Ressenyes

10s cuales trabajan en su mayoría en 10s Estados Unidos y Gran Bretaña. Uno de 10s principales problemas con que se enfrenta este tip0 de libros es el de la actualizaci6n, es decir, el libro est6 publicado en 1984, pero debido a 10s temas que trata, muchos de ellos quedan rápidamente anticuados por la misma dinámica de la política internacional. Es importante, de todas maneras, reconocer el valor que tiene el libro, por cuanto recopila en un mismo volumen temas que normalmente aparecen de forma monográfica. No es tampoco el objetivo de este tip0 de publicaciones el llegar a grandes conclusiones. Cabe señalar que 10s problemas de la regi6n mediterránea son suficientemente importantes como para ser objeto de estudio por sí mismos y no tanto por su homogeneidad como regi6n. El papel que esta área del globo está jugando dentro de la política internacional es sumamente importante ya que se presenta como una zona intermedia entre Norte-Sur y Este-Oeste. Manel Moran BERDOULAY, Vincent; PHIPPS, Michel (eds.), 1985, Paysage et systPme. De I 'organisation écologique a I'organisation visuelle, Ottawa, Éditions de l'université d'ottawa, 195 pp. Aquest llibre té els seus orígens en un col-loqui celebrat a la Universitat d'Otta wa el juny de 1982, en el marc de la reunic anual de I'Association Canadienpe des Géographes. En aquella ocasi6, investigadors de diferents paisos (Bltlgica, Canadil, Franca, Polbnia) -tots ells dedicats a l'estudi del paisatge-, confrontaren els seus enfocaments al cas des de diferents disciplines (geografia, ecologia, agronomia, arquitectura del paisatge). Tres anys més tard, Vincent Berdoulay i Michel Phipps, ambd6s professors del departament de Geografia de la Universitat d'ottawa, ens presenten acuradament i d'una manera suggeridora el resultat d'aquelles discussions. Els directors de l'obra parteixen de dos fets ben palpables i evidents. Constaten, d'entrada, que el paisatge ocupa un lloc privilegiat entre els conceptes -aexistencialsn, afegiria joque ens uneixen al nostre entorn, que ens relacionen amb el nostre m6n més immediat. Hi ha ben poques disciplines que no se n'hagin servit: des de la geologia a la pintura, passant per la literatura, per I'arquitectura i, obviament, per la geografia. El paisatge ha estat sovint objecte d'estudi i, fins i tot, en determinats moments i corrents, objecte central d'alguna d'aquestes disciplines. En segon lloc, parteixen de la base que parlar de paisatge implica, inevitablement, parlar d'un sistema d'elements en interacci6. D'aquestes dues observacions inicials es deriven els dos conceptes clau, els dos eixos vertebradors de tota l'obra, recollits clarament en el títol del llibre: paisatge i sistema. Així, doncs, el paisatge és objecte de diverses lectures i interpretacions i, en aquest sentit, el que el llibre pretén, en definitiva, és contribuir a instaurar un debat epistemolbgic, tebric i metodolbgic sobre les diferents formes d'apropar-se a l'estudi del paisatge, amb l'ilnim de trobar uns punts de convergencia Útils. Es tracta d'apropar els diversos enfocaments superant les barreres nacionals o institucionals que sovint ho impedeixen. Ara bé, el llibre només considera els llacos existents entre dues d'aquestes nombroses lectures: la que fa referkncia a I'anillisi del paisatge percebut i la que fa referltncia a I'anillisi de les estructures espacials ecolbgiques. Quines rela- cions hi ha? Quins ponts epistemolbgics es poden trobar? 6s possible formular una teoria unificadora que eviti la fragmentació existent entre les problematiques ecolbgica i semiolbgica? Vet aquí el discurs central del llibre, desenvolupat, per altra banda, seguint la següent estructura formal: una introducció general i un epíleg a cura dels dos directors de l'obra; quatre grans blocs tematics que giren a l'entorn de la relaci6 entre les analisis estructurals d'inspiraci6 ecolbgica i les d'inspiraci6 més semibica i que apleguen les aportacions de professionals de diverses disciplines; finalment, una breu presentació que encap~ala cadascun d'aquests quatre blocs temkics i que unifica i dóna coherkncia a les diferents col.laboracions. El primer bloc tematic (de paysage comme systtme intégré d'unités spatiales et écologiques))) esta constitu'it per tres capítols (2 a 4) que giren a l'entorn del paisatge, concebut com un conjunt organitzat d'unitats elementals, alhora ecolbgiques i espacials. El primer text, de Jean-Pierre Ducruc (capítol 2), presenta una experitncia portada a terme al nord de Quebec i basada en la noció de sistema ecolbgic. El tercer capítol, a cura de Colette Ansseau, representa una introducció a la simfitosociologia o estudi de les associacions d'associacions vegetals. Es tracta, de fet, d'un mktode de descripció i analisi dels paisatges vegetals que permet definir unitats de paisatge i classificar-les. Finalment, un col-lectiu encap~alat per Yves Bergeron centra la seva analisi en I'estudi de les relacions internes, en la recerca dels llacos de causalitat entre els elements bibtics i abibtics del paisatge. ctLe paysage cornrne organisation spatiale et écologique~~ és el títol del segon bloc ternatic, format per quatre capítols, i en el qual la noci6 d'organització, com en el bloc anterior, esdevé el principal centre d'interks. En aquest cas, pero, l'aparell conceptual i metodolbgic adopta una formulació més matemkica que inclou la teoria de la informaci6 en tant que teoria aplicable a l'analisi dels sistemes organitzats (Jacques Baudry i Francois Burel), la teoria de l'autoorganitzaci6 (el capítol 6, d'Alexei' D. Armand), la termodinamica (Michel Phipps, capítol 5) i la teoria dels sistemes dinamics (Jorge P. Cancela de Fonseca i Alain Drach). El tercer bloc tematic (((La télédétection dans la dialectique du visuel et de l'écologique))) s'orienta ja clarament vers la qiiesti6 central d'aquesta obra: la relaci6 entre els enfocaments ecolbgics i els d'inspiració serniolbgica. En aquest cas es d6na un gran emfasi a la visibilitat dels signes produ'its pel funcionament ecolbgic i la prova és que els dos capítols que formen aquest bloc se centren en la teledetecci6 com a instrument d'analisi de 1' ((empremta)) deixada pels processos ecolbgics, ja sigui una empremta purament biofísica (Jean Tricart) o també antrbpica (article de Marc Antrop). Finalment, la quarta part del llibre (ctk paysage comme organisation du visible))) es refereix ja exclusivament a l'anhlisi semiolbgica del paisatge i a la seva relaci6 amb l'anhlisi ecolbgica. Es tracta de veure com el paisatge percebut per l'observador s'articula amb el paisatge ecolbgic. Obre el bloc un interessant article de Vincent Berdoulay (capítol ll), per al qual el paisatge és, abans que res, un conjunt de signes: signes produ'its pel funcionament ecolbgic i integrats en l'estructura ecolbgica; signes percebuts i carregats de significacions per a l'observador. Els dos treballs que vénen a continuació, a cura d'olivier Soubeyran (capítol 12) i de Jean-Claude Wieber (capítol 13), segueixen una línia semblant. L'ultim capítol, d'hgel Ramos i de Santiago GonzAlez Alonso, considera el paisatge com un lloc d'acci6, com un objecte de planificació. Ambdós autors, enginyers de la Universitat Politkcnica de Madrid, analitzen els llacos existents entre els aspectes funcionals, estructurals i visuals en el moment de la transformació del paisatge. Vet aquí, en definitiva, un exemple més de la revifalla del tema ((paisatge)), dintre i fora de la geografia. Aquest llibre mostra que el concepte de paisatge continua sent vdid i Útil per als gebgrafs, encara que no de la seva exclusiva propietat. Cal recon#xer, tanmateix -com fan els directors de I'obra-, que en geografia no existeix una teoria del paisatge. La visió ecolbgica de I'home sobre la terra ha servit de fonament a la geografia humana, perb no ha portat a I'elaboració d'una teoria del paisatge. Aquest ha estat un pretext, una ajuda, més que no pas una finalitat per si mateixa. En aquest sentit, el llibre de Berdoulay i de Phipps representa realment un pas endavant. Aquest mkrit no es ofuscat ni per la lectura una mica feixuga d'alguns capítols, ni per una certa sensació de desconnexió que s'observa entre alguns capítols de determinats blocs tematics. Joan Nogué BAKER, Alan R. H.; BILLINGE, Mark (eds.), 1982, Period and Place. Research Methods in Historical Geography, Cambridge, Cambridge University Press, Cambridge Studies in Historical Geography, nÚm.1, 377 pp. BAKER, Alan R. H.; GREGORY, Derek (eds.), 1984, Explorations in Historical Geography. Interpretative Essays. Cambridge, Cambridge University Press, Cambridge Studies in Historical Geography, núm.5, 252 pp. La Geografia historica té ja una llarga trajectbria. Se n'ha de destacar, d'una banda, la influkncia des dels anys vint de I'escola britanica, el seu assentament durant els quaranta als Estats Units i al Canada i la progressiva difusió cap als pai'sos de parla anglesa. D'una altra, cal considerar la nova empenta que des dels anys setanta ha experimentat, revaluant-se dins el conjunt disciplinar i mostrant-se com a una de les branques geografiques amb més aportacions recents, tant en I'ambit empíric com en el de la reflexió epistemolbgica. Aquesta nota presenta dos reculls de textos que són mostra de la Geografia histbrica que s'esta fent en els anys vuitanta. Ambdós han estat editats pel grup de gebgrafs histbrics de Cambridge encara que es tracta de llibres molt diferents. Mentre que un, Period and Place, ofereix una panoramica general dels diferents tipus de treball habituals en la subdisciplina, I'altre, Explorations in Historical Geography, resta clos a la reflexió i' al treball desenvolupat per I'esmentat grup de Cambridge. Sota el nom de Period and Place es reprodueixen les intervencions al col.loqui sobre ctResearch Methods in Historical Geography)) organitzat pel Working Group on Historical Changes in Spatial Organization de la UGI, i celebrat a la Universitat de Cambridge el juliol de 1979.