El viatge al treball a Barcelona i entorn

Doc,rtrnrr~is clXnalisi Googrirficu, 8-9, 1986 pp. 25-38 El viatge al treball a Barcelona i entormi) Isabel Clos i Costa* Résumé / Abstract i Resumen Le trdjct domicile-travail représente une partie trks importante de la mobilité urbaine quotidienne; ses traits principaux dependent des individualités de chaque ouvrier ou ouvrikre et de la distribution spatiale des différentes activités urbaines (residence, travail, services, loisirs). La distance parcourrue, le temps investi et le moyen de transport utilisé pour le déplacement domicile-travail s'établissent en fonction du sexe par des raisons qui ne sont pas encore suffisamment claires. Cet article analise le trajet domicile-travail dans la Conurbation de Barcelone a partir des données extraites d'une enqukte familiale faite en 1981. De la meme facon qu' en d' autres aires métropolitaines de pays développis, les hommes ont des trajets domicile-travail plus longs que les femmes, et celles-ci font la plupart de leurs trajets B pied ou en moyens de transport publiques. Le niveau de responsabilités familiales est, comme il a été prouvé en d'autres études, un élément qui contribue h expliquer que le taux d'incorporation féminine a la force de travail soit inférieur au masculin. Mais on ne peut pas tirer de conclusions sur une possible relation entre responsabilités familiales et le fait que le trajet domicile-travail soit plus court pour les femmes que pour les hommes. * Llicenciada en geografia, Dpt. de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona. (1)Aquest article recull els aspectes més destacats de la meva tesi de Master The Journey to Work in the Conurbation of Barcelona, presentada a Clark University (Worcester, Massachusetts. USA) I'octubre del 1985. Vull agrair molt sincerament I'ajuda i el suport de la Dra. Susan Hanson i del Departament de Geografia de la citada universitat. The journey to work represents a very important part of daily urban mobility; it depends on both personal characteristics of every worker and spatia1 distribution of urban activities such as housing, work, services, and leisure. Distance, time, and mode of transportation involved in the trip from home to work differs according to sex, but the reasons for such differences are not yet clear. Based on data drawn from a home interview conducted in 1981, this article analyses the journey to work in the Conurbation of Barcelona. Similarly to other metropolitan areas in developped countries, women have shorter worktrips and rely more than men on the use of public transit and on foot modes of transportation. The level of household responsibilities is, as shown in previous research, a reason for women's smaller participation in the paid labor force. However, there is no conclusive answer supporting any relationship between household responsibilities and women's shorter worktrips. . El viaje al trabajo representa una parte muy importante de la movilidad urbana diaria; sus características dependen tanto de las peculiaridades individuales de cada trabajador o trabajadora como de la distribución espacial de las actividades urbanas (residencia, trabajo, ocio, servicios). Distancia recorrida, tiempo invertido y medio de transporte utilizado en el desplazamiento casa-lugar de trabajo varían en funci6n del sexo por razones todavía poco claras. Este articulo analiza el viaje al trabajo en la Conurbación de Barcelona a partir de 10s datos de una encuesta familiar realizada en 1981. Como en otras áreas metropolitanas del mundo desarrollado, 10s hombres emprenden viajes al trabajo más largos que las mujeres, a la vez que éstas realizan 10s viajes mayormente a pie o en transporte publico. El nivel de responsabilidades domésticas es, como se ha demostrado en otros estudios, una raz6n para la menor incorporación de la mujer al trabajo fuera de casa. No obstante, no se demuestra que haya ninguna relación entre responsabilidades familiares y la menor separación casa-lugar de trabajo para las mujeres. Introducció El viatge al treball és un dels elements més importants per comprendre la mobilitat de la població en una hrea urbana, ja que representa una gran part dels desplacaments totals que s'hi fan i perquk té carhcter de mobilitat obligada. Diversos estudis han demostrat que hi ha diferkncies substancials de comportament en el viatge al treball en funci6 del sexe, perd les raons d'aquestes diferkncies encara no són clares. Per trobar les causes que poden explicar perquk el viatge al treball és més curt per a les dones, s'han estudiat les seves característiques (distincia, temps i mitja de transport) a la llum de diverses variables sbcio-demogrhfiques i espacials: ingressos per26 sonals, mobilitat, característiques de la for~a de trebali, responsabilitats dom2stiques i distribució espacial de l'ocupació versus la residbncia. L'objectiu d'aquest article és analitzar el viatge al treball a Barcelona i uns quants municipis del seu entorn i relacionar les diferkncies que puguin sorgir en funció del sexe amb algunes de les variables esmentades més amunt. Per raons d'espai i de disponibilitat de dades, aquestes variables es limitaran a dues: la mobilitat i les responsabilitats domkstiques, que, d'altra banda, són les que han estat citades més sovint com a causa de diferbncies entre homes i dones en el seu viatge al treball. Tenint en compte que la segregació ocupacional és un fet molt present en les societats desenvolupades modernes, les diferbncies de comportament en la mobilitat per motius laborals poden tenir importants conseqübncies en els plantejaments de planificació de l'ocupació. Si, d'una banda, variables com les responsabilitats dombstiques i la mobilitat fan que les dones hagin de treballar més a prop de casa que els homes i, d'altra banda, es vol que tots els treballadors en potkncia (homes i dones) tinguin les mateixes oportunitats d'accedir a una feina pagada, aleshores la distribució de llocs de treball adients per homes i per dones no pot ser la mateixa. Les feines <<femenines, (que progressivament han d'anar augmentant en nombre i en varietat) han d'estar localitzades de forma més propera a les arees de residbncia. Antecedents La mobilitat urbana relacionada amb el treball ha estat ampliament estudiada en els paisos desenvolupats i sempre s'ha arribat a una mateixa conclusió: el viatge al treball és significativament diferent per a homes i per a dones, sigui quina sigui la variable escollida per caracteritzar-10: la distincia, el temps o el mitja de transport. Diversos treballs han demostrat que el sexe és una variable socio-demografica explicativa de les diferkncies que s'observen en els models de despla~ament en general (PAS, 1982; HANSON i HANSON, 198 1) i especialment en la llarga& del viatge al treball. Encara que la distancia entre casa i lloc de treball tendeix a créixer amb els anys en les ciutats dels pai'sos desenvolupats, anilisis basades en &des procedents de diferents llocs i de diferents períodes han conclbs que les dones treballen mks a prop de casa que els homes (BLACK i CONROY, 1977; ERICKSEN, 1977; ANDREWS, 1978; MADDEN, 1981; HOWE i O'CONNOR, 1982; i FAGNANI, 1983). Per explicar aquest fet s'ha suggerit l'anilisi de diverses variables que caracteritzen els treballadors i les seves relacions amb l'entorn social (salaris, tipus de família, localització del lioc de treball i de la vivenda). Per fonamentar l'angisi que volem conduir, n'examinarem dues: la mobilitat i les responsabilitats domkstiques. Per mobilitat entenem la possibilitat d'accés dc. qualsevol persona a 1'9s dels diferents mitjans de transport, tenint en compte que cada un dels mitjans de locomoció té una flexibilitat i una rapidesa de despla~ament que el caracteritza. En una &rea metropolitana, on la localització de I'ocupació tendeix a la dispersió, l'us de cotxe propi en el viatge al treball té una importincia creixent per poder formar part de la forga de treball. Si analitzem els dos requisits fonamentals per poder anar a treba- llar en cotxe, veiem com hi ha difertncies importants en funció del sexe. En primer iioc, la proporció de dones amb carnet de conduir és inferior a la d'homes; en segon lloc, quan una família disposa d'un cotxe, la probabilitat que sigui la dona qui el faci servir per anar a treballar és menor que la de l'home (COUTRAS i FAGNANI, 1983). Aquests dos fets condicionen, per tant, el nivell de mobilitat de les dones a l'allunyar-les de l'accés al transport privat individual. En conseqübncia, les dones que treballen fora de casa tenen una major tendtncia a fer servir mitjans de transport lents (a peu, en autobús, en metro o en tren) i tarden, doncs, més que els homes per cobrir una mateixa disdncia (GUILIANO, 1979; HANSON i HANSON, 1980; i GURIN, 1981). De totes maneres els estudis centrats en l'anhlisi del temps invertit de casa al lloc de treball (ERICKSEN, 1977; MADDEN, 1981 ; FAGNANI, 1983) han conclbs també que aquesta mesura de despla~ament és menor entre les dones. Només un estudi ha analitzat per la mateixa mostra de persones el temps i la distlncia al lloc de treball (HANSON i JOHNSTON, 1985) i els resultats demostren que les dues variables són menors per a les dones, perb la distiincia ho és de forma més constant que el temps. Una segona variable per analitzar les difertncies en les pautes de despla~ament al treball en funció del sexe és el repartiment de papers d'homes i de dones dins la societat. En les societats industrials, les dones són les principals responsables de les tasques relacionades amb la família (tenir cura dels nens, anar a comprar, fer la neteja.. .) i el seu treball fora de casa es considera sovint en un segon pla, encara que sigui econbmicament necessari. Diversos investigadors en cikncies socials han assenyalat que hi ha una relació directa entre nivell de responsabilitats domtstiques i nivell de participació femenina en la for~a de treball, relació segons la qual les condicions familiars (especificades a través de l'estat civil i el nombre i l'edat dels fills) afecten la probabilitat que una dona treballi fora de casa, perb no que ho faci un home (EIUCKSEN, 1977; HANSON i HANSON, 1980; i FAGNANI, 1983). El paper de la dona dins la familia la porta a considerar que qualsevol activitat fora de casa l'allunya de les seves responsabilitats com a esposa i com a mare. Per tant, quan ha d'assumir el doble paper de treballadora dins i fora de casa ha de compatibilitzar les dues tasques i té una major tendtncia que els homes a intentar escurcar al maxim el temps destinat a l'ocupació fora de casa, reduint les hores treballades per dia o el temps destinat al viatge i al treball (ROBINSON et al., 1972) En els darrers deu anys, s'han fet diversos estudis sobre la influkncia de les responsabilitats domkstiques en la llargada del viatge al treball i les conclusions a quk s'ha arribat són for~a diferents. Molts estudis han assenyalat que les dones amb més responsabilitats domkstiques treballen més a prop de casa seva (ERICKSEN, 1977; MADDEN i WHITE, 1980; MADDEN, 1981; i FAGNANI, 1983), per6 no s'han dut a terme anllisis estadístiques completes per demostrar els resultats. Recentment, HANSON i JOHNSTON (1985) ho han fet i les seves conclusions s'oposen a les anteriors. Fent servir dades referents a Baltimore (Maryland, Estats Units) han classificat les famílies en diversos nivells de responsabilitats domkstiques (a través de la preskncia i de I'edat dels fills i la preskncia d'adults que treballen o no) i no han trobat cap relació estadísticament significativa pel subgrup femení entre dishcia i temps de casa al lloc de treball i el probable nivell de responsabilitats dombstiques. En difinitiva, doncs, l'impacte de les responsabilitats familiars és actualment una variable controvertida ja que, tot i que és clar que priva les dones de participar en ocupacions extra-domkstiques, no és clar que contribueixi a explicar la menor Ilargada dels seus viatges al treball. El que s'ha exposat fins aquí sobre la influbncia dels nivells de mobilitat i responsabilitats domkstiques en la llargada del viatge ai treball és el resultat d'estudis en ciutats i en lirees on la participació femenina en el treball assalariat és alta (42,5% als Estats Units (US Dep. of Labor, 1980) i 38,6% a la CEE (EUROSTAT, 1979)), on les dones estan sobre-representades en una gamma molt petita d'ocupacions, i on reben una paga menor pel mateix treball que els homes (61 % del salari masculí als Estats Units, el 1980). D'una primera anhlisi de la subpoblació treballadora femenina a Espanya en destaquen diferkncies importants. La participació femenina a la forca de treball s'ha duplicat a Espanya entre 1950 i 1982, pero només representa el 30% dels treballadors. Tot i que moltes dones s'han incorporat al conjunt de la població ocupada durant els anys setanta, la taxa d'activitat femenina el 1982 era del 27,8% mentre que la masculina era del 70,6% (INE,1982). La proporció d'homes i de dones entre els treballadors és similar per als joves i per als solters, perb hi ha grans diferbncies en la resta de grups d'edat (ALCOBENDAS, 1983). Donat que la meitat de les dones que treballen deixen la feina quan es casen, la taxa d'activitat entre les dones casades és només del 19,8 % mentre que és un 5 1,5 % per a les solteres (INE, 1982) De forma similar a altres pai'sos desenvolupats, a Espanya les dones treballen en un espectre molt redui't de feines diferents. Si definim un treball femení com aquell on més de la meitat dels traballadors són dones, trobem que el 42,2% de les dones estan en aquest tipus de feines, que són, també, les més mal pagades (INE, 1979). El 1979, el 393% de les dones tenien un salari inferior a la mitjana de tots els treballadors, mentre que només el 3 % es trobava entre les cinc categories més ben pagades. Com a mitjana, les dones guanyen el 25% menys que els homes, perb aixb no és només conseqükncia de la seva concentració en les ocupacions més mal pagades; és, també, el resultat de diferkncies de paga per una mateixa feina, diferkncies que tendeixen a créixer en la part alta de I'escala salarial (ALCOBENDAS. 1983) Una altra característica de I'ocupació a Espanya, i especialment a rea Metropolitana de Barcelona, és la taxa d'atur, que incideix més fortament entre les dones. Des de la crisi economica del 70s. I'atur ha anat creixent i les possibilitats d'obtenir una feina són cada dia menors, perb d'una manera més acusada per a les dones que per als homes (ALCOBENDAS. 1983). La dificultat de trobar un lloc de treball és la primera raó citada per les dones per justificar el fet de no treballar fora de CaYd (*Encuesta sobre la Calidad de Vida., citat ALCOBENDAS, 1983. p.204). La segona raó és I'abskncia de guarderies i escoles bressol, la qual cosa corrobora resultats anteriors que citen les responsabilitats familiars com una influencia per a la participació de les dones en la forca de treball. Tot i que la visió de la societat ha canviat a Espanya en els Últims deu anys encara esta molt estesa la idea que les dones casades s'han d'estar a casa i han d'actuar nomes com a mestresses de casa. Només el 38% dels caps de família (majoritariament homes) estaven d'acord el 1979 que les dones casades podien treballar fora de casa si ho desitjaven (FIES, citat a ALCOBENDAS, 1983, p. 203) En resum, se sap que la separació entre casa i lloc de treball és més petita per a les dones que per als homes tant si ho mesuren en distancia com en temps. Se sap també que, per diferents mostres de treballadors, variables com la mobilitat i les responsabilitats domtstiques són explicacions raonables per a la menor llargada del viatge al treball de les dones. Donada la reestructuració de I'ocupació que es dóna actualment a I'area de Barcelona, ens agradaria contribuir al millor coneixement dels aspectes basics del viatge al treball: la seva llargada (en distancia i en temps) i el mitja de transport que es fa servir. A més, ens agradaria dilucidar el paper d'algunes variables com a raons explicatives per les quals el viatge al treball sigui més curt per a les dones (si, en realitat, la nostra analisi ho conclou així). Donada la particular estructura de la forqa de treball femenina i per tal de contribuir en el debat que segueix actualment, voldríem estudiar específicament la influkncia de les responsabilitats familiars en la separació casa-lloc de treball. Dades i metodologia Per portar a terme l'analisi de les característiques del viatge al treball i la seva relació amb la mobilitat i les responsabilitats domtstiques dels treballadors, disposem d'una base de dades molt adequada ja que conté informació a nivell individual, no a nivell de grups o d'hrees. La possibilitat de treballar amb dades recollides per a cada individu ens permet posar en comú informació sobre desplaqaments i informació sbciodemogrlfica i estudiar així la influbncia en el viatge al treball de variables com el sexe, la mobilitat i les responsabilitats dombstiques. La base de dades utilitzada s'ha extret de la Encuesta Domiciliaria en la Conurbación de Barcelona feta el 1981 a una mostra de 1191 famílies de Barcelona, Badalona, Cornellh, Esplugues, 1'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrih de Besbs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Coloma de Gramenet. Inclou totes les persones que tenen almenys un viatge al treball (1060 persones, 796 homes i 264 dones) i d6na informació sobre característiques dels viatges al treball, de la persona i de la família. La base de dades original no contenia una informació indispensable per a la nostra anhlisi: la disdncia recorreguda en cada viatge; per aixb ha estat incorporada amb les dades obtingudes de la Matriu de Transport Privat2. L'anhlisi estadística s'ha portat a terme a través de l'aplicació de dos tipus de test. Per estudiar les difer&ncies en la distribució d'homes i de dones en subclasses, hem utilitzat el test de chi quadrat. I l'andisi de varilncia i el test de Student han estat La Matriu de Transport Privat d6na les distancies en hectbmetres pel recorregut de carrers mínims entre les 155 zones en qut esd dividida la Corporaci6 Metropolitana de Barcelona. Em va ser facilitada per.J.AlmiraI1, del Servei de Transport de la CMB. condui'ts per valorar les diferkncies en les mitjanes de distincia i de temps entre les diferents subclasses definides. Analisi i resultats L'anllisi consta de dues parts. En primer lloc s'estudien les característiques generals del viatge al treball per poder respondre a la qüestió plantejada sobre diferbncies de comportament en funció del sexe. En segon lloc, s'estudien les variables exposades anteriorment com a possibles causes de les diferhcies entre homes i dones en el seu depla~ament de casa al lloc de treball. En la línia dels resultats obtinguts per a estudis anteriors, les dades per a Barcelona confirmen que els homes es desplacen 1,2 km més que les dones per anar a treballar i tarden 4 minuts més (taula I). Com queda reflectit a la taula, les dues mesures tenen el mateix nivell de significan~a, és a dir, que les diferbncies en funció del sexe afecten de la mateixa manera el temps i la distancia invertits en el viatge al treball quan es considera la població treballadora com un tot. TAULA I Distancia i temps de casa al lloc de treball per sexes Homes N = 796 Dones N=264 Distancia (km) 8.4 7,2* Temps (rnin) 30.6 26,6* * Els valors de t són significants quan p=01 Quant a l'anllisi dels mitjans de transport que s'utilitzen, hi ha també pautes diferents segons el sexe. Si dividim la totalitat dels treballadors d'acord amb el mitja de locomoció que fan servir (cotxe, autobús, metro o a peu) el transport privat és el mitjl més utilitzat en el viatge al treball, seguit de prop pels viatges a peu (taula 11). Aquest resultat ja no és cert, perb, si dividim la mostra per sexes. La utilització prioritaria dels transports públics per part de les dones és evident: 48,5% van a treballar en autobús o en metro, mentre que només un 35,7% dels homes ho fan amb aquests mitjans de transport. Cal destacar també que quasi una tercera part de les dones van a peu de casa a la feina mentre que aixb només és cert per un 20,7 % dels homes. En part, les dones utilitzen més els mitjans de transport públic i van més a peu a treballar perquk tenen menys accés a la motorització. Dins de la poblacid treballadora, tres de cada quatre homes tenen carnet de conduir, perb només dues de cada cinc dones disposen d'aquest requisit basic per a una mobilitat més independent (CMB, 1981) TAULA I1 .Mitjans de transport utilitzats Total % Homes % Dones % Cotxe ............... 351 33,l 306 38,4 45 17,O Autobús ............ 201 19,O 133 16.7 68 25,8 Metro ............... 211 19,9 151 19,O 60 22.7 A peu ............... 250 26,6 165 20,7 85 32,2 Altres ............... 47 4,4 4 1 5.2 6 2,3 Totals ............... 1060 100,O 796 100,O 264 100,O El valor de chi quadrat entre homes i dones Cs significant quan p=.01 TAULA I11 Distancia i temps de casa al lloc de treball per mitjans de transport Homes Dones N Dit. Temps N. Dist. Temps Cotxe ............... 306 9,2 28,4 45 8,4 24,9 Autobús ............ 133 9.7 42,7 68 9,O 37,3 Metro ............... 151 8.9 39.1 60 10,O 32,2** A peu ............... 165 4.7 14,9 85 2,8 13,6*** Altres ............... 41 11,8 39,O 6 12,O 45.0 Valors F ........... 26,1* 85,3* 26,8* 45,5* Valors F (cotxe, autobús i metro) . . El valor de chi quadrat 6s significant quan p= .O1 * El valor de F 6s significant quan p= .O1 ** El valor de t 6s significant pel temps quan p=.05 *** El valor de t és significant per la disancia quan p=.05 La transcendkncia d'aquestes diferkncies de comportament d'homes i de dones respecte el mitja de transport que utilitzen pot ser'molt gran, ja que l'elecció del vehicle per despla~ar-se depkn de la localització dels llocs de treball, la distribució de la xarxa de transports públics i l'accés a la motorització, elements que afecten de manera molt significativa la distancia i el temps de casa al lloc de treball. Efectivament, a la taula IiI podem observar les diferkncies en la disdncia i en el temps que s'esmercen entre el lloc de residkncia i el lloc de treball segons el mitjil de transport que s'utilitza, diferkncies estadísticament significatives en la majoria dels casos (vegeu els valors de F). L'anidisi de la distancia ens demostra que, tant per a homes com per a dones, els qui van a treballar a peu recorren distancies molt més curtes que la resta dels treballadors: les dones que van a peu cobreixen un terc de la distancia que recorren la resta, i la proporció és de la meitat si analitzem els homes. Aquesta diferkncia es reflecteix també en el temps, encara que no de forma tan acusada. Si es comparen els mitjans de transport motoritzats, les diferkncies només són significatives en l'anilisi del temps i es deuen al fet que aquells qui es desplacen en cotxe recorren les mateixes distancies que el usuaris de metro i d'autobds, per6 en menys temps. Analitzant cada un dels mitjans de transport en funció del sexe, podem concluir que, si bé les dones quasi sempre registren valors inferiors en temps i en disdncia, les diferkncies només són estadísticament significatives en dos casos: el temps pels usuaris del metro i la distancia pels qui van a peu. Les dones recorren més quilbmetres que els homes quan van en metro, perb tarden menys temps; aixb pot ser degut al fet que els homes, per la localització dels seus llocs de treball, utilitzen combinacions metro-autobús que resulten ser més lentes (i que no queden reflectides a les dades) En resum, el mitja de transport és un element clau per entendre les diferkncies que es donen entre homes i dones en la separació casa-lloc de treball. D'una banda, cada mitja de locomoció té una velocitat prbpia i, d'altra banda, els treballadors es reparteixen de manera molt diferent en 1'6s dels diversos mitjans de transport. Les dones es concentren en el grup de treballadors a peu, on es registren les distincies i els temps més redu'its; els homes utilitzen majoridriament l'autombbil, amb el qual recorren una distancia superior i un temps inferior a la seva prbpia mitjana. De totes maneres cal tenir en compte altres elements que poden incidir de forma diferent en el comportament d'homes i de dones respecte al seu viatge al treball i que poden contribuir a explicar-ne les diferkncies d'una manera més satisfactbria. La segona variable que podem analitzar per conkixer millor el perqd de les diferkncies en la llargada del viatge al treball entre homes i dones és el nivell de responsabilitats domkstiques del treballador o de la treballadora. Les dades de qub disposem inclouen informació que pot servir per explorar la relació entre aquestes variables i la participació femenina en el treball assalariat, per una banda, i les pautes de desplacament per motius laborals, per altra. El nivell de responsabilitats domkstiques es pot mesurar a través de l'estat civil, del nombre d'adults i del nombre de nens a la família (distingint entre menors de 5 anys i nens entre 5 anys i 14 anys). Una important deficikncia de les dades de base que faig servir és l'abskncia de la primera d'aquestes tres variables; no tenir l'estat civil de cada un dels treballadors ens impedeix de conkixer la seva situació relativa dins de la família i saber, per exemple, si una dona que viu en una família molt gran és en realitat la responsable de les tasques domkstiques i familiars. Com que l'edat mitjana de casament per a les dones a Espanya és 23,3 anys (ALCOBENDAS, 1983), podem fer servir l'edat com una variable alternativa a l'estat civil. Així doncs, considererem que les dones incloses en el grup 25-44 anys i 45-65 anys tenen moltes probabilitats d'estar casades, mentre que les que tenen de 15 a 25 anys són molt probablement solteres. La distribució de treballadors per edats presenta diferbncies substancials segons