Ressenyes

clemasiado compleja para que pueda ser resuelta mediante la aplicación de ccrecetas,) psicológicas, como queda claramente reflejado tanto en la obra que acabarnos de reseñar como en el resto de la producción de N. J. Graves, director del Departamento de Geografia del Instituto de Educación de la Universidad de Londres. Charo Escudero Barbero, Alfonso Guijarro Fernández y Alberto Luis Gómez. GREGORY, Derek & URRY, John (eds.), lL985, Social Relations and Spatial Struclures, Londres, Macmillan, col. Critica1 IHuman Geography, VIII + 440 pp. Una vegada més, i com succeeix en moltes de les obres publicades darrerament, el llibre ara ressenyat s'estructura en forma de reading o compendi de catorze articles signats per catorze autors diferents, a més d'una analisi introductbria realitzada per Derek Gregory i John Urry com a promotors i coordinadors de la citada recopilació; als coneguts avantatges d'una edició d'aquest tipus (tant en termes de publicació com de lectura i tl'interpretació, s'hi afegeix una raó de necessitat, diguem-ne, formal, ja que I'aplicació de les tesis de Gregory sembla exigir una visió global d'aquest tipus mitjansant optiques particulars, a causa del caracter integrador i sintetic envers diverses branques teoriques (aparentment discrepants o fins i tot antagoniques) que I'autor sembla que proposa. L'elenc d'autors és simplement impressionant, i la seva procedencia (conceptual i professional), intencionadament diversa per tal de remarcar, potser, les coincidencies en certs plantejaments: Gregory i Urry semblen suggerir-ho així al capítol introductori, en fer referencia als camps i problemes (ad'ordre),) comuns entre la geografia humana i la sociologia (p.3). En aquest sentit, els autors denuncien el fet que massa sovint, en aquestes disciplines, I'espai ha estat tractat com a cosa aepifenomenal>>, com a simple codificació o reflex de la intencionalitat humana o de I'estructura social (p.2); alternativament, proposen una reconsideració de les interconnexibns entre les relacions socials i les estructures socials com a punt central de tota recerca espacial. L'espai, l'estructura espacial, han de ser estudiats no solament com a receptacle on la vida social es desenvolupa, sinó també com a mitja a través dei qual les relacions socials es produeixen i es reprodueixen. El sorgiment de noves estructtlres espacials a causa del desenvolupament desigual, de la internacionalització de tots els processos, etc.), els canvis en les relacions socials de classe, les transformacions en I'organització temporal i espacial de la vida quotidiana (els transports i les comunicacions, I'electronica i la informatica, etc.), i I'increment del poder i del control per part de 1'Estat (p.3) són els motius basics que provoquen la necessitat de revisió dels lligams entre les retacions socials i les estructures espacials, alhora que, consegüentment, són els temes fonamentals de recerca i analisi que, de fet, es comenten els capítols subsegüents. Doreen Massey (a <cNew Directions in Space,,) fa un repas crític de l'evolució de la geografia humana d'ensa dels anys 60 a cartir d'una distinció ontologica entre els diversos corrents, tot diferenciant els que remarquen el pes específic de les relacions socials en I'analisi de I'espai i del temps dels que estructuren aquesta analisi segons models generics. El tercer capítol, signat per John Urry (<<Social Relations, Space and Time,,), examina l'estructuració espacial i temporal de les relacions socials de producció i de la <<societat civil* (pp. 39-40) dins el marc economic global i del sistema capitalista en concret, i fa una referkncia especial al paper de l'estat. A crThe Difference that Space Makes~, Andrew Sayer, després de debatre ampliament el concepte d'espai, proclama la necessitat d'identificar clarament les relacions de contingbncia entre les estructures socials i, ahí, evidenciar ccla diferencia que I'espai genera, (pp. 51-52, 64); tot plegat li serveix per denunciar usos parcials o manipulats del concepte d'espai i l'artificialitat de la separació feta tradicionalment entre espai i societat. Peter Saunders (Space, the City and Urban Sociology,,) rebutja el que ell presenta com a successius intents d'establir <<la ciutat, com a tema Únic i concret per a una suposada ccsociologia urbana,,. La ciutat com a comunitat ecologica (p. 70), com a forma cultural (p. 71), com a sistema de repartiment dels recursos (p. 72) o com a unitat de consum (p. 74), exclusivament. Alternativament, Saunders remarca el pes de I'espai urba com a factor fonamental del canvi social (p.79). aThe Spatiality of Social Life: Towards a ~ransformative Retheorisation,, (d'Edward W. Soja) és una proclama entom de la necessitat de construir una nova comprensió areteorització,, (p. 106) de cd'espai produi't socialment>, (pp. 93-95) que permeti subratllar l'espacialitat intrínseca a tota relació social pero massa sovint eclipsada per les teoritzacions convencionals (Soja en presenta una visió crítica). Una presentació dels trets característics del sistema capitalista i de les seves repercussions espacials al llarg de la historia per una ecteorització de la geografia historica del capitalisme* (p. 141) serveix a David Harvey (a .The Geopolitics of Capitalisme,)) per aprofundir en una de les seves conegudes propostes: és sabut que tant les crisis com l'expansió del capitalisme creen les seves ccgeografies, propies, pero sovint s'oblida que les estructures espacials que es van formant són, de fet, component inherent i actiu en el procés de restructuració espacial (<<geopolítica<<) del sistema, i no solament un producte final. El text de Richard E. Walker (ccClass, Division of Labour and Employment in Space,,) insisteix a considerar les relacions socials dins el capitalisme (la seva formació i la seva estr~cturació) com a part d'un ccprocés geografic, (p. 186), determinat a partir de l'existencia mateixa de les classes, la divisió del treball, la relació entre capital i forqa de treball i la <<divisió espacial (i temporal) del treball,, (p. 182). . Mitjansant l'ús d'una metafora en geologia, Alan Warde presenta, a <<Spatial Change, Politics and the Division of Labour,,, l'existencia de cicles successius d'acumulació de <<sediments industrials,, damunt un <<espai geogrific determinat,, (pp. 191-192), que es reflecteixen en els canvis corresponents en les relacions socials i en les seves interpretacions consegüents, que Warde analitza. Philip Cooke (ccClass Practices as Re- gional Makers: A Contribution to Labour Geography,,, prenent el cas empíric de Gal.les del Sud i una bona part de la base teorica de Gramsci, pretén evidenc:iar com la base productiva, el procés de treball, la propietat del capital i les relac:ions i les institucions socials específiques (p. 222) conformen la base de tota analisi geografica comparativa de les relacions de classe, fins demostrar que el desenvolupament desigual no és un fenonien economic exclusivament (p. 238). Un estudi de l'illa de Sheppey permet a Ray E. Pahl (ccThe Restructuring of Capital, the Local Political Economy and Fiousehold Work Strategies),) analitzar el paper de les economies irregulars O no cc~oficials>, (p. 246) dins la resta de processos economics i en la formació del ccsentit de lloc)) (p. 254), encara que potser més em linea amb el genre de vie vidalia que n'o pas amb els nous conceptes de place. Anthony Giddens signa ccTime, Space aind Regionalisationn on, a partir de la base i de la critica i la superació consegüents de les tesis de Hagerstrand (PP. 266-267,269-270), es reafirma la realitat espaciotemporal de tota relació social, si bé els e(llocs,> haurien de ser considerats no pas com a simples ((punts),, sinó com a agents i alhora efectes de la interacció social (p. 290), de la producció i la reproducció de les relacions de poder (p. 286). Com Giddens al capítol anterior, Dkerek Gregory, a ((Suspended Animatison: The Stasis of Diffusion Theory,,, també retreu a Hagerstrand I'emfasi escas que ha posat en l'estructura de les relacions socials la seva teoria de la difusió (p. 304); sense rebutjar el model espai-temps, Gregory pretén foragitar el caracter exclusivament de mesurar atorgat al cctemps), (pp. 308, 314-315) i omplir-10 de continguts socials, formals i conceptuals (pp. 328-329). Igual com ha fet Pahl, Allan Pred (aThe Social Becomes the Spatial, the Spatial Becomes the Social: Enclosures, Social Change and the Becoming of Places in Sklnes) analitza una area especifica de Suecia Der demostrar com la transformació de l'espai corre paral.lela a la de la societat, fins expressar-ho en forma d'acrbstic (p. 361): la conjuminació de les histories individuals (pp. 340-341) amb els avatars col.lectius (341-342), damunt espais i temps concrets, caracteritza estructuralment (p. 338) l'evolució de les relacions socials, alhora que estabilitza una definició avidalianas (una vegada més) dels llocs (p. 360). Finalment, Nigel Thrift, al seu ccFlies and Germs: A Geography of Knowledge,,, mitjanqant una analisi dels processos de difusió, fa esment de com el coneixement es crea i <(circula>, (pp. 367,378), i de com pot constituir-se en elements crítics (a partir d'espais i temps particulars) que defineixin una ((geografia del coneixement,, (p. 381), del que ecla gent coneix i com ho ha arribat a coneixem (p 397). Per assolir una interpretació en conjunt de l'obra, s'ha d'entendre com a aplicació de la *geografia crítica), postulada per Derek Gregory (lligada al ecgrup de Cambridge), i a una part del moviment radical angles, amb certes vinculacions amb l'escola de Frankfurt); Gregory sosté el materialisme historic com a marc d'analisi, i hi incorpora la interpretació humanística i fenomenologia que es pot trobar en Marx o en ccclissics~~ similars (en la línia, potser, d'E.P. Thompson), la teoria de I'espai-temps, i la de l'estructuració segons Giddens. Davant aquest conglomerat d'opcions s'entén com, mal- grat que es tracta d'autors amb interessos a vegades divergents, la selecció d'articles no ha estat feta a I'atzar, sinó que és reflex de la intencionalitat expressa de Gregory i de I'enfocament que ell ha suggerit (de fet, per copsar-ne la base teorica no n'hi ha prou amb el capítol introductori, sinó que cal, potser, haver llegit el seu Zdeology, Science and Human Geography). Considerats separadament, cada capitol és, en si mateix un petit assaig amb valor i amb significació propis d'un nivell molt alt de plantejaments, garantit, en tot cas, pel bagatge i pel renom de les plomes que els signen. No obstant, l'emfasi més específic cal posar-lo en el caracter singular i innovador de l'enfocament global de l'analisi que es proposa, on el desgavell que podria generar la diversitat de components incorporats s'evita de bon tros amb I'estructuració d'un bloc d'estudis ben compacte i amb la definició d'unes directrius ideologiques i de recerca forga clares, malgrat que complexes: la correlació constant de l'anklisi de les estructures espacials amb la critica de les relacions socials vigents, dins un marc teoric proper al marxisme, amb una metodologia prbpia del model espai-temps, i amb uns objectius en la linea fenomenoIogica. Segons Gregory i d'Urry (p. 3), es tracta de debatre les implicacions d'una filosofia realista de la ciencia davant les noves estrategies analítiques, les consequencies generals de la incorporació de l'espai a la teoria social marxista i nomarxista, I'estructuració espacial de les classes i de la resta de forces socials, i la transcendencia de la time-geography davant una teoria social contextual adequada. Abel Albet i Mas KLEIN J.L., 1986, Defí au developement régional. Territorialité et changement social au Nicaragua sandiniste. Québec, Pres. Univ. du Québec, 168 pp. Las caracteristicas fisicas y estratégicas de 10s paises que fueron colonizados, y la historia de esta colonización, que represento la explotación de su población y de sus recursos por el capital extranjero, y en muchos casos por la burguesia nacional, han ido configurando en 10s paises del tercer mundo una territorialidad determinada, un espacio interno desequilibrado e inconexo, con una división espacial del trabajo que en nada se corresponde con la división politicoadministrativa, la cual, con frecuencia, es un simple marco de recaudación de impuestos y de control por parte del gobierno. Es asi como sociedad y territori0 reflejan el papel que ha tocado desempeñar a sus hombres y a sus recursos dentro de la división internacional del trabajo en el modo de producción capitalista. Partiendo de esta hipótesis, el libro que reseñamos viene precisamente a mostrar como, en el caso de Nicaragua, el gran desafio de la revolución sandinista consiste en un cambio territorial que permita articular un verdadero espacio nacional que sirva de soporte a un desarrollo integrado, a una explotación racional de 10s recursos y a una sociedad justa. El autor, J. L. Klein, geógrafo nicaragüense y profesor y director del Departamento de Estudios Regionales de la Universidad de Québec en Chicoutimi, asume explicitamente la responsabilidad de contribuir a la geografia nueva que Milton Santos pedia a 10s geógrafos latinoamericanos: cana geografia capaz de comprender sus problemas a partir de sus intereses y no de 10s de 10s paises industrializadosn.