La geografia a l'ensenyament secundari

La gec Rosa Ascón*, M? José Documents d 'Andlzsz Geogrdfica, 5, 1984, pp. 141 -148 grafia a l'ensenyament secundari Gide Albadalejo, Anna Bastida, Edo, E. Sáez 1 es dades geogrifiques no són neutres, objectives, immutables, sinó que po en ser diferents i diverses segons el gebgraf que les presenta. (LACOSTE) 1977) Résumé / Abstract / Resumen Cet article veut faire connaitre une série de reflexions et de propositions qui ont été élaborées par un groupe de professeurs de géographie. Ayant constaté que cette matitre occupe souvent une place marginale dans le Lycées, on an tenté I'analyse des causes de cette situation. I1 y en a quelques unes d'ordre institutionnel tandis que d'autres sont inhérentes i la discipline elle-m&me. Dans ce sens, nous croyons qu'il faudrait en reviser la portée épistémologique afin d'obtenir une plus grande cohérence dans les contenus et une majeure sécurité dans les méthodes. A partir de li, on definit les objectifs du programme de géographie dans le baccalauréat et son apportation i la formation des adolescents. Dans la deuxibme partie du travail, on tente d'établir un possible cadre théorique général qui permette l'articulation des connaissances i différents niveaux et i différentes échelles: le monde, l'Etat, la nation ou la region. * * * This article aims to inform on certain reflexions and proposals made by a group of geography teachers. The reasons for the marginal place that geography occupies in many cases in secondary schools are * Rosa Ascón és professora al Departament de Geografia de la Universitat Autbnorna de Barcelona, i les altres coautores són professores d'Institut d'Ensenyament Mitja. analyzed, and the conclusion is reached that some causes are of an institutional nature while others are inherent in the discipline itself. In this respect, the authors consider that a revision of the epistemological scope of the subject is necessary, in order to achieve more coherence in terms of subject matter and viability in terms of methods. On this basis, the objectives of the secondary school programme, and its contribution to the formation of adolescents are defined. In the second part of the study, an attempt is made to establish a possible generalized theoretical framework which would facilitate the articulation of knowledge acquired at different levels and scales (world, national and regional). El objetivo de este articulo es reflexionar sobre la geografia en la ensefianza secundaria y hacer unas propuestas elaboradas por un grupo de profesores de geografia. Se constata que la geografia, en muchas ocasiones, juega un papel marginal en 10s institutos, y a partir de este hecho se analizan las causas de ello. Algunas son de tip0 institucional y otras son inherentes a la propia disciplina. En esta linea creemos necesaria una revisión epistemológica que dé coherencia a 10s contenidos y seguridad a 10s métodos. Asimismo se definen 10s objetivos del programa de geografia del bachillerato y de su aportación a la formación de 10s adolescentes. En la segunda parte del articulo se intenta establecer un posible marco teórico general que permita articular 10s conocimientos a diferentes niveles y escalas: el mundo, el estado, la nación o la región. Un grup d'ensenyants de geografia, conven~udes de la necessitat de mantenir un diPleg entre els diferents nivells de l'ensenyament, hem iniciat unes trobades peribdiques per tal de confrontar les experitncies individuals i alhora encetar una reflexió en una triple direcció: -AnPlisi de la situació de la geografia dins de rensenyament secundari oficial, bkicament als instituts. - Clarificació dels objectius i mttodes d'aquesta disciplina, així com de l'aportació que pot fer a la formació de l'adolescent. -Intent de vertebrar i donar una certa cohertncia al programa de Geografia Humana i Econbmica del segon curs de BUP. Pel que fa al primer punt, des de les primeres converses varem constatar el paper marginal que la geografia ocupa en la majoria dels instituts i els 1, successius fr cassos experimentats en la programació d'aquesta matkria. Les causes d9aqderta situació no són facils d'esbrinar i poden ser diferents en cada cas. Sovint tenen, perb, un origen comú basat en aspectes institucionals, per problemes inherents a la prbpia disciplina, per l'altra. D'entre remarcar els següents: - Centre massificats: l'excessiu nombre d'alumnes per classe impossibilita un ensenya A ent individualitzat i profitós. La suposada solució de les hores B no ha estat ni molt menys suficient. - El sistema d'oposicions vigent fa que molts dels professors actuals de geografia sigbin en realitat especialistes en histbria i lbgicament es troben amb dificultats a dicionals en la preparació dels programes de geografia. -Els pr grames oficials presenten un contingut excessiu que porta els ensenyants emprar mZtodes magistrals, passius i memorístics. Aixb comporta una diss ciació entre coneixements tebrics i la prictica quotidiana dels alumnes. i -Cadascuna de les nombroses assignatures sembla tenir l'ambició de formar espe ialistes. No existeixen relacions i lligams entre les diferents matZries qu constitueixen el curriculum de l'estudiant. Aixb impossibilita la interdiscipli arietat i malmet la capacitat de l'adolescent per entendre el món I en qut viu d'una forma global i complexa. -Hi ha una manca de continui'tat en els continguts, entre les diferents etapes d'aprenentatge (EGB i BUP). - Els horaris resulten inadequats: l'excés d'hores lectives i la fragmentació que present n dificulten el treball de camp, els treballs en grup, l'elaboració cartogrifica. . T D'entre el1segon grup de problemes, és a dir, d'aquells derivats de la prbpia disciplina, voldríem assenyalar com a més greus al nostre entendre: - La ind finició, que sovint existeix en l'imbit epistemolbgic i que és origen d'ins guretat en els continguts i en els mktodes. Tradicionalment la geografia ha estat un calaix de sastre de matkries diverses: economia, histbria, sociologia, c 1 kncies naturals. Es confon així el punt de vista especificament geogrific. Aquesta ambigüitat s'ha trasllui't, en ocasions, en els programes i en els llibres de text. - La ma ca de relació, en la pr&ctica, entre la geografia fisica i la geografia humana qu fa que els alumnes ho visquin com dos mons separats. - La ine isttncia d'un fil conauceor en els programes. Els temes s'estudien separadame 1 t i es fa dificil establir analogies, comparacions i connexions entre els diferents fenbmens. Finalment volem fer esment, també, de l'abstncia d'un esquema tebric que permeti articular els temes i problemes a diferents escales i Bmbits espacials, així com de la impressió existent en l'imbit cronolbgic en qut s'han d'emmarcar els fets. Després d'aquest seguit de consideracions prtvies passarem ara a definir quins són, al nostre entendre, els objectius que ens hauríem de fixar en aquesta etapa de l'ensenyament per tal d'assolir uns resultats satisfactoris, tant a nivell de coneixements tebrics com a nivell ttcnic i instrumental. D'una manera gentrica creiem que l'objectiu essencial ha de ser el d'ajudar a l'adolescent a contixer, comprendre, i en un primer nivell interpretar l'organització territorial mundial en tota la seva complexitat i diversitat. En segon terme, i en la mesura que sigui possible, ajudar-10 a entendre els mecanismes que fan que aquesta estructura sigui canviant histbricament. Només a partir d'aquí podrB passar d'una visió individualitzada i localista dels fets, a una visió universalista d'Bmbit global. Aixb li permetri d'articular i relacionar els coneixements adquirits al llarg de 1'EGB i replantejar-se la situació del seu propi país dins del context mundial. Alhora hem de procurar d'enriquir la capacitat d'anhlisi i de crítica de l'alumne, per tal que pugui arribar a decidir per ell mateix de manera responsable i a reflexionar sobre les possibles alternatives a la situació actual. L'explicació ha de ser el més complexa possible, tenint en compte la capacitat de l'estudiant en aquesta edat, per tal que quedi allunyada tota visió maniquea i Gcil que expliqui els fets a base de bons i dolents. El professor ha de ser conscient, perb, de l'objectivitat que fa servir i de quin és l'esquema interpretatiu que vol transmetre. En aquest sentit és important poder presentar als alumnes informació de diverses procedtncies i contrastar versions de diferent caire sobre un mateix fet, per tal que esdevinguin conscients de la relativitat de les interpretacions, diferents segons l'enfoc epistemolbgic en qui es fonamenten. fis convenient també que els estudiants s'acostumin a elaborar hipbtesis per explicar un fet, i a comprovar, a partir de determinades fonts i documents, la seva validesa i credibilitat. Cal arribar també a dotar els alumnes de rigor i precisió en la utilització del ltxic geogrBfic i de flexibilitat per tractar i analitzar els problemes a diferents magnituds i escales. Per assolir els objectius esmentats fins ara, tenim al nostre abast tota una gamma de mttodes, instruments, ttcniques. La més genui'nament geogrBfica és, sens dubte, la d'elaborar i interpretar mapes temitics. A partir de la localització precisa en el mapa dels diferents fenbmens, podem observar l'irea d'extensió que ocupen, les distribucions, i els conjunts que formen sobre la A contindació presentem un esbós de programa per tractar la Geografia Humana i Gcon6mica del Món, que és objecte d'estudi en el segon curs del BUP actual, i que sembla que continua tenint un paper important en tots els avantprojectes de reforma de I'ensenyament secundari. Aquest programa pot ajudar a co cretar els objectius suara esmentats. La nostra intenció a l'hora d'elaborar-1 ha estat la de superar alguns dels problemes comentats en la primera par d'aquest escrit. Volem donar un minim de coherZncia interna a un program 9. que, en principi, presenta els diferents blocs temBtics aylladament, sense connexió d'uns amb els altres, la qual cosa ja hem dit que impossibilita la interpretació global de la realitat. D'altra banda hem procurat que el medi isic hi sigui present i tingui un minim de tractament. Pensem que la metodolo ia emprada pot facilitar el tractament dels diferents temes a diferents es ales: planetBria, estatal, nacional ... Partim de la definició que veu l'organització del territori d'una determinada I Brea com un producte social que és resultat i component alhora de l'organització &cio-econbmica global. L'economia mundial funciona avui de manera integrada i per tant es fa dificil d'entendre el funcionament de qualsevol esfat o nació amb independtncia de la resta del planeta. superficie d la terra. Aquests conjunts ens permeten d'establir un primer e nivell d'anllisi, fer comparacions, remarcar les analogies i les difertncies existents entre les diverses Brees. Establir, en definitiva, tota una strie de correlacions cartogrPfiques que preparen als estudiants per a la posterior correlació estadística. Els mapes ajuden a veure que la nostra realitat concreta i immediata forma part d'un marc molt més ampli. Pot ajudar a identificarnos amb 11 cs i grups socials molt allunyats en l'espai. D'altres i struments a emprar han de ser: la confecció i interpretació de grhfiques, a i rendre a manipular series estadístiques procedents d'anuaris, censos, etc.; anBlisi i comentari de textos, fotografies, pel.lícules, diapositives. Considerem convenient que tots aquests materials procedeixin, sempre que sigui possible, de l'entorn més immediat a l'alumne (premsa local, programes El prograha consta d'una introducció i tres parts. L'objectiu de la introducció s familiaritzar els alumnes en la definició de la geografia, els temes que es 4 udia, i quins són els elements que la diferencien d'altres citncies. Cal arribar a fer veure als estudiants que són molts els fets susceptibles d'una lectura geogrBfica. fis en aquefjta introducció on cal iniciar els alumnes en el concepte d'escala i televisius ...) quotidiana. per tal d'establir contactes entre I'ensenyament i la vida la importhncia que pot tenir a l'hora de tractar els problemes. Finalment cal que quedi clar l'objectiu i la raó de ser del programa. Dins de la primera part pretenem presentar el planeta en tota la seva diversitat. En primer lloc el medi fisic com a escenari i suport de l'activitat humana. Dimensions, conjunt d'aigües i continents, conjunts climitics, disposició del relleu ... Aquest apartat pot ser for~a breu, ja que només cal recordar aspectes tractats hmpliament en l'ensenyament general bhsica. A continuació es presentar2 aquest medi fisic com a font de recursos per a la humanitat, la seva utilització i per tant la seva transformació. Cal deixar clar el concepte de recurs i fer veure com és canviant al llarg de la histbria. Tanmateix, ens interessa tractar el tema des d'una perspectiva actual. Cal veure els.conjunts de terres més aptes per a l'agricultura, la ubicació dels minerals i de les principals fonts d'energia. De tots aquells elements que en definitiva són Útils a la producció i susceptibles d'esdevenir recurs econbmic. Després d'aquesta visió del planeta com a escenari i com a recurs, passarem a veure els homes i les dones, és a dir, els actors. La distribució de la població forma conjunts irregulars i diversos en tots els aspectes. Les raons són tant d'ordre natural com d'ordre histbric. Malgrat que l'esptcie humana és una, existeixen unes grans diferkncies pel que fa als trets racials, llengües que es parlen, religions que es practiquen i organització social global. Així es configuren els diferents conjunts culturals i nacionals que convé localitzar, almenys parcialment, sobre el planisferi. Si fins ara hem vist l'escenari anatural>> del planeta en qu2 els individus es mouen i hem assenyalat un mosaic de paisatges i cultures nacionals, a la segona part veurem com sobre aquest espai s'hi superposen els interessos econbmics, polítics i ideolbgics de determinades classes socials que han configurat al llarg de la histbria uns espais político-administratius que constitueixen els actuals espais estatals. cs aquí, doncs, que introduim el concepte d'estat en els diferents rggims polítics i e:s diferents sistemes econbmics. La seva concreció en l'espai constitueix les fronteres. No tots els estats són iguals, i s'haurh de remarcar I'hegemonia d'alguns d'ells i citar alguns dels conjunts supraestatals que s'han constituit a partir de necessitats econbmiques i estrattgiques. L'objectiu essencial de tot l'apartat següent és el de fer veure les desigualtats que existeixen entre els diferents estats, i, en la mesura que sigui possible, entre els diferents grups socials que els constitueixen. Iniciem el tractament d'aquestes desigualtats analitzant espacia.lment la distribució, per sectors productius, de la població activa. A partir d'aquí queden clarament dibuixades les &rees de predomini de les diferents activitats, la qual cosa enllaca amb el tema de la producció i de la divisió internacional del treball. Pel que a al sector primari s'ha de remarcar la distribució sobre el planisferi d 1 les relativament escasses terres de conreu existents. A partir d'aquí es far2 una tipologia de les diferents agricultures existents segons el tipus de conreus, els mttodes de treball, el mercat a qut van dirigits els productes i el r6gim de tenenca de la terra. Pel que al sector secundari ens sembla indispensable fer la definició prkia dels mttodes industrials de producció. Hauran de localitzar-se les principals z nes industrials del món, relacionant-les amb la distribució dels recursos mi ers i de les fonts d'energia tractats en la primera part. A partir d'aquí pode 1 fer una tipologia dels diferents estats segons el seu grau de desenvolupament industrial. Seguidament analitzarem les característiques de cadascun dels grups segons la seva especialització, la procedtncia del capital invertit i de la tecnologia, l'organització de la població, el mercat al qual va condicions de treball de la classe obrera i moment convé que quedin clars els diferents tipus de l'intercanvi i el consum. També cal serveis lligats al desenvolupament dels aparells d'estat moderns. Cal fer veure als estudiants les difertncies existents entre el terciari dels paisos de desenvolupament industrial avanGat i el terciari dels pai'sos més endarrerits basats en serveis personals i de l'administració pública. Els punts de mhxima concentració industrial i tercihria coincideixen amb les hrees de mhxim desenvolupament urbh. Caldrh aqui explicar les funcions de es grans metrbpolis i de la resta de centres que constitueixen la xarxa urba a mundial. S'haurh de distingir aquelles que tenen una funció lligada a la 1 roducció i al poder econbmic i polític de les que tenen només un paper en la redistribució de béns i serveis. Com a conclusió de l'anhlisi de les diferencies existents en la localització dels diferents sectors productius i de la població activa, analitzarem les desigualtats que se'n deriven en el nivell i qualitat de vida dels habitants. Per aixb farem s rvir una strie d'indicadors sbcio-econbmics que ens permetin fer un esbós de ipologia d'estats segons el seu desenvolupament econbmic. Volem remarcar qu aquest intent presenta moltes dificultats, per6 serveix, si més no, I per a detect r els casos més extrems i alhora per fer veure als estudiants el risc d'una classi 7 icació massa rígida. Aquestes dues parts del programa es clouen amb una anhlisi dels fluxos comercials i energttics a nivell mundial. A partir de aqui queden evidenciades les relacions de dependtncia, les desigualtats en l'intercanvi i les conseqii?n- cies a nivell mundial d'aquesta situació: endeutament, subordinació política, econ6mica i militar. Paial-lelarnent al desenvolupament d'aquest programa, els alumnes haurien de realitzar un treball sobre I'estat espanyol per tal de tenir un conjunt de dades que permetés situar-10 dins del conjunt mundial. Per a la realització d'aquest tema hauran d'utilitzar la mateixa metodologia i els mateixos indicadors que els emprats en el programa general. Finalment, i en la mesura que sigui possible, s'intentarh veure la distribució de les diferents variables dins de I'estat espanyol. Com possiblement un lector atent haurh ja pensat, la vertebració d'aquest programa no hauria estat possible sense la lectura atenta de les obres del ge6graf Yves Lacoste sobre el subdesenvolupament. També han estat de gran utilitat les reflexions fetes en els darrers anys entorn de la Geografia Humana de primer cicle del Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona. Tot i les deficitncies evidents d'aquesta proposta, ens agradaria que servis com a punt de partida de dihleg i reflexió entre totes aquelles persones que creuen en la importhncia de l'ensenyament en una etapa tan critica com és I'adolesc6ncia.