La recuperació recent d'un conreu tradicional : el cas de l'arròs al Delta de l'Ebre

Docuinents d'Anciltsz Geogrcifzca, 5, 1984, pp 25-46 La recuperació recent d'un conreu tradicional: el cas de l'arrbs al Delta de 1'~bre' noves y David Saurí Résumé / Abstract / Resumen Cet article est un résumé du Mémoire de Licence présenté par les auteurs B 1'Université Autonome de Barcelone en décembre 1983, 1 sous le titre L'évolution du secteur agraire au Baix Ebre et Montsili, vue li trauers les changements de cultures. 1970-1980. L'article étudie seulement la region du Delta de l'Ebre, oii la dynamique agricole a été la plus intéressante. Pendant la période en question, le trait le plus saillant a été la forte expansion de la culture du riz; i1 faut rappeler que la colonisation du delta s'était faite sur la base de cette culture mais qu'elle avait souffert une regression importante pendant la décennie 1960-1970, étant remplacée par des céréales et des fourrages qui offraient de meilleurs avantages économiques. Pendant la période 1970-1980 i1 s'est produit une série de faits qui sont la cause du retournement de la tendence antérieure. D'abord, les coOts de production du riz se sont abaissés considérablement par la pleine mécanisation de la culture, alors que le produit connaissait une évolution commerciale relativement favorable. D'ailleurs, la salinisation du sol a imposi, dans une bonne partie des terrains, le riz comme la seule culture possible (le projet d'assainissement hydraulique du delta avance tres lentement). L'expansion du riz s'est produite B la ' Aquest article és un resum parcial de la Membria de Llicenciatura presentada al novembre del 1983 al Debartament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona, amb el títol L'Evolució del stctor agrari al Baix Ebre t Montsiri a través dels canvzs en els conreus. 1970-1980. 2 5 fois sur des terres nouvellement acquises i l'agriculture et sur des surfaces aui. amaravant. étaient couvertes d'autres ~roduits. Les a, . céréales et les fourrages ont diminut de fa~on appréciable alors que les cultures maraichtres ont caené du terrain et semblent devenir. i c6té du riz, les cultures caraGéXstiques du Delta de 1'Ebre. Le choix du type de culture (riz ou potager) dépend dans une large mesure de la taille de l'exploitation; les plus petites s'orientent de préférence vers les légumes, qui assurent des revenus plus élevés mais avec des risques plus grands, alors que les plus grandes obtiennent, i partir du riz, des revenus plus faibles par unité de surface, mais bien plus réguliers. This article is a resumé of the authors' Tesis de licentiatura presented at the Universitat Autbnoma de Barcelona in December 1983, and entitled The évolution of agriculture in the Baix Ebre and Montsici regions seen through cultivation changes. 1970-1980. Undoubtedly, it is in the cultivation sector that the most significant changes have occurred. The most remarkable phenomenon which occurred during the decade studied was the considerable increase in the area under rice cultivation, which was the original crop involved in the agricultural colonization of the delta, and which had suffered considerable reductions in the 1960s, and its substitution by other crops of greater economic value such as cereals, fodder-crops and horticultural products which promised higher economic returns. During the following decade (1970-1980) a series oi' factors combined to favour a reorientation of existing trends. Firstly, the costs of rice production were reduced considerably through mechanization, coinciding with a reasonably favourable commercial evolution. Secondly, increasinn salinitv in large extensions of delta soils has made rice the only viable crop, whilst hydraulic improvement schemes advance at the present low rate. The expansion of rice cultivation has spread to land newlv-drained for agricultura1 purposes as well as areas formerly under other crops. The greatest losses have been in cereals and fodder-crops, whilst the area under horticultural crops have become the characteristic delta products. The relative dedication to these two products depends by and large on the size of holdings. Horticultural crbps predominate on smallholdings, as profits are higher although the risks involved are greater, whereas on medium and large-sized holdings, rice is the principal crop, providing much lower profits per areal unit but assured annual returns. Este articulo es un resumen de la tesis de licenciatura presentada por 10s autores en la Universidad Autónoma de Barcelona en diciembre de 1983, con el titulo La evolución del sector agrari0 en el Baix Ebrey Montsici a través de 10s cambios en 10s cultivos. 1970-1980, Brea donde la dinámica agrícola ha sido mis significativa. Durante el periodo estudiado, el fenómeno mis relevante ha sido el fuerte incremento conocido por la superficie dedicada al arroz; cultivo con el que se habia iniciado la colonización agraria del delta y que habia padecido una notable regresión en la década 1960-1970, sustituido por otros cultivos como 10s cereales, forrajes y huerta, con mejores perspectivas económicas. En el período 1970-1980 se han producido una serie de hechos que han provocado el carnbio en la tendencia existente en la década anterior. En primer lugar, 10s costes de producción del arroz se han abaratado considerablemente por la plena mecanización del cultivo conseguida en esta década, a la vez que el arroz mostraba una evolución comercial relativamente favorable. Por otro lado, en buena parte del delta, el incremento de la salinidad del suelo ha impuesto de nuevo el arroz como Gnico cultivo posible (el proyectado Saneamiento hidráulico del delta avanza muy lentamente). La expansión del arroz se ha producido tanto en nuevas tierras ganadas para la agricultura, como en superficies dedicadas anteriorrnente a 10s cultivos alternativos. De entre istos, 10s cereales y forrajes han disminuido apreciablemente, mientras que ha aumentado la superficie destinada a huerta, que se perfila junto con el arroz como cultivo característico del delta del Ebro. La diferente dedicación a uno u otro tip0 de cultivo (arroz-huerta) depende en buena medida del tamaño de las explotaciones; asi las mis pequeñas se dedican preferentemente a 10s cultivos horticolas ya que éstos pueden asegurar unos ingresos mis elevados, aunque con un gran riesgo, rnientras que las medianas y las grandes cuentan con ingresos comparativamente menores por unidad de superficie, pero seguros año tras año, que proporciona el arroz. La colonit ació agriria del delta de 1'Ebre és relativament recent. A mitjans del segle xrx el delta és encara un espai marginal i despoblat en el qual les activitats eco hmiques es redueixen a la cacera, pesca i recol~lecció, així com a l'aprofitame t de les pastures per als ramats procedents de 1'AragÓ i de ValZncia. L' nica excepció a aquest marc general d'econornia de subsisthncia I era l'explotaoió de les salines a la Punta de la Banya, molt important ja des de finals del sedle xvnr. La histhria de la colonització agriria del delta de 1'Ebre comenqi, sens dubte, amb els projectes de fer el riu navegable. La gtnesi i desenvolupament d'aquests projectes és prou coneguda i no voldríem repetir el que ja s'ha dit impliament2. Els problemes amb la sorra al tram final i la decisiva competcncia del ferrocarril Reus-Mora-Casp, varen acabar definitivament amb els projectes de fer navegable 1'Ebre. Descartada aquesta alternativa i per a intentar rendabilitzar les quantioses inversions realitzades, es va decidir aprofifar la infraestructura ja construi'da per al regadiu. El primer canal de regatge, el de la dreta, fou inaugurat a finals de la dccada de 1860; el de l'esquerra, perh, trigi encara al voltant de 50 anys a funcionar. A partir de la construcció dels canals, comenqi a canviar la fesomia del delta i ho fa precisament mitjanqant la implantació de l'únic conreu que era possible: l'arrbs. La superficie dedicada al conreu va créixer constantment des de mitjans del segle XIX al marge dret i des del 1910, en un procés encara més r&pid, al marge esquerre, de tal manera que cap al 1930 s'apropava ja a les 14.000 Hes. En els anys posteriors a l'acabament de la guerra civil, hi hagué un altre fort increment de les terres arrosseres, degut a la penúria alimentiria i als baixos ingressos de la població, que foren responsables d'una gran demanda d'aquest cereal. Aixb no obstant, cap al 1925, la superficie tendeix a estabilitzar-se, fet previ a la seva disminució que s'escaur& a la dtcada següent. I. LA CRISI DEL CONREU DURANT LA DECADA DE 1960-19703 Cap al 1960 el paisatge agrari tradicional del delta de 1'Ebre comenqi a canviar; baixa la superficie arrossera i comencen a introduir-se nous conreus de regadiu, bisicament cereals i hortalisses, fins aleshores molt minoritaris. En deu anys, l'arrhs perd prop de 4.000 Hes., transformades en horta, cereals i farratges. Aquesta transformació es produí amb més intensitat a la periferia del delta -les terres altes-, &rea en la qual hi havien unes millors condicions edafolhgiques. fis en aquestes ccterres altes,, on la major part, si no tota de l'antiga superficie arrossera es transformi en conreus innovadors. Es pot dir que , en general, el canvi és perceptible a tot el delta, perb de qualsevol manera és al marge dret on es dóna un impuls més destacat als conreus horticoles, en tant que al marge esquerre la transformació sembla que es Vegeu, per exemple, la molt important obra de Francesc CARRERAS CAKDI, 1940, La navegación por el no Ebro, Barcelona. Les línies que segueixen es basen, molt especialment, en 1'excel.lent llibre de Ramon SER6 i Jordi MAYM~, 1972, Les tmnsfonacio econbmiques al delta de I'Ebre, Barcelona. dirigeix mo t més cap als cereals i els farratges. Aixb no obstant, la salinitat dels sbls es a constituir moltes vegades en un obstacle insalvable, almenys a b mig i llarg termini, i moltes finques hagueren de tornar a l'arrbs després de dues o tres collites d'altres conreus. Aquest fet es veu molt clarament resseguint la strie anual de 1960 a 1971 que ens proporcionen Seró i ~a~mó~. L'any 1965 és el de la mhxima contracció de la superficie arrossera (menys de 12.000 es. per a tot el delta) i, conseqüentment, el de mhxima expansió dels cultius innovadors (més de 9.000 Hes.). A partir d'aquest any, perb, i H ltres factors com la intervenció estatal assegurant un preu mínim als product per % rs, l'arrbs va tornar a moltes finques. Seró i Maymó exposen molt acuradament les raons que varen motivar la transformació dels conreus. Deixant de banda els canvis generals que afectaren l'agricultura espanyola durant la dtcada de 19605, les raons de la transformació descansen molt especialment en la mateixa evolució del conreu arrosser. A comenqaments dels anys 60 l'arrhs presentava un conjunt de problemes e dificil solució a curt termini. Aquests problemes eren, d'una d banda, el vaix preu pagat als productors (amb l'objectiu de reduir la superficie arrossera), l'evolució creixent dels costos, especialment pel que fa a la mh d'obra, i, també, la sensible reducció de la demanda en variar les tendZncies en el consum de productes alimentaris. Tot plegat donava en la prhctica un conreu poc productiu que acumulava grans excedents i del qual s'havia aug entat la superficie a Espanya, en hrees amb uns avantatges comparatius molt superiors al delta6. Com veie , la substitució de l'arrbs es presentava com un fet irreversible. I Els primers conreus en aparZixer a gran escala foren els cereals i els farratges, abans ja del 19607. Posteriorment es comenqh a produir una variada gamma de conreus hortícoles (carxofes, enciams, escaroles, melons, etc.). Per acabar aquest sucint resum voldríem destacar que ja en el decurs ys d'expansió dels cultius moderns, es varen comencar a notar problemes d'adaptació; en primer lloc, el de la salinitat dels shls, comentat anteriorment, i, després, la manca d'una tradició la zona, les no excessivament bones condicions per a alguns ' SER^ i MAYM~, op. cit. Vegeu eis quadres de les pp. 62 i 102. Vegeu, per exemple, José Manuel NAREDO, 1971, La evolución de la agricultura en España, Barcelona. A Sevilla, pler exemple, la superficie mitjana per explotació oscil.la entre les 25 i 30 Hes., molt superior a la d '1 delta, per no parlar ja de la valenciana, extremadament reduida. Vegeu Enric BELTRAN, La pjoblemática del arn en el país Valenciam, Valencia. Vegeu I'int ressant llibre de José Antonio ROMAGOSA, 1960, Problemática de la agricultura en la t comarca de Tortofa, Tortosa. cultius cerealístics i farratgers (el vent, per exemple), així com una estructura comercial encara poc preparada. D'altra banda, i aixb ens sembla encara més important, és també durant aquests anys quan la ptssima situació en qui? es trobava l'arrbs comenq8 a canviar: asseguranqa d'uns preus sostinguts per part de 1'Estat a partir del 1965, avencos en la mecanització (assaig de la <<sembra directa>>) que podia eliminar el gruix de la mA d'obra, millores en la productivitat i en els rendiments (introducció d'herbicides, pesticides, etc.). Aquests fets, perb, no es plasmaran d'una manera definitiva fins la dtcada següent, quan l'arrbs recuperari la seva antiga hegemonia. El conreu amb el qual s'inicii la colonització agrkia del delta de 1'Ebre ha conegut una expansió relativament forta entre 1971 i 1981, contra totes les opinions que el donaven per estancat i en decadtncia a finals dels anys 60. Mai havia perdut el predomini sobre la resta de conreus, perb sí que el ripid avenq d'aquests, que tingué lloc en la dtcada dels 60, feia preveure en aquell moment que l'arrbs acabaria per cedir bona part de la seva superficie als nous cultius. Els mateixos Ser6 i Maymó en el seu llibre indiquen sobre la superficie destinada a l'arrbs a l'any 1971 que c.. sembla dificil de superar i fins i tot de mantenir))*. L'any 1981 la superficie no solament s'havia mantingut sinó que havia augmentat, segons les dades de qut disposem, en més de 3.000 Hes. per a tot el delta. En el període 1971-1981 el creixement de la superficie arrossera per al conjunt del delta ha estat d'un 25 %. Aquesta evolució global amaga, perb, difertncies molt considerables entre el marge dret i el marge esquerre: en el primer, l'augment ha estat tan sols d'un 10 %, en tant que el segon ultrapassa el 60 %. Aixb ha comportat, d'altra banda, que la superficie destinada a l'arrhs sigui aproximadament igual als dos marges, quan al 1971, el dret en concentrava un 60 %. Una ripida ullada als tres nuclis que constitueixen el marge dret ens permet de veure que és Amposta el que creix més i el que determina, en darrer terme, l'evolució d'aquest marge. El cas de Sant Jaume dlEnveja, un nucli tradicionalment arrosser, és una mica sorprenent a primera vista, ja que les terres dedicades al conreu davallen entre 1971 i 1981. Aquí hi ha intervingut un fet que s'escapa en certa manera a la dinimica dels canvis de cultius comuns a la resta de 1'8rea i que no és més que la ubicació dins d'aquest nutli d'empreses agraries modernes (<<Migjorn,,, ctErms salat^,,)^, les quals, amb la introducció de ttcniques modernes de drenatge i sanejament, han possibilitat la transformació d'antics arrossals i, sobretot, erms, en superficies agrícoles dedicades a cultius intensius d'horta. Al marge esquerre el creixement de la superficie arrossera és comú als quatre nuclis i molt destacat al més important de tots ells, a Deltebre, zona tradicional ent arrossera. La resta de nuclis, tot i que estan situats a la periferia de delta i que tenen bona part de les seves terres ja a !'Brea de secB, I' veuen també créixer notablement la superficie dedicada a l'arrbs. Aixb no obstant, la mateixa situació periferica d'aquests nuclis fa que en casos com ara l'Aldea, els cultius diversificats de regadiu s'imposin sobre l'arrbs, degut a una menor dependtncia respecte a les condicions fisiques (salinitat) i a una certa especialització en els nous conreus (fet al qual ajuda l'extraordinkiament petita dime si6 de les explotacions). L'evolució de l'Ampolla, Camarles i 1'Aldea per 4 , et afirmar, doncs, que Bdhuc en les anomenades terres altes del delta, el cultiu tradicional coneix una tend2ncia positiva, que, amb l'excepció de l'Aldea, el fa ocupar entre un 60 i un 80 % de la superficie de regadiu d'aquests nuclis. El creixement de la superficie arrossera s'ha produit en detriment d'antigues terres ermes que s'havien condicionat per al conreu (fet prou notable en els darrers any ) i també, bbviament, de les que abans havien ocupat cultius innovadors. A continuació examinarem una mica més detalladament els dos fets. I 1. El creixement de la superfície de conreu I dades de qu2 disposem, entre el 1971 i el 1981 la superficie delta ha augmentat en més d'un 7,5 %. Aixb ens indica, en al contrari del que succeeix a l'altre gran delta de la MediterrPnia occidental, el del Roina, la utilització agrkia continua essent la predominant i s'ha intensificat en el passat recent. El creixement de la superficie conreuada s'ha produit allí, on lbgicament hi havia una quantitat més gran de, terra improductiva (marge dret). Sant Jaume d'Enveja és el nucli amb un creixement més gran; recordem la implantació en aquests anys d'empreses e caire modern dins del terme. Al marge esquerre, Deltebre és el nucli que ex 1 erimenta un augment més gran, en tant que a la resta de nuclis és molt moderat (L'Ampolla, Amposta) o inexistent. migjorn* i (<Erms Salats*, són dues explotacions agrícoles situades a la part baixa del delta, que tenen una notable producció horticola orientada fonamentalment a la exportació. El fet potser més significatiu que ha permts convertir les terres ermes en aprofitables per a l'agricultura ha estat, en bona mesura, l'increment dels mitjans ticnics que resulta, hbviament, de l'interts dels propietaris per guanyar noves terres per fer-hi arrt,s en uns anys, com aquests darrers, de conjuntura forqa favorable. Així, antigues basses i aiguamolls s'estan dessecant i adequant actualment per a l'agricultura. Aquest fet planteja d'entrada una qüestió prou important com és la de la compettncia entre els diversos usos del delta, en la qual s'enfronten l'activitat agrícola i la conservació d'un medi natural molt ric, que ha generat histhricament un conjunt d'activitats (pesca, recol~lecció, cacera) de les quals els habitants de 1'8rea encara se'n aprofiten. Aquest conflicte d'usos es va exterioritzar de forma notable a comenqaments de l'estiu del 1983, quan la dessecació d'algunes terres per part dels seus propietaris va aixecar una forta poltmica a la zona, especialment a La Cava i a Jesús i Maria. De moment, la dessecació afecta sobretot l'anomenat Canal Vell, la bassa més important del marge esquerre (coneguda també com bassa de I'Estel), dues parts de la qual (1'Estelleta i les Creus) han estat ja dessecades mitjanqant el procediment de construir murs de sorra i utilitzar les dues estacions de bombeig creades recentment per expulsar l'aigua de les basses cap al mar. Utilitzem aquest exemple per il.lustrar el creixent conflicte d'usos al delta que comporta l'augment de la terra de conreu. Aixt, contrasta amb el que succeia fa deu anys, quan ni els mitjans ticnics estaven tan desenvolupats, ni, sobretot, hi havia gaire interts d'augmentar les terres de conreus, sinó més aviat de transformar-les. 2. La *relativa, davallada dels conreus moderns Com mostren les Taules I i 11, l'expansió de l'arrbs s'ha vist acompanyada per una forta regressió dels cereals i farratges (el que nosaltres anomenem ccaltres conreus de regadiu>>) i un augment forca destacat de la superficie dedicada a I'horta. Convindria detenir-nos una mica en l'evolució d'aquests conreus durant el període estudiat. a) Els altres cultius de regadiu Quan es comenq8 a plantejar la transformació del delta, una de les primeres previsions que es feren era la de convertir aquesta zona en productora de 1 TAULA I Distribució de la superfície conreuada per cultius. Marge dret. Delta 1971-1981 (ha.) I Dades estimades a nivell de nucli 1 Amposta St. Cirles St. Jaume Total Superficie total 13.620 4.849 6.247 Superficie conreu 1971 9.150 1.566 3.840 14.556 1981 9.510 1.549 4.667 15.726 I Llenlbs no trad. (1) 210 1981 243 Cultius trad. 1971 1.535 734 sec& (2) 1981 1.333 708 que al seu torn incidissin en una especialització ramadera". la mateixa decada i sobre la perspectiva que el sanejament a terme, Ser6 i Maymó recollien la doble alternativa que hi havia enfront de l'arrhs: horta o conreus encarats cap a un futur sector ramader. De fet, es podria dir que els cereals (i més endavant els farratges) van ésser bans que l'horta la primera alternativa clara al monoconreu arrosser. dp al 1959, alguns autors avancen la xifra de 4.000 Hes. de Altres regac 'O El llibre debosé Antonio ROMAGOSA, op. cit., és, en certa manera, un manifest anti-arrossista i a favor de la introducció a gran escala de la ramaderia. conreus 1971 2.400 86 144 2.632 ius 1981 1.233 51 260 1.544 (1) Cítrics; ~rditers de regadiu; Fruiters de seci. (2) Olivera; Garrofer; Vinya; Altres conreus de seci. Font: 1971. RAMON SERO i JORDI MAYM~, Les tramfornuiom ecodmiques al Delta de 1'Ebre i estimacions; 1981. MINISTERIO DE AGRICULTURA. DIRECCI~N GENERAL DE LA PRODUCCI~N AGRARIA, Super3cies agricolas por cultiuos. comercialització i a la manca d'una indústria transformadora a la prbpia Brea. Una darrera qüestió de caire més general seria la de plantejar el conflicte d'usos del sbl que s'esth produint actualment al delta (especialment al marge esquerre) i que es deriva de la dessecació de superficies de gran valor ecolbgic, directament relacionada amb l'expansió de l'arrbs. Aixb ens indica fins a quin punt el delta de 1'Ebre continua constituint una Brea agrícola dinBmica, al contrari del que succeeix a l'altre gran delta de la MediterrBnia occidental, el del Roine, on les activitats agriries ha sofert una clara regressió a favor d'usos turístics i cientifics15. BIBLIOGRAFIA AA.DD., 1977, Els sistemes naturals del Delta del ¿'Ebre, Barcelona, Col~lecció Treballs de la Institució Catalana d'Histbria Natural, núm. 8. ALONSO, J.M.; GRAU, J.J.; PONSETI, S., et al., 1978, Estudio de alternatiuas de aprouechamiento del río Ebro y de desarrollo sacio-económico y protección ecológica de su valle. Primera parte, Tarragona, Diputación Provincial de Tarragona. BELTRAN, E., 1980, La problemútica del arroz en el País Valenciano, Valencia. BENELVAS, L., 1981, Economia agriria de Catalunya. Anlilisi de canvi a ¿'agricultura catalana. 1960-1975, Barcelona. BRUNET, J.M., et al., 1980, L'agricultura catalana. Estudi econdmic, CEP, Barcelona. CAMARA ARROCERA Y CAJA RURAL. SOCIEDAD COOPERATIVA AGR~COLA DE AMPOSTA, Memoria, diversos anys. GRAU, J.J., sense data, <<Once notas sobre la agricultura locab, Amposta, fullet de fires. GRAU, JJ.; SORRIBES, J., et al., 1982, El Montsili. Estructura i dinamica sdcio-econdmica, Barcelona. LLUCH, E.; GIRAL, E., 1967, L'economia de la regió de I'Ebre, Barcelona. MAJORAL, R., 1979, La utilización del suelo agrícola en Cataluña, Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Geografia (intdita). PIC~N, B., 1978, L'espace et le temps en Camargue (essai d'écologie sociale), Le Paradou. PONSETI, S., 1979, <<El transvasament de I'Ebre*, Butlleh' del Centre d'Estudis Urbanistics, Municipals i Territorials, núm. 11/12, marG. ROMAGOSA, J.A., 1960, Problemútica de la agricultura en la comarca de Tortosa, Tortosa. SER6, R.; MAYM6, J., 1972, Les transfonnacions econdmigues del Delta de l'Ebn, Barcelona. SER^, R., et al., 1974, El sector hortofrutícola en Catalunya, Barcelona. VLORA, A., 1964, <<La regione del Basso Ebre,,, Estrato dal Bolletino della Societa Geograjca Italiana, núm. 4-6, Roma. l5 Vegeu, per exemple, Bernard PIC~N, 1978, L'espace et le temps en Camargue (essai d'ecologie sociale), La Paradou. 40 Griftc ZV. Supe'ficie d'horta so&e la total conreuada Delta 1981 (en percentatge) Codi per Prees Area-10 marge dret Areai i marge esquerre E 11 200000 o Cartografia Baix Ebre i MontsiP nm 5 10