Ressenyes

RESSENYES tion a l'étude des politiguesfoncieres urbaines5 se pueden considerar ya como ccclásicos)), y como tales son citados, recomendados e incluso marcados como libros obligatorios en varias Facultades y Escuelas Técnicas de nuestro país. La intención al publicar ahora en España este trabajo inédito de Topalov, Gananciasy rentas urbanas, es precisamente comenzar por el principio, proporcionando a todos 10s que se interesan por el estudio de 10s problemas urbanos, un texto claro y sencillo en el que se sintetizan las principales teorias sobre la renta del suelo urbano. Después de estudiar sus cinco capitulos: (Ganancias extraordinarias y rentas del suelo en el capitalisme-Sobre la teoria de la renta absoluta en Marx-Diferenciación espacial de 10s costos y rentas diferenciales-Diferenciación espacial de 10s precios y rentas de monopolio-Rentas del suelo y dinámica de 10s precios del suelo en el espacio urbano) la lectura de otros textos (incluso del mismo Topalov) puede resultar mucho más clara. Creemos que el cuidado con el que se ha realizado esta , edición con las anotaciones que para el lector español ha realizado el propio autor, han enriquecido este texto que por su denso contenido requiere una atenta lectura. Carmen Gavira S Ch. TOPALOV, Capital et propiete fonciere. Introduction a l'etude des politiques foncieres urbaines, C.S.U., Paris, 1973, 264 pp. D. SEAMON, 1979, A Geography of the Lqeworld, Londres, Croom Helm, 227 pp. David Seamon, com tot bon humanista, parteix d'una realitat innegable, flagrant: I'angoixant sensació de desarrelament respecte als llocs i at medi natural que l'individu, avui, conscientment o inconscient, pateix. I, tanmateix, és totalment cert que una existincia humana satisfactbria, plena, implica i exigeix l'establiment d'uns llaqos amb el lloc en el qual hom ha decidit de viure. En el marc d'aquesta problemPtica, I'autor es proposa explorar la inevitable immersió del ser humi en el seu (<món geogrific)) a través de l'estudi del seu comportament i experitncies quotidianes en relació als llocs i als espais en els quals viu i es mou. De fet, no és un interts nou: en les Últimes dtcades psicblegs, sociblegs, urbanistes han tractat el tema. fis, perb, la metodologia emprada -la fenomenolbgicael que distingeix i caracteritza l'assaig de Seamon. La fenomenologia és un mitode d'estudi holistic que permet descobrir i descriure les coses i les experitncies -els fenbmenstal com són i de la manera que se'ns presenten; estudia els fenbmens com a experitncies viscudes per I'home i explora els aconteixements de la nostra experiincia quotidiana. Dinou estudiants de la Universitat de Clark (Worcester, Massachusetts), de condicions sbcio-econbmiques ben diferents i interessats tots ells en descobrir la seva relació personal amb el món geogrific que els envoltava, es reuniren dues vegades per setmana al llarg del curs 1974-75. Distribuits en quatre ((grups d'experikcia arn- bientab, en les sessions de treball -totalmente enregistradesposaven en comú les seves prbpies experitncies personals en relació a I'espai. L'autor valora molt positivament la creació d'aquests grups, perqut van significar un vehicle ideal d'exploració i descobriment de les dimensions essencials de l'experiencia ambiental quotidiana de tots i cadascun dels membres del grup i, alhora, perqut van esdevenir un Grum de reflexió crítica sobre teories i conceptes de la cikncia social i de l'educació convencionals. Aquest llibre és, de fet, un recull dels temes tractats en les sessions, amb els comentaris i conclusions, corresponents, i una valoració de la temptativa metodolbgica en qüestió. Tres grans capítols estructuren l'obra. Primerament s'analitza el paper del cos, del costum, dels hibits, de la rutina en la nostra relació ambiental diiria; en segon lloc s'aprofunditza en els mecanismes que lliguen l'individu al lloc; finalment, s'estudien les formes, els sistemes pels quals la gent observa, s'integra i ceconnecta)) amb el món en qut viu. L'espai viscut de la persona, és a dir, aquell espai en el qual la persona es mou i viu quotidianament, est5 en intima interconnexió amb el moviment del cos. Si coneixem l'estructura experiencial bisica del moviment, la seva naturalesa essencial com a experitncia, entendrem molt millor la importincia que té el cos en la nostra relació amb l'espai; és, de fet, la noció de cccos-subjecten introduida fa més de tres dtcades per Merleau-Ponty. Com el moviment, el rest o ccrepbs)) (cctota situació en la qual la persona ... roman relativament fixa al lloc i a l'espai per a un període de temps més o menys llarg)), pp. 69-70) és una dimensió bLica de I'existtncia humana. L'estructura experiencial essencial del repbs és el ut-homeness o ccsentir-se en casa)), sensació habitualment inadvertida consistent en estar a gust amb el món quotidib en el qual un viu i fora del qual hom se sent com a foraster, en trinsit, de pas. Anem on anem i pel temps que sigui, acabem sempre escollint uns llocs al voltant dels quals orientem el nostre món i les nostres activitats espacials: són els centres, un llocs que donen a I'individu una identitat espacial. L'arrelament al lloc és una manifestació fonamental del lligam ecomocional home-medi. Seamon, molt encertadament, critica els estudis fets sobre la territorialitat pel fet d'haver tractat l'experiencia espacial exclusivament en termes d'influtncia i de control i haver rebutjat, en canvi, la suggerent faceta de les emocions positives (la topofilia de Tuan) i negatives (la topofobia de Relph) referides al lloc, així com les emocions d'interioritat i d'exterioritat existencials, conceptes bksics per entendre els problemes sorgits en una era de mobilitat constant i, per tant, de desarrelament espacial continuat. L'anklisi de l'encounter o ceencontre)) (cctota situació de contacte atent entre la persona i el món immediat*, p. 99) constitueix el tercer eix vertebrador del llibre. Cal explorar la integritat experiencial de la percepció just en aquests moments de mkxima ceempatia)), abans que sigui malmesa, desfigurada per teories psicolbgiques i filosbfiques. Seamon insisteix aquí en la necessitat d'una educació ambiental diferent que permeti a la persona descobrir RESSENYES el món per si mateix, tal com és autinticament i no tal com d'altres volen que el vegi. Tenim a I'abast moltes ttcniques i mttodes per a aconseguir una educació d'aquest tipus. El ~arte Empirie de Goethe n'és un: com la fenomenologia, el mttode de Goethe consisteix en aprendre a explorar les coses experiencialment, en descobrir-les i entendre-les per si mateixes abans que puguin ser definides i categoritzades per d'altres. L'ecologia fundacional -no l'ecologia de dividensés un altre camí. El llibre de Seamon té una triple finalitat: En primer lloc provocar en el lector un interts creixent per a contixer la naturalesa essencial de la seva prbpia relació quotidiana amb el lloc on viu i es mou. Segonament, servir de marc de refertncia a totes aquelles persones que viuen en un lloc determinat i es pregunten com ho poden fer per a convertir-10 en un medi més huml. Finalment, recordar als autors de projectes i plans d'urbanisme que no es pot etconstruir)) sense abans haver aprts a cchabitar)), a captar l'especificitat de lloc i a integrar-se en ell: l'habitatge modern no ' és una resposta al lloc ni al medi en el que s'inscriu. A tall de conclusió, l'autor acaba amb una crítica a la geografia tenyida de positivisme, preocupada només pels aspectes tangibles, visibles de la relació de l'home amb el seu medi. Per a aquesta geografia ccallb que és real, és necesslriament objectiu, quantitatiu)) (p. 159), amb la qual cosa all6 menys visible, més subtil de l'existtncia humana és absurdament ignorat. Cs una geografia que porta inevitablement a la separació de la persona del seu món. La fenomenologia, en canvi, ens permet adonar-nos justament del contrari: ecnosaltres som el món, estem immersos en el món com un peix en l'aigua ... interpenetrem en el món, ens fonem amb ell...)) (p. 161). Vet aquí un llibre especialment recomanable per a tot aquell qui encara creu que la geografia humanística i fenomenológica és poca cosa més que un seguit de reflexions tebriques sense cap mena d'aplicació empírica. Joan Nogui i Font