Ressenyes

RESSENYES I ANDERSON, J. - DUNCAN, S. - HUDSON, R. (eds,), Redundan Spaces in Ci ies aud Re- gions? S udies in Indus ial Decline and Social Change; Ins i u e o B i ish Geog aphe s Spe- cial Publica ion no 15; 354 pp. Lond es 1983. A Redundan Spaces in Ci ies and Regions? J. Ande son, S. Duncan i R. Hudson ecu- llen un o al d'onze a icles que ac en d'al- guna mane a el que s'ha escolli com a í ol del llib e: l'exis kncia, en les ciu a s i egions, d'espais que, amb el desen olupamen del capi alisme, s'han con e i en espais supe - lus, en espais innecessa is pe al p ocis p o- duc:iu o en espais necessa is en an que es oben en una decadkncia p og essi a. Els au o s dels di e en s capí ols, majo i i ia- men in eg a s en el sis ema uni e si a i b i- inic, desen olupen emes elaciona s amb la p oducció indus ial, la ep oducció de la o sa de eball i els con lic es polí ics que se'n de i en, si uan els seus exemples a la G an B e anya desp és de la segona gue a mundial (excep e en el capi ol en qui. es pa la de I'kpoca ic o iana). A la in oducció, Ande son, Du ~can i Hudson glossen la uni a de es aspec es de la socie a , aspec es que so in se sepa en com si ossin independen s. EIS aspec es so- cials, econbmics i espacials són indissocia- bles i s'han d'es udia conjun amen pe al de comp end e el p océs de decadkncia in- dus ial i els can is que s'esde enen en ciu- a s i egions (p. 9). Aques és un dels ele- men s que dóna uni a als di e en s capí ols. L'al e elemen <<uni icado , és el e de si- ua el desen olupamen del capi alisme (en els sc:us aspec es de p oducció i ep oducció) com el mo o de base ie les elacions en e , la dccadkncia econbmica de G an B e anya i el ipus de can is que es p odueixen en les ciu a s i egions que la in eg en. Pa in d'aques es dues p emisses, els edi- o s han escolli au o s i emes o ~a e- p esen a ius dels co en s que, dins de la geog a ia b i anica, es udien les causes i els e ec es del desen olupamen ac ual de la in- dús ia: ees uc u ació de sec o s; o mació d'espais (so in al cen e de la ciu a ) on s'acumula la desocupació, el de e io amen dels edi icis i la pob esa; di isió dels eba- llado s en acen als. i <<pe i k ics,, ... K. Mo gan i A. Saye es udien a caegional inequali y and he S a e in B i ain, (cap. 2) els e ec es espacials del desen olupamen des- igual. Di ec amen imb ica en l'e olució del capi alisme, el desen olupamen desigual p o oca desocupació, desindus iáli zació i pk dua de la base econbmica en comuni a s on anys abans ha ia si ua les espe ances del c eixemen . Aques és el cas de la indús ia de, l'alumini a Sou h Wales, on es anquen als anys 80 emp eses abonades anys abans an pe ]'Es a com pels sindica s: el desen- olupamen econbmic de la G an B e anya con e eix en supe lus i innecessa is uns llocs de eball i unes ins al~lacions clau en kpoques an e io s. Pe oba elemen s que ajudin a comp en- d e la decadhncia d'algunes zones u banes, A. F iedman ema ca, a asocial ela ions a wo k and he gene a ion o inne ci y decay, (cap. 3), la impo incia de les elacions en- e emp esa is i ob e s: els emp esa is c een I'ambien necessa i pe di idi els eballa- do s en e <<cen als, (indispensables pe ob- eni bene icis a lla g e mini) i ape i k ics,) (necessa is, pe 6 icilmen eemplasables). Aques a es a kgia 'emp esa ial, unida al mo- imen d'oposició pe pa dels ob e s i a RESSENYES la ines abili a del me ca . és el aue con i- bsueix a la decadhncia desimal de les ciu a s: - men e alguns ba is conse en el seu ni ell econbmic. d'al es cauen en una apida de- e io ació pe qu; s'hi locali za la o sa de eball ~pe i h ican. L'es udi de I'economia de Lancas e que I.. Mu ga oyd i J. Uny an a <(The es uc u- ing o a local economy: he case o Lancas- em (cap. 4) és un exemple de com queda a ec ada una economia local quan els sec o s qlue hi p edominen es an en ;econ e sió. És u.na mos a més, com obem al lla g de o el llib e, de la impossibili a de comp end e els can is locals i egionals si ens man enim en aques a escala d'analisi. Qualse ol can i en una comuni a o una egió és en eali a una conseqiihncia de l'e olució del capi alisme en els da e s anys (no a di isió espacial del , , eball, nou model d'acumulació i d'in e sió ... ). A <Indus ial decline, es uc u ing and e- loca ion: As on and he G ea Vic o ian De- p ession, (cap. 5), N. Roge s anali za l'a ea dle Bi mingham a inal del segle xo< i hi e- : ma ca els pa al.lelismes amb la si uació ac- ual. Tan a ni ell de p oblemes com de so- lucions, les c isis indus ials enen o ~a pun s en comú: ancamen d'emp eses, e- con e sió de sec o s, in oducció de no es ecnologies i nous sec o s de c eixemen ; ins i o a ni ell de polí ica local, els deba s se cen en en els dos casos en p oblemes de des- pesa pública, en la necessh ia in e enció de 1'Es a pe supe a la c isi. Des d'un en ocamen au onomis a, que a o ga a la classe ob e a la possibili a de e- usa el eball i em asi za la impo ancia del lloc de ep oducció dins la llui a de classes, D. By ne i D. Pa son anali zen, a *The S a- e and he ese e a my: he managemen o class ela ions in space. (cap. 6), la c eació d'un ex2 ci de ese a es anca . Aques g up social (compos de eballado s ape iR ics>, i d'a u a s) queda elega pe mi ja de les polí- iques &habi a ge de l'Es a a uns *espais de ese a, delimi a sd~s de la ciu a . Amb (d.ndus ial change, he domes ic eco- - . nomy and home li e,, (cap. i), S. Mackenz i D. Rose ema quen la elació exis en en e lloc de eball i lloc de esidkncia. Des &una pe spec i a his b ica, anali zen un g up so- cial, les dones, com les millo s ep esen an s de les elacions en e les ac i i a s a casa i al eball. I en aonen a o de la neces- si a d'en end e les ac i i a s i llui es especi- iques de les dones pe al de pode comp en- d e co eaamen qualse ol p océs econbmic i/o social que es doni en l'espai. Al capí ol ui ;, aRacial con lic , indus ial cha ge and social con ol in pos -wa B i aina, J. Dohe y oca el ema dels eballado s ne- g es, a e s en hpoca de c eixemen indus- ial i ebu ia s amb o a mena de a es quan la c isi a ec a la indús ia. Fo men pa , jun amen amb les dones i els jo es, de les masses de desocupa s i semiocupa s; pe b en alguns casos s'han oposa de o ma iolen a a la ciu a i 1'Es a que els ma gina. Aixd ha p o oca cla es mos es de acisme an pe pa de la població com pe pa de ]'Es a , que in en a soluciona els con lic es acials a a és de lleis i de ep essió ísica. P. Smi h i P. B own anali zen a <Indus ial change and Sco ish na ionalism since 1945, (cap. 9) el esso gimen del nacionalisme es- coc2s lliga a la c isi indus ial. El debili a- men 'econ~mic de les classes eballado es a pe d e,supo de base al Labou Pa y i, o i no de ini -se com a pa i de classe, el RESSENYES Sco sh Na onal s Pa y guanya posicions. se Zones, zones de eincen i ació indus ial a Els au o s es udien com, en les zones més a és d'exempcions iscals i sup essió de a- a ec ades pe la c isi, on el mo imen ob e xes. Com a ins umen del go e n conse - e a mol ac iu, els nacionalis es an p enen ado , les azones d'emp esa,, p o oquen impo incia ins a se la p ime a o ~a g eus desequilib is al seu ol an i són dis- polí ica. cu ibles els a an a ges que es ~ odueixen a Un bon exemple de les con adiccions en- Ua g e mini al seu in e io . polí icamen , e polí ica local i polí ica es a al 6s el que Ande son ho eu com un ins umen que esbossa F. Robinson a &a e planning o spa- ajuda a di idi I'oposició i el mo imen ia1 change: comp omise and con adic ion in ob e ja que c ea di e hncies en e eballa- Pe e lee New Townn (cap. 10). Donan su- do s segons la se a ubicació. po a una inicia i a pe a di e si ica l'econo- Redundan Spaces n C es and Reg ons? és mia, I'Es a p omou la c eació &una no a ciu- un llib e in e essan pe dues aons p inci- a en una zona de mines de ca bó: Pe~e lee; pals. En p ime lloc pe qui., com deiem al pe d els in e essos de l'emp esa mine a el de- comensamen , dóna una pano imica o sa can en cap a e -ne una ciu a pe a mine s, comple a de les causes i els mecanismes que pocs anys abans que el ca bó pe di la se a han con e i alguns espais en supe lus i in- impo incia com a on d'ene gia. L'en on- necessa is, espais que an e io men ha ien amen en e els in e essos locals i els de les es a indispensables pe al c eixemen eco- g ans emp eses i di ec ius es a als a que la nbmic de l'h ea o del país. inicia i a acassi i Pe e lee passi de possi- En segon lloc, el llib e é in e ks pel que ble cen e egional a ciu a on s'acumula la apo a dins del camp de la geog a ia indus- mi d'ob a ape i h ica . ial. Massa so in aques a subdisciplina s'ha A .Local economic ying o d ain limi a a es udia la dis ibució de les ac i i- an ocean wi h a easpoon,, (cap. 11) A. Co- a s manu ac u e es sob e I'espai sense eni ch ane expllca els es o sos dels go e ns 10- en comp e elemen s de la socie a , com les cals pe a au e indús ia que ajudi a supe- elacions de classe o de &ne e, que in luei- a les si uacions de desocupació exis en s. xen decisi amen en mol s dels aspec es de Les polí iques locals socialis es in en en SO- la indús ia. To s els qui han col.labo a en luciona els p oblemes sense ha e de ecó - - el llib e en enen la geog a ia indus ial com e al go e n cen al i en on a -s'hi, i an un segui &in e elacions en e els aspec es di igides més a la millo a de condicions de socials, econbmics, i espacials que eball i de ida que a la c eació d'ocupació. con o men la socie a . I són els p ocessos de Aques da e pun es a mol di ícil pe la causa-e ec e en e aques s aspec es el qui: s'ha capaci a inance a que les au o i a s locals de e e iden pe a ons l'e o- poden a au e. lució ac ual de o s els componen s de la Finalmen , al da e capí ol, ~Geog aphy indús ia. as ldeology and he poli ics o c isis: he En- ?sa@ Clos e p ise Zone expe imen ., J. Ande son ana- - - Ll~cenciada en Geog a ia li za de o ma c í ica la delimi ació d'En wpn- Uni e si a Au bnoma de Ba celona 187