L'espai dels nòmades : apunts d'una lectura geogràfica d'Ibn Khaldun

L'espai dels n6mades: Apunts d'una lectura geogrlfica d'Ibn Khaldunl Mireia Belil, M? Dolors Garcia L'obra Al-Muqaddimah2 d'Ibn Khaldun (1332-1406) té per objectiu I'explicaci6 de les causes de la formació i la disgregació dels estats. L'autor buscava una regla general que expliqués aquesta dinimica, si bé ho aplica en particular al Magreb. D'entrada, pot semblar només un tema histbric, per6 all6 que a nosaltres ens interessa no és I'explicació de la decadencia del Magreb a la Baixa Edat Mitjana, sinó I'intent d'explicació de problemes aleshores actuals (retrocés de les superfícies cultivades, declivi de la majoria de ciutats, fragmentació estatal, etc.) per part d'un contemporani que en va donar una explicació en el fons molt geogrifica: la contraposició entre dos tipus de ge'nere de vida, eina conceptual consagrada molts segles després per les aportacions de Vidal de la Blache (1845-1918) i la seva escola geogrifica. Aquests apunts procedeixen de la lectura de l'obra esmentada, i en particular dels fragments triats per nosaltres com a més ageogrifics)>3, és a dir, la part dedicada a la descripció del planisferi terrestre i les plgines destinades majoritlriament a I'anilisi de les societats n6mades; aquesta última selecció ha estat més di- ' Aquest assaig té el seu origen en un curs sobre .Pensament Geogrificn (1981-82) al Departament de Geografia. Universitat Authnoma de Barcelona. Al-Muqaddinza o Prolegomena de fet és La Introducció i el Llibre Primer d'una Hisldna Uniuc,rsal (més coneguda a I'Occident com a Histbrza dels Berbers, seguint el títol de la traducció al franc& per W.M. de Slane, en 1852-56). Vegi's, entre d'altres. I'estudi preliminar per Elias Trabulse a I'edició esmentada a la Bibliografia. :' Les pigines triades són: pp. 150-215 i 262-318. És evident que aquesta selecció té el caricter subjectiu i limitat que tota tria comporta. Així, un criteri forca diferent de selecció pot trobar-se en un llibre petit i rxcel.lent: ISAWI. CH. (ed.). AI, Arah philosphy ofHistory: Selections from the holegonwun of'lh~i Khaldun, Londres. John Murray, 1969. fícil perquP aquesta an2lisi és el leit motiu de bona part de l'obra. Cal dir que aquests fragments són la part que ha resultat més rica en idees i conceptes i la considerem l'aportació més significativa per a nosaltres d'Ibn Khaldun. La descripció del planisferi terrestre dóna una idea del coneixement relativament acurat que el món musulm2 tenia en aquell moment de l'((ecumene)) -heretat directament del món grec i en contrast amb llOccident cristi2 que coneixia sobretot les fonts llatines-, per6 no resulta una aportació original d'Ibn Khaldun, el qual es limita a reproduir les informacions d'un home de ciPncia anterior, Mohamed al Idrisi (1099-1166). Com a punt de referPncia hem afegit també unes lectures de dos autors actuals que directament o indirectament s'han interessat pel pensament d'Ibn Khaldun des d'una perspectiva relativament geogr2fica4. El primer apartat d'aquest assaig tracta del procés de producció de l'espai nbmada i el segon tracta de la ((bedui'nització)) o ampliació de I'espai nbmada al Magreb. Després s'analitzen els gPneres de vida n6niada i sedentari segons Ibn Khaldun i el seu paper en la dialsctica social que ell postula. Finalment, s'incorporen unes consideracions sobre dos aspectes de l'obra khalduniana, la visió de l'espai i el paper del determinisme anomenat ~geogrific)). Zones molt extenses de la superfície de la terra són marginals o inútils des del punt de vista del seu aprofitament agrícola (WHITE 1966, pp. 16-19). Tanmateix, una bona part d'elles ha pogut ser explotada pels homes mitjancant la ramaderia nbmada, que en termes generals pot ser considerada l'única forma d'utilització del territori amb sistemes <cpaleotPcnicsn (WOLF 1971) que ha fet possible la permanencia de grups humans en el medi desPrtic. Aquest medi molt irid -totalment marginal o inutilitzable pels agricultorsés aprofitat pels n6mades mitjancant la cria de ramats d'herbívors que transformen en energia i en productes diversos la m.insa cobertura vegetal. Els recursos bisics per a aquesta activitat, és a dir les pastures i l'aigua, són molt escassos i es troben subjectes a una variabilitat estacional i espacial molt acusada, que determina les direccions i el calendari de desplacament dels nbmades. Així, doncs, la cultura material dels pastors nbmades es caracteritza per la dedicació preferent a la ramaderia i per la mobilitat de l'habitatge principal i els estris domPstics, i en definitiva de tots els mitjans de producció. El grau d'aridesa del medi determina la composici6 dels ramats ('JOHNSON 1974, pp. 8-11). La ramaderia de bbvids -donades les exig2ncies en qualitat de Vegi's les obres de Lacoste i De Planhol a la Bibliografia pastures, la quantitat de líquid que ingereixen i la regularitat amb que ho han de fer - només pot donar-se en un medi irid de tipus moderat (és el cas de certes zones del Sahel, de les estepes d'Africa oriental). Les ovelles no són tan exigents quant a pastures i a necessitat de líquid (si disposen de bones pastures poden resistir deu dies sense beure) i les cabres encara menys. A més, aquestes s'adapten molt bé als terrenys escabrosos, inaccessibles a d'altres ruminants. Aquest fet, combinat amb una fecunditat comparativament alta, fa que el cabrum constitueixi un eficac transformador de recursos, altrament molt difícils d'aprofitar. Per6 en les zones d'aridesa extremada només els cam2lids poden sobreviure, gricies a la seva capacitat per a resistir molts dies sense beure i a la rapidesa dels seus desplacaments que els permet d'aprofitar I'aigua i les pastures d'un territori molt extens. A més, són excel.lents animals de bast i també poden proporcionar forca de tracció en feines agricoles, qualitats que els fan ésser apreciats per les comunitats de sedentaris en contacte amb els nhmades. És clar que la varietat d'animals criats pels nhmades és més gran, per6 els esmentats han estat el suport fonamental de l'activitat productiva dels pastors de les zones a que Ibn Khaldun es refereix. All6 que cal destacar és que els grups nbmades especialitzats en un sol tipus d'animals són rars (VALDES 1981, p. 504), i que és normal la combinació d'especies diferents, que imposa una complicada organització dels desplacaments de les unitats productives (CARR 1977, p. 176). Així mateix, el tipus de relació que s'estableix amb els sedentaris és relativament diferent segons el tipus de ramaderia; aquest grau d'integració varia enormement, des dels BPUrSn (i, de fet, excepcionals) ramaders nbmades, que només en anys de dificultat tenen contactes amb grups sedentaris, fins als pastors nbmades que elIs mateixos conreuen camps com a activitat secundiria, situació freqüent al Sahel i també a 1'Atlas. Ibn Khaldun dóna molta importincia a aquesta relació, entorn de la qual fa girar els grans canvis en la histbria d'una societat. En relació amb I'origen del nomadisme -malgrat que s'hi havia volgut veure el resultat de l'evolució de grups de cacadors molt especialitzatsactualment gairebé tots els estudiosos (BOBECK 1962, p. 228) són del parer que cal trobar-10 en una especialització a partir de certs nuclis agrícoles (que practicaven un sistema mixt d'agricultur,a i ramaderia) per tal d'aprofitar recursos inútils des del punt de vista agrícola. De fet, el seminomadisme d'algunes zones en seria un exemple (CLARKE 1959, p. 96). És probable que en algunes ocasions raons de tipus polític contribui'ssin a aquesta especialització: els grups expulsats cap a zones marginals van haver d'incrementar la seva activitat ramadera per tal de poder sobreviure. En principi, la producció de l'espai nbmada ha estat, doncs,subjecta a condicionant~ anaturals., perque la ramaderia nbmada s'ha desenvolupat en terri- toris que no podien aprofitar-se per a la producció agricola regular i que, en canvi, podien alimentar alguns dels animals domesticats coneguts. Malgrat aixb, histbricament en la producció de l'espai nbmada s'hi han donat condicionants de car2cter més ((social)), que han determinat els ritmes i límits del fenomen anomenat ((bed~iinització)) (PLANHOL 1968 i VIGNET-ZUNG 1979). La mobilitat dels mitjans de producció i la disposició de bones montures han constitui't una molt valuosa eina políiico-militar respecte a poblacions agricoles i sedentiries. És veritat que aquestes tenen unes densitats de població molt més elevades i poden assolir un grau més profund de divisió del treball i, per tant, donar-se unes formes complexes d'organització política i d'especialització militar que les facin invulnerables davant els nbmades. És el cas histbric de 1'Imperi rom2 i 1'Imperi xines, que en les seves zones marginals van imposar als nbmades barreres infranquejables, restringint l'espai nbmada al, seu medi ((natural)) (era la funció del lzmes rom2 a 1'~frica del Nord, o de la Gran Muralla a Xina). Així mateix, la colonització agricola massiva i profunda d'un territori acabava per fer-10 invulnerable a la ~bedui'nització)), com és el cas de 1'Europa Occidental i Central ja des de 1'Edat Mitjana. Per6 no ha estat sempre així en Prees agricoles marginals (amb població relativament poc densa) o en períodes de forta dislocació política. La saturació del medi molt irid (hbsoluta per creixement demografic, o relativa per una accentuació de l'aridesa) ha impulsat regularment alguns nbmades a ampliar 1'2rea de pastures o bé a exercir un cert parasitisme sobre les comunitats agricoles de sedentaris. Aquest és el procés de ((bedui'nització)), tal com havia succei't a 1'Africa del Nord en els segles anteriors a Ibn Khaldun. Podem constatar que el període d'indiscutida superioritat militar dels nbmades s'estén d'en~2 que van adoptar montures ripides i resistents -sobretot el cavall al segon mi1,lenni a.C. - fins al segle XVI A 1'Edat Moderna el sorgirnent d'un estat modern centralitzat, dotat d'un exercit permanent i amb armes de foc va comprimint als seus límits ((naturals)) l'espai nbmada. I a partir de la decada dels trenta del segle present, s'ha produi't un canvi substancial en els condicionants ((tPcnics)) de la producció de l'espai nbmada. La construcció de pistes i el motor d'explosió han fet que l'espai nbmada sigui accessible als habitants de les ciutats: mercaders i transportites urbans han pogut substituir els fornades en una de les seves principals activitats complement2ries, el comerg i el transport, fins i tot en 2rees desertiques. Aixb ha provocat una progressiva especialització ramadera, que ha significat una vulnerabilitat molt més accentuada a una secada com la del Sahel a la decada dels setanta (COPANS 1975). Una xarxa cada vegada més espessa ha anat integrant aquest espai nbmada al de la ciutat, subordinant-10 i reduint la seva funcionalitat. La geografia política, amb la creació de nous estats i fronteres en espais anteriorment oberts, ha acabat de donar el cop de gr2cia al genere de vida nb- mada i al tipus d'espai que aquest generava, esdevingut 2rea marginal d'un territori organitzat en funció d'altres activitats productives. LA a BEDUY NITZACIO,, DEL MAGREB Una primera lectura de l'obra d'Ibn Khaldun ha portat sovint a considerar-10 com una autoritat per a confirmar la tesi d'una invasió d'irabs nbmades com a causa de la rui'na i la bedui'nització del Magreb; aquesta tesi ha estat molt ben acollida en general per la historiografia francesa, almenys la de caire colonialista (LACOSTE 1971, pp. 95 SS.). Per a aquesta historiografia, la veritable Africa del Nord era la berber i pre-musulmana, una ~frica del Nord incorporada a 1'Occident i cristiana. Un fet extern, la conquesta lrab del segle vi1 i, sobretot, la invasió^ dels nbmades del segle x1, haurien canviat la histbria del país, incorporant-10 a 1'Orient i arrui'nant-10. Així, la missió histbrica del colonialisme franc& seria fer retornar el Magreb al món occidental, desarabitzant-10 i, a través de la colonització agrícola, tornar-li la prosperitat. Segons LACOSTE (1971, pp. 99 SS.), aquesta interpretació és insostenible ja que el segle XI -que és el segle de les ((invasions)) hilalianes - no és de crisi general a tot el Magreb, sinó noniés a I'actual Tunisia i AlgPria oriental. La crisi només és general en el segle XIV i est2 relacionada, en bona part, amb la pPrdua des del s. XIV del control magrebí sobre les rutes de l'or africl cap a Europa i el Prbxim Orient, i la progressiva marginació del Magreb dels grans trlfics internacionals en desviar els comerciants europeus I'activitat marítima cap a 1'AtlPntic. Podem buscar, doncs, en aquesta marginació del Magreb, en trencar les bases econbmiques de I'equilibri entre nbmadrs i sedentaris, la causa de la inestabilitat política. I també seria la causa de la decadPncia econbmica tan prolongada que la regió va conPixer durant uns quants segles, més que no pas la presumpta ((invasió)> dels Beni-Hilal. Ibn Khaldun havia de conPixer aquest fet (LACOSTE 1971, capítol V)5, per6 si no ho explicitP amb detalls és pel seu deliberat enfocament generalitzador, és a dir, perquP volia establir una pauta general de la dialPctica que fa que es formin i es desintegrin els Estats, amb independPncia de circumstlncies concretes. Ara bé, aquesta pauta general no pot reduir-se a l'oposició entre nbmades i sedentaris -com a vegades s'ha volgut veure a l'obra Ibn Khaldun-- perqui. les dues societats no estan enfrontades sinó que representen estadis diferents d'una evolució general (IBN KHALDUN 1977, p. 719). De fet, l'explicació que l'obra d'Ibn votser Lacoste, en explicar-ho aixi, forca la lectura d'Ibn Khaldun. Tanmateix, ni que fos així, no creiem que s'invalidés la seva interpretació general de la dialectica social en Ibn Khaldun. Khaldun permetia de formular és que el bloqueig estructural del Magreb no és el resultat d'una circumst5ncia externa, com les ainvasions), hilalianes, sinó de contradiccions internes. Aixi, el manteniment de la preponder5ncia de les estructures tribals hauria imposat la impossibilitat de l'apropiació privada dels mitjans de producció i determinaria I'ús inefica~ dels recursos del territori. Aixi, també hi estaria relacionada la inestabilitat de les formes estatals, al seu torn lligada amb la crisi esmentada de les activitats mercantils que, de tant en tant, haurien pogut alimentar formes molt avan~ades d'organització estatal. Totes aquestes circumst5ncies internes haurien propiciat uns quants segles després la colonització, ((que ha determinat, sense dubte, I'aparició del fenomen del subdesenvolupament)^ (LACOSTE 1971, p. 7). Aquesta colonització ha tingut molt sovint com a base justificadora considerar la dualitat entre els nbmades i sedentaris com una rivalitat antagbnica, quan per a Ibn Khaldun no són societats a'illades una de l'altra i totalment antagbniques, sinó que les veu com dos estadis en I'evolució social (IBN KHALDUN 1977, p. 264). En relació amb el procés de beduini'tzació, De Planhol insisteix en la superioritat demogrifica dels nbmades sobre els sedentaris gr5cies al clima sa del desert i a la immunitat relativa a les epidemies (DE PLANHOL 1968, p. 14). D'aqui prové una tendencia a I'increment numeric de la societat nbmada, que, en canvi, opera sobre uns recursos limitadissims, empenyent els nbmades a entrar en relació amb el món dels sedentaris. El tipus de relació que s'establiri entre nbmades i sedentaris estar5 molt condicionat per la mena de nomadisme que practiquen. Per a De Planhol el cas del Magreb és el cas dels nbmades bedui'ns, equipats amb montures raeides i resistents i on, per tant, el desequilibri homes/recursos va traduir-se en una abassegadora pressió militar sobre els sedentaris, en un moment de crisi dels elements econbmics o socials que fonamentaven I'harmonia entre els dos generes de vida, com va ser la ruptura dels eixos comercials abans esmentats. Al Magreb els únics territoris que no es bedui'nitzaren i restaren com a illots d'agricultura són els massissos muntanyencs, on, com ja assenyala Ibn Khaldun, els nbmades no hi penetraren. Els massissos de 1'Auri.s i de la Cabilia, a Algeria, i ]'Atlas marroquí seran el refugi de la cultura berber .pageSan (i de la llengua, fins avui). Per6 hi ha un gran problema per acceptar aixb: l'oposició nbmaddsedentari no correspon a I'oposició arabbfon/berberbfon. Molts nbmades són berbers i parlen berber; alguns nbmades que parlen irab són en molts casos d'origen berber, i els nbmades [(purament. arabs són molt pocs. És un fet que no passa en absolut desapercebut a l'obra d'Ibn Khaldun (1977, pp. 633-634). Ibn Khaldun presenta en el capítol I del Llibre Segon (1977, pp. 263-264) la dualitat basica de les societats humanes: nbmades i sedentaris. En pagines posteriors queda ben clar que no es tracta de dos tipus de societats antagbniques, sinó de dos nivells en l'evolució de les societats: el gPnere de vida més simple, el del camp, i el més elaborat, el de la ciutat. Els nbmades són els representants més <<purs)) O més extremats del gPnere de vida rural (aixb s'entén en una agricultura precaria com la de moltes zones del Magreb on el seminomadisme és freqüent), perque els pagesos més estrictes, més sedentaritzats, estan massa sota la influPncia dels habitants de les ciutats, sortides de la prosperitat agrícola i alimentades per aquests pagesos. Així, doncs, els hadar (IBN KHALDUN 1977, p. 264) són els <(ciutadans. o habitants de poblats permanents6 i, de fet, la dualitat basica de les societats es dóna en dos nivells d'evolució, el rural (la mostra més <(pura,, i primitiva del qual són els nbmades) i l'urbi o sedentari, el més evolucionat. És interessant de notar com, en el medi rural, hi subratlla tres grups: els agricultors wcuyo estado es superior al de 10s nómadas~ (IBN KHALDUN 1977, p. 265); els nbmades que tenen bestiar menut -ovelles i cabresi que, en la prictica, sovint són seminbmades i habiten el medi semiarid, l'estepa; i els n6mades camellers, que habiten el desert o badzya, d'on ve 1'apel.latiu badawzn o beduins, i que són 2rabs7. Aquests nbmades camellers o irabs són superiors als .ciutadans,, des del punt de vista físic i militar. Per una banda, la vida a l'aire lliure, l'exercici físic, l'alimentació més sbbria (IBN KHALDUN 1977, pp. 210-21 1) són factors que determinen que els irabs siguin més forts, més sans i més purs. Per altra banda, són superiors també per raons socials: tenen una organització social molt simple i rudimentaris, per6 particularment sblida perquP és .natural,,, ja que es basa en el parentiu (IBN KHALDUN 1977, p. 280)8. Per fer justícia als <<ciutadans. o sedentaris Ibn Khaldun té cura de demostrar que és a les irees de poblament sedentari all2 on es troba una major complexitat i organització de la vida. De fet, en aquestes descripcions ens trobem davant de forca idees que configuraran, segles més tard, un dels conceptes més característics de la geograEn I'ús actual de l'irab al Nord d'Africa, els hadar són els habitants del territori .urbanitzat., on hi ha ciutats i pobles permanents -tant si són artesans com pagesos. ' Per6 no hem d'entendre aix6 en sentit etnic, ja que en llengua irab el radical 'rb designa alhora aquell que parla irab i, normalment, el beduí. En relació amb aquesta organització, I'autnr fa moltes digressions sobre l'expressió de la solidaritat tribal o asabiya (IBN KHALDUN 1977, pp. 275-88), que sol utilitzar-se per a designar esperit de cos o sectarisme, cosa que ha portat a interpretacions equivocades. fia vidaliana, el genre de vie o conjunt d'activitats mitjan~ant les quals el grup que les practica assegura la seva pervivcncia (VIDAL DE LA BLACHE 191 1). Aixi, aquests dos tipus de grups humans -que representen dues maneres de procurar-se la subsistPncia (IBN KHALDUN 1977, pp. 676-677)- poden conviure en un mateix territori mantenint diferents relacions entre ells. Per6 en Ppoques de crisi (que poden ser degudes a causes molt diferents, com ara una irregularitat clim5tica o un problema intern d'un estat) es produeixen enfrontaments, que no sempre són obligatbriamept de nbmades contra sedentaris sinó que poden ser de grups de nbmades i sedentaris contra altres nbmades i sedentaris. I es aquí on cal parlar de la dialectica social d'aquests dos generes de vida a l'obra d'Ibn Khaldun, una dialectica social que est2 governada per I'antagonisme següent: la forma superior culturalment i econbmica de l'evolució humana, la vida ciutadana, és vulnerable perquP és inferior militarment davant la forma més primitiva, la que encarnen els nbmades, i en particular els Prabs, és a dir, els nbmades del desert o bedui'ns, que tenen una més gran capacitat per a conquerir (IBN KHALDUN 1977, pp. 304-305). Aixi mateix, la dialectica política interna d'un regne es manifesta en termes semblants. Ibn Khaldun observa que els conflictes polítics i els canvis polítics es reflectien en canvis de dinasties. Explica també que la dinastia que és al poder tendeix a corrompre's i a perdre forca, sobretot per efecte de la vida sedentPria i luxosa; mentrestant, les famílies apartades del poder mantenen les virtuts primitives de la vida nbmada i quan s'aixequen contra aquella poden vPncer-la (IBN KHALDUN 1977, pp. 306-307). De fet, la dialsctica entre regnes o estats és igual: un poble que se sedentaritza i civilitza esdevé aviat inferior militarment als pobles encara nbmades. Per a Ibn Khaldun aquesta dialPctica és la que ha governat la histbria del Magreb, i la vulnerabilitat dels sedentaris davant els nbmades és I'explicació de la rui'na de la civilització urbana del Magreb (IBN KHALDUN 1977, pp. 311-316). Per6 no són causes externes -la invasió de nbmades de fora, &rabs,,--, sinó que la rui'na és el resultat d'una dialectica interna que té com a pols diversos nivells de l'evolució de les societats magrebines. LA VISIO DE L'ESPAI I EL DETERMINISME EN L'BBRA D'IBN KEIALDUN És interessant de detectar quina és la visió de l'espai que apareix en I'obra d'un estudiós del segle xiv que descriu diferents societats en relació amb el seu medi. En el. text no es troba en cap moment una descripció .per se)) del medi fisic on es mouen els Prabs i els ((ciutadans)) o sedentaris. En canvi, s'observa sem- pre un cert menyspreu per la identificació d'una persona amb una localitat (IBN KHALDUN 1977, pp. 279-280). En diferents moments se'ns presenta aquest fet com una mostra de la degradació de la vida ciutadana: en aquest estat un home es defineix per la seva pertinen~a a un lloc i no pas a una tribu o família. Per a Ibn Khaldun el sentiment de I'asabiya esta per sobre de l'arrelament espacial. Aixb no vol dir que els nbmades no tinguin noció de quin és el seu territori. Les estructures tribals predominants fan que aquesta apreciació sigui en termes d'ús, per6 no com a propietaris. L'espai apareix com una zona d'actuació dels diferents grups (LEGRAND 1979, pp. 166-170), per6 no hi ha cap sentit de la propietat del territori, potser per la inexistsncia de l'apropiació privada dels mitjans de producció. Quan sorgeix aquesta apropiació privada dels mitjans de producció, canvia el sentiment d'arrelament al territori, com és el cas entre els (~ciutadansn. En el mateix context es presenta la idea que la sobirania d'una tribu s'estableix i es defineix pel pagament d'un ssrie de tributs i per les aliances polítiques. En cap moment no es delimita un territori sobre el qual fer efectiva una sobirania: aquesta s'imposa sobre els pobles, no pas sobre els territoris. Quan els grups humans es desplacen, la sobirania se segueix exercint sobre ells, excepte quan es produeix un transtorn en les estructures fins aleshores existents que porta a un canvi de jerarquies de poder. La voluntat de buscar una regla general de l'evolució dels Estats fa que al llarg del text d'Ibn Khaldun es trobi certa identificació de cada tipus d'espai (entss com a entorn físic), amb un diferent gsnere de vida, d'home i de moral. L'autor adjudica a les zones muntanyoses un grup hum2 sedentari agricultor. A les ciutats, a més dels poders estatals, s'hi troben els artesans i grups ociosos. Les planes subdessrtiques són el lloc de coexistPncia dels sedentaris agricultors i els nbmades de bestiar petit i mitja, mentre que el desert és I'espai dels nbmades camellers. Aquests gsneres de vida no estan ai'llats, sinó que entre ells hi ha relacions tant de caricter comercial com militar. Es podria dir que l'espai és per a Ibn Khaldun un suport de les societats humanes: no es preocupa de I'espai ((per se)) sinó que el veu com un marc on es desen~~olupa la vida dels grups nbmades i sedentaris. Perb no es pot oblidar que I'autor dóna a aquest suport un paper actiu en la vida d'aqueqtes societats, encara que I'interss fonamental són els grups humans per ells mateixos. En definitiva, aquest intent de generalització al segle XIV és de gran valor en I'estudi de les relacions home-medi. La descripció dels habs i els ((ciutadans)) permet d'introduir el tema del determinisme, tan debatut al llarg de la histbria de la geografia. Ens podem preguntar, doncs, si a I'obra d'Ibn Khaldun la vida i I'organització dels grups humans vénen determinats pel medi, és a dir, per l'entorn. De fet, en Ibn Khaldun podem distingir entre un determinisme físic i un de-