Un mètode de treball humanista

Documents dXnalisi Geograpca, 6, 1985, pp. 67-80 Un metode de treball humanista Joan Nogué i Font$' Si la connaisance de la méthode de travail est importante pour comprendre dans toute ses dimensions ce qui se veut &re de la recherche, elle l'est d'autant plus lorsque celle-ci suit éclairage humaniste. Les présupposés qui orientent la géographie humaniste impliquent l'adoption d'une méthodologie bien particulihre qui souvent devient elle-m6me une véritable recherche. Conscient de ce fait, l'auteur expose dans cet article la méthodologie qu'il a utilisé dans sa thbe de Doctorat intitulée: Géographie humuniste et paysage. Une lecture humuniste du paysage de la Garrotxa d traven la littwature et cinq groupes d'expérience a'e l'environnement. La plus %rande partie de cette étude suit une méthodologie clairement phénomknologique qui permet d'explorer i partir de l'entretien personnel les phénomknes du monde géographique, vécus en relation avec le paysage, par cinq groupes d'expérience d'environnement (estivants, promeneurs, peintres paysagistes, néo-ruraux et paysans) de la Garrotxa. A la fin, i1 peut &re constaté que la méthode de travail suivie favorise, de plus, une meilleure connaissance du paysage existenciel du propre chercheur. Although a knowledge of the method of research involved is important in understanding the full implications of any study, it is even more essentiai when a humanistic approach is applied. The premises on which humanistic geography is based imply the application of a unique methodology which often becomes a topic of research in itself. Bearing this fact in mind,,the author describes in this article, the metodology applied in his Doctorate Thesis entitled Humunistic Geography and Landscape. A Humunistic Zntep-etarion of the Landscape of Garrom through Literature andJive Environrnental ExpeDepartament de Geografia del Col4egi Universitari de Girona, Universitat Autbnoma de Barcelona. rience Groups. A major part of this sudy involved a clearly phenomenological methodology which made it possible to explore the characteristics of lifeworld in relation to landascape, through the personalized interviewing of five environmental experience groups (summer holiday-makers, hikers, landscape painters, new ruraldwellers and farmers) in Garrotxa, a rural district in the province of Girona. It can also be stated that the method of investigation applied favours a better knowledge of the investigator's own existential landscape. Si el conocimiento del método de trabajo es importante para comprender plenamente cualquier investigación todavia 10 es mis en el caso de que se trate de una investigación de tip0 humanista. Los presupuestos que orientan a la geografia humanista implican la adopciÓn de una metodologia muy peculiar que, frecuentemente, deviene ella misma una investigación. Consciente de este hecho, el autor expone en este articulo la metodologia utilizada en su tesis doctoral titulada Geografi humnlsta y paisaje. Una lectura humnista del paisaje de la Garro,txa a través de la literatura y de cinco gmpos de scperimciu ambtental. La mayor parte de este estudio sigue una metodologia claramente fenomenológica que permite explorar, a partir de la entrevista personal, 10s fenómenos del mundo vivido, en relación al paisaje, de cinco grupos de experiencia ambiental (veraneantes, excursionistas, pintores paisajistas, neorurales y agricultores) de la comarca de la Garrotxa (Girona). Se constata finalmente que el método de trabajo utilizado favorece además un mejor conocimiento del paisaje existencial del propio investigador. The ultimate challenge, precious but costly, is to develop a truly personal type of knowledge, one that allows for emotion as well as thinking, passion as well reason, and one that leds to an understanding of the self as well as to understanding of the world. (Anne BUTTIMER, Lharism and Context: The Challenge of La Géographie Humaine,,, Humanistic Geography. Prospects. Problems.) El coneixement del mktode de treball és una premissa bbica per a poder avaluar correctament qualsevol investigació. Si aixb és cert i aplicable a tota mena de tret)alls, molt més ho és quan fem referkncia, en geografia, a aquells estudis emmarcats en una bptica humanista. I aixb és així perquk els pressupbsits de qui. parteix la geografia humanista -un dels Últims corrents apareguts en geografiacom- porten l'adopció d'un mktode de treball peculiar, original, innovador i, a voltes, oposat al d'altres enfocaments geogrlfics. M'atreviria a afirmar, fins i tot, que un dels objectius primordials de molts estudis humanistes és, precisament -hdhuc més que l'aconseguiment d'uns resultats concrets-, l'intent d'aplicar, d'experimentar una nova metodologia, una nova manera d'enfocar l'estudi de les relacions de l'ésser humh amb el medi que l'envolta. A diferkncia d'altres treballs de recerca, en geografia humanista el mktode de treball esdevé molt sovint, per si mateix, una veritable investigació. En aquest sentit el present article no pretén res més que exposar la metodologia utilitzada per a la realització de la Tesi Doctoral: Geografia humanista i paisatge. Una lectura humanista del pazsatge de la Garrotxa a través de la literatura i de cinc grups d'expwiincia ambientall. Abans, perd, caldria resumir-ne breument el contingut. Tot seguint els pressupbsits de la geografia humanista -en la seva accepció més Ampliai plenament convenpt de la importlncia que tenen per a l'individu les seves relacions sensorials, afectives, estktiques i simbbliques amb el paisatge que l'envolta, em proposava en aquesta Tesi explorar els fenbmens del món viscut geogrific, en relació al paisatge, de cinc grups d'experikncia ambiental de la comarca de la Garrotxa. Paral-lelament -i en part per completar aquesta exploraciópretenia fer una lectura humanista del paisatge tradicional de la Garrotxa a través de la literatura i de la fotografia. Les <<fonts d'información s'englobarien, doncs, bbicament, en dos grans blocs. Per una banda, un sector de la població garrotxina distribu'ida en cinc grups d'experikncia ambiental (concepte que definirem més endavant). Per altra, la literatura (poesia, novelela, assaig, rems sa ...) i la fotografia locals de final del segle XIX i principis del segle XX. Ambdós blocs es complementen a la perfecció, per6 exigeixen, com és obvi, un mktode de treball diferent. La literatura -en el seu sentit més ampliés una interessant font d'exploració de les relacions home-paisatge. La literatura -més encara que la fotografiapermet apropar-nos a l'estudi de l'experikncia humana del lloc, un dels temes-cabdals de l'enfocament humanista (LLOYD, SALTER, 1977; POCOCK, 1981). És perfettament possible i factible realitz.ar una <<lectura, humanista de la literatura -i de moltes altres font$-, tot aplicant una determinada metodologia humanista, que 1 Aquesta Tesi fou llegida el dia 10 d'octubre del 1984 al Departament de Geografia del Col.leg; Universitari de Girona. 2 La geografia humanista és antropoctntrica, globalirzadora i, sobretot, interdis&pli&ria. Lluita constantment contra la compartimentació del coneixement i de la realitat i, consegüentment, no & cap mena de prejudici per utilitzar les mts diverses i variades fonts d'informació. Vegeu, a tall d'exemple, APPLETON (1980), BUTTIMER (1983) , LOWENTHAL (1975), REES (1976), RELPH (1981), ROWLES (1980), SANELS (1978), SEAMON (1978), TUAN (1980). no tractaré en aquest article. Em centraré Únicament en el mktode de treball emprat per a analitzar els ~fenbmensn del ({món viscut geogrific,, d'uns quants grups d'individus de la comarca de la Garrotxa. EL TREBALL DE CAMP EXPERIENCIAL: L'ENTREVISTA La metodologia escollida per a aconseguir l'objectiu que acabo d'esmentar és clarament fenomenolbgica3. Tanmateix, es fa difícil parlar d'un mktode fenomenolbgic global, que abasti els diferents procediments que els fenomenblegs utilitzen per a explorar i descriure allb que conforma el nostre món viscut. Per a arribar a la descripció i al coneixement de les esskncies dels fenbmens4 que estructu- ]:en aquest món viscut, els camins són múltiples i variats. Sigui quin sigui el camí utilitzat, el mktode fenomenolbgic ens ha de permetre descriure el món quotidih de l'experikncia immediata de l'home i, en el nostre cas, el paisatge que viu, sent i experimenta. El mhtode que jo he escollit per a arribar a aquest objectiu és el de l'entrevista personal. Com sabeu, la fenomenologia creu en la intersubjectivitat del coneixement i de la conscihncia: res no és personal en el sentit que és Únicament propietat ti'un; quan hom escriu sobre un mateix, hom escriu sobre els altres des dels nostres problemes, goigs, preocupacions ... i viceversa. Aquesta aintersubjectivitat,) permet considerar l'estudi del món viscut (life-world) dels altres -objectiu de la Tesi en qüesti6com a plenament fenomenolbgic, sempre que s'hi arribi per mktodes semblants als que suggereix SPIEGELBERG (1975). Aquest autor ens en proposa dos: 1'~~autotransposició imaginativa)) (l'investigador s'imagina a si mateix traslladantse al lloc real de l'altre: es posa al seu lloc i des d'aqui estudia el seu món viscut) i l'aencontre i exploració conjuntan (investigador i subjecte investigat s'embarquen junts cap a una exploració conjunta del món viscut). Doncs bé, l'entrevista personal, a través d'aquesta exploració conjunta, permet aconseguir la intersubjectivitat a quk ens referíem més amunt. 3 La fenomenologia, com a filosofia. aspira a una reorientació de la cikncia i del coneixement per camins que tinguin un significat i una transcendkncia per a l'home. Husserl, Heidegger, Merleau-Ponty o Sartre mateix en són alguns dels tebrics més representatius. La major part dels gebgrafs humanistes s'han inspirat, totalment o parcial, in la fenomenologia, si bé no és aquesta, ni de bon tros, I'única font d'inspiració. 4 El mktode fenomenolbgic comprkn tot un conjunt de procediments que ens permeten <<descriure el món quotidil de l'experikncia imm.ediata de I'home que inclou les seves accions, membries, fantasies i percepcions.. (RELPH, 1970, p. 193 ).No pretén, com ei positivisme, una caracterització empirica de les qüestions observables del .fet>,, sinó que descriure les <<essAncies. (elements o nocions que caracteritzen la natura d'una entitat o fenomen) dels cfenbmensn que són objecte d'estudi: La fenomenologia és una descripció de les estructures de la conscikncia transcendental fonamentada sobre la intu'ició de les essknc~es d'aquestes estructures (SARTRE, 1982, p. 80). Descobrir el món viscut de l'individu en relació al paisatge, és a dir el seu paisatge existencial, no és cosa ficil. Aquí no hi valen ni presses ni enquestes preestablertes. L'enquesta tradiciond, tancada i quantificable, no té absolutament cap mena d'utilitat en enfocaments com el que aquí tractem. L'entrevistador ha d'intentar establir un tipus de relació profunda i sincera amb la persona entrevistada, de manera que ambdós arribin a un punt en qui: es confonguin i hdhuc intercanviiin els seus papers. L'entrevista, doncs, ha de ser, d'entrada, informal, tan espontinia com sigui possible, sense limitació de temps ni de temes, al ritme de l'entrevistat i sempre, si es pot, en el seu propi medi, voltat del paisatge que normalment contempla. És molt important poder-10 enregistrar magnkticament. Difícilment s'hauria pogut realitzar el treball en sense aquesta premissa. Mai, perb, no s'ha enregistrat ningú sense el corresponent permís i en tot moment s'ha conservat l'anonimat, excepte comptats casos dels quals s'ha obtingut el permís corresponent. Entenc que el treball de l'in~esti~ador ha de ser honrat, sincer i summament respectuós envers la persona que té al davant. En cap cas els objectius de la investigació -per transcendents que siguinno poden justificar prescindir d'aquestes normes de comportament bhsiques o passar-les per alt. Val a dir, tanmateix, que per important que sigui l'enregistrament de l'entrevista, tampoc no és el mi:tode perfecte i ideal. Certament reculls una enorme quantitat de vocabulari i d'expressions referides al paisatge i a la relació home-paisatge, perb deixes també en el lloc de l'entrevista moltes coses que no pots emportar-te a casa i que són també importants per a la comprensió del paisatge experiencial de l'individu: les expressions de la cara, la la mirada, les converses fora de l'entrevista, els preludis i els finals de l'entrevista ...5 És prou important, perb, poder enregistrar l'entrevista i aconseguir -cosa relativament ficilque el magnetbfon no en condicioni gens el desenvolupament. El treball de camp basat en entrevistes personals -i més d'aquest tipusés una tasca dura, feixuga, difícil i a vegades fins i tot desagra'ida. Aconseguir interessar la persona que tens al davant amb el projecte que tu li proposes, arribar a un grau de relació i d'interacció suficientment profund com per a poder entreveure el tipus de relació experiencial que manté amb el paisatge l'individu entrevistat, no és pas una tasca senzilla. Si a la dificultat inherent que comporta l'expressiÓ oral de tot un seguit de sensacions, emocions, pensaments i records propis de l'expe5 En cap cas no s'ha pogut enreglstraltotalment l'entrevista. Queden flotant a l'aire moltes hores de conversa, que materialment no pogueren ser enregistrades. Queden flotant a l'aire moltes vivkncies personals, molts sopars a la vora del foc. moltes vetllades en masies esteses pel cor de 1'Alta Garrotxa o de la comarca d'Olot, en com panyi^ de pagesos o de neorurals. Les entrevistes que reprodu'im a I'aphndix del volum I1 de la Tesi i cl:, extractes que apareixen al llarg de tot el text no són, doncs, més que una part -a vegades minim'ldel conjunt de I'entrevista. rikncia, hi afegiu les dificultats, diguem-ne, <<externes,, a l'entrevista mateixa (per exemple, cases de ai'llades i incomunicades, a les quals s'ha d'anar més d'una vegada), comprendreu la lentitud obligada del procés. Es tracta, en definitiva, d'un treball de camp experiencial, puix el que pretenem és explorar al'experikncia geogrhfica~, en relació al paisatge, d'un petit nombre dl'habitants de la Garrotxa. És, d'alguna manera, el mateix objectiu que han perseguit d'altres gebgrafs humanistes, com Graham D. ROWLES (1978): El treball (una anhlisi de I'experikncia geogrhfica de persones de la tercera edat) comporta converses a casa seva, als bars, a les reunions de la comunitat, així com la participació en experihncies de la prbpia vida quotidiana, com anar a comprar i a passejar amb ells o a visitar els seus amics. He intentat formar part de les seves vides i establir una authntica relació amb ells, no només com a investigador, sinó com a ésser humh amic, afectat per les mateixes internperancies, frustracions, debilitats, alegries i tristeses ... Aquesta recerca d'autenticitat és l'esshncia del treball de camp experiencial: I'enfocament -o potser millor l'actitudque pretenc exposar a continuació (p. 173). ELS GRUPS D'EXPERIENCIA AMBIENTAL El paisatge d'una contrada és percebut, viscut i sentit per tots i cadascun dels seus habitants. Les dones, els homes, els nens, els vells, els adults, els pagesos, els estiuejants, els obrers, els empresaris ... en fi, tots els éssers humans d'una terra es relacionen experiencialment i individual d'una manera diferent amb el paisatge, en funció de múltiples factors de caire cultural, sbcio-econbmic, ideolbgic, professional, etc. Vet aquí una realitat manifesta, palpable. Ara bé, de cara a un assaig de geografia fenomenolbgica com la que pretenia fer, era evident que no es podien analitzar ni descriure tots els paisatges experiencials dels habitants de la Garrotxa. Calia fer-ne una tria, una selecció. Com s'havia de fer aquesta tria? En funció de quins criteris? Observant, senzillament observant com la gent del meu entorn es relacionava almb el paisatge, vaig confeccionar un llistat de les diferents formes de relació que hi mantenien. Unes coincidien amb una determinada activitat professional (pagesos), d'altres amb una forma d'esplai (estiuejants, excursionistes, ca~adors), d'altres responien a un plantejament sbcio-ideolbgic (neorurals), etc. Vaig corroborar l'observació amb unes quantes entrevistes de mostreig, les quals em van acabar de convkncer que, si bé és cert que tot individu es relaciona e~~eriencialment amb e1 paisatge d'una manera particular, també és cert que aquestes experikncies individuals es poden aplegar en rgrups d'experikncia ambiental,,, aixb és, en grups d'individus que pel seu treball, per la seva forma d'esplaiar-se o pel motiu que vulgueu, veuen, viuen, senten el paisatge -i s'hi relacionend'una manera semblant. En definitiva, es mouen i es comporten en funció d'un paisatge existencial semblant, encara que mai no del tot igual. De la llarga llista de grups d'experikncia ambiental confeccionada en un principi, en vaig escollir cinc: els estiuejants, els excursionistes, els pintors paisatgistes, els neorurals i els pagesos. Per qui: aquests i no d'altres? Els excursionistes, els pintors paisatgistes i els neorurals, els vaig escollir perquk eren tres dels grups més característics i peculiars de la comarca, pel que fa a la seva relació amb el paisatge, Abviament. És cert que tots tres els trobem també en d'altres indrets de Catalunya, perb, en qualsevol cas, no hi tenen ni la densitat ni les peculiars característiques de disposen a la Garrotxa. En el cas dels estiuejants em vaig regir per un criteri més qualitatiu que no pas quantitatiu: un sector dels estiuejants olotins actuals prové directament de la vella colAnia d'estiueig barcelonina de finals del segle XIX i principis del XX, colbnia que acudia a Olot practicament només pel seu paisatge. Em va semblar Ibgic, per altra part, contrarestar el paisatge existencial d'alguns dels grups anteriors -pels quals el paisatge és clarament un aobjecte de consum,,- amb el paisatge existencial d'un grup estretament lligat a la terra, de la qual viu i depkn més que cap altre: els pagesos. Els membres d'aquests grups d'experibncia ambiental, que en cap cas no superen la desena, no s'escolliren en funció de les clhssiques variables que solen estructurar les enquestes que aspiren a ser representatives des d'un punt de vista quantitatiu (edat, sexe, classe social, estudis...). No s'utilitzaren aquestes variables perqui: -i aixb ha de quedar ben clarel mktode fenomenolbgic emprat aquí no pretén oferir un mostreig quantitativament representatiu de la realitat. És evident que el cens de pintors paisatgistes supera en molt els deu ~intors entrevistats i que el de pagesos és forca vegades més gran que la mostra de deu amb la qual hem treballat. No em podia regir pels parhmetres positivistes que marquen la representativitat o no d'una mostra, quan l'enfocament que inspira la Tesi en qüestió és antipositivista: la fenomenologia no pot acceptar els requisits estadístics dels mktodes científics convencionals (SEAMON, 1979, p. 23). I amb aixh no nego que l'edat, el sexe o la classe social no siguin factors a tenir en compte. És evident que són importants -i molt-, per6 en unes mostres de sis, vuit o deu persones no es poden considerar. Si aquesta Tesi se centrés Únicament i exclusiva en l'analisi del món viscut d'un sol d'aquests grups d'experihncia ambiental, és possible que tenir en compte, llavors, el paper que poden jugar aquestes variables en la formació del paisatge existencial de cada individu. Al que puc aspirar amb aquests redu'its6 grups d'experii:ncia ambiental és a esbrinar i treure a la llum aquells fenbmens del món viscut geogrific que, amb més o menys variacions, es repeteixen , 6 La concepció fenomenolbgica de I'entrevista comporta una dedicació i concentració tan gran en cada individu que fa materialment impossible imaginar uns grups d'experikncia ambiental més amplis que aquests. en tots els individus d'aquest grup, la qual cosa dóna com a resultat un paisatge existencial comú. Els membres d'aquests cinc grups d'experikncia ambiental s'han escollit, doncs, d'una manera absolutament arbitraria, pricticament a l'atzar. Únicament s'ha tingut en compte -sobretot en el cas dels pagesos i dels neoruralsque es distribu'issin per tota l'irea d'estudi. L'arbitrarietat comporta també, lbgicament, que hi hagi variacions d'edat, de sexe, de classe social, etc., perd, en tot cas, aquestes diferkncies no s'han reflectit a l'hora de l'anilisi. En concret, el nombre de membres d'aquests cinc grups d'experikncia ambiental és el següent: vuit estiuejants (cinc d'ells enregistrats), vuit excursionistes (cinc enregistrats), deu pintors paisatgistes (sis d'ells enregistrats), deu neorurals (vuit enregistrats) i deu pagesos (vuit d'ells enregistrats magnkticament). En total, doncs, es mantingueren quaranta-sis xerrades i entrevistes, trenta-dues de les quals s'enregistraren. Insisteixo, perd, que no en totes quaranta-sis s'arriba al grau d'interacció i de profunditat necessari per a poder-les qualificar de xfenomenoldgiques~, al 100 per cent (vegeu grafics I i 11). Les entrevistes es realitzaren, d'una manera intermitent i en diferents estacions de l'any, des de l'estiu del 1982 fins a la primavera del 1984. Els estius els reservava per als estiuejants i per als neorurals, l'hivern -quan menys feina hi ha al campper als pagesos, i la primavera i la tardor -que és quan més surten foraper als pintors i per als excursionistes. Adjunto la localització dels membres dels grups d'experikncia ambiental i estiuejant i la localització dels assentaments neorurals de la Garrotxa, destacant el grup d'experikncia ambiental corresponent (vegeu <El mapa de la utopia: els assentaments neorurals,,). No he confeccionat el mapa dels excursionistes ni el dels pintors perquh practicament tots ells resideixen a Olot. SEAMON (1979), en A Geography of Lifeworld, se serveix de la fenomenologia per a explorar el món viscut quotidii de la gent. Tant ell com jo ens servim del concepte de <<grup d'experikncia ambiental> de SPIEGELBERG (1975), tot i que l'utilitzem de manera una mica diferent, perquk els objectius finals són també diferents. Jo he entrevistat i analitzat un per un el paisatge existencial de cada individu (excepte en alguns casos), per després aplegar-10s en <<grups d'experikncia ambiental,, en funció de les similituds en la forma de relaciqnar-se experiencialment amb el paisatge. Seamon, en canvi, analitza el món viscut d'uns quants individus partint de sessions de treball en grup', enregistrades també magnkticament. 7 Dinou estudiants de la Universitat de Clark (Worcester) s'organitzaren, sota la direcció de David Scamon, en quatre <<grups d'experiincia ambiental,, per tal de descobrir conjuntament els seus móns viscuts geogrifics. Aquesta mena de *teripies de grup* fomenta enormement el coneixement del nostre propi món viscut quotidii, en establir-,e un diileg obert i enriquidor entre els seus membres. Així, doncs, el mktode de treball és sensiblement diferent, perb, en canvi, el concepte de .grup d'experikncia ambiental, és aplicable tant al seu ca com al meu. Tot i aixb, algunes entrevistes amb estiuejants i neorurals es realitzaren també col~lrctivament, en grups de tres a cinc persones. Gra'Jic I. Els grups d'experikncia ambiental estiuejant i pag6s. liritmnicin' ---- lírm dtc garrotxommrm d'do! cap ch? mncip m pogesos A cstiuepnts n 5 C 1 I Cm