Elisée Reclus (1830-1905) : un geògraf francès i un anarquista

Documents d2nalisi Geogralfica, 7, 1985, pp. 141 -148 Elisée Reclus (18301905): un geograf franc& i un anarquista* Gary S. Dunbar* * Résumé / Abstract / Resumen Dans la premiere partie de I'article, consacrée a la biographie d'Elisée Reclus, l'auteur a mis l'accent sur les aspects de sa vie ayant un rapport avec ses deux oeuvres les plus importantes, la Nouvelle Géographie Universelle et L'Hornrne et la Terre. La deuxibme partie est consacrée I'étude de I'influence de Reclus sur la géographie de son époque mais aussi sur celle d'aujourd'hui. Finalement l'auteur a analysé les influences de I'anarchisme sur les points de vue et le contenu de ses oeuvres. The first part of the article consists of a biographic study of Elisée Reclus, emphasizing above all aspects related to the publication of two of his most important works, Nouvelle Géographie Universelle and L'Homme et la Terre. This study is followed by an analysis of the influence which Reclus exerciced in geographical spheres, not only among his contemporaries but also at present. Finally, the author evaluates the extent to which the anarchist model influenced the perspective and content of his work. * Tradui't de I'original angles per Xavier Sanclimens. ** Department of Geography, University of California, Los Angeles. En la primera parte del articulo se hace un estudio biográfico de Elisée Reclus insistiendo en aquellos aspectos relacionados con la producción de dos de sus obras más importantes, Nouvelle Géographie Universelle y L'Homme et la Terre. Seguidamente se analiza la influencia que Reclus ejerció en el mundo de la geografia tanto en su momento como en el presente, y finalmente se estudian las influencias que el modelo anarquista tuvo en el enfoque y contenido de su obra. És per a mi una satisfacció poder escriure quelcom sobre Elisée Reclus dirigit a un públic catala. Reclus era un enamorat d'aquesta terra i de les seves ansies d'alliberar-se de I'opressió d'altres pobles. D'entre totes les ciutats de la Península, Barcelona -descrita en la seva obra amb un to molt més afable que l'utilitzat en la descripció d'altres ciutats espanyolesés potser la que amb més forqa va rebre la influencia de la seva geografia i del seu anarquisme. Elisée Reclus, un breu esbós biografic Elisée Reclus va néixer el 15 de marg de 1830 a Sainte-Foy-la-Grande, una ciutat petita de la riba de la Dordonya, situada al sud-oest de Franqa, a uns 65 km a l'est de Bordeus. Son pare, Jacques Reclus, fou un pastor protestant que es va traslladar a Orthez, a la regió de Basses-Pyrénées, el 1831, i s'hi va quedar fins a la mort, mig segle després. La família Reclus fou nombrosa (tretze fills) i molt pobra, pero frui'ren d'una gran solidaritat familiar i els fills van rebre una formació prou completa. Elisée, el seu germi i la seva germana més gran van poder anar a Neuwied (Alemanya) a complir part de la seva educació. Després d'acabar els estudis secundaris al Collkge de Sante-Foy, el 1848, Elisée va cursar estudis teolbgics al Seminari Protestant de Montauban, a Franga, i a la Universitat de Berlin, a Alemanya. Ciairebé per casualitat, va assistir també a les lligons del famós gebgraf Car1 Ritter a Berlin. Malgrat que Reclus va distanciar-se prou de la religió formal i fins i tot de vegades hi renuncia completament, els seus escrits geografia foren conformats segons l'estil d'un home tan devot com Ritter. Elisée Reclus es va autoexiliar cap a finals del 1851 per mostrar la seva desplaenqa pel cop d'estat de Napoleó I11 el 2 de desembre. Primerament va anar a Anglaterra, després a Irlanda i posteriorment es va embarcar cap a Louisiana, on va passar més de dos anys fent de mestre a la quitxalla d'una plantació sucrera. A finals del 1855 va traslladar-se a Colombia, on va pensar a posar una petita explotació agraria a la Sierra Nevada de Santa Marta, pero va abandonar aquest projecte d'una manera forqa sobtada, i va tornar cap a Franqa. Del 1858 fins al 1871 va treballar per a la casa editorial Hachette de Paris, recollint dades geografiques per fer diccionaris especialitzats i guies de viatges. Va tenir l'oportunitat de poder viatjar per gran part de Franqa i pai'sos vei'ns, sovint a peu, per tal de recollir material per a les famoses Guides Joanne. Durant una breu visita a Espanya l'any 1861, fou molt ben rebut pels camperols perqui: els ornaments vermells que portava a la camisa els feren pensar que era un desertor de l'exkrcit. Reclus va fer un paper molt actiu en els afers de la Société de Géographie de París, i va publicar-hi una skrie de treballs geografics, dels quals destaca La Terre (1868-1869), en dos volums, una geografia física descriptiva que establi la seva fama al seu país i a l'estranger. Al llarg de la decada de 1860, Elisée Reclus, que havia heretat del seu pare un fervent humanitarisme, va cercar un substitutiu per a la seva fe perduda. Primerament el va trobar en el socialisme, i més tard en l'anarquisme de Mikhail Bakunin, que s'havia fet amic d7Elie i d'Elisée Reclus. Bakunin connectava millor amb l'ardent Elisée que no pas amb el seu germa Elie, més independent, que havia provocat la ira de Bakunin en una missió a Espanya l'any 1868. Malgrat que ambdós germans eren prou receptius a la filosofia política de Bakunin, mantenien llur interb en els principis republicans i democratics, almenys fins a la desfeta de la guerra franco-prussiana i el posterior malson de la Comuna de París (marq-maig de 1871). Els germans Reclus van participar a la Comuna, Elie com a director de la Biblioteca Nacional i Elisée com a simple soldat de l'exercit de la Comuna. Elie es va escapar cap a Sui'ssa, pero Elisée va passar onze mesos a diferents presons abans de rebre el permís per exiliar-se a Sui'ssa. Encara que el seu exili tbcnicament només va durar set anys (1872-1879), Elisée va decidir quedar-se all2 fins al 1890. Els seus anys a Sui'ssa van ser molt productius, tant per a la geografia com per a l'anarquisme. Immediatament va comenqar la seva monumental Nouvelle Géographie Universelle (19 volums, 1876-1894), un gran treball de 16.983 pagines. Sens dubte, aquesta és la publicació més monumental feta per un gebgraf. La NGU és una enciclopedia geografica del món, i encara és Útil avui dia com a font d'informació de com eren els llocs al darrer quart del segle XIX. A Sui'ssa, Reclus féu coneixenqa amb el geograf rus Peter Kropotkin, i ambdós geografs van esdevenir grans amics i col4aboradors que s'estimularen mútuament en la feina d'anarquistes i de geografs. L'any 1890 Reclus va tornar a Pans, i quatre anys més tard, quan acaba el darrer volum de la NGU, es va traslladar a Brussel.les per ensenyar a la Universitat Lliure. Aixo no obstant, en comptes de dedicar-se a l'ensenyament universitari, va col4aborar amb d'altres professors i estudiants dissidents a establir la <<Université Nouvelle>>, i hi va romandre els onze darrers anys de la seva vida. Va fundar un Institut Geografic el 1898; va fer grans plans (avortats, pero) per a la creació de grans globus, i va completar la redacció de L'Homme et la Terre, obra publicada postumament entre 1905 i 1908. Elisée Reclus va morir als setanta-cinc anys d'edat, el 4 de juliol de 1905, i és enterrat, juntament amb el seu germa Elie, al cementiri d'IxeIles, un suburbi de Brussel4es. La influhcia de Reclus en els gebgrafs Elisée Reclus ha estat segurament el geograf més prolífic que ha existit. Malgrat tot, és la qualitat de la seva obra al10 que ens impressiona més, i no pas simplement la quantitat. Va escriure regularment durant gairebé mig segle, i en els seus escrits hom pot veure-hi no solament la seva maduració com a geograf, sinó també l'aparició de la geografia com a disciplina científica. Encara que ningú no ha reclamat per a Reclus el títol de <<pare de la geografia francesa moderna* -tal sobrenom s'ha aplicat al seu contemporani, més jove, Pau1 Vidal de la Blacheen podria ser un pretendent seriós, tant per la popularitat general dels seus treballs com per la utilitat de traqar el camí per al creixement de la geografia acadhmica. crReclus va emprendre la conversió dels francesos a la geografia>>, digué el seu cosí Franz Schrader, un destacat gebgraf no academic. Malgrat que Elisée Reclus molt probablement no hauria pogut aconseguir un lloc de professor a la Universitat de París perque no tenia els títols necessaris, potser hagués pogut obtenir un lloc al College de France o en una universitat su'issa. A la fi, fou professor a la Nova Universitat de Brussel-les, que oferia uns atractius limitats als professors i als estudiants. Als primers no se'ls pagava per llurs lliqons, i als darrers no se'ls donava certificació oficial del seu treball. Conseqüentment, Elisée Reclus no pogué establir un grup de deixebles de l'estil que Vidal tingué a Paris. Fou a través de les seves obres, i no pas a través de les classes, que Reclus consolida la seva reputació en el camp de la geografia. Malgrat que l'obra de Reclus ha estat prou superada vuitanta anys després de la seva mort, encara val la pena de llegir-la, si més no, amb atenció. La Nouvelle Géographie Universelle, un dels darrers <<dinosauris bibliografies,, (són paraules de J. K. Wright), fou l'enciclopedia geografica més completa abans de publicar-se una altra Géographie Universelle durant el període 19271946. Aquesta darrera obra també va apareixer en dinou volums (vint-i-tres parts), pero hi van treballar quinze geografs. L'obra de Reclus conserva un valor historic considerable. El geograf britanic Charles Fisher ha dit que la NGU podria esdevenir més valuosa per als historiadors i per als estudiosos de la geografia historica per la riquesa de detalls del món de finals del segle XIX, ccque és en perill d'esdevenir el període oblidat entre la geografia historica i la contemporanis>>. Fins i tot encara trobo més interessants que no pas les seves obres enciclopediques algunes publicacions que tracten temes intemporals d'interks universal. Dels nombrosos treballs d'aquesta mena m'agradaria esmentar-ne dos: un article titulat ccDu sentiment de la nature dans les sociétés modernes>>, que aparegué a Revue des Deux Mondes l'any 1866, i l'obra en sis volums L'Homme et la Terre, publicada postumament. L'article de 1866 és d'interbs per la modernitat del seu tema central, la percepció del medi. Crec que aquest article no ha estat mai tradu'it, i jo recomanaria vivament que algú emprengués la tasca de preparar-ne una edició comentada en angles i en d'altres llengües (fóra interessant també una edició comentada en frances, en aquest aspecte). També semblaria una mica estrany que L'Homme et la Terre, la darrera gran obra de Reclus, en la qual l'autor va transcendir la geografia per cobrir tot l'abast de l'experiencia humana, no es traduís a l'anglbl. Potser seria excessiu pensar en la traducció de tots sis volums, pero fora raonable considerar la possibilitat de fer-ne una nova edició resumida. Recentment, Béatrice Giblin ha fet l'edició d'una selecció de L'Homme et la Terre en dos volums, i em plauria de veure quelcom de semblant en anglb. En qualsevol cas, la reputació d'Elisée Reclus s'ha mantingut almenys tant com la de contemporanis seus com Vidal o Friedrich Ratzel. Fins i tot hi ha motius per creure que en els darrers anys ha anat augmentant més que no pas disminuint. Sembla que hi ha un interb renovat per les obres d'Elisée Reclus, igualment que pels treballs dels seus amics Patrick Geddes i Peter Kropotkin, i per les mateixes raons. Tots aquests homes foren uns humanitaris amb gran sensibilitat, que van treballar en un arnbit que ultrapassava ampliament el camp de la geografia academica, i per aquest motiu van tractar uns temes d'una amplitud tan gran en el camp huma que no es podien analitzar en una sola disciplina. Només en els darrers vint anys els gebgrafs han vist que podien traspassar els límits estrets que se'ls havia imposat i que podien fer-ho a l'estil menys restrictiu de Reclus, Geddes i Kropotkin. La geografia social (expressió utilitzada per Reclus per descriure el llibre L'homme et la ' Tal i com indica I'autor en la nota del final de I'article, existeix traducció castellana de diverses obres de Reclus; en aquest cas, El Hombre y la Tierra, Barcelona, Escuela Moderna, 1906. (N. del T.) Terre) ha esdevingut important, i els geografs socials -fins i tot aquells que no han sentit a parlar mai de Reclusestan abordant problemes que ja es prefiguraren en les obres dels grans anarquistes francesos d'un segle enrera. Les influ&ncies de l'anarquisme de Reclus en la seva obra geografica L'any 1892 Elisée Reclus es preguntava: aQub és l'anarquia?,, I ell mateix responia: ccÉs la "vida sense mestres" per a la societat i per a l'individu, amb una harmonia social que no prové de l'autoritat i de l'obedibncia ni de la llei i les sancions penals, sinó de la lliure associació d'individus i de grups, segons les necessitats i els interessos de tots i cadascú,,. Malgrat que algunes persones hagin somniat en la creació d'una societat amb absolutament cap estructura de govern (cosa impossible en qualsevol grup de dues persones o més), en realitat la major part d'anarquistes estan per una societat profundament descentralitzada i sense controls repressius. En la seva forma més senzilla, l'anarquisme amb prou feines és diferent del fonamentalisme cristi& del pastor Jacques Reclus, per tant no hi va haver de fet un canvi radical en abandonar el seu fill Elisée la seva primera fe per l'altra. Elisée Reclus va seguir els principis del comunisme anarquista de Kropotkin, segons els quals el producte, igualment que els mitjans de producció, hauria de ser gestionat en comú i distribuí't segons les necessitats. Tant per a Reclus com per a Kropotkin, llur formació geografica fou vitalment important en el seu desenvolupament com a anarquistes. Llur base comuna en la geografia els va donar una major amplada de mires i una major tolerancia, segons digué el nebot d'Elisée, Paul. A la seva biografia de Kropotkin, George Woodcock i Ivan Avakumovic descrivien la valua de la geografia per a la seva filosofia anarquista en unes paraules que podrien aplicar-se també a Reclus: Les expedicions li han desenvolupat l'enginy, la independbncia i la comprensi6 dels homes en comunitats i en circumst&ncies molt diverses, i els problemes teorbtics amb qub es trobava li feien madurar la seva capacitat de pensament i li donaven una afecció pel m&tode científic que caracteritzaria el seu pensament, revolucionari o biolbgic, sociolbgic o btic. D'altra banda, Cs difícil d'imaginar una ciencia més apropiada que la Geografia per establir els fonaments del seu concepte, tan ampli, de les cibncies. Un lector no preparat probablement cercara endebades entre la vasta obra geografica de Reclus manifestacions dels seus sentiments polítics. En els seus escrits abunden els passatges retorics que podrien interpretar-se com subtils missatges anarquistes, pero aquests passatges podrien haver estat escrits també per utopics, positivistes comtians, o fins i tot teolegs. Encara que Max Nettlau, amic i bibgraf de Reclus, digué que només un anarquista podia ha- ver concebut i tirat endavant la monumental Nouvelle Géographie Universelle de Reclus, la seva opinió és bastant discutible perque hom pot imaginar-se molts anarquistes indisciplinats i molts disciplinats no anarquistes. En dos articles no signats que ell va escriure en un diari anarquista de París el 1887, <<Les produits de 17industrie>> i <<La richesse et la misere,,, es pot veure una clara relació entre el seu anarquisme i la seva geografia. Hi afirmava que la mis&ria humana provenia de la monstruosa organització de la societat i no pas de la migradesa dels recursos, perque la Terra produeix el doble de menjar i el triple de productes industrials que necessita. Reclus s'oposava al Neo-Malthusianisme de molts anarquistes francesos, com Pau1 Robin, perque creia que era la mala distribució de recursos, més que no pas la superpoblació, la responsable dels mals mundials. La geografia podia ajudar fent l'inventari necessari dels recursos del món per tal de procedir a la seva redistribució correcta. Kropotkin opinava igual que Reclus en els temes de la població i la producció, perb temia que una visió tan optimista de la productivitat de la terra produís complaenqa o peresa. La manifestació més completa de la geografia anarquista de Reclus es troba a L'Homme et la Terre, una obra histbrica a gran escala que podria semblar, per al lector mitja, més aviat propaganda o periodisme que no pas geografia científica. L'obra és avui interessant per la visió anarquista de la historia, especialment els temes d'interb permanent per als compromesos: els problemes socials i les seves solucions. A L'Homme et la Terre Reclus va insistir en la desigual distribució de la riquesa i va subratllar la importancia dels estudis geografies per elaborar un inventari dels recursos mundials i suggerir un pla per a la seva distribució equitativa. Reclus afirmava que les decisions basiques pel que fa a la producció i al consum no les haurien de prendre burocrates, sinó comunitats o associacions de treballadors lliures que haguessin superat l'avaricia i la cobdícia del poder. És possible d'atenyer la meta de la <<lliure producció i distribució equitativa>>, i Reclus estava convenqut, en el seu estudi historic, que la humanitat progressava clarament cap a la situació felis. I ara, vuitanta anys després, podem dir que hem fet un progrés substancial en aquest camí? Hi ha hagut progrés, per6 potser no el suficient -tenint en compte que han passat vuitanta anys-, i per tant el missatge de Reclus encara és oportú. El seu nebot, Elie Faure, un crític d'art ben conegut, compara Elisée Reclus amb un <<far,, i podríem continuar considerant-10 així, un far moral que ilelumini el nostre camí.per un món que encara té racons de tenebra i de tempesta. BIBLIOGRAFIA DUNBAR, G. S., 1978, Elisée Reclus, Historian of Nature, Hamden Connecticut, Archon Books. FISHER, C., 1973, <<The Contribution of Geography to Foreign Area Studies: The Case of Southeast Asia,, Mikesell, M. W., ed., Geographers Abroad: Essays on the Problems and Prospects of Research in Foreign Areas, University of Chicago, Department of Geography, Research Paper n. 152, pp. 185-228. NETTLAU, M., 1928, Elisée Reclus, Anarchist und Gelehrter (1830-1905), Berlin, Verlag aDer Syndikalist~, Fritz Kater. Vegeu especialment I'edici6 ampliada castellana, Eliseo Reclus, la vida de un sabio justo y rebelde, 1929, tradui'da per V. Orob6n FernBndez, 2 vols., Barcelona, Publicaciones de <La Revista Blanca,. RECLUS, E., 1866, gDu sentiment de la nature dans les sociétés modernes)), Revue des Deux Mondes, vol. 63 (15 de maig), pp. 352-381. -, 1887, <<Les produits de I'industrien, Le Révolté, any 86, n." 45 (26 de febrer-4 de mar^), p. 1; n." 47, (12-18 de mar^), p. 1; n." 49 (26 de maq-1 d'abril), p. 1. -, 1887, aLa richesse et la misere,, article de sis parts publicat a Le Révolté (nom canviat posteriorment pel de La Révolte), des de Le Révolté, any 96, n." 12 (25 de juny-1 de juliol) fins a La Révolté, any l.er n." 8 (5-11 de novembre). -, 1905-1908, L'Homme et la Terre, 6 vols., Pans, Librairie Universelle. Segona edici6, abreujada en tres volums i editada per G. Goujon, A. Perpillou i P. Reclus, París, Albin Michel Editeur, 1930-1931. Versi6 condensada en dos vols., editada per Béatrice Giblin, Paris, Maspero, 1982. -, 1911-1925, Correspondance, Pans, Librairie Schleicher Freres, 1911, vols. 1 i 2, ed. per L. Dumesnil i Alfred Costes; 1925, vol. 3, ed. per P. Reclus. SCHRADER, F., 1905, ~Elisée Reclus)), La géographie, vol. 12, n. 2, pp. 81-86. WOODCOCK, G. i AVAKUMOVIC, I., 1950, The Anarchist Prince: a Biographical Study of Peter Kropotkin, Londres i Nova York, T. V. Boardman and Co., Ltd. Nota: Moltes de les obres d'Elisée Reclus han estat traduides al castella, i els lectors ibkrics gaudiran probablement amb la lectura de la Novísima Geografia Universal, traduida i editada pel famós escriptor espanyol Vicente Blasco Ibáñez, 6 volums, Madrid, La Editorial Española-Americana, 1906-1907. Vegeu especialment la introducció de 27 pagines de Blasco Ibáñez en el primer volum (<<Una familia de ge6grafos. Los hermanos Reclus)>).