Paràmetres de la dinàmica aerobiològica del pol·len d'olivera a Catalunya

97 Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 97-111. 2000 ISSN: 1133-6889 SISTEMES I PROCESSOS Paràmetres de la dinàmica aerobiològica del pol·len d’olivera a Catalunya Jordina Belmonte*, Miguel Canela** & Carlos Hinojosa** Rebut: 10.05.00 Acceptat: 16.11.00 Resum En aquest treball es fa una revisió de les dades de pol·len d’olivera a l’atmosfera, recollides a Catalunya durant els anys 1983–98, pensant en les seves aplicacions al·lergològiques i agràries. Es discuteixen la validesa d’alguns paràmetres per caracteritzar la dinàmica aerobiològica d’Olea, la possibilitat de predir el calendari de la pol·linització a partir de dades meteorològiques, i la de relacionar la producció d’oliva amb les concentracions pol·líniques. MOTS CLAU: Aerobiologia, al·lèrgia, meteorologia, mètode Cour, mètode Hirst, Olea, paràmetres de la dinàmica del pol·len, període de pol·linització principal, producció d’olives. Abstract Olea pollen aerobiological dynamics in Catalonia This paper rewiews of the Olea atmospheric pollen data from Catalonia, for the period 1983– 98, with regard to their allergological and agricultural applications. The discussion is focused on the validity of certain parameters for the characterisation of Olea aerobiological dynamics, on the prediction of the pollen calendar from meteorological data and on the relationship between olive production and pollen concentration. KEYWORDS: Aerobiology, allergy, Cour method, Hirst method, main pollen season, meteorology, Olea, olive production, pollen dynamics parameters. Resumen Parámetros de la dinámica aerobiológica del polen de olivo en Cataluña En este trabajo se presenta una revisión de los datos sobre polen de olivo en la atmósfera, recogidos en Cataluña durante los años 1983–98, pensando en sus aplicaciones alergológicas y agrarias. Se discuten la validez de algunos parámetros para caracterizar la dinámica aerobiológica de Olea, la posibilidad de predecir el calendario de la polinización a partir de datos meteorológicos, y la de relacionar la producción de aceitunas con las concentraciones polínicas. PALABRAS CLAVE: Aerobiología, alergia, meteorología, método Cour, método Hirst, Olea, parámetros de la dinámica del polen, periodo de polinización principal, producción de aceitunas. *Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona, E-08193 Bellaterra. ** Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Universitat de Barcelona, Gran Via 585, E-08007 Barcelona. 98 Introducció Olivera és el nom vulgar que es dóna en català a la varietat cultivada (var. europaea) de l’espècie Olea europaea L., que compta també amb una varietat espontània (var. sylvestris (Mill.) Lehr.) coneguda popularment amb el nom d’ullastre (Bolòs & Vigo, 1996). La planta silvestre es presenta normalment en estat arbustiu i forma part de les màquies i matollars de l’Oleo-Ceratonion. La planta cultivada és de port arbori, i assoleix notables dimensions, i és esporgada i podada periòdicament per modificar-ne la forma i adaptar-la per obtenir floracions i fructificacions importans i facilitar la recol·lecció del fruit. A Catalunya l’extensió dedicada al cultiu de l’olivera és de 102.623 ha (Generalitat de Catalunya, 1998). L’olivera és, doncs, una planta que l’home cultiva pels seus interessos, ja que se n’obtenen olives i, del processament d’aquestes, oli, ingredient d’ús habitual a la cuina mediterrània i cada cop més apreciat a d’altres cultures. Atesa la bellesa i la resistència d’aquest arbre, també s’utilitza com a planta ornamental, de manera que no n’és rara la presència en els nuclis urbans. El sol fet que l’olivera produeixi un fruit preuat ja és un motiu perquè es facin estudis per conèixer-ne i entendre’n la biologia, però hi ha un altre aspecte que també ha contribuït a l’estudi d’aquesta planta: el seu pol·len, que es dispersa a través l’aire, provoca reaccions de tipus al·lèrgic en persones sensibles. L’aerobiologia, nom que es dóna a la disciplina que estudia la concentració de pol·len a l’atmosfera i la seva variació al llarg del temps, es basa en el recompte dels pòl·lens presents en mostres que s’obtenen periòdicament de l’atmosfera mitjançant aparells dissenyats expressament, els captadors de pol·len. Té dues aplicacions principals: la mèdica, per a la prevenció i el tractament de les crisis al·lèrgiques respiratòries, i l’agrícola, per a la previsió de collites d’espècies de pol·linització anemòfila. El pol·len d’Olea és present habitualment en els espectres atmosfèrics. No es pot diferenciar morfològicament el pol·len d’olivera del d’ullastre, però podem estimar que la major part dels enregistrats correspondrà a l’olivera, atesa la major abundància d’aquesta varietat, en especial a prop de les estacions de mostratge. El resultat de l’anàlisi pol·línica d’una mostra aerobiològica s’expressa com un nombre de grans de pol·len per metre cúbic d’aire (pm-3 en endavant). Depenent del mètode de captació utilitzat aquestes concentracions pol·líniques corresponen a les mitjanes diàries, setmanals o altres, i a partir d’aquests valors es fan els càlculs corresponents a d’altres unitats de temps. Les concentracions pol·líniques són molt variables. Per un mateix tàxon varien al llarg de l’any, a causa de la fenologia, i d’una mesura a la següent per culpa de a les variacions meteorològiques. Les diferències entre tàxons són degudes al fet a que cadascun té uns nivells de producció de pol·len i uns mecanismes de dispersió particulars. Tot això justifica l’interès de definir uns paràmetres que permetin caracteritzar la dinàmica del pol·len de cada espècie i comparar dades de diversos anys o de diverses localitats. A Catalunya s’estan fent estudis aerobiològics de manera ininterrompuda d’ençà de 1983 a diverses localitats, algunes de les quals se citen en la taula 1. S’han utilitzat diversos mètodes de captació, majoritàriament el mètode Cour (1974) i el mètode Hirst (1952). Hi ha diversos estudis on es comparen resultats obtinguts amb captadors Hirst i Cour: Durand & Comtois (1989) comparen els resultats obtinguts durant un any amb dos captadors situats a l’àrea de Montreal, encara que separats alguns quilòmetres, per a diverSISTEMES I PROCESSOS 99 sos grups de tàxons; Tomás et al. (1997), els obtinguts durant dos anys amb dos captadors situats a la Universitat de Sevilla, per a 18 tàxons, i Belmonte et al. (2000) comparen els resultats obtinguts durant quatre anys amb dos captadors situats a l’estació de Bellaterra, per a quatre tàxons, entre ells Olea. La principal conclusió d’aquests estudis és que els dos mètodes donen essencialment la mateixa informació, però que la magnitud de les concentracions pol·líniques és diferent i no es pot passar d’un sistema a l’altre mitjançant un factor de conversió. Dels nostres estudis es desprèn que l’emissió del pol·len d’Olea a Catalunya està pràcticament concentrada en el període comprès entre l’1 d’abril i el 15 de juliol. El període de pol·linització té una durada d’entre un i dos mesos, segons l’any i la situació geogràfica de l’estació de mostratge. Els valors obtinguts a Catalunya per al pol·len d’olivera són molt inferiors als que s’enregistren a les regions meridionals d’Espanya, on una part majoritària del sòl és ocupada per aquest conreu i on el seu pol·len és la primera causa de les crisis al·lèrgiques respiratòries (Belmonte & Roure, 1991; Domínguez et al., 1993 i Ruiz et al., 1998), mentre que a Catalunya n’és la tercera. La dinàmica del pol·len d’olivera a d’altres regions espanyoles ha estat discutida en diverses publicacions. Entre elles, Domínguez et al. (1993) en presenten una descripció a la regió de Córdoba, i Candau et al. (1994) analitzen la correlació entre el pol·len d’olivera i gira-sol a Andalusia occidental, la direcció del vent i la superfície dedicada al conreu. FIGURA 1. Localització de les estacions aerobiològiques (en majúscules) i noms (en minúscules) de les comarques productores d’olives més properes. Aerobiological sampling stations (upper case) and names of the nearest olive producing areas (lower case). 100 Recio et al. (1996, 1997) estudien la relació entre la concentració de pol·len diària i diverses variables meteorològiques per a la regió de Málaga. Un dels incentius per a l’estudi del pol·len d’olivera ha estat la difusió dels treballs sobre la predicció de collites o produccions que se’n deriven, a partir de concentracions de pol·len obtingudes pel mètode Cour. En el treball pioner de Cour & Van Campo (1980) s’utilitza un model de regressió lineal simple per predir la producció de vi, oli, poma, castanya i alguns cereals a partir de la concentració setmanal màxima de pol·len, i Cour & Villemur (1985) segueixen el mateix mètode per al vi, l’oli i la poma. González Minero & Candau (1995) constaten la relació entre la producció de vi i la mitjana de les concentracions setmanals durant el període de pol·linització principal (PPP en endevant). Esteban et al. (1995) prediuen la producció d’oliva i avellana a partir de la mitjana de les tres concentracions setmanals màximes. Dos articles de Riera (1995a, 1995b) fan divulgació d’aquests mètodes. Més tard, Candau & González Minero (1997) i González Minero et al. (1998a) introdueixen variables meteorològiques en el model de previsió. Alguns dels paràmetres més utilitzats per caracteritzar la dinàmica del pol·len d’olivera, tant si es treballa amb concentracions diàries com setmanals, són els relatius al PPP, concretament l’inici, el final i la durada. No hi ha un mètode normalitzat per establir el PPP, i això provoca fins i tot, una certa confusió a la bibliografia. El mètode més utilitzat és el de Nilsson & Persson (1981), que prenen un període que cobreix el 90 % del pol·len recollit en un cicle anual, començant el període el dia en què se supera el 5 %, i acabant el dia en què se supera el 95 %. Alguns autors (Galán et al., 1998) citen aquest mètode, però utilitzen el 2,5 i el 97,5 % com a límits del període. Altres autors (González Minero et al., 1998a, 1998b) atribueixen el mètode de Nilsson & Persson a Pathirane (1975). Hi ha nombrosos treballs sobre la predicció de l’inici del PPP d’Olea, en la majoria TAULA 1. Estacions amb captadors de pol·len, període del qual hi ha dades disponibles, freqüència d’obtenció de concentracions de pol·len, tipus de captador utilitzat i estació meteorològica associada. Pollen sampling stations, observation period, sampling frequency, sampling method, and associated meteorological station. Estació aerobiològica Període Freqüència Captador Estació meteorològica Barcelona 1983–85/88–94 Setmanal Cour Observatori Fabra 1994–98 Diària Hirst (Lanzoni) Observatori Fabra Bellaterra 1988–97 Setmanal Cour Sabadell Aeroport 1994–98 Diària Hirst (Burkard) Sabadell Aeroport Girona 1992–95 Setmanal Cour Girona Aeroport 1996–98 Diària Hirst (Lanzoni) Girona Aeroport Manresa 1996–98 Diària Hirst (Lanzoni) Manresa La Culla Lleida 1992–95 Setmanal Cour Lleida Ctra Huesca 1996–98 Diària Hirst (Lanzoni) Lleida Ctra Huesca Tarragona 1992–95 Setmanal Cour Tarragona I. Tarraco 1996–98 Diària Hirst (Lanzoni) Tarragona I. Tarraco Roquetes 1988–97 Setmanal Cour Observatori de l’Ebre SISTEMES I PROCESSOS 101 dels casos a partir de temperatures acumulades, generalment mitjanes diàries, prenentde vegades les temperatures de tots els dies i de vegades només les superiors a 5 °C. S’han fet també diverses proves sobre el període més adequat per triar les temperatures. Frenguelli et al. (1989) comparen les previsions realitzades a partir de temperatures mitjanes, i de mitjanes de temperatures màximes durant els mesos de març, abril i maig. Fornaciari et al. (1998) proposen com a variables explicatives la temperatura mitjana acumulada durant el mes de febrer, la pluja durant el mes de maig i el total de pol·len durant el PPP. Els treballs anteriors utilitzen concentracions diàries (Hirst) per determinar l’inici del PPP. Tanmateix González Minero & Candau (1996) utilitzen concentracions obtingudes amb el mètode Cour, i calculen la temperatura mitjana acumulada (considerant només les temperatures per sobre de 5 °C) fins el dia abans del començament de la primera setmana del PPP. González Minero et al. (1998b), també amb concentracions Cour, examinen la possibilitat de predir el primer dia de la setmana inicial del PPP i la producció d’oliva a partir de temperatures acumulades de febrer i març i de precipitacions. Aquests models de previsió depenen, tanmateix, del mètode seguit per establir el PPP, i si les dates d’inici i final del període es determinen utilitzant percentils de la distribució temporal del pol·len, com en el mètode de Nilsson & Persson (1981), que és el més aplicat, el temps que faci posteriorment a l’inici del PPP influeix sobre el pol·len total, i per tant sobre la data d’inici. Aquesta contradicció ha estat assenyalada a Norris-Hill (1998), on es proposa un altre mètode, basat en valors llindar acumulats, introduït a Driessen et al. (1989). Norris-Hill (1998), per a Betula, Platanus i Quercus, i Peeters (1998), per a Fraxinus, examinen diversos models de predicció de l’inici del PPP, determinat mitjançant les variants d’aquest mètode, a partir de temperatures mitjanes acumulades. Material i mètodes Estacions A la taula 1 es relacionen les estacions aerobiològiques considerades en aquest treball, amb especificació del període de mostratge de cada una, i de quin és el mètode de captació, que determina la freqüència de mostratge. Hem associat a cada estació aerobiològica l’estació meteorològica més propera. Es pot observar que en les estacions on hi operaven captadors Cour, aquests han sigut substituïts per captadors de tipus Hirst TAULA 2. Categories i escala ordinal establertes per a les concentracions atmosfèriques de pol·len d’Olea. Categories and ordinal scale established for the Olea atmospheric pollen concentrations. Categoria Escala ordinal Concentració Nul·la 0 0 < pm-3 < 1 Baixa 1 1 < pm-3 < 20 Mitja 2 20 < pm-3 < 50 Alta 3 50 < pm-3 < 100 Molt alta 4 pm-3 > 100 102 i que a Bellaterra els dos mètodes han coexistit en el període 1994–97. La figura 1 presenta un mapa de Catalunya amb el traçat dels límits de les comarques. S’hi fan constar les estacions de mostratge aerobiològic i el nom de les comarques que, pel fet de ser productores d’oli, se citen en la taula 7 i en la part final d’aquest treball. TAULA 3. Distribució dels valors crítics de pol·len en el temps, i freqüència amb la qual es donen els diferents nivells (dades Hirst). Distribution in time of the critical pollen values, and frequency of the different levels (Hirst data). Inici del Data del Fi del Durada del Cat. 0 Cat. 1 Cat. 2 Cat. 3 Cat. 4 període crític màxim període crític període crític n<1 1>n<20 20>n<50 50>n<100 n>100 (dia/mes) (dia/mes) (dia/mes) (n dies) (n dies) (n dies) (n dies) (n dies) (n dies) Barcelona 1994 11/05 29/05 2/06 23 311 40 13 1 0 1995 9/05 18/05 1/06 24 312 47 6 0 0 1996 19/05 27/05 8/06 21 309 48 7 1 1 1997 26/04 5/05 30/05 35 305 37 14 6 3 1998 18/05 20/05 11/06 25 297 58 9 1 0 Bellaterra 1994 12/05 29/05 5/06 25 305 43 13 3 1 1995 1/05 16/05 30/05 30 312 46 7 0 0 1996 17/05 27/05 8/06 23 319 35 11 0 1 1997 28/04 28/04 30/05 33 303 40 16 6 0 1998 20/05 31/05 9/06 21 308 50 6 1 0 Girona 1996 18/05 8/06 12/06 26 317 35 12 2 0 1997 4/05 5/05 30/05 27 309 40 14 2 0 1998 13/05 23/05 10/06 29 317 37 10 1 0 Lleida 1996 23/05 29/05 17/06 26 312 29 10 7 8 1997 26/04 23/05 30/05 35 316 25 11 9 4 1998 19/05 3/06 7/06 20 307 39 7 10 2 Manresa 1996 24/05 26/05 9/06 17 336 22 8 0 0 1997 1/05 23/05 24/05 24 299 49 11 6 0 1998 20/05 1/06 11/06 23 320 32 12 1 0 Tarragona 1996 10/05 28/05 21/06 43 309 35 13 4 5 1997 26/04 6/05 30/05 35 304 33 17 7 4 1998 8/05 16/05 7/06 31 301 41 12 3 8 SISTEMES I PROCESSOS 103 Període de pol·linització principal (PPP) Establim el PPP adaptant a l’olivera l’esperit del mètode de Nilsson & Persson (1981). Per a les concentracions diàries (Hirst), considerem només el període que va de l’1 d’abril al 15 de juliol (ambdós inclosos). El motiu de limitar-nos a aquest període és que l’experiència ens ha demostrat que és el període en què s’allibera el pol·len d’olivera i així no cal esperar que l’any acabi per poder calcular els percentils que han de permetre delimitar el PPP. Creiem convenient fer aquesta aproximació si volem aplicar les nostres observacions a anys venidors i fer les prediccions de collites al més aviat possible. Un cop hem delimitat el període indicat, calculem els corresponents percentatges acumulats de pol·len d’olivera i prenem com a primer dia del PPP aquell en el qual se supera el 2,5 % i com a últim dia, aquell en què se supera el 97,5 %. Per a les dades setmanals (Cour), prenem com a inici del PPP la setmana en la qual se supera el 5 % del pol·len d’olivera de l’any, i com a final la setmana en la qual se supera el 95 %. Cal recordar que la primera setmana de l’any és aquella que conté el primer dijous. Aquestes definicions del PPP s’han contrastat calculant el quocient de la suma de les concentracions de pol·len d’olivera del PPP i les de l’any sencer. Els quocients obtinguts oscil·len entre el 90 i el 95 %. Interpolació Quan s’aplica el mètode Hirst no és estrany que alguns dies no tinguin dades pol·líniques, ja sigui perquè hagi fallat el subministrament elèctric necessari per forçar l’entrada d’aire al captador o per alguna causa lligada a la manipulació de la mostra. Això fa que de vegades faltin valors en les sèries de dades Hirst, i perdi sentit calcular percentils. Per resoldre aquesta dificultat, utilitzem dos procediments diferents, segons que les dades que manquen es trobin abans de l’inici de la pol·linització o no. Definim l’inici del període de pol·linització com el primer dia de la primera seqüència de cinc dies consecutius amb concentració diferent de zero (Lejoly-Gabriel, 1978). Si les dades que manquen es troben dins el període previ a la pol·linització, omplim amb concentracions zero; per tal d’omplir els valors que manquen que es trobin dins el període de pol·linització, interpolem linealment. Escala ordinal Una idea que ens ha semblat interessant, i que s’ha mostrat útil, en particular en comparar dades obtingudes amb captadors Hirst i Cour, és convertir les concentracions de pol·- len a una escala ordinal. Aquesta escala ha estat proposada a Belmonte et al. (2000). Les categories establertes per al pol·len d’Olea es presenten a la taula 2 i, atès que no hi ha dades contrastades sobre això, es proposen basantse en l’experiència dels autors. En aquestes categories, totalment adaptades als valors assolits per l’olivera a Catalunya, s’intenta reflectir la possibilitat que es desencadenin reaccions al·lèrgiques entre la població sensibilitzada. Basant-nos en el fet que considerem que els nivells 2, 3 i 4 (superior a 20 pm-3) són problemàtics per als al·lèrgics, anomenem període crític el que va des del primer dia en que se superen els 20 pm-3 fins l’últim dia en que se supera aquest valor, ambdós inclosos. Dades meteorològiques Entre els possibles paràmetres meteorològics, s’han triat els dos més citats a la biblio- 104 grafia esmentada en la introducció, que són la temperatura mitjana prèvia a la pol·linització (mitjana de les temperatures mitjanes diàries del període 1 de febrer a 31 de març de l’any en curs) i la precipitació acumulada prèvia a la pol·linització (suma de les precipitacions diàries del període 1 de setembre de l’any anterior a 31 de març de l’any en curs). Aquestes dades han quedat recollides en les taules 5 i 6. Dades de producció d’oliva Les dades de producció d’oliva provenen del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, que publica uns anuaris (Generalitat 1991–1999) on consten les dades de superfícies dedicades al conreu i les dades de producció total d’olivera (vegeu taula 7) per a cadascuna de les vuit comarques productores (el Tarragonès, l’Alt Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Segrià, el Baix Camp, el Baix Ebre i el Montsià). Resultats i discussió A la taula 3 es presenten, per a cada any i estació amb captador Hirst, les dates d’inici i final del període crític, així com la durada, la data de la concentració mitjana diària màxima i el nombre de dies corresponents a cadascuna de les categories de pol·len definides. Sembla útil establir un valor per a la concentració mitjana diària de pol·len d’olivera, a partir del qual comencin a donar-se les reaccions de tipus al·lèrgic en les persones susceptibles. Evidentment, estem simplificant un fenomen molt més complex, ja que el que hi ha en realitat és una proporció de persones amb reacció al·lèrgica associada a cada concentració, i aquesta proporció creix quan augmenta la concentració. Atès que no TAULA 4. Distribució dels valors crítics de pol·len en el temps, i freqüència amb la qual es donen els diferents nivells (dades Cour). Distribution in time of the critical pollen values, and frequency of the different levels (Cour data). Inici del Data del Fi del Durada del Cat. 0 Cat. 1 Cat. 2 Cat. 3 Cat. 4 període crític màxim període crític període crític n<1 1>n<20 20>n<50 50>n<100 n>100 (setmana) (setmana) (setmana) (n setmanes) (n set.) (n set.) (n set.) (n set.) (n set.) Barcelona (83-85/88-94) 19-24 20-26 20-27 0-6 39-47 2-10 0-4 0-2 0-1 Bellaterra (88-97) 18-23 18-23 20-26 0-4 40-46 4-10 0-3 0-1 0 Lleida (92-95) 20-22 21-22 23-24 3-4 39-43 7-11 0-1 0-3 0-1 Tarragona (92-95) 19-21 19-24 20-23 2-4 37-44 6-12 0-1 0-2 0-1 Roquetes (88-97) 17-22 18-22 20-25 1-6 37-45 5-10 0-4 0-2 0-3 SISTEMES I PROCESSOS 105 hi ha dades contrastades pel que fa el cas, ens basem en l’experiència pròpia i la derivada de l’intercanvi d’opinions amb els al·lergòlegs per utilitzar la concentració de 20 pm-3 com a valor llindar. Així, a les estacions catalanes amb captadors Hirst citades a la taula 1, i segons queda recollit en la taula 3, aquest nivell s’ha sobrepassat entre 6 (Barcelona, 1995) i 28 dies (Tarragona, 1997) per any. Els valors més alts es donen a Lleida, seguida de Tarragona. TAULA 5. Concentracions de pol·len (dades Hirst), dates d’inici i fi i durada del PPP, i dades meteorològiques. Pollen concentrations (Hirst data), dates of the beginning and end of the PPP and its duration, and meteorological data. Total PPP Màxim diari Inici PPP Fi PPP Durada PPP Temp. Mitjana Precipitació (pm-3) (pm-3) (dia/mes) (dia/mes) (nombre dies) 1/2-31/3 1/9-31/3 Barcelona 1994 745 76 5/05 19/06 46 11,3 465,2 1995 424 32 30/04 29/06 61 11,1 518,9 1996 769 166 10/05 23/06 45 8,7 522,8 1997 1538 271 23/04 5/06 44 13,4 530,3 1998 629 92 4/05 30/06 58 13,1 240,6 Bellaterra 1994 904 147 5/05 19/06 46 10,4 286,4 1995 490 43 17/04 26/06 71 9,1 538,7 1996 694 148 14/05 23/06 41 9,7 404,7 1997 1145 92 22/04 9/06 49 12,2 508,0 1998 594 51 6/05 30/06 56 11,5 266,6 Girona 1996 715 66 16/05 26/06 42 8,3 601,4 1997 773 67 22/04 10/06 50 10,8 492,6 1998 509 51 13/05 27/06 46 10,1 314,2 Lleida 1996 2022 185 23/05 21/06 30 9,0 273,6 1997 1754 224 26/04 30/05 35 11,0 297,9 1998 1597 272 14/05 27/06 45 10,5 204,7 Manresa 1996 366 48 21/05 20/06 31 8,2 444,9 1997 955 78 26/04 9/06 45 11,1 612,9 1998 623 67 17/05 20/06 35 10,3 189,5 Tarragona 1996 1883 349 10/05 21/06 43 10,8 362,3 1997 2339 539 26/04 5/06 41 13,0 381,3 1998 2083 306 8/05 18/06 42 12,4 335,0