p8up ier%es anb o (gqaa la o epero,I LZ~u~~~u,~) lar3 -u03 ua yad un rn8rs lefies xyad la anb :spq~q~ssod sanp eiow 's3uop 'go3sa,q .slo.iaq slap sdwaj ua iv~nldv3 v.ia ou anb lajlad IVA~VS s? anb nlp 'as-juv~na joj 'plvld 'vpuvq vnas vl rad .alqlwaj s? anb uamp sa.iqv saur 'su~~vw sn?p SID ~v~8vsuo~ o iuanba.@l 1 uv~3 ftolp~ 'p4aqla anb saqv vpvro,l s? anb uanlp 'p~ad 'sa.illv .S~VA~VS soxzad uauaurouv sia 1 uaqa8.iaurqns as sa8uodsa'p snopv3sad sla 'lvXuas lsanbv Allvas juad .v~ajdv3 V~VJV OU 'sIz!~~zII!,~ lsln S? u0 'anb v3lldxa spw -rw sla aIqog lap a~qlll ?nou IU 'l~jp~spv anb uf 'SE~~IZII!,~ s? anb uanlp sun :/v.i8vs xlad El veix samat Faventia 1911. 1997 9 oi 6b nheiotol tov &v6iav ieeov eivat xai hiyeo6at vopi<ouutv. 6nov y&e &v6ias 6q36fl, 6q~iov 06% kotlv, &Ah& 6a~~oOvte5 phv oi onoyyo6q~a~ xataxohvppeot, 6ag~oOvtes 6b tixtovotv oi ix6ljes tjone~ Eyyvtjv &ovhia~ IXOYZES. 4 8 aitia 6uohoy~oto~, ETTE q3eljyet ta 6q~ia tov dtvdiav 6s oOv Ehicpavtes, dthext~vova 68 hiovtes, ei< Iott qpeia ~onmv &&'~QWV, i; ytyvhoxel xai naearpvhcittet ovvetos Ov xai pvq~ovtxo~ 6 ix%g. La majoria, en canvi, considera que l'anthias és sagrat i així l'anomenen, ja que on apareix l'anthias, no hi ha feres i, per tant, elspescadors &esponges se submergeixen amb tranquil4ttat i els peixos s'aparellen amb tranquilJitat, com si tinguessin un aval &immunitat. Es difcil dir-ne la raó, si és que les feres fugen de I'anthias, com fan els elefants davant del porc o els lleons davant del gall, o si existeixen senyals dels indrets sense feres, senyals que aquest peix, intel4igent i memoriós, reconeix i vigila. L'argumentació del queronenc és molt semblant a la d'Aristbti1, perb la completa amb causes per justificar la identificació de l'anthias com a peix sagrat: no hi ha depredadors on és l'anthias, perqui: els fa fugir o perqui: sap trobar els llocs. Tanmateix, Plutarc (98 1 DE) encara ha aportat més opinions sobre la identitat del peix sagrat: nohhoi 68 tov Ihhona, ondLv10~ yae dot1 xai 06 @~LOS 6hQvat. (paívetal 66 neci IIap'pvhiav nohhaxy. &v oh note hapoot, otecpavo0vta~ pbv a6toi, ozerpavo0ot 6b t&s dhia6as, x~otq 6b xai natciyq xatan?&ovta~ a6toGs dno6Éxovtat xai tty6otv. Molts altres, tanmateix, /'apliquen a I'esturió, ja que és rar i no faci1 de capturar; apareix, perd, sovint a les costes de Pamfília. Aixi que si llavors el capturen, els pescadors es coronen i adornen les seves barques i, en tornar a port, els reben i honoren amb aplaudiments i festes. Aixi doncs, atesos els coneixements etnogrlfics i biolbgics, un parer esds és que el peix sagrat, és l'esturib: com que és poc abundant (de la infreqiibncia del peix sagrat, en parla també l'escoli), la seva captura provoca grans celebracions. Una mica abans, perb, Plutarc (981 D) havia aportat encara més dades: to 66 to0 hv6iov 6avpaothtatov tottv, 6v "Opqeo~ "ls~ov ix6Gv' e'ieqxe xaitot piyav ttvb~ oi'ovtal zov ieeov XC(~&~EQ 6otoOv ~EQOY to pÉya, xai ttjv Enthq~$iav, peyahqv vooov oljoav, tegav xaho0otv~ EVLOL 8b XOL~~S tov Brpetov xai iee~pivov. El comportament de l'anthias, que Homer anomena ((peix sagratu, és el més admirable. De fet, alguns creuen que ((sagrat)) vol dir ccgranw, de la mateixa manera que s'anomena ((sacre)) un os gran i <<sacra)) l'epil&psia, que és um gran malaltia. Alguns altres, perd, l'entenen en general com ((sant)) i ((consagrats. En aquestes línies es pregunta Plutarc qui: vol dir '~EQOY, <<sagrat>>, tot recordant les dues alternatives aportades per altres i en bona manera reflectides pels escolis vist peixos plans, ja que mai no n'hi ha on apareixen animals malfaents, raó per la qual els bussadors els anomenen ~sagratsw. ELIA, C1. (Hist. anim. VIii 28) dóna una versió molt semblant a la de Plutarc, perb més concisa. 10 Faventia 1911. 1997 Sebastiáa Martínez abans esmentats; d'una banda, pot tenir el sentit de <<gran>> (com l'epilbpsia, la malaltia <<sagrada>> per la seva gravetat, o com 1'0s sacre); d'una altra, manté el seu significat propi d'acpetov xai ieewpÉvov <<sant i consagrab. Aquest passatge de Plutarc pot ser una bona il.lustraci6 de l'interbs filolbgic que, com era natural, desperti Homer, si més no, des de l'bpoca hei.lenistica; qüestions interpretatives, edicions, estudis m~nogr~cs foren algunes de les vessants d'aquesta dedicació a Homer. Perb tomem al text del queronenc. A més de plantejar el problema sense resoldre'l, Plutarc ens forneix una citació molt interessant: 'Egatou6Évq~ 66 tov xgiruorpgvv Eotnev Ggopiqv xg6ue~ov kd 6cpg6atv kgov ixiNv hÉye~v. Perb Eratdstenes sembla referir-se a l'orada: O el corredor, auri sobre les celles, peix sagrat. Plutarc esmenta un poeta anomenat Eratbstenes, recordant un vers que fa servir l'expressió hombrica, vers del qual es pot deduir que el peix sagrat és l'orada4. Eratbstenes de Cirene, entre altres temes, s'interessi per la geografia de les obres d'Homer; així doncs, ens trobem davant d'un tipus de figura literiria prbpia de l'bpoca hel.lenística: el poeta filbleg que fa servir els seus coneixements sobre altres obres a la seva producció. Del text d'Eratbstenes es conserven encara dos versos més (fr. 12 Powell; apud Ateneu, 284 D): 'Aygqs poigav khemov Ezt t,hovtas io6hovs fi6 yeve~iittv zgiyhqv 4 xegxdrSa nixhqv 4 8gopiqv XQ~UELOY kd 6rpgi)utv kgov ixMv Com a lot de la pesca deixaren, vius encara, els iuloi o el barbut moll o la negrosa kíchle o el corredor, auri sobre les celles, peix sagrat. L'expressió qüestionada ocupa, de la mateixa manera que en Homer, els dos últims peus de l'hexhetre; s'ha de dir, doncs, que recorda inequívocament Homer. També Cal.límac (fr. 378 Pfeiffer) refereix el terme a l'orada i s'ha de remarcar que l'expressió és molt propera a Eratbstenes (recordem que tots dos van néixer a Cirene i que coincidiren a Alexandria cap a l'any 246, data en la qual, mentre Cal.límac componia la Cabellera de Berenice, el seu paisi, cridat per Ptolemeu 111 Evbrgetes, arribi a la capital per fer-se ckec de la Biblioteca): 0, sobretot, l'auri sobre les celles, peix sagrat, o els serrans i tots els altres que duu l'immens fons del mar. 4. No podem dubtar que Eratbstenes al.ludeix a l'orada, característica de la qual és la cella daurada. El peix sagrat Faventia 1911,1997 11 Una mica més vell que ambdós, Te&t (Beren. fr. 4) ja havia esmentat com a peix sagrat un altre ésser, el lefikos, que no ha estat identificat5: Tot sacrzjicant al capvespre en honor d'aquesta deessa el peix sagrat que anomenen leilkos, ja que és el més ufanós entre tota la resta. Segons Phcrates d'Archdia6 (fr. 1; apud Ateneu, 283 AC, cf. Elih, Hist. unim. XV 23) és el veiró7: nópn~hos, Bv xaMouu~v dhinhoo~ beov ix@Úv. Veiró, al qual els pescadors anomenen peix sagrat. Una criatura marina estimada i protegida pels Chbiris i Posidó. El text de Phcrates, si seguim la versió d'Ateneu, diu que a l'edat d'or un pescador anomenat Epopeu, per fam, no va poder deixar de menjar-ne i fou castigat pels déus, que enviaren un monstre man' contra la seva barca; el monstre el devorh en preskncia del seu fill. Afegeix que el veiró és fins i tot enemic del dofí. Per la seva banda, Opih de Cilícia fa servir aquesta expressió, en dos passatges diferents, per a un peix, el kállichthys, la identitat del qual ens és desconeguda8: Ev tois xai xcíhh~xhs Enhvvpo~, ieeos ix@Ús. I entre ells també hi ha el káilichthys, digne d'aquest nom, peix sagrat. (Hal. I 185) I també: r@ xai k(pflpruav ieeov ix%v (SC. xahh~xhv). Per uix6 també l'anomenen (SC. el kállichthys), peix sagrat. (Hal. V 632) El primer text d'Opih esmenta el kállichthys entre els peixos que viuen a l'alta mar; mentre que el segon passatge explica que és un bon senyal per als pescadors d'es5. Per al lelikos, cf. D'ARCY W. THOMPSON, OP. cit. a la nota 2, p. 152; podria ser un sinbnim d'anthias, si el lúkos del qual parla el metge Hicesi (apud Ateneu, 282 D) és el mateix peix. 6. Pancrates d'Arcildia fou autor d'un poema halikutic anomenat Les feines del mar (Oahaoo~a &eya) i el podem situar entre el m-n aC; cf. STOESSL, F. apankrates 3~, RE 18,3, col. 612-614; MARIWEZ, S. (1992). Las Haliéuticasfragmentarias. Universitat de Barcelona, (tesi en microfitxes), p. 102-107 (textos) i p. 258-260 (sobre l'autor i la seva obra). 7. Tanmateix, la Suda (s. v. keov i~fiv) explica que ano és pas el Mllichthys o el veiró, com diuen alguns,,. 8. El kállichthys és un peix desconegut; sobre la seva possible identitat amb l'anthias, cf. D'ARCY W. THOMPSON, OP. cit. a la nota 2, p. 98; ~~AIR, A.W., OP. cit. a la nota 2, p. lvii-lviii. 12 Faventia 1911. 1997 Sebastián Martínez ponges, ja que quan apareix, no hi ha perill de depredadors marins (és a dir, que tot i que l'ictibnim ha canviat, la idea és encara la mateixa que havia expressat Aristbtil). Ens trobem, doncs, d'una banda, amb una tradició pobtica, on els autors (Tebcrit, Cal.límac, Eratbstenes, Pbcrates i Opih) recorden Homer, quant a un lloc de difícil interpretació, i al mateix temps es barallen contra els seus antecessors sobre el sentit de l'expressió k~bv ix96v, la posició mbtrica de la qual, a més de la literalitat dels mots, és el nexe de tota la polbmica. I no oblidem tampoc que aquests poetes, almenys els més antics, eren filblegs i se n'aprofitaven per a la confecció de les seves obres; la feina de Cal.límac, fins i tot, el porta a escriure una obra en prosa, que no s'ha conservat, ií~ei pezovopctaicx~ ix68wv (Sobre el canvi dels noms dels peixos), on podia haver parlat del peix sagrat. Aquests versos constitueixen un testimoni del paper que juga Homer durant l'helslenisme: Homer, i sobretot 1'Homer difícil, va ser un dels principals centres d'atenció dels poetes. D'altra banda, tenim una tradició naturalista que s'inicia en Aristbtil i que reapareix a Plini, Plutarc i Claudi Elia, mitjangant obres interposades que són parafrasis, versions, resums, etc., més o menys infidels a l'estagiritg. Se'ns faria estrany pensar que Aristbtil, qui esmenta nou cops Homer al llarg de la Histbria dels animal~'~, no el recordés, bo i que sense esmentar-10, quan parla del peix sagrat. Tampoc no fóra difícil que la presbncia del tema del peix sagrat entre els poetes provingués del mateix Aristbtil, potser mitjangant l'estudi Sobre el canvi dels noms dels peixos de Cal.límac del qual abans parlavern. Ara voldríem comentar dos exemples de polbmica sobre els animals en els poetes més antics per completar el panorama d'aquestes relacions entre naturalistes, filblegs i poetes. Hi hagué una disputa al voltant de la sigma inicial de la paraula hombrica axQn;&~", ctxotsw (Odissea V 66); les dades que en tenim són: Cal-límac (fr. 418 Pfeiffer12; apud escoli a Tebcrit, I 136) diu que, com que canten com si fessin burla, s'anomenen així i que (apud Elia, Hist. anim. XV 28) n'hi ha dos: un sempre mut (anomenat axQq) i un altre que sempre canta (&~ianwq); Alexandre de Mindos13 declara que no s'ha de treure la sigma, perqub canta (i afegim nosaltres, no és mut, xwrpos) i que, a més a més, s'erren els qui escriuen sense sigma aquest mot. Elia (Hist. anim. XV 28) diu que Aristbtil defensa la supressió de la sigma (la qual cosa no sembla veritable, si es té en compte el text de l'estagirita: cf. Hist. anim. 592 b 11 9. Com a exemple d'aquestes obres intermkdies esmentarem un compendi zoolbgic en prosa, escrit entre els anys 30 aC i 80 dC, al qual atribueix J. RICHMOND (Chapters on Greekjsh-lore, Wiesbaden, 1973, p. 24) nombroses coincidkncies entre Plutarc i Elia (com ara en les dades sobre el peix sagrat, cf. supra nota 3). 10. Cf. Lou~s, P. (1975). La découverte de la vie. Aristote. Pm's, p. 40. En contra de la <<inspiració>> homkrica d'Aristbti1 s'expressa, equivocadament ens sembla, J. VARA DONADO al seu prbleg a la Historia de 10s animales. Madrid: 1990, p. 27-29. 11. Otus scops L.; cf. D'ARCY W. THOMPSON (1936). A Glossary on Greek Birds. Londres, p. 262-264; i POLLARD, J. (1977). Birds in Greek life and myth. Londres, p. 54. Quant a la polbmica sobre el nom de l'animal, cf. WELLMANN, M. <<Pamphilos~, Hermes 51 (1916), p. 2-3. 12. En la seva obra lexicogrlfica sobre les aus, el títol de la qual era HEQ~ 6~vÉov; els fragments d'aquesta obra foren editats per Pfeiffer amb els números 414-428. 13. M. WELLMANN (aAlexander von Myndosu, Hermes 26 [1891], p. 550) fa dels passatges d'Alexandre els fragments 12 i 13 del seu tractat sobre els animals (Iieei c4wv). El peix sagrat Faventia 1911, 1997 13 i 13, i 617 b 31) i que són capturats mitjanqant un ball divertit, d'on ve el mot ~~~XTELV, <<burlar-se>>. El filbsof Espeusip (segons Ateneu, 391 D) anomena xOW aquesta au. Aquí, doncs, ens trobem amb una controvbrsia al voltant d'una lectura hombrica, que sembla néixer amb Aristbtil, o almenys aixb és el que creu Elii, i s'estén entre filblegs i naturalistes. Ens fa l'efecte que la polbrnica referida a les banyes de la cérvola fou molt agra; també en ella s'entrecreuen les tradicions naturalistes i filolbgiques: Aristbtil (Hist. anim. 538 b 18) anota que no en tenen14. Elii (Hist. anim. VI1 39) manifesta que en tenen i per demostrar-ho fa servir com a testimonis poetes <<clissics>> (dos cops Sbfocles, dos cops Euripides, i sengles vegades Píndar i Anacreont) i defensa negokooq~, <<banyuda#, la lectura d'Aristbfanes de Bizanci per al text d'aquest Últim poeta15, enfront d'altres que volen llegir kgoÉooq~, <<amable>>. Mitjan~ant un escoli a Píndar (01. Ei 52 a; Drachmann, I, p. 120), sabem que el defensor d'aquesta variant és Zenbdot. Per la seva banda, Pblelux (Onomhstic V 76) desmenteix els poetes i remarca que Homer tenia raó, esmentant hprp' Bharpov xegaov, <<al voltant d'un banyut cérvol,> (la qual cosa no és certament significativa: que el mascle en tingui no vol dir que la femella no). En aquesta línia trobem també l'escoli a Ilíada XV 271 (Erbse, IV, p. 70) que diu que només els mascles tenen banyes i que i Píndar s'equivoca (zi O~V TO '~guoon~~wv &harpov 8?íh&iav aEovta' nag& IIivbagog;). En aquest cas, sembla que tenim una controvbrsia nascuda a I'imbit de la Biblioteca d'Alexandria: Zenbdot, que en fou el primer director, corregí el text de Pindar d'acord amb el que se sabia per Aristbtil (o altres fonts); un seu successor, Aristbfanes de Bizanci, tomi les banyes a la cérvola, ja que no podia ser un error del tebi, si altres poetes també ho deien. Elii, Pbl.lux i els escoliastes hi van prendre posició, tot tenint en compte els treballs de Zenbdot i Aristbfanes de Bizanci, i fent servir els testimonis dels poetes. En aquest context, el que no podem determinar és la transcendbncia de dues expressions de Cal.limac: a 1'Himne a Artemis escriu negawv 6' hnehdrpxe~o ~guoog, <<i iiui'a l'or de les banyes,, (v. 102), sobre les quatre cérvoles que la deessa capturi (una altra, perb, fugi i un dia la capturari Hbracles) i junyi al seu ~E~OELS 6x05, <<tir banyut,, (v. 113). ¿És l'inici de la discussió, és part d'una polbmica amb Zenbdot o és pura coincidbncia? No ho sabríem dir, per6 sembla sospitós que en aquest article ens trobem tan sovint amb aquest autor. Potser hi ha una subtil al.lusi6 al passatge de Píndar (01.111 52), on es refereix a la cinquena cérvola i a la seva captura per Hbracles. Hem recorregut tres discussions al voltant dels animals (sobre la identitat del peix sagrat, la sigma dels on63te~ i les banyes de la cérvola) per un camí que ens ha descobert unes quantes dades sobre la relació entre la filologia alexandrina, els poetes (com a testimonis i com a querellants) i els naturalistes. Ara, tanmateix, volem tomar al nostre tema principal i preguntar-nos quin sentit té l'expressió <<peix sagrab. En primer iioc, constatem que a l'antiguitat hi havia peixos 14. També PLINI, Hist. nat. VI11 15. Les dades sobre aquest tema procedeixen de M. WELLMANN, art. cit. a la nota 11, p. 20-22. 15. Fr. 408 Page. 14 Faventia 1911, 1997 Sebastián Martínez sagrats16. D'una banda, trobem certes restriccions o prohibicions de pescar-10s i menjar-se'ls: així, ja s'ha dit més amunt que Plató (República 404 BC) observa molt encertadament que els herois de la Ilíada no s'alimenten de peix. Una prohibició de menjar-ne (expressament entre tots els animals) és atribui'da a Pithgores per Dibgenes Laerci (ViII 34; fr. C3 DK de l'escola pitag6rica): t6v ~XMOV pq &ICZE&~L i5m~ keoi (<<no prendre entre els peixos els que són sagrats>>). Pausinias (III21,5) recorda que hom té por de pescar al Uac de Posidó, prop d'~gies o ~u~eas a Lach~a, ja que diuen que qui ho faci es transformarh en rap; i a Fares d'Acaia (VII 22,4) hi ha una font sagrada, els peixos de la qual són consagrats a Hermes i no es pesquen. Plutarc (De soll. anim. 983 EF) afegeix encara altres casos d'abstinbncia: kv 6b AÉxte~ to65 EEQE~S ZOO ~OOEL~G~VOS 066bv Evahov to nagaxav ko6iovta~, tgiyhav 6b to65 kv 'Eheuatv~ Clljata~ ae~opÉvou~ be, xai 245 "Hga~ kv 'AQYEL tfiv Zgs~ctv &xexopÉvqv kxi t~pq toc <@ou. tov y&g 6ahdrttlov hayoov, 65 km~v &dghxq bavaa~po~, xt~ivova~v ai tgiyha~ pah~ata xai xatavahioxoua~. Ja coneixeu que a Leptis els sacerdots de Posidó no mengen en absolut cap producte del mar, que els iniciats a Eleusis respecten el moll i que la sacerdotessa d'Hera a Argos s'absté d'aquest animal com aprova de reconeixement, ja que sobretot els molls maten i anorreen la llebre de mar, que és mortgero per a I'home. D'altra banda, es fan servir peixos com a víctimes de sacrificis17 en honor d9Hkcate i de Posidó o com a ofrenes (per exemple, Ant. Pal. VI 105 a hemis). Els peixos serveixen per predir el futur a Lícia (Plini, Hist. nat. XXXI 22; Plutarc, De soll. anim. 976 C; i Elih, Hist. anim. VIII S), per6 sembla que no pas entre els grecs. I finalment, recordem el paper que juguen els peixos en cultes de pobles ve'ins. Xenofont (Anabasi I 4, 10) esmenta els peixos del riu Calos de Síria considerats com a déus i Higi (Fab. 197) recorda que els siris tenen peixos i coloms com a déus. Els sacerdots egipcis s'abstenen dels peixos (Herbdot, II 37). Elih (Hist. anim. X 19 i X 46; i Climent, Protr. I1 39,5) recorda els peixos sagrats (kgoir~) d'Egipte: a Siena el cpaygog, a Elefantina el pa~htqg, a Oxirrinc el peix que porta aquest nom18 (nascut de les ferides d'osiris); i també que n'hi ha a Hierhpolis de Síria (XII 2: ~XNES ~ioiv i~goi). No oblidarem els Volcanalia dels romans, on el pater familias llan~ava peixets vius al foc. Tenim, en resum, que hi ha peixos sagrats entre els pobles propers als grecs i que l'abstinbncia de menjar-ne es troba estesa entre els grecs a diferents llocs i per a diferents peixos. Per6 vol dir Homer alguna cosa particular amb tegó~~~? L'adjectiu no hi té, segons sembla, cap significat diferent de l'habitual, per6 si unes connotacions molt 16. Sobre religió i peixos com a víctimes, com a auguris, etc., cf. KELLER, 0. (1913). Die antike Tierwelt, iI, Leipzig, p. 341 i s. 17. Cf. KELLER, O. OP. cit. a la nota 16, p. 348; i BURKERT, W. (1977). Griechische Religion. Stuttgart, p. 101. 18. Els dos primers no han estat identificats; el peix oxininc pertany ai gbnere Mormyrus amb tres especies ai Nil; tots tres són esmentats a la ilista de peixos nilbtics d'Ateneu (312 AB). 19. Sobre L~65, cf. GALLAVOTII, C. <<Ii valore de hierós in Omero e in miceneo>>, AC1 32 (1963). 409-428; BURKERT, W. OP. cit. a la nota 17, p. 402-403. El peix sagrat Faventia 1911, 1997 15 significatives: no ens hauria de portar a les especulacions hel.lenístiques, sinó a les prohibicions de pescar i menjar all6 que és protegit pels déus, justament com expliquen no pocs dels textos que acabem d'esmentar; i en aquest cas, si aix6 és veritablement així, el símil té no només un valor concret i literal (la il.lustració de la mort de Tbstor per Pitrocle), sinó també, i sobretot, un de general, que el lliga a tot el relat del cant setzb de la Ilíada: la cega &TV bbl-lica de l'amic d'Aquil.les que el fa incomplir per excés l'ordre de repel.lir els troians, que el fa ignorar les seves pr6pies limitacions i pretendre conquerir la sagrada (també ella és leefi) Ilió. A la insensatesa del fill de Meneci al.ludeix Homer alguna vegada: "MG q&to htoaóp~vo~ ~Cya vfino~s. 17] ydl~ Epehhev oi aeta 6&vatÓv te xaxov xai xi@a httCa6at. Així digué el neci, tot suplicant amb fervor, ja que anava a suplicar per a ell mateix una mala mort i la dissort. (Ilíada XVI 46-47) Aixb diu el poeta sense reticbncies, quan l'heroi demana a Aquileles permís per ajudar els altres aqueus. I si fa no fa, trobem una cosa semblant quan arriba el moment culminant de la Patroclia: xai pÉy' hdra&q V~~JGLOS. ei 6i Enos IIqhq'idt6ao rpirlatev, fi f av 6nÉxrpuye xij~a xaxjv pChavos 6avdrtoto. I molt enfollit estava el neci; mes si hagués respectat la paraula del Pelida, hagués defugit el trist destí de la negra mort. (XVI 685-687) Per6 la ignorincia de Patrocle sobresurt més encara, per comparació i contrast, davant la saviesa bM.lica d'kax Telamoni: el fortíssim salamini, empaitat, esgotat, ferit, es retira: yvQ 6' A'ias xath hpov hpirpova, éiyqokv te, Eeya BE~v, i5 n&yxv ydrxqs kni pfi6ea ~E~QE ZE~S d~&P@epÉqs, T~heaat 6b po6heto vixqv. Al fons del seu irreprotxable cor, ~iax s'adond (i s'estremí) de les obres dels déus, car fiustrava del tot els seus plans de combat Zeus, qui trona dalt del cel, i volia la victdria per als troians. (XVI 119-121) Així doncs, sembla que els hel.lenístics s'erraven en buscar a ~E~OS un signlficat diferent (<<gran>> o <<infreqüent>>) del de <<sagrat>> o la referbncia específica a un peix concret (anthias, orada, veiró, k.úllichthys, esturió, lefikos). Es van deixar portar pel detall, tot oblidant el conjunt: el mot (enfront de qualssevol altres epítets hombrics per als peixos: golut, enorme, perillós ...) implica una prohibició divina;