Ressenyes

RESSENYES I ANDERSON, J. - DUNCAN, S. - HUDSON, R. (eds,), Redundant Spaces in Cities aud Regions? Studies in Industrial Decline and Social Change; Institute of British Geographers Special Publication no 15; 354 pp. Londres 1983. A Redundant Spaces in Cities and Regions? J. Anderson, S. Duncan i R. Hudson recullen un total d'onze articles que tracten d'alguna manera el que s'ha escollit com a títol del llibre: l'existkncia, en les ciutats i regions, d'espais que, amb el desenvolupament del capitalisme, s'han convertit en espais superflus, en espais innecessaris per al procis produc:iu o en espais necessaris en tant que es troben en una decadkncia progressiva. Els autors dels diferents capítols, majoritiriament integrats en el sistema universitari britinic, desenvolupen temes relacionats amb la producció industrial, la reproducció de la forsa de treball i els conflictes polítics que se'n deriven, situant els seus exemples a la Gran Bretanya després de la segona guerra mundial (excepte en el capitol en qui. es parla de I'kpoca victoriana). A la introducció, Anderson, Dur~can i Hudson glossen la unitat de tres aspectes de la societat, aspectes que sovint se separen com si fossin independents. EIS aspectes socials, econbmics i espacials són indissociables i s'han d'estudiar conjuntament per tal de comprendre el procés de decadkncia industrial i els canvis que s'esdevenen en ciutats i regions (p. 9). Aquest és un dels elements que dóna unitat als diferents capítols. L'altre element <<unificador, és el fet de situar el desenvolupament del capitalisme (en els sc:us aspectes de producció i reproducció) com el motor de base tie les relacions entre , la dccadkncia econbmica de Gran Bretanya i el tipus de canvis que es produeixen en les ciutats i regions que la integren. Partint d'aquestes dues premisses, els editors han escollit autors i temes for~a representatius dels corrents que, dins de la geografia britanica, estudien les causes i els efectes del desenvolupament actual de la indústria: reestructuració de sectors; formació d'espais (sovint al centre de la ciutat) on s'acumula la desocupació, el deteriorament dels edificis i la pobresa; divisió dels treballadors en acentrals. i <<perifkrics,, ... K. Morgan i A. Sayer estudien a caegional inequality and the State in Britain, (cap. 2) els efectes espacials del desenvolupament desigual. Directament imbricat en l'evolució del capitalisme, el desenvolupament desigual provoca desocupació, desindustriálització i pkrdua de la base econbmica en comunitats on anys abans havia situat les esperances del creixement. Aquest és el cas de la indústria de, l'alumini a South Wales, on es tanquen als anys 80 empreses abonades anys abans tant per ]'Estat com pels sindicats: el desenvolupament econbmic de la Gran Bretanya converteix en superflus i innecessaris uns llocs de treball i unes instal~lacions clau en kpoques anteriors. Per trobar elements que ajudin a comprendre la decadhncia d'algunes zones urbanes, A. Friedman remarca, a asocial relations at work and the generation of inner city decay, (cap. 3), la importincia de les relacions entre empresaris i obrers: els empresaris creen I'ambient necessari per dividir els treballadors entre <<centrals, (indispensables per obtenir beneficis a llarg termini) i aperifkrics,) (necessaris, per6 ficilment reemplasables). Aquesta estratkgia 'empresarial, unida al moviment d'oposició per part dels obrers i a RESSENYES la inestabilitat del mercat. és el aue contribsueix a la decadhncia desimal de les ciutats: - mentre alguns barris conserven el seu nivell econbmic. d'altres cauen en una rapida deterioració perqu; s'hi localitza la forsa de treball ~perifhrican. L'estudi de I'economia de Lancaster que I.. Murgatroyd i J. Uny fan a <(The restructuring of a local economy: the case of Lancastem (cap. 4) és un exemple de com queda afectada una economia local quan els sectors qlue hi predominen estan en ;econversió. És u.na mostra més, com trobem al llarg de tot el llibre, de la impossibilitat de comprendre els canvis locals i regionals si ens mantenim en aquesta escala d'analisi. Qualsevol canvi en una comunitat o una regió és en realitat una conseqiihncia de l'evolució del capitalisme en els darrers anys (nova divisió espacial del , , treball, nou model d'acumulació i d'inversió ... ). A <Industrial decline, restructuring and relocation: Aston and the Great Victorian Depression, (cap. 5), N. Rogers analitza l'area dle Birmingham a final del segle xo< i hi re- : marca els paral.lelismes amb la situació actual. Tant a nivell de problemes com de solucions, les crisis industrials tenen for~a punts en comú: tancament d'empreses, reconversió de sectors, introducció de noves tecnologies i nous sectors de creixement; fins i tot a nivell de política local, els debats se centren en els dos casos en problemes de despesa pública, en la necesshria intervenció de 1'Estat per superar la crisi. Des d'un enfocament autonomista, que atorga a la classe obrera la possibilitat de refusar el treball i emfasitza la importancia del lloc de reproducció dins la lluita de classes, D. Byrne i D. Parson analitzen, a *The State and the reserve army: the management of class relations in space. (cap. 6), la creació d'un ex2rcit de reserva estancat. Aquest grup social (compost de treballadors aperiRrics>, i d'aturats) queda relegat per mitja de les polítiques &habitatge de l'Estat a uns *espais de reserva, delimitatsd~s de la ciutat. Amb (d.ndustrial change, the domestic eco- - . nomy and home life,, (cap. i), S. Mackenz i D. Rose remarquen la relació existent entre lloc de treball i lloc de residkncia. Des &una perspectiva histbrica, analitzen un grup social, les dones, com les millors representants de les relacions entre les activitats a casa i al treball. I enraonen favor de la necessitat d'entendre les activitats i lluites especifiques de les dones per tal de poder comprendre correaament qualsevol procés econbmic i/o social que es doni en l'espai. Al capítol vuit;, aRacial conflict, industrial charge and social control in post-war Britaina, J. Doherty toca el tema dels treballadors negres, atrets en hpoca de creixement industrial i rebutiats amb tota mena de traves quan la crisi afecta la indústria. Formen part, juntament amb les dones i els joves, de les masses de desocupats i semiocupats; perb en alguns casos s'han oposat de forma violenta a la ciutat i 1'Estat que els margina. Aixd ha provocat clares mostres de racisme tant per part de la població com per part de ]'Estat, que intenta solucionar els conflictes racials a través de lleis i de repressió física. P. Smith i P. Brown analitzen a <Industrial change and Scottish nationalism since 1945, (cap. 9) el ressorgiment del nacionalisme escoc2s lligat a la crisi industrial. El debilitament'econ~mic de les classes treballadores fa perdre,suport de base al Labour Party i, tot i no definir-se com a partir de classe, el RESSENYES Scotttsh Nattonaltst Party guanya posicions. se Zones, zones de reincentivació industrial a Els autors estudien com, en les zones més través d'exempcions fiscals i supressió de taafectades per la crisi, on el moviment obrer xes. Com a instrument del govern conserera molt actiu, els nacionalistes van prenent vador, les azones d'empresa,, provoquen importincia fins a ser la primera for~a greus desequilibris al seu voltant i són dispolítica. cutibles els avantatges que es ~rodueixen a Un bon exemple de les contradiccions enUarg termini al seu interior. políticament, tre política local i política estatal 6s el que Anderson ho veu com un instrument que esbossa F. Robinson a &ate planning of spaajuda a dividir I'oposició i el moviment tia1 change: compromise and contradiction in obrer ja que crea diferhncies entre treballaPeterlee New Townn (cap. 10). Donant sudors segons la seva ubicació. port a una iniciativa per a diversificar l'econoRedundant Spaces tn Ctttes and Regtons? és mia, I'Estat promou la creació &una nova ciuun llibre interessant per dues raons princitat en una zona de mines de carbó: Pe~erlee; pals. En primer lloc perqui., com deiem al perd els interessos de l'empresa minera el decomensament, dóna una panorimica forsa canten cap a fer-ne una ciutat per a miners, completa de les causes i els mecanismes que pocs anys abans que el carbó perdi la seva han convertit alguns espais en superflus i inimportincia com a font d'energia. L'enfronnecessaris, espais que anteriorment havien tament entre els interessos locals i els de les estat indispensables per al creixement ecograns empreses i directrius estatals fa que la nbmic de l'hrea o del país. iniciativa fracassi i Peterlee passi de possiEn segon lloc, el llibre té interks pel que ble centre regional a ciutat on s'acumula la aporta dins del camp de la geografia indusmi d'obra aperifhricar. trial. Massa sovint aquesta subdisciplina s'ha A .Local economic trying to drain limitat a estudiar la distribució de les activian ocean with a teaspoon,, (cap. 11) A. Cotats manufactureres sobre I'espai sense tenir chrane expllca els esforsos dels governs 10en compte elements de la societat, com les cals per atraure indústria que ajudi a superelacions de classe o de &nere, que influeirar les situacions de desocupació existents. xen decisivament en molts dels aspectes de Les polítiques locals socialistes intenten SOla indústria. Tots els qui han col.laborat en lucionar els problemes sense haver de recór- - el llibre entenen la geografia industrial com rer al govern central i enfrontar-s'hi, i van un seguit &interrelacions entre els aspectes dirigides més a la millora de condicions de socials, econbmics, i espacials que treball i de vida que a la creació d'ocupació. conformen la societat. I són els processos de Aquest darrer punt es fa molt difícil per la causa-efecte entre aquests aspectes el qui: s'ha capacitat financera que les autoritats locals de fer evident per a fons l'evopoden atraure. lució actual de tots els components de la Finalment, al darrer capítol, ~Geography indústria. as ldeology and the politics of crisis: the En- ?sa@ Clos terprise Zone experiment., J. Anderson ana- - - Ll~cenciada en Geografia litza de forma crítica la delimitació d'EntwpnUniversitat Autbnoma de Barcelona 187