L'espai dels nòmades : apunts d'una lectura geogràfica d'Ibn Khaldun

L'espai dels n6mades: Apun s d'una lec u a geog l ica d'Ibn Khaldunl Mi eia Belil, M? Dolo s Ga cia L'ob a Al-Muqaddimah2 d'Ibn Khaldun (1332-1406) é pe objec iu I'expli- caci6 de les causes de la o mació i la disg egació dels es a s. L'au o busca a una egla gene al que expliqués aques a dinimica, si bé ho aplica en pa icula al Mag eb. D'en ada, po sembla només un ema his b ic, pe 6 all6 que a no- sal es ens in e essa no és I'explicació de la decadencia del Mag eb a la Baixa Eda Mi jana, sinó I'in en d'explicació de p oblemes alesho es ac uals ( e océs de les supe ícies cul i ades, decli i de la majo ia de ciu a s, agmen ació es a- al, e c.) pe pa d'un con empo ani que en a dona una explicació en el ons mol geog i ica: la con aposició en e dos ipus de ge'ne e de ida, eina concep- ual consag ada mol s segles desp és pe les apo acions de Vidal de la Blache (1845-1918) i la se a escola geog i ica. Aques s apun s p ocedeixen de la lec u a de l'ob a esmen ada, i en pa icula dels agmen s ia s pe nosal es com a més ageog i ics)>3, és a di , la pa dedi- cada a la desc ipció del planis e i e es e i les plgines des inades majo i l ia- men a I'anilisi de les socie a s n6mades; aques a úl ima selecció ha es a més di- ' Aques assaig é el seu o igen en un cu s sob e .Pensamen Geog i icn (1981-82) al Depa amen de Geog a ia. Uni e si a Au hnoma de Ba celona. Al-Muqaddinza o P olegomena de e és La In oducció i el Llib e P ime d'una Hisldna Uni- uc, sal (més coneguda a I'Occiden com a His b za dels Be be s, seguin el í ol de la aducció al anc& pe W.M. de Slane, en 1852-56). Vegi's, en e d'al es. I'es udi p elimina pe Elias T abul- se a I'edició esmen ada a la Bibliog a ia. :' Les pigines iades són: pp. 150-215 i 262-318. És e iden que aques a selecció é el ca ic e subjec iu i limi a que o a ia compo a. Així, un c i e i o ca di e en de selecció po oba -se en un llib e pe i i xcel.len : ISAWI. CH. (ed.). AI, A ah philosphy o His o y: Selec ions om he hole- gonwun o 'lh~i Khaldun, Lond es. John Mu ay, 1969. ícil pe quP aques a an2lisi és el lei mo iu de bona pa de l'ob a. Cal di que aques s agmen s són la pa que ha esul a més ica en idees i concep es i la conside em l'apo ació més signi ica i a pe a nosal es d'Ibn Khaldun. La des- c ipció del planis e i e es e dóna una idea del coneixemen ela i amen acu- a que el món musulm2 enia en aquell momen de l'((ecumene)) -he e a di- ec amen del món g ec i en con as amb llOcciden c is i2 que coneixia sob e- o les on s lla ines-, pe 6 no esul a una apo ació o iginal d'Ibn Khaldun, el qual es limi a a ep odui les in o macions d'un home de ciPncia an e io , Mo- hamed al Id isi (1099-1166). Com a pun de e e Pncia hem a egi ambé unes lec u es de dos au o s ac uals que di ec amen o indi ec amen s'han in e essa pel pensamen d'Ibn Khaldun des d'una pe spec i a ela i amen geog 2 ica4. El p ime apa a d'aques assaig ac a del p océs de p oducció de l'espai nb- mada i el segon ac a de la ((bedui'ni zació)) o ampliació de I'espai nbmada al Mag eb. Desp és s'anali zen els gPne es de ida n6niada i seden a i segons Ibn Khaldun i el seu pape en la dialsc ica social que ell pos ula. Finalmen , s'inco - po en unes conside acions sob e dos aspec es de l'ob a khalduniana, la isió de l'espai i el pape del de e minisme anomena ~geog i ic)). Zones mol ex enses de la supe ície de la e a són ma ginals o inú ils des del pun de is a del seu ap o i amen ag ícola (WHITE 1966, pp. 16-19). Tanma- eix, una bona pa d'elles ha pogu se explo ada pels homes mi jancan la a- made ia nbmada, que en e mes gene als po se conside ada l'única o ma d'u ili zació del e i o i amb sis emes <cpaleo Pcnicsn (WOLF 1971) que ha e possible la pe manencia de g ups humans en el medi desP ic. Aques medi mol i id - o almen ma ginal o inu ili zable pels ag icul o s- és ap o i a pels n6mades mi jancan la c ia de ama s d'he bí o s que ans o - men en ene gia i en p oduc es di e sos la m.insa cobe u a ege al. Els ecu sos bisics pe a aques a ac i i a , és a di les pas u es i l'aigua, són mol escassos i es oben subjec es a una a iabili a es acional i espacial mol acusada, que de e - mina les di eccions i el calenda i de desplacamen dels nbmades. Així, doncs, la cul u a ma e ial dels pas o s nbmades es ca ac e i za pe la dedicació p e e en a la amade ia i pe la mobili a de l'habi a ge p incipal i els es is domPs ics, i en de ini i a de o s els mi jans de p oducció. El g au d'a idesa del medi de e mina la composici6 dels ama s ('JOHNSON 1974, pp. 8-11). La amade ia de bb ids -donades les exig2ncies en quali a de Vegi's les ob es de Lacos e i De Planhol a la Bibliog a ia pas u es, la quan i a de líquid que inge eixen i la egula i a amb que ho han de e - només po dona -se en un medi i id de ipus mode a (és el cas de ce - es zones del Sahel, de les es epes d'A ica o ien al). Les o elles no són an exi- gen s quan a pas u es i a necessi a de líquid (si disposen de bones pas u es po- den esis i deu dies sense beu e) i les cab es enca a menys. A més, aques es s'adap en mol bé als e enys escab osos, inaccessibles a d'al es uminan s. Aques e , combina amb una ecundi a compa a i amen al a, a que el ca- b um cons i ueixi un e icac ans o mado de ecu sos, al amen mol di ícils d'ap o i a . Pe 6 en les zones d'a idesa ex emada només els cam2lids poden sob e iu e, g icies a la se a capaci a pe a esis i mol s dies sense beu e i a la apidesa dels seus desplacamen s que els pe me d'ap o i a I'aigua i les pas u es d'un e i o i mol ex ens. A més, són excel.len s animals de bas i ambé poden p opo ciona o ca de acció en eines ag icoles, quali a s que els an ésse ap ecia s pe les comuni a s de seden a is en con ac e amb els nhmades. És cla que la a ie a d'animals c ia s pels nhmades és més g an, pe 6 els esmen a s han es a el supo onamen al de l'ac i i a p oduc i a dels pas o s de les zones a que Ibn Khaldun es e e eix. All6 que cal des aca és que els g ups nbmades especiali za s en un sol ipus d'animals són a s (VALDES 1981, p. 504), i que és no mal la combina- ció d'especies di e en s, que imposa una complicada o gani zació dels desplacamen s de les uni a s p oduc i es (CARR 1977, p. 176). Així ma eix, el i- pus de elació que s'es ableix amb els seden a is és ela i amen di e en segons el ipus de amade ia; aques g au d'in eg ació a ia eno memen , des dels BPU Sn (i, de e , excepcionals) amade s nbmades, que només en anys de di i- cul a enen con ac es amb g ups seden a is, ins als pas o s nbmades que elIs ma eixos con euen camps com a ac i i a secundi ia, si uació eqüen al Sahel i ambé a 1'A las. Ibn Khaldun dóna mol a impo incia a aques a elació, en- o n de la qual a gi a els g ans can is en la his b ia d'una socie a . En elació amb I'o igen del nomadisme -malg a que s'hi ha ia olgu eu e el esul a de l'e olució de g ups de cacado s mol especiali za s- ac ualmen gai ebé o s els es udiosos (BOBECK 1962, p. 228) són del pa e que cal oba -10 en una especiali zació a pa i de ce s nuclis ag ícoles (que p ac ica en un sis e- ma mix d'ag icul u ,a i amade ia) pe al d'ap o i a ecu sos inú ils des del pun de is a ag ícola. De e , el seminomadisme d'algunes zones en se ia un exemple (CLARKE 1959, p. 96). És p obable que en algunes ocasions aons de i- pus polí ic con ibui'ssin a aques a especiali zació: els g ups expulsa s cap a zo- nes ma ginals an ha e d'inc emen a la se a ac i i a amade a pe al de po- de sob e iu e. En p incipi, la p oducció de l'espai nbmada ha es a , doncs,subjec a a con- dicionan ~ ana u als., pe que la amade ia nbmada s'ha desen olupa en e i- o is que no podien ap o i a -se pe a la p oducció ag icola egula i que, en can i, podien alimen a alguns dels animals domes ica s conegu s. Malg a aixb, his b icamen en la p oducció de l'espai nbmada s'hi han dona condicio- nan s de ca 2c e més ((social)), que han de e mina els i mes i lími s del eno- men anomena ((bed~iini zació)) (PLANHOL 1968 i VIGNET-ZUNG 1979). La mo- bili a dels mi jans de p oducció i la disposició de bones mon u es han cons i ui' una mol aluosa eina políiico-mili a espec e a poblacions ag icoles i seden i- ies. És e i a que aques es enen unes densi a s de població mol més ele ades i poden assoli un g au més p o und de di isió del eball i, pe an , dona -se unes o mes complexes d'o gani zació polí ica i d'especiali zació mili a que les acin in ulne ables da an els nbmades. És el cas his b ic de 1'Impe i om2 i 1'Impe i xines, que en les se es zones ma ginals an imposa als nbmades ba e- es in anquejables, es ingin l'espai nbmada al, seu medi ((na u al)) (e a la un- ció del lzmes om2 a 1'~ ica del No d, o de la G an Mu alla a Xina). Així ma- eix, la coloni zació ag icola massi a i p o unda d'un e i o i acaba a pe e -10 in ulne able a la ~bedui'ni zació)), com és el cas de 1'Eu opa Occiden al i Cen al ja des de 1'Eda Mi jana. Pe 6 no ha es a semp e així en P ees ag icoles ma ginals (amb població ela- i amen poc densa) o en pe íodes de o a dislocació polí ica. La sa u ació del medi mol i id (hbsolu a pe c eixemen demog a ic, o ela i a pe una accen- uació de l'a idesa) ha impulsa egula men alguns nbmades a amplia 1'2 ea de pas u es o bé a exe ci un ce pa asi isme sob e les comuni a s ag icoles de seden a is. Aques és el p océs de ((bedui'ni zació)), al com ha ia succei' a 1'A i- ca del No d en els segles an e io s a Ibn Khaldun. Podem cons a a que el pe ío- de d'indiscu ida supe io i a mili a dels nbmades s'es én d'en~2 que an adop- a mon u es ipides i esis en s -sob e o el ca all al segon mi1,lenni a.C. - ins al segle XVI A 1'Eda Mode na el so gi nen d'un es a mode n cen ali za , do a d'un exe ci pe manen i amb a mes de oc a comp imin als seus lími s ((na u als)) l'espai nbmada. I a pa i de la decada dels en a del segle p esen , s'ha p odui' un can i subs ancial en els condicionan s (( Pcnics)) de la p oducció de l'espai nbmada. La cons ucció de pis es i el mo o d'explosió han e que l'es- pai nbmada sigui accessible als habi an s de les ciu a s: me cade s i anspo i es u bans han pogu subs i ui els o nades en una de les se es p incipals ac i i a s complemen 2 ies, el come g i el anspo , ins i o en 2 ees dese iques. Aixb ha p o oca una p og essi a especiali zació amade a, que ha signi ica una ul- ne abili a mol més accen uada a una secada com la del Sahel a la decada dels se an a (COPANS 1975). Una xa xa cada egada més espessa ha ana in eg an aques espai nbmada al de la ciu a , subo dinan -10 i eduin la se a uncionali- a . La geog a ia polí ica, amb la c eació de nous es a s i on e es en espais an e io men obe s, ha acaba de dona el cop de g 2cia al gene e de ida nb- mada i al ipus d'espai que aques gene a a, esde ingu 2 ea ma ginal d'un e i o i o gani za en unció d'al es ac i i a s p oduc i es. LA a BEDUY NITZACIO,, DEL MAGREB Una p ime a lec u a de l'ob a d'Ibn Khaldun ha po a so in a conside a -10 com una au o i a pe a con i ma la esi d'una in asió d'i abs nbmades com a causa de la ui'na i la bedui'ni zació del Mag eb; aques a esi ha es a mol ben acollida en gene al pe la his o iog a ia ancesa, almenys la de cai e colonialis- a (LACOSTE 1971, pp. 95 SS.). Pe a aques a his o iog a ia, la e i able A ica del No d e a la be be i p e-musulmana, una ~ ica del No d inco po ada a 1'Occiden i c is iana. Un e ex e n, la conques a l ab del segle i1 i, sob e o , la in asió^ dels nbmades del segle x1, hau ien can ia la his b ia del país, inco po an -10 a 1'O ien i a ui'nan -10. Així, la missió his b ica del colonialis- me anc& se ia e e o na el Mag eb al món occiden al, desa abi zan -10 i, a a és de la coloni zació ag ícola, o na -li la p ospe i a . Segons LACOSTE (1971, pp. 99 SS.), aques a in e p e ació és insos enible ja que el segle XI -que és el segle de les ((in asions)) hilalianes - no és de c isi gene- al a o el Mag eb, sinó noniés a I'ac ual Tunisia i AlgP ia o ien al. La c isi no- més és gene al en el segle XIV i es 2 elacionada, en bona pa , amb la pP dua des del s. XIV del con ol mag ebí sob e les u es de l'o a icl cap a Eu opa i el P bxim O ien , i la p og essi a ma ginació del Mag eb dels g ans l ics in e - nacionals en des ia els come cian s eu opeus I'ac i i a ma í ima cap a 1'A lPn- ic. Podem busca , doncs, en aques a ma ginació del Mag eb, en enca les bases econbmiques de I'equilib i en e nbmad s i seden a is, la causa de la ines- abili a polí ica. I ambé se ia la causa de la decadPncia econbmica an p olon- gada que la egió a conPixe du an uns quan s segles, més que no pas la p esump a ((in asió)> dels Beni-Hilal. Ibn Khaldun ha ia de conPixe aques e (LACOSTE 1971, capí ol V)5, pe 6 si no ho explici P amb de alls és pel seu delibe a en ocamen gene ali zado , és a di , pe quP olia es abli una pau a gene al de la dialPc ica que a que es o min i es desin eg in els Es a s, amb independPncia de ci cums lncies conc e es. A a bé, aques a pau a gene al no po edui -se a l'oposició en e nbmades i seden a- is -com a egades s'ha olgu eu e a l'ob a Ibn Khaldun-- pe qui. les dues so- cie a s no es an en on ades sinó que ep esen en es adis di e en s d'una e olu- ció gene al (IBN KHALDUN 1977, p. 719). De e , l'explicació que l'ob a d'Ibn o se Lacos e, en explica -ho aixi, o ca la lec u a d'Ibn Khaldun. Tanma eix, ni que os així, no c eiem que s'in alidés la se a in e p e ació gene al de la dialec ica social en Ibn Khaldun. Khaldun pe me ia de o mula és que el bloqueig es uc u al del Mag eb no és el esul a d'una ci cums 5ncia ex e na, com les ain asions), hilalianes, sinó de con adiccions in e nes. Aixi, el man enimen de la p eponde 5ncia de les es- uc u es ibals hau ia imposa la impossibili a de l'ap opiació p i ada dels mi jans de p oducció i de e mina ia I'ús ine ica~ dels ecu sos del e i o i. Aixi, ambé hi es a ia elacionada la ines abili a de les o mes es a als, al seu o n lli- gada amb la c isi esmen ada de les ac i i a s me can ils que, de an en an , hau ien pogu alimen a o mes mol a an~ades d'o gani zació es a al. To es aques es ci cums 5ncies in e nes hau ien p opicia uns quan s segles desp és la coloni zació, ((que ha de e mina , sense dub e, I'apa ició del enomen del subdesen olupamen )^ (LACOSTE 1971, p. 7). Aques a coloni zació ha ingu mol so in com a base jus i icado a conside a la duali a en e els nbmades i seden a is com una i ali a an agbnica, quan pe a Ibn Khaldun no són socie- a s a'illades una de l'al a i o almen an agbniques, sinó que les eu com dos es adis en I'e olució social (IBN KHALDUN 1977, p. 264). En elació amb el p océs de beduini' zació, De Planhol insis eix en la supe io- i a demog i ica dels nbmades sob e els seden a is g 5cies al clima sa del dese i a la immuni a ela i a a les epidemies (DE PLANHOL 1968, p. 14). D'aqui p o- é una endencia a I'inc emen nume ic de la socie a nbmada, que, en can i, ope a sob e uns ecu sos limi adissims, empenyen els nbmades a en a en ela- ció amb el món dels seden a is. El ipus de elació que s'es abli i en e nbmades i seden a is es a 5 mol condiciona pe la mena de nomadisme que p ac iquen. Pe a De Planhol el cas del Mag eb és el cas dels nbmades bedui'ns, equipa s amb mon u es aeides i esis en s i on, pe an , el desequilib i homes/ ecu sos a adui -se en una abassegado a p essió mili a sob e els seden a is, en un mo- men de c isi dels elemen s econbmics o socials que onamen a en I'ha monia en e els dos gene es de ida, com a se la up u a dels eixos come cials abans esmen a s. Al Mag eb els únics e i o is que no es bedui'ni za en i es a en com a illo s d'ag icul u a són els massissos mun anyencs, on, com ja assenyala Ibn Khaldun, els nbmades no hi pene a en. Els massissos de 1'Au i.s i de la Cabilia, a Alge ia, i ]'A las ma oquí se an el e ugi de la cul u a be be .pageSan (i de la llengua, ins a ui). Pe 6 hi ha un g an p oblema pe accep a aixb: l'oposició nbmaddseden a i no co espon a I'oposició a abb on/be be b on. Mol s nbma- des són be be s i pa len be be ; alguns nbmades que pa len i ab són en mol s casos d'o igen be be , i els nbmades [(pu amen . a abs són mol pocs. És un e que no passa en absolu desape cebu a l'ob a d'Ibn Khaldun (1977, pp. 633-634). Ibn Khaldun p esen a en el capí ol I del Llib e Segon (1977, pp. 263-264) la duali a basica de les socie a s humanes: nbmades i seden a is. En pagines pos- e io s queda ben cla que no es ac a de dos ipus de socie a s an agbniques, si- nó de dos ni ells en l'e olució de les socie a s: el gPne e de ida més simple, el del camp, i el més elabo a , el de la ciu a . Els nbmades són els ep esen an s més <<pu s)) O més ex ema s del gPne e de ida u al (aixb s'en én en una ag i- cul u a p eca ia com la de mol es zones del Mag eb on el seminomadisme és e- qüen ), pe que els pagesos més es ic es, més seden a i za s, es an massa so a la in luPncia dels habi an s de les ciu a s, so ides de la p ospe i a ag ícola i ali- men ades pe aques s pagesos. Així, doncs, els hada (IBN KHALDUN 1977, p. 264) són els <(ciu adans. o habi an s de pobla s pe manen s6 i, de e , la duali- a basica de les socie a s es dóna en dos ni ells d'e olució, el u al (la mos a més <(pu a,, i p imi i a del qual són els nbmades) i l'u bi o seden a i, el més e o- luciona . És in e essan de no a com, en el medi u al, hi sub a lla es g ups: els ag i- cul o s wcuyo es ado es supe io al de 10s nómadas~ (IBN KHALDUN 1977, p. 265); els nbmades que enen bes ia menu -o elles i cab es- i que, en la p ic ica, so in són seminbmades i habi en el medi semia id, l'es epa; i els n6- mades camelle s, que habi en el dese o badzya, d'on e 1'apel.la iu badawzn o beduins, i que són 2 abs7. Aques s nbmades camelle s o i abs són supe io s als .ciu adans,, des del pun de is a ísic i mili a . Pe una banda, la ida a l'ai e lliu e, l'exe cici ísic, l'alimen ació més sbb ia (IBN KHALDUN 1977, pp. 210-21 1) són ac o s que de e minen que els i abs siguin més o s, més sans i més pu s. Pe al a banda, són supe io s ambé pe aons socials: enen una o gani zació social mol simple i udimen a is, pe 6 pa icula men sblida pe quP és .na u- al,,, ja que es basa en el pa en iu (IBN KHALDUN 1977, p. 280)8. Pe e jus ícia als <<ciu adans. o seden a is Ibn Khaldun é cu a de demos a que és a les i ees de poblamen seden a i all2 on es oba una majo complexi a i o gani zació de la ida. De e , en aques es desc ipcions ens obem da an de o ca idees que con igu a an, segles més a d, un dels concep es més ca ac e ís ics de la geog a- En I'ús ac ual de l'i ab al No d d'A ica, els hada són els habi an s del e i o i .u bani za ., on hi ha ciu a s i pobles pe manen s - an si són a esans com pagesos. ' Pe 6 no hem d'en end e aix6 en sen i e nic, ja que en llengua i ab el adical ' b designa alho a aquell que pa la i ab i, no malmen , el beduí. En elació amb aques a o gani zació, I'au n a mol es dig essions sob e l'exp essió de la solida- i a ibal o asabiya (IBN KHALDUN 1977, pp. 275-88), que sol u ili za -se pe a designa espe i de cos o sec a isme, cosa que ha po a a in e p e acions equi ocades. ia idaliana, el gen e de ie o conjun d'ac i i a s mi jan~an les quals el g up que les p ac ica assegu a la se a pe i cncia (VIDAL DE LA BLACHE 191 1). Aixi, aques s dos ipus de g ups humans -que ep esen en dues mane es de p ocu a -se la subsis Pncia (IBN KHALDUN 1977, pp. 676-677)- poden con iu e en un ma eix e i o i man enin di e en s elacions en e ells. Pe 6 en Ppoques de c isi (que poden se degudes a causes mol di e en s, com a a una i egula i- a clim5 ica o un p oblema in e n d'un es a ) es p odueixen en on amen s, que no semp e són obliga b iamep de nbmades con a seden a is sinó que po- den se de g ups de nbmades i seden a is con a al es nbmades i seden a is. I es aquí on cal pa la de la dialec ica social d'aques s dos gene es de ida a l'ob a d'Ibn Khaldun, una dialec ica social que es 2 go e nada pe I'an agonis- me següen : la o ma supe io cul u almen i econbmica de l'e olució humana, la ida ciu adana, és ulne able pe quP és in e io mili a men da an la o ma més p imi i a, la que enca nen els nbmades, i en pa icula els P abs, és a di , els nbmades del dese o bedui'ns, que enen una més g an capaci a pe a con- que i (IBN KHALDUN 1977, pp. 304-305). Aixi ma eix, la dialec ica polí ica in e na d'un egne es mani es a en e mes semblan s. Ibn Khaldun obse a que els con lic es polí ics i els can is polí ics es e lec ien en can is de dinas ies. Explica ambé que la dinas ia que és al pode endeix a co omp e's i a pe d e o ca, sob e o pe e ec e de la ida seden P ia i luxosa; men es an , les amílies apa ades del pode man enen les i u s p i- mi i es de la ida nbmada i quan s'aixequen con a aquella poden Pnce -la (IBN KHALDUN 1977, pp. 306-307). De e , la dialsc ica en e egnes o es a s és igual: un poble que se seden a i za i ci ili za esde é a ia in e io mili a men als pobles enca a nbmades. Pe a Ibn Khaldun aques a dialPc ica és la que ha go e na la his b ia del Mag eb, i la ulne abili a dels seden a is da an els nb- mades és I'explicació de la ui'na de la ci ili zació u bana del Mag eb (IBN KHALDUN 1977, pp. 311-316). Pe 6 no són causes ex e nes -la in asió de nb- mades de o a, & abs,,--, sinó que la ui'na és el esul a d'una dialec ica in e - na que é com a pols di e sos ni ells de l'e olució de les socie a s mag ebines. LA VISIO DE L'ESPAI I EL DETERMINISME EN L'BBRA D'IBN KEIALDUN És in e essan de de ec a quina és la isió de l'espai que apa eix en I'ob a d'un es udiós del segle xi que desc iu di e en s socie a s en elació amb el seu medi. En el. ex no es oba en cap momen una desc ipció .pe se)) del medi i- sic on es mouen els P abs i els ((ciu adans)) o seden a is. En can i, s'obse a sem- p e un ce menysp eu pe la iden i icació d'una pe sona amb una locali a (IBN KHALDUN 1977, pp. 279-280). En di e en s momen s se'ns p esen a aques e com una mos a de la deg adació de la ida ciu adana: en aques es a un home es de ineix pe la se a pe inen~a a un lloc i no pas a una ibu o amília. Pe a Ibn Khaldun el sen imen de I'asabiya es a pe sob e de l'a elamen espacial. Aixb no ol di que els nbmades no inguin noció de quin és el seu e i o i. Les es uc u es ibals p edominan s an que aques a ap eciació sigui en e mes d'ús, pe 6 no com a p opie a is. L'espai apa eix com una zona d'ac uació dels di e en s g ups (LEGRAND 1979, pp. 166-170), pe 6 no hi ha cap sen i de la p opie a del e i o i, po se pe la inexis sncia de l'ap opiació p i ada dels mi jans de p oducció. Quan so geix aques a ap opiació p i ada dels mi jans de p oducció, can ia el sen imen d'a elamen al e i o i, com és el cas en e els (~ciu adansn. En el ma eix con ex es p esen a la idea que la sobi ania d'una ibu s'es a- bleix i es de ineix pel pagamen d'un ss ie de ibu s i pe les aliances polí iques. En cap momen no es delimi a un e i o i sob e el qual e e ec i a una sobi a- nia: aques a s'imposa sob e els pobles, no pas sob e els e i o is. Quan els g ups humans es desplacen, la sobi ania se segueix exe cin sob e ells, excep e quan es p odueix un ans o n en les es uc u es ins alesho es exis en s que po a a un can i de je a quies de pode . La olun a de busca una egla gene al de l'e olució dels Es a s a que al lla g del ex d'Ibn Khaldun es obi ce a iden i icació de cada ipus d'espai (en ss com a en o n ísic), amb un di e en gsne e de ida, d'home i de mo al. L'au o adjudica a les zones mun anyoses un g up hum2 seden a i ag icul o . A les ciu a s, a més dels pode s es a als, s'hi oben els a esans i g ups ociosos. Les planes subdess iques són el lloc de coexis Pncia dels seden a is ag icul o s i els nbmades de bes ia pe i i mi ja, men e que el dese és I'espai dels nbmades ca- melle s. Aques s gsne es de ida no es an ai'lla s, sinó que en e ells hi ha ela- cions an de ca ic e come cial com mili a . Es pod ia di que l'espai és pe a Ibn Khaldun un supo de les socie a s humanes: no es p eocupa de I'espai ((pe se)) sinó que el eu com un ma c on es desen~~olupa la ida dels g ups nbmades i seden a is. Pe b no es po oblida que I'au o dóna a aques supo un pape ac- iu en la ida d'aqueq es socie a s, enca a que I'in e ss onamen al són els g ups humans pe ells ma eixos. En de ini i a, aques in en de gene ali zació al segle XIV és de g an alo en I'es udi de les elacions home-medi. La desc ipció dels habs i els ((ciu adans)) pe me d'in odui el ema del de e - minisme, an deba u al lla g de la his b ia de la geog a ia. Ens podem p egun- a , doncs, si a I'ob a d'Ibn Khaldun la ida i I'o gani zació dels g ups humans énen de e mina s pel medi, és a di , pe l'en o n. De e , en Ibn Khaldun podem dis ingi en e un de e minisme ísic i un de-