Ressenyes

de planificació. Ambdós autors, enginyers de la Universitat Politkcnica de Madrid, analitzen els llacos existents entre els aspectes funcionals, estructurals i visuals en el moment de la transformació del paisatge. Vet aquí, en definitiva, un exemple més de la revifalla del tema ((paisatge)), dintre i fora de la geografia. Aquest llibre mostra que el concepte de paisatge continua sent vdid i Útil per als gebgrafs, encara que no de la seva exclusiva propietat. Cal recon#xer, tanmateix -com fan els directors de I'obra-, que en geografia no existeix una teoria del paisatge. La visió ecolbgica de I'home sobre la terra ha servit de fonament a la geografia humana, perb no ha portat a I'elaboració d'una teoria del paisatge. Aquest ha estat un pretext, una ajuda, més que no pas una finalitat per si mateixa. En aquest sentit, el llibre de Berdoulay i de Phipps representa realment un pas endavant. Aquest mkrit no es ofuscat ni per la lectura una mica feixuga d'alguns capítols, ni per una certa sensació de desconnexió que s'observa entre alguns capítols de determinats blocs tematics. Joan Nogué BAKER, Alan R. H.; BILLINGE, Mark (eds.), 1982, Period and Place. Research Methods in Historical Geography, Cambridge, Cambridge University Press, Cambridge Studies in Historical Geography, nÚm.1, 377 pp. BAKER, Alan R. H.; GREGORY, Derek (eds.), 1984, Explorations in Historical Geography. Interpretative Essays. Cambridge, Cambridge University Press, Cambridge Studies in Historical Geography, núm.5, 252 pp. La Geografia historica té ja una llarga trajectbria. Se n'ha de destacar, d'una banda, la influkncia des dels anys vint de I'escola britanica, el seu assentament durant els quaranta als Estats Units i al Canada i la progressiva difusió cap als pai'sos de parla anglesa. D'una altra, cal considerar la nova empenta que des dels anys setanta ha experimentat, revaluant-se dins el conjunt disciplinar i mostrant-se com a una de les branques geografiques amb més aportacions recents, tant en I'ambit empíric com en el de la reflexió epistemolbgica. Aquesta nota presenta dos reculls de textos que són mostra de la Geografia histbrica que s'esta fent en els anys vuitanta. Ambdós han estat editats pel grup de gebgrafs histbrics de Cambridge encara que es tracta de llibres molt diferents. Mentre que un, Period and Place, ofereix una panoramica general dels diferents tipus de treball habituals en la subdisciplina, I'altre, Explorations in Historical Geography, resta clos a la reflexió i' al treball desenvolupat per I'esmentat grup de Cambridge. Sota el nom de Period and Place es reprodueixen les intervencions al col.loqui sobre ctResearch Methods in Historical Geography)) organitzat pel Working Group on Historical Changes in Spatial Organization de la UGI, i celebrat a la Universitat de Cambridge el juliol de 1979. Dues característiques subratllen la utilitat del llibre per a una analisi de I'estat de la qüestió de la Geografia historica recent. La primera, que la major part de les 31 aportacions són resums de treballs més amplis on s'emfasitza en la perspectiva tebrica, en els problemes metodolbgics o en la utilització i tractament de fonts, i aixo permet que el lector pugui tenir una visió general dels principals enfocaments i corrents que s'estan desenvolupant en l'actual decenni. La segona, que hi escriuen geografs histbrics d'onze palsos, la qual cosa permet una analisi des del punt de vista de les aportacions, originalitats i permeabilitats entre les diferents escoles nacionals. Sobre aquest últim punt cal ressaltar la importancia d'escoles que, tot i ser relativament periferiques respecte al centre actual d'innovació de la Geografia historica, compten amb tradicions potents i de Ilarga trajectbria. Especialment la sueca i la d'Alemanya Federal (amb quatre i dos treballs respectivament). En totes dues, el conjunt d'aportacions s'inscriu en l'analisi de I'evolució dels assentaments i els punts de referkncia basics són l'analisi espacial i la reconstrucció morfologica de paisatges passats. De les tres grans escoles nacionals de Geografia histbrica, la britanica (amb vuit treballs), la dels Estats Units (quatre) i la canadenca (cinc), en destaca la pluralitat existent, reflex de la coexisttncia de tradicions i de la recerca de noves perspectives. De practicament totes les aportacions d'aquests grups s'ha de fer notar la desaparició d'enfocaments empírics simples i la seva substitució per la reflexió tebrica. En aquest sentit, hom hi troba les aportacions de tradició teorttica (especialment la del canadenc Norton i la de l'anglts Lawton), les que s'inscriuen dins la historia de les idees i de la cultura, tant des de la tradició de I'escola de Geografia cultural nordamericana (els treballs de Galloway, Koroscil, McKillan i Meinig entre altres), com des de la geosophy o histbria de les idees geografiques (veieu els treballs de I'anglts Prince i del nord-america Chambers) així com I'aproximació des de la filosofia idealista de la Historia (representada pel canadenc Guelke). També el marxisme humanista hi és present de forma abundant, especialment en els autors britanics lligats al grup de Cambridge. De la resta d'aportacions nacionals es fa difícil una valoració, ja que, amb I'excepcio del Japó, es tracta d'una sola contribució, que en bona part dels casos és dedicada al comentari de fonts (és el cas de Costa Rica, de Dinamarca i d'Irlanda), o a una revisió general de la Geografia historica nacional (Israel). Malgrat I'aparició de perspectives noves sobre el comportament de I'actor histbric (Costa Rica) o sobre la percepció de realitats geografiques (Franqa), en el seu conjunt, aquests paisos denoten el pes important de la tradició més empírica i, en tot cas, la permeabilitat cap a les noves corrents sorgides del món anglosaxó. L'aportació japonesa és desigual. Dos treballs d'aproximació empírica i un altre, signat per M. Senda, que assaja una semiotica de la morfologia del paisatge per tal d'interpretar les geografies del passat. Aquesta contribució, amb connexions evidents amb els treballs sobre la histbria de les idees geogrtifiques, té, perb, una forta component nacional basada en la riquesa del món simbblic de I'Orient. Una visió de conjunt de tot el volum permet abonar la tipologia que Hugh C. Prince realitza ja fa quinze anys. Aquest autor va fer una distinció entre els diferents tipus de treball dins la Geografia historica i els va classificar en tres grups: els que s'inscriuen dins I'aniiisi dels ctmons reals)), els que estudien ctmons imaginaris)) i els que elaboren <<mons abstractes)) del passat.' L'estudi de ((mons reals)) continua sent clau per a molts dels conreadors de la Geografia histbrica. fis, fonamentalment, la reconstrucci6 de geografies del passat posant emfasi en el que és visible i, sovint, analitzant paisatges i estructures espacials en relaci6 amb les diferents organitzacions socials. En aquest sentit, cal esmentar, una altra vegada, l'aportaci6 sueca i alemanya sobre l'evoluci6 dels assentaments tant des de la perspectiva espacial com des de la morfolbgica. Es vol destacar dins d'aquest grup el treball de D. Denecke, que vincula la tradici6 i planejament en els paisatges de valua histbrica. La tradici6 geograficocultural nord-americana completa aquest grup treballant els lligams entre estructures socials o evoluci6 dcio-econbmica i configuracib paisatgística. L'anhlisi de ((mons imaginaris)) abunda en la percepci6 de I'actor histbric i avalua les ((idees geogrhfiques)) més que les estructures materials. Els valors, l'emotivitat i les actituds envers el medi ambient es constitueixen en I'ambit principal de recerca. En aquest sentit destaquen el treball de Prince sobre l'evoluci6 dels gustos paisatgístics anglesos, i que és mostra d'un projecte de treball continuat des de fa vint-i-cinc anys, així com el de Cosgrove, part d'un treball més ampli sobre els paisatges simbblics com a reflex de l'ordre social i del poder establert. La rehindicaci6 d'una Geografia histbrica idealista és proposada pel canadenc Guelke, que reivindica el pensament de I'historiador Collingwood aplicant-10 a la subdisciplina: si tota Histbria és histbria del pensament, la Geografia histbrica és Histbria del pensament en relació amb l'activitat i ús que l'home fa de la superfície terrestre. Bmbé dins d'aquest grup, la ja comentada aportaci6 de M. Senda ha de ser ressaltada. Els <<mons abstractes,) del passat fan referkncia a la reconstrucci6, des del mktode deductiu, de paisatges i distribucions espacials histbriques. En aquest sentit, la formulaci6 de models de simulacid que pretenen deduir les formes resultants des de processos sbcio-econbmics hipotktics és la proposta de W. Norton, segurament, el principal exponent actual d'una Geografia histbrica de tipus teorktic i quantitatiu. D'altra banda, I'aportaci6 del suec Egerbladh sobre models d'evoluci6 dels assentaments rurals introdueix la perspectiva cronogeografica com a camí suggerent d'una Geografia histbrica basada en models. Resta un grup d'aportacions que es situa entre dues de les perspectives apuntades: entre l'kmfasi en l'asalisi dels mons reals i en la dels mons imaginaris o, si es vol expressar en paraules d'un dels seus representants, Alan R. H. Baker, un projecte de Geografia histbrica capac alhora d'entendre (racionalment) i d'experimentar (emotivament) el passat2. El grup de Cambridge representa aquest corrent en aquest volum comentat. La seva conceptualitzaci6, perb, és més completa i articulada en el segon volum, objecte de comentari d'aquesta nota. Explorations in Historical Geography és fruit del treball de discussi6 dels gebgrafs hist6rics de Cambridge A.R.H. Baker, M. Billinge i D. Gregory amb contribucions de M. Overton (Universitat de Newcastle PRINCE, H.C. (1971). ((Real, imagined and absBAKER, A.R.H. (1978), aHistorica1 Geography: tract worlds on the past,, Progress in Geogmphy 3, understanding and experiencing the pasts, Progressin pp. 2-86. Humon Geogrophy 2 (3). pp. 495-504. Upon 5ne) i R.M. Smith (All Souls College, Oxford). Tots ells, participants dels seminaris anomenats (tocasional Discussions in Historical Geographyn de Cambridge. Una primera aproximació a l'obra mostra un camp relativament poc conreat per la Geografia historica, amb una forta connexió amb la Historia social i, també, .amb voluntat d'integració amb les disciplines sociolbgiques. Els sis articles que formen el volum pretenen ser marcadament exploratoris i interpretatius, tal com assenyala el títol del llibre. Exploratoris ja que constitueixen més una formulació d'hipbtesis que versions acabades dels temes que tracten. Interpretatius ja que, basant-se en la producció historiografica existent, repensen vells problemes de la Geografia historica i en suggereixen de nous. Dels sis treballs, se'n poden reconkixer dos que tracten temes habituals en la historiografia i en la Geografia historica britaniques, el d'overton, sobre el canvi agrícola durant el segle XVIII i el d'Smith, sobre l'organització social de la vila medieval. Overton comenta la producció historiografica centrada en el treball empíric i aquella que ho esta en la teorització del canvi agrícola. Conclou que la teorització necessita fer-se explícita alhora que ha de buscar formes empíriques de contrastació. Smith es basa en l'estudi de la llei, de les Institucions i de les funcions administratives per descriure unes relacions centreperiferia a I'Anglaterra medieval. Conclou que el canvi de relacions entre les comunitats i 1'Estat suposaren progressives trans- . formacions en les relacions espacials entre les viles (la perifkria) i els feus i la Corona (el centre). Dos treballs més exploren nous camins per a una Geografia histbrica ccsocialw. El de Billinge intenta fonamentar una Geografia cultural basada en l'analisi de les relacions de poder que estableixen les classes socials i es funda en el concepte d'hegemonia de Gramsci per afirmar que la cultura actua ctcom un canal actiu per a la formació, negociació i intercanvi de classe)) en l'kpoca que va des de la burgesia radical del segle XVIII a la conservadora i culturalment aristrocatitzada del x~x. Gregory assaja una geografia de la lluita de classes a I'Anglaterra de la Revolució Industrial que hauria de trencar amb la convencional cartografia de vagues i d'aldarulls per centrarse en les estructures espacials derivades de la vida quotidiana de les famílies obreres i en la seva lluita diaria dins i fora del lloc de treball. Els dos capítols restants (el primer i 1'61tim) expliciten la posició crítica i l'intent renovador del grup davant la Geografia historica brianica més tradicional. Baker, com ja apunta en la seva contribució a Period and Place, revaloritza la tradició historiografica francesa dels Annales (no, pero, l'escola francesa de Geografia) per ser familiar als geografs i alhora oberta a les innovacions de les altres cikncies socials. Hi destaca algunes de les influencies marxistes en la historiografia francesa i reivindica una perspectiva capaG de relacionar situacions específiques (objectivitzables) amb les interpretacions i accions subjectives dels actors historics. La Critique de la raison dialectique de J.P. Sartre és ampliament utilitzada per fonamentar aquesta conceptualització des d'una perspectiva marxista i netament antipositivista. L'últim capítol és un debat o dialeg entre Baker i Gregory sobre la terrae incognitae oberta als actuals geografs historics. En ell es poden trobar els punts referencials que orienten tot el llibre: el rebuig de la tradició paisatgística tradicional, la necessitat d' cchumanitzarn la Geografia histbrica, la importancia de I'enfocament marxista i les citacions d'autors que in- flueixen aquesta concepció des d'altres disciplines histbriques i socials. Consideren que la tradició paisatgística Cs excessivament sectaria respecte de les altres ciencies socials, que no ha sabut abordar el problema del canvi sinó descriure patrons d'evolució i que s'ha centrat, només, en com s'ha incrementat histbricament el , poder de l'home sobre la natura. En canvi, una Geografia histbrica humanitzada hauria d'obrir-se 'a les disciplines histbricitat en tota l'obra) o de l'existencialista Sartre, com a exemples d'una aproximació marxista humanista reeixida. Aquesta obra, doncs, així com les contribucions de Baker, Billinge i Gregory a Period and Place, obre una nova perspectiva que se suma, des d'una vessant critica, humanista i marxista, a altres aproximacions existents en Geografia histbrica i ja llargament assentades. Finalment, cal remarcar la importhncia ques i a la teoria social, centrar-se en la que té la col.lecci6 cccarnbridge tudie es in comprensió dels processos i establir un wnHistorical Geographp), que, el 1982, va cepte de progrés huma no sols per a I'anaobrir un dels llibres comentants aquí, i que lisi del poder de l'home sobre la natura sidisposa d'aportacions valuoses des de les 'nó, també, per entendre i propiciar la diverses perspectives de la Geografia hisdisminució del poder de I'home sobre l'hotbrica. me. En aquest sentit, i davant una GeograJoan Vilagrasa fia histbrica del paisatge, els dos autors defensen una Geografia histbrica de la cooperació i de la dominació. El marxisme és entts com una tradició de pensament oberta i d'ella es destaquen les variants meys deterministes. Aixb permet considerar en tot treball de recerca les interaccions entre les contingtncies histbThe Social and Environmental Effects of riques i les determinacions estructurals. I Large Dams. A report to the European aquest esdevé el punt metodolbgic fonamental, que, per als autors, ha de permetre una integració dialkctica entre l'especificitat histbrica i la teoria social. El concepte dhestructuració)~ desenvolupat pel socibleg Anthony Giddens és ampliament citat per fonamentar una analisi dels processos socials que ha de tenir en compEcological Group. Vol. 1: Overview. ~itors: Edward Goldsmith i Nicholas Hildyard. Vol. 2: Case Studies. 31 autors diferents, editors: E. Goldsmith i N. Hildyard. Vol. 3: Annotated Bibliography. Autors: E. Goldsmith i N. Hildyard. Edita: Ecosystems LTD. Wadebridge. Ecological Centre. Worthyvale. Manor, Comelford, Corte tant les idees, accions i reaccions dels acnualles. tors histbrics com les vessants estructurals que les orienten3. Es troba, també, una vaLa magna obra sobre l'impacte social i .loraciÓ dels autors marxistes més sossegasobre el medi ambient dels grans embassadament historicistes com Gramsci i l'hisments és una obra única en el seu gtnere. toriador britanic Thompson (profusament Consta de tres volums, de dos dels quals (el ler. i el 3er.) en són autors Edward Gold3 GIDDENS, A. (1979), Centralproblems in social smith (editor de la revista The Ecologist i theory: action, structure and contradiction in social de1 famós Blue~rintfor SurvivaT) analysis, Londres, McMillan. i Nicholas Hildyard (editor adjunt de The