Notes breus (flora) : Noves localitats d' Hookeria lucens (Hedw.) Sm. al Montseny : New records of Hookeria lucens (Hedw.) Sm. from the Montseny (NE Spain)

apareix també a les Bètiques i esporàdicament a les muntanyes del nord d’Àfrica (Mateo, 1990). Fins ara tenia el límit oriental de la seva àrea de distribució al Sistema Ibèric (Mateo, l. c.). La presència d’aquesta planta al Pirineu axial en modifica de manera important l’àrea de distribució coneguda i constitueix una novetat tant per a la flora pirinenca com per a la dels Països Catalans. A més de la localitat on vàrem recollir el plec, l’hem vista el mateix dia al camí de Besan al pla de Négua (Vallferrera, Pallars Sobirà, UTM 31TCH5813), a 1.500 m s. m., també sobre esquists, als replanets amb sòl incipient. La separació entre les dues localitats fa pensar que no deuen ser les úniques dins l’àrea silícia del Pirineu central, i que és esperable, per exemple, a les valls d’Àneu i a la Vall d’Aran. EMPAR CARRILLO, JORDI CARRERAS & ALBERT FERRÉ Departament de Biologia Vegetal (Botànica). Univ. de Barcelona. Diagonal, 645. E-08028 Barcelona. Noves localitats d’Hookeria lucens (Hedw.) Sm. al Montseny New records of Hookeria lucens (Hedw.) Sm. from the Montseny (NE Spain) Rebut: 03.06.98 Acceptat: 09.09.98 Hookeria lucens és una molsa pleurocàrpica, fàcil de reconèixer pel seu color verd pàl·lid, brillant i pels fil·lidis ovats, anervats, formats per cèl·lules grans, hexagonals i translúcides, disposats en un sol pla al llarg del caulidi. Viu sobre substrat àcid en talussos i roques ombrejats, de les vores dels cursos d’aigua, en zones montanes. Considerada suboceànica és molt freqüent a tota la regió atlàntica de la península Ibèrica (Casas et al., 1992). A Catalunya ha estat recol·lectada, únicament, en diversos indrets de la Vall d’Aran, en boscos de pi negre i avetoses, i al Montseny, a la part alta del barranc de Santa Fe (Vives, 1974). Malgrat que la brioflora del Montseny és força coneguda (Casas, 1986), encara resten alguns indrets poc explorats o gens, com és el cas del sot de la Bassa del Tombo i el sot Llobater, al SE de Morou. El nostre interés per visitar aquestes localitats es deu al poblament de Prunus lusitanica que s’hi desenvolupa. Volíem comprovar si amb aquesta espècie, relicta de les selves nebuloses del terciari, s’hi troba algun briòfit acompanyant, relacionat amb aquest tipus de vegetació. Les espècies de briòfits recol·lectades al sot de la Bassa del Tombo i al sot Llobater són més o menys abundants a l’estatge montà del Montseny, llevat de Hookeria lucens, considerada molt rara i en perill d’extinció al massís. Aquests sots es troben en ple domini de l’alzinar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis) i sobre un substrat granític. D’aigues escasses però permanents, tenen una orientació oest-est, fet que, tot i l’orientació sud del vessant de la muntanya, permet l’existència d’una petita obaga. El bosc caducifoli mixt que hi ha, sot avall esdevé una verneda. És en la zona de contacte entre ambdós boscos i, concretament, al sot de la Bassa del Tombo on apareix, localment abundant, Hookeria lucens, sobre roques vora de l’aigua i a la base de verns, entre 700 i 975 m, amb Plagiomnium undulatum, Rhizomnium punctatum, Mnium hornum i Riccardia chamaedryfolia. El fet de posseir abundants esporòfits indica que s’hi desenvolupa en condicions òptimes. Amb aquests briòfits hi apareixen altres plantes pròpies de climes oceànics, com ara Prunus lusitanica, abans esmentat, Hypericum pulchrum o els pteridòfits Dryopteris affinis subsp. affinis, D. affinis subsp. borreri,Polystichum setiferum, Athyrium filix-femina, Blechnum spicant i, molt escadussera, Osmunda regalis. Malgrat l’abundància de Hookeria lucens en el sot de la Bassa del Tombo hem de conservar la qualificació d’espècie rara i en perill d’extinció al Montseny. Com que és una espécie higròfila, la dessecació del rierol que flueix al fons del barranc n’originaria la desaparició. La llista que presentem a la taula 1 fa palesa la riquesa, tant d’hepàtiques com de molses, que es troben en ambients obacs i humits al sot de la Bassa del Tombo (1) i al sot Llobater (2), ambdós situats a la quadrícula UTM 31TDG52. CREU CASAS*, ROSA M. CROS*, MONTSERRAT BRUGUÉS* & CÈSAR GUTIÉRREZ** * Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona. E-08193 Bellaterra. ** Cartagena 293 bis, 4t, 1a. E-08025 Barcelona. Bibliografia ARNOLD, J. E. 1981. Notas para una revisión del género Ophrys L. (Orchidaceae) en Cataluña. Collect. Bot. (Barcelona), 12: 5-61. ARNOLD, J. E. 1996. Notas para una revisión del género Ophrys L. (Orchidaceae) en Cataluña, II. Fol. Bot. Misc., 10: 85-105. BALL, P. W.; PAWLOWSKI, W. & WALTERS, S. M. 1968. Potentilla L. In: Flora Europaea, vol. 2 (T. G. Tutin et al., ed.). Cambridge Univ. Press. p. 36-47. BAUDIÈRE, A. & SERVE, L. 1975. Las comunidades de Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn. Composición florística y relaciones con la dinámica de las formaciones superficiales. Anales Inst. Bot. Cavanilles, 32(2): 537-556. BAUDIÈRE, A. & SERVE, L. 1980. Sur la présence de Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn. dans les montagnes d’Andorre. Bull. Soc. Bot. Fr., 127, Lettres bot. (1): 71-79. BAYER, E. & LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 1991. The plants called «Gagea nevadensis» in the Iberian Peninsula. Bot. Chron., 10: 845-852. BOLÒS, O. 1973. La vegetación de la Serreta Negra de Fraga. Mem. R. Acad. Cienc. Art. Barcelona, 42(6): 269-313. BOLÒS, O.; FONT, X.; PONS, X. & VIGO, J. compil. 1995. Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans, vol. 5. IEC. Orca: Atlas Corològic, 5. Barcelona. BOLÒS, O. & MASALLES, R. M. compil. 1985-1987. Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. IEC. Orca: Atlas Corològic, 1. Barcelona. BOLÒS, O.; NUET, J. & PANAREDA, J. M. 1986. Flora vascular del Montseny. In: El patrimoni biològic del Montseny. Catàlegs de flora i fauna, 1. (J. Terradas & J. Miralles ed.). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. Barcelona. p. 41-92 BOLÒS, O. & VIGO, J. 1984-1996. Flora dels Països Catalans, vol. 1-3. Barcino. Barcelona. BOLÒS, O.; VIGO, J.; MASALLES, R. M. & NINOT, J. M. 1993. Flora manual dels Països Catalans, ed. 2. Pòrtic. Barcelona. BRAUN-BLANQUET, J. 1934. L’excursion de la SIGMA en Catalogne (Pâques 1934). Cavanillesia, 7: 153-167. CADEVALL, J. & COL. 1933. Flora de Catalunya, vol. 5. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; MASALLES, R. M.; NINOT, J. M. & VIGO, J. 1993. El poblament vegetal de les valls de Barravés i de Castanesa. I - Flora i vegetació. Acta Bot. Barcin., 42: 1-392. CASAS, C. 1986. Briòfits del Montseny. In: El patrimoni biològic del Montseny. Catàlegs de flora i fauna, 1. (J. Terradas & J. Miralles ed.). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. Barcelona. p. 31-39. CASAS, C.; BRUGUÉS, M.; CROS, R. M. & SÉRGIO, C. 1992. Cartografia de Briòfits. Península Ibèrica i les Illes Balears, Canàries, Açores i Madeira. Fasc. III: 101-150. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. CIRUJANO, S. & GARCIA MURILLO, P. 1992. El género Ruppia en la península Ibérica. Quercus, 74: 14-21. COLMEIRO, M. 1885-1889. Enumeración y revisión de las plantas de la península Hispano-Lusitana. 5 vol. Madrid. FONT, X. 1993. Estudis geobotànics sobre els prats xeròfils de l’estatge montà dels Pirineus. IEC, Arx. Sec. Ciències, 105: 1-828. GUITTONEAU, G.-G. 1972. Contribution à l’étude biosystematique du genre Erodium L’Hér. dans le bassin méditérranéen occidental. Boissiera, 20: 1-154. GUITTONEAU, G.-G.; CUETO ROMERO, M. & MATEO SANZ, G. 1991. Nouvelle interprétation de l’Erodium valentinum (Lange) Greuter & Burdet, endémique du sud-est de l’Espagne. Bull. Soc. Bot. France, 138, Lettres bot. (3): 231-238. 91 92 GEA,FLORA ET FAUNA GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. 1995. Passat i futur de l’estany d’Ivars d’Urgell. Apunts històrics i biogeogràfics. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 62: 147-154. HERMOSILLA, C. E. & SABANDO, J. 1996. Notas sobre orquídeas (II). Est. Mus. Cienc. Nat. de Alava (1995-1996), 10-11: 119-140. LAPEYROUSE, P. de 1813. Histoire abrégée des Pyrénées. Toulouse. MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1972. Flora de los montes de Prades. Collect. Bot. (Barcelona), 8: 63200. MATEO, G. 1990. Contribución al conocimiento de las especies españolas del género Hieracium L., II. Las secciones Castellanina y Alpicolina. Fontqueria, 28: 57-62. MATEO, G. & CRESPO, M. B. 1998. Manual para la determinación de la flora valenciana. Monografías de flora Montiberica, 3. Alicante-Valencia. MOLERO, J. & VIGO, J. 1981. Aportació al coneixement florístic i geobotànic de la serra d’Aubenç. Treb. Inst. Bot. Barcelona, 6: 1-82. MONTSERRAT, P. 1968. Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Caja de Ahorros de Mataró. Mataró. MUNTADAS, M. 1867. Montserrat. Su pasado, su presente y su porvenir. Historia compuesta en vista de los documentos existentes en el archivo del Monasterio. Pablo Roca. Manresa. NUET, J. & PANAREDA, J. M. 1991-1993. Flora de Montserrat. Col. Abat Oliba, ser. il., 7-9. Publ. Abadia de Montserrat. Barcelona. PAU, C. 1895. Plantas recogidas por Don Juan Benedicto, farmacéutico de Monreal. Actas Soc. Hist. Nat., 24: 13-23. PEINADO, M.; BARTOLOME, C. & MARTÍNEZ-PARRAS, J.M. 1985. Notas sobre vegetación nitrófila, I. Studia Botanica, 4: 27-33. ROUY, G. 1897. Flore de France, vol. 4. Soc. Sci. Nat. Charente Inf. Tours. SANZ, H. & NUET, J. 1995. Guia de les orquídies de Catalunya. Montblanc-Martín. Granollers. VAN DER SLUYS, M. & GONZÁLEZ, J. 1982. Orquídeas de Navarra. Dip. Foral de Navarra. Pamplona. VICENS, J. 1996. Cistus x ledon Lam., Aster lynosiris (L.) Bernh. i Senecio inaequidens L., tres plantes interessants de la flora catalana. In: Notes breus (flora). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 64: 78-79. VIDAL, J. M. & HEREU, R. 1992. Notes florístiques i corològiques de la família Orchidaceae a l’Empordà i zones adjacents (Catalunya). Fol. Bot. Misc., 8: 125-158. VILLAR, L.; SESÉ, J.A. & FERRÁNDEZ, J. V. 1998. Atlas de la flora del Pirineo Aragonés, vol. I. Huesca. VIVES, J. 1974. Additions to the moss flora of Catalonia. Collect. Bot. (Barcelona), 9: 195. TAULA I. Relació de briòfits observats al sot de la Bassa del Tombo (1) i al sot Llobater (2). List of bryophyta observed in the sot de la Bassa del Tombo (1) and in the sot Llobater (2). Molses 1Atrichum angustatum (Brid.) B. & S. 1Atrichum undulatum (Hedw.) P. Beauv. 1Brachythecium rivulare B., S. & G. 1Bryum pseudotriquetrum (Hedw.) Gaertn., Meyer & Scherb. 1Calliergonella cuspidata (Hedw.) Loeske 1Ctenidium molluscum (Hedw.) Mitt. 1Dichodontium pellucidum (Hedw.) Schimp. 1Eurhynchium praelongum (Hedw.) B., S. & G. var. stokesii (Turn.) Dix. 1Eurhynchium striatum (Hedw.) Schimp. 1Fissidens bryoides Hedw. 1Fissidens dubius P. Beauv. 1, 2 Fissidens taxifolius Hedw. 2Homomallium incurvatum (Brid.) Loeske 1Hookeria lucens (Hedw.) Sm. 1Hypnum cupressiforme Hedw. var. cupressiforme 2Hypnum cupressiforme Hedw. var. filiforme Brid 1Isothecium alopecuroides (Dubois) Isov. 2Leptodon smithii (Hedw.) Web. & Mohr 1Leucobryum juniperoideum (Brid.) C. Mÿll. 1Mnium affine Bland. 1Mnium hornum Hedw. 1, 2 Neckera complanata (Hedw.) Hÿb. 2Palustriella commutata (Hedw.) Ochyra 1, 2 Plagiomnium undulatum (Hedw.) T. Kop. 1, 2 Plagiothecium nemorale (Mitt.) Jaeg. 1Polytrichum formosum Hedw. 2Pseudoleskeella nervosa (Brid.) Nyh. 2Pterigynandrum filiforme Hedw. 2Ptychomitrium polyphyllum (Sw.) B. & S. 1Rhizomnium punctatum (Hedw.) T. Kop. 2Rhynchostegium confertum (Dicks.) B., S. & G. 1Rhynchostegium riparioides (Hedw.) Card. 1, 2 Schistidium apocarpum ( Hedw.) B., S. & G. 1Scleropodium purum (Hedw.) Limpr. 1, 2 Thamnobryum alopecurum (Hedw.) Gang. 1Thuidium tamariscinum (Hedw.) B., S. & G. 1Trichostomum brachydontium Bruch Hepàtiques 1Calypogeia fissa (L.) Raddi 1, 2 Chiloscyphus polyanthos (L.) Corda 2Conocephalum conicum (L.) Underw. 1, 2 Lejeunea cavifolia (Ehrh.) Lindb. 2Lophocolea bidentata (L.) Dum. 1, 2 Metzgeria furcata (L.) Dum. 1Pellia neesiana (Gott.) Limpr. 1, 2 Plagiochila porelloides (Torrey ex Nees) Lindenb. 2Porella arboris-vitae (With.) Grolle 1, 2 Radula complanata (L.) Dum. 1Riccardia chamedryfolia (With.) Grolle 1Scapania nemorea (L.) Grolle 93 94 GEA,FLORA ET FAUNA