Ressenyes

tellano de su obra, 10 que posibilih una - mis amplia y merecida difusión, dado lo recomendable que resulta para 'todos aquellos que todavía creen en la posibilidad de una mejor gestión del patrimoni0 natural y desean profundizar en el tema. Manel Miró, Joan Sabí Generalitat de Catalunya. Departament de Governació: Els serveis municipals a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1982, 387 pp., 21 X 29,6 cm. PrBleg de Joan Vidal i Gayoll. Aquests darrers anys i arran de la reinstauració de les institucions democrltiques hem pogut notar la proliferació de publicacions emanades de 1'AdministraciÓ ja sigui aquesta central, local o, molt especialment, autonamica, relatives a diverses formes d'anllisi o propostes de planificació elaborades sobre una base territorial. Aquest fet no sempre respon al que s'hauria d'esperar d'iniciatives d'aquest tipus generades per I'AdministraciÓ i, massa vegades, I'únic resultat que té és I'ampliació de la bibliografia sobre la realitat territorial del propi país. Al contrari, hem de entendre que quan 1'AdministraciÓ elabora i, més tard, difon estudis tecnics sobre lmbits de la seva compettncia, la seva publicació no ha de ser sinó un primer pas de I'endegament d'una política en aquell imbit. Els resultats, pera, fins ara han estat bastant diversos, amb independencia del nivell de I'AdministraciÓ que hagi promoRESSENYES gut les actuacions. D'aquesta manera trobem treballs i estudis que, malgrat el que s'argumenti, acaben fonamentalment en ells mateixos i que, a tot estirar, no serveixen sinó per a nodrir de material impres nous estudis, silenciar inquietuds expressades en un sector determinat o donar a coneixer I'entitat que els ha promogut en lloc d'esdevenir punt de partida d'actuacions de més gran volada que contribueixin a la resolució d'uns deficits o al millorament de les condicions de vida. Aquestes actuacions són massa sovint deixades a la intu'ició i al bon encert de la institució que en té la competencia. Evidentment, també hi ha publicacions relatives a estudis que si que són I'inici i les bases d'aquestes actuacions i, en aquests casos, les hem d'entendre com la divulgació, I'exposició a un públic especialitzat o fins i tot ampli de les bases i els criteris que fonamenten una actuació que els afectar;. Un exemple, malauradament no acabat, d'aquesta darrera situació fóra la publicació de La sanitat a Catalunya1, estudi modelic tant pel que fa a la metodologia com al contingut per6 que no va generar finalment cap actuació per motiu del canvi d'orientació política del Departament que I'havia promogut. Creiem justificat entrar en aquestes consideracions abans de cenyir-nos directament a l'obra que ens ocupa, pel fet que a la publicació de treballs tecnics promoguts per l1AdministraciÓ li cal exigir sempre ' GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. La Sanitat a Catalunya. Analisi ipropostes del Departament de Sanitat i Assistincia Social, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1980. una utilitat practica i una gran transparencia en les motivacions expressades, fins al punt que es pot afirmar que totes les publicacions que no responguin a aquest criteri són objectables en el sentit qual responen més a interessos particulars que no a I'interés general de la societat a la qual es deuen. L'estudi Els serueis municipals a Catalunya2, l'hem de considerar, des d'aquesta perspectiva, en la doble qualitat d'estudi realitzat per enclrrec del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, llavors presidit pel conseller Joan Vidal i Gayoll, i de publicació d'aquest Departament. Com a estudi s'introdueix amb profunditat, rigor i actualitat en un camp en el qual no hi ha cap altre precedent aplicable a Catalunya3. Parteix del municipi com a nivell primer d'agregació per analitzar l'estat actual i real de prestació de serveis i equipaments en els quals el municipi té competPncia, bé perque és preceptiu per llei bé perque la pressió social ha incidit sobre el primer nivell de I'AdministraciÓ, el més prbxim al ciutadi, perquP els assumeiA més del llibre de la Generalitat de Catalunya hi ha dos articles sobre el mateix tema: FEIXA, L.. i LLEONART. P., .Els Serveis Municipals a Catalunyan. a Banca Catalana. Revista Economica, núm. 64, juny 1982 (pp. 10-32). i FEIXA, L. i LLEONART. P., .Els Serveis Municipals a Catalunya., a CEUMT. Edició Catalunya, núms. 55 i 56, octubre-novembre 1982 (pp. 2 a 14 i 1 a 12). L'estudi fitadistica de servicios de las Entidades Locales de España (Madrid, lnstituto de Fstudios de la Administración Local, 1977, 2 vols.) es refereix a dades de 1974, que avui no tenen cap utilitat prictica. i'no és equiparable, ni per concepció ni per abast i aprofundi- ' ' ment dels aspectes tractats, amb I'estudi de la Generalitat de Catalunya. xi. El coneixement de l'estat dels serveis municipals té molta importlncia en el camp de I'AdministraciÓ local pel doble motiu de I'avaluació estricta dels dPficits en la prestació dels serveis municipals bisics, cosa aquesta prPvia a qualsevol actuació en el camp de I'AdministraciÓ Local promoguda pel Govern o les institucions supramunicipals, i pel fet que permet constatar quin és el grau de desajustament entre l'implia gamma de serveis de competPncia municipal enumerats en la Llei de Bases de RPgim Local de 1955, encara vigent, i la realitat en les possibilitats de prestació d'aquests serveis. L'estudi ha estat dirigit per I'economista Pere Lleonart i l'informltic Josep Hernan i la coordinació ha anat a clrrec dels economistes Lourdes Feixa i Carles Carbonell, que han comptat amb la col~laboració d'un equip de dotze persones, les quals són o bé economistes, o bé estudiants d'econbmiques, a excepció d'un urbanista i del gebgraf Arcadi Castilló. Partint del criteri d'incidir especialment en els aspectes per als quals la inexistencia de dades previes era més notable, el principal instrument utilitzat per a aquest estudi ha estat una lmplia enquesta tramesa a tots els ajuntaments de Catalunya. L'enquesta era més o menys extensa si el municipi tenia una població inferior als dos mil habitants, estava entre els dos mil i els deu mil o superava els deu mil, i incloia unes preguntes específiques per als municipis del litoral. Els qüestionaris han estat contestats pels secretaris municipals i/o els tPcnics de serveis específics en els municipis més grans, i les respostes eren contrastades i completades mitjan~ant una conversa te- lefbnica, i els contrastaments sobre el terreny foren escadussers. La resposta al qüestionari ha estat molt lmplia, de manera que dels 935 municipis que existien a Catalunya I'any de I'enquesta, 923 I'havien contestada, i els 12 ajuntaments que no havien respost el qüestionari comptaven en total una població inferior als 10.000 habitants. Les capitals de vegueria són cbjecte d'un treball més aprofundit, el qual és encara més específic per a la ciutat de Barcelona. El metode de treball parteix dels municipis ai'lladament i, encara que considera variables de mobilitat i de relacions intermunicipals, no aconsegueix donar la idea d'uns lmbits supramunicipals, diferents de les comarques, amb característiques integrades. Aquests lmbits, que existeixen, són fonamentals, i de vegades l'únic mitjl per a actuar sobre els deficits en serveis i equipaments dels municipis més petits. En I'altre sentit, descendint al nivell inferior al municipi, no es tenen en compte els municipis amb diversos nuclis de població, amb una grandlria poblacional suficient per a tenir una certa vida col.lectiva prbpia i, per tant, són enganyoses les dades de serveis i equipaments agregades a nivell municipal quan, moltes vegades, aquests serveis o -si s'escaudeficits en realitat s'han de multiplicar en un municipi pel nombre de pobles que el componen. Pel que fa a I'edició de I'estudi, hem de considerar separadament el llibre Els serveis municipals a Catalunya, que ha tingut una difusió més Smplia, i que cal considerar com a síntesi del treball realitzat, i les fitxes elaborades per a cada municipi que, agrupats els municipis per comarques, han estat objecte d'una edició multicopiada més restringida. El llibre Els serveis municipals a Catalunya és al mateix temps un esforc de síntesi del treball realitzat i una publicació de prestigi del Departament de la Generalitat de Catalunya que I'ha promogut. S'hi contempla individualitzadament, per capítols, I'estat de dotació dels diversos serveis i equipaments municipals, que es presenten sinteticament en vuit categories segons la grandlria poblacional dels municipis i, en alguns casos, agregats per comarques. Per als municipis que presenten deficits més sobresortints, aquests són sovint quantificats per sector del deficit i per municipis, i per a alguns serveis es reprodueix una informació exhaustiva (equips de depuració existents, plantes de tractament de residus sGlids, etc.). Els mapes, que hi podrien fer un bon servei de representació sintetica de la informació, són molt escassos mentre ' que els llistats i els annexos són molt abundants i presenten de vegades formats arbitraris i continguts desiguals. Les fitxes municipals, en canvi, constitueixen uns instruments individualitzats molt interessants, amplis i concisos alhora, per a l'elaboració de polítiques d'actuació en el camp dels serveis i equipaments municipals. Ben estructurades, contenen una informació blsica forca completa i una breu caracterització final dels trets generals i els deficits més importants de cada municipi. Aquestes fitxes, que no s'han distribui't comercialment, es poden obtenir en el Departament &e Governació de la Generalitat de Catalunya. En resum, es tracta d'un primer estudi necessari i interessant, amb alguna man- RESSENYES canca metodolbgica, com ara I'escassetat una bona base de treball que pot ser realdel treball de camp o la no consideració esment emprat per a definir les polítiques pecífica d'lmbits supramunicipals ni de d'actuació municipal de les institucions realitats inferiors al terme municipal. El que hi tenen competencies en un camp entreball realitzat és, perb, més complet del cara ara molt poc estudiat. que no queda reflectit en el llibre Els serveis municipals a Catalunya i constitueix Xavier Mateu