Ressenyes

flueixen aquesta concepció des d'altres disciplines histbriques i socials. Consideren que la tradició paisatgística Cs excessivament sectaria respecte de les altres ciencies socials, que no ha sabut abordar el problema del canvi sinó descriure patrons d'evolució i que s'ha centrat, només, en com s'ha incrementat histbricament el , poder de l'home sobre la natura. En canvi, una Geografia histbrica humanitzada hauria d'obrir-se 'a les disciplines histbricitat en tota l'obra) o de l'existencialista Sartre, com a exemples d'una aproximació marxista humanista reeixida. Aquesta obra, doncs, així com les contribucions de Baker, Billinge i Gregory a Period and Place, obre una nova perspectiva que se suma, des d'una vessant critica, humanista i marxista, a altres aproximacions existents en Geografia histbrica i ja llargament assentades. Finalment, cal remarcar la importhncia ques i a la teoria social, centrar-se en la que té la col.lecci6 cccarnbridge tudie es in comprensió dels processos i establir un wnHistorical Geographp), que, el 1982, va cepte de progrés huma no sols per a I'anaobrir un dels llibres comentants aquí, i que lisi del poder de l'home sobre la natura sidisposa d'aportacions valuoses des de les 'nó, també, per entendre i propiciar la diverses perspectives de la Geografia hisdisminució del poder de I'home sobre l'hotbrica. me. En aquest sentit, i davant una GeograJoan Vilagrasa fia histbrica del paisatge, els dos autors defensen una Geografia histbrica de la cooperació i de la dominació. El marxisme és entts com una tradició de pensament oberta i d'ella es destaquen les variants meys deterministes. Aixb permet considerar en tot treball de recerca les interaccions entre les contingtncies histbThe Social and Environmental Effects of riques i les determinacions estructurals. I Large Dams. A report to the European aquest esdevé el punt metodolbgic fonamental, que, per als autors, ha de permetre una integració dialkctica entre l'especificitat histbrica i la teoria social. El concepte dhestructuració)~ desenvolupat pel socibleg Anthony Giddens és ampliament citat per fonamentar una analisi dels processos socials que ha de tenir en compEcological Group. Vol. 1: Overview. ~itors: Edward Goldsmith i Nicholas Hildyard. Vol. 2: Case Studies. 31 autors diferents, editors: E. Goldsmith i N. Hildyard. Vol. 3: Annotated Bibliography. Autors: E. Goldsmith i N. Hildyard. Edita: Ecosystems LTD. Wadebridge. Ecological Centre. Worthyvale. Manor, Comelford, Corte tant les idees, accions i reaccions dels acnualles. tors histbrics com les vessants estructurals que les orienten3. Es troba, també, una vaLa magna obra sobre l'impacte social i .loraciÓ dels autors marxistes més sossegasobre el medi ambient dels grans embassadament historicistes com Gramsci i l'hisments és una obra única en el seu gtnere. toriador britanic Thompson (profusament Consta de tres volums, de dos dels quals (el ler. i el 3er.) en són autors Edward Gold3 GIDDENS, A. (1979), Centralproblems in social smith (editor de la revista The Ecologist i theory: action, structure and contradiction in social de1 famós Blue~rintfor SurvivaT) analysis, Londres, McMillan. i Nicholas Hildyard (editor adjunt de The Ecologist). El segon volum, elaborat per 31 autors diferents, és editat també per Goldsmith i Hildyard. Fins al moment de redactar la present ressenya, han estat publicats els dos primers: el volum I va apartixer I'any 1984 i el 11, l'any 1986. En paraules del Dr. Brent Blackwelder, director de Recursos Hídrics de 1'Environ- . mental Policy Institute, aquesta obra es podria resumir dient que ((Goldsmith i Hildyard han aconseguit confeccionar un volum sense precedents de dades, i demostrar que els grans embassaments no han assolit, ni de lluny, els objectius que pretenien (grans beneficis econbmics i socials per la producció d'energia neta, per disminuir i aturar el risc d'inundacions i per ajudar a combatre la fam subministrant aigua per a regadius) sinó que, a més a més, han deixat un llegat de destrucció cultural, malalties i danys als ecosistemes. Aquest estudi dels grans embassaments del món mostra la dramatica difertncia entre la retbrica dels seus promotors i la pura realitat dels "superembassaments"~~. El primer volum esta estructurat en 6 parts. La primera part és una introducció a les raons que generalment es donen per promoure i construir grans embassaments. En la segona part, titulada ((Abans d'omplir I'embassament)), s'analitza la problematica social que comporta el trasllat massiu de persones i/o pobles sencers i la destrucció cultural que aquests projectes signifiquen. La part tercera, ((Després d'omplir I'embassament)~, aplega el gruix dels problemes creats pels embassaments: la ptrdua de terra i d'esptcies vivents, la . ptrdua de fertilitat i de mattria al.luvial, la ptrdua d'aigua per evaporació; els efectes de la irrigació en la propagaci6 de plagues i de malalties; els efectes sobre I'aqüicultura; els embassaments, les falles i els terratrtmols; el mite del control de les inundacions; el problema de la salinitzaci6; els eterns problemes de manegament i de manteniment; la ptrdua de terra i d'aliments a les plantacions; la ptrdua de terra i d'aigua a la industria i a les ciutats; els embassaments i la reducció dels subministres alimentaris; la sedimentació. Aquesta part acaba qüestionant si tots aquests problemes s6n inevitables i estableix 13 recomanacions abans d'iniciar qualsevol projecte de gran embassament. La quarta part fa refertncia a la ((política d'embadocarw, denuncia que moltes vegades els estudis d'impacte ambiental es fan una vegada iniciades les obres de construcció, i posa en evidtncia com se sobrevaloren els beneficis i s'infravaloren els costos. La part cinquena analitza els mttodes tradicionals d'irrigació en diferents parts del món: a ]'Iran, a Tanzania, al Kilimanjaro, a Sri Lanka i a Mesopotamia, i acaba amb un capítol dedicat a les lliqons sobre els mttodes tradicionals d'irrigació i a ensenyar a viure amb la natura. La sisena i darrera part del primer volum de I'obra que comentem esta dedicada a les recomanacions finals dels autors. El segon volum d'aquesta obra conté 31 estudis-tipus sobre els efectes dels grans embassaments en 23 paisos diferents. Mai no s'havia aplegat en un sol volum una col.leccio tan completa de valoracions socials i ambientals. En conjunt, tots els estudis son fets des d'amplis punts de mira. Alguns tracten especialment el problema de trasllat de persones; altres tracten la destrucció ecologica; altres, els problemes de la irrigació i el paper dels grans embassaments en la transmissió de malalties. També es tracta I'impacte econbmic advers que significa la construcció dels grans embassaments, sobretot en els paYsos de I'anomenat Tercer Món. Dels 31 estudis, 9 s6n d'embassaments en arees temperades (a Amtrica del Nord i a Europa), 9, d'~frica, 8, de índia i la resta, d'altres paisos asihtics (Bangla Desh, Sri Lanka, Wlhdia, les Filipines, la Xina). Una vegada llegits els estudis, es pot concloure amb les mateixes paraules del Dr. Philip Williams, escrites en la introducció d'aquest segon volum: ((Els grans embassaments signifiquen el deteriorament del nivell de vida, una distorsió social, un increment de la dependtncia de I'ajut forani, la concentració de poder i riquesa en poques mans, I'abandó de I'agricultura tradicional -1'Únic mitja d'assegurar uns subministres alimentaris estables en una era d'escassesa de recursos no renovables-)). En resum, una obra monumental, de plena vigkncia tant a Catalunya com a 1'Estat espanyol, quan tot sembla que els nous governants democdtics volen imposar la política dels fets consumats, almenys en dos casos: els embassaments de Rialb (Mig Segre) i de Riaño (Lleó). Josep Puig