El sector forestal a la zona MAB-6 ALT PIRINEU

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 12, 1988 pp 117-132 El sector forestal a la zona MAB-6 ALT PIRINEU Ramon Espinach i Grau i Antoni Maza i Ramoneda* Presque le 90% de la superficie du temtorie MAB-6 est ocupée par des terrains forestiers. A difference de ce qui se passe dans la reste de la Catalogne, dans la région d'étude la foret publique a une grande importance. Une gestion forestiere appropiée garantit l'entretien des forets et de la diversité génétique et a la fois fait possible l'utilisation continue des for&, lesquelles constituent un support essentiel de la population locale et de la petite industrie transformatrice du secteur. La rentabilité des forets de la region est baisse, dO basiquement a une manque de planification, a une excessive atomisation de la gestion des forets et a une stagnation des prix des produits forestiers. Nearly 90°/o of the temtory MAB-6 is occupied by forests. Contrary to what happens in the rest of Catalonia, the public forest has a great importance in thc area studied here. An appropriate forestal management guarantees the upkeep of the forest and the genetic diversity at the same time as it allows their wntinuous exploitation, which is an essential support for the local population and for the small transforming industry in this sector. The profitability of the forests in this area is low, mostly due to a lack of planning, an excessive atomization of forest management and a stagnation of the prices of forestal products. * Diptitació de Barcelona, krea d'Agricultttra i Medi Natural, Servei de Parcs Naturals, Sant Honorat, 1, 08002 - Barcelona. Casi el 90% de la superficie del tenitorio MAB-6 esta ocupada por Serrenos forestales. Contrariamente a 10 que sucede en el resto de Cataluña, en el área de estudio tiene una gran importancia el monte publico. Una gestión forestal correcta, garantiza el mantenimiento de 10s montes y de la diversidad genetica y, a la vez, hace posible el aprovechamiento sostenido esencial de sus producciones, que constituyen un soporte esencial de la población local y la pequeña industria transformadora del sector. La rentabilidad de 10s montes de la zona es baja, debido basicamente a la falta de ordenación, a la excesiva atomización de la gestión forestal y al estancamiento del precio de 10s productos forestales. Gairebé el 90% de la superficie del temtori MAB-6 esti ocupada per terrenys forestals. En contra del que succeeix a la resta de Catalunya, en l'area d'estudi té una gran importancia el bosc públic. Una gestio forestal adequada garanteix el manteniment dels boscos i de la diversitat genetica i alhora fa possible l'aprofitament sostingut dels boscos, els quals constitueixen un suport essencial de la població local i de la petita industria transformadora del sector. La rendibilitat dels boscos de l'area és baixa, basicament a causa d'una manca d'ordenació, d'una excessiva atomització de la gestió dels boscos i d'un estancament dels preus dels productes forestals. El bosc acompleix una funció economica i social de gran importancia en tots els paYsos que, per la seva situació geogriifica i els seus condicionaments climatics, tenen una part del seu territori recobert &especies vegetals en forma de masses forestals. A Catalunya, el bosc, les garrigues i les pastures ocupen quasi el 58% del temtori. A l'area d'estudi MAB-6, constitu'ida per 14 municipis de 1'Urgellet i del Banda, la superficie forestal representa el 89,05% del territori. El bosc de l'area d'estudi presenta una característica comuna a bona part de les comarques pirinenques que el diferencia dels boscos de la resta de Catalunya, i que té a veure amb la seva titularitat i gestio. A Catalunya, el 82% de la superficie forestal és de propietat privada (a les comarques barcelonines aquest percentatge amba al 98%). En canvi, a l'area MAB-6, la superficie forestal gestionada per 1'Estat és el 47,37%; la resta es de propietat i gestió privada. Una bona part dels boscos gestionats per 1'Estat son boscos comunals declarats d'utilitat publica, i el seu aprofitament representa una important font d'ingressos per a les hisendes locals respectives. Tanmateix, els aspectes economics no són els únics parametres a l'hora de valorar la importancia del bosc. Cal considerar el paper que juguen els terrenys forestals en la conservació del sol, de les aigües i de la riquesa genktica florística i faunística. Qualsevol analisi del sector forestal que hagi de servir per fomentar propostes d'actuació i de gestió ha de tenir present la funció polivalent del bosc, atribuint a cada una d'elles el pes específic que li correspon, un pes variable en funció de les diferents situacions locals. Tot aixo és el que pretenem de veure en les pagines que segueixen a continuació. SUPERFÍCIE FORESTAL En l'ambit territorial estudiat es pot constatar (vegi's la taula I) que la superficie forestal representa quasi el 90% de la superficie total i el 66% de la superficie forestal és arbrada, mentre que el 34% és no arbrada. Aquestes xifres són referides al conjunt dels 14 municipis que integren l'area del MAB-6. Cal dir, pero, que s'observa una certa uniformitat pel que fa al repartiment superficial en cada un dels municipis. La superficie forestal oscil.la entre el 66% de la superficie municipal de la Seu &Urgell i el 98% de la superficie municipal de Montferrer i Castellbo. Semblantment, el repartiment de la superficie forestal total entre arbrada i no arbrada oscil-la relativament poc. El municipi que disposa del més elevat percentatge de superficie arbrada és Ardguel, amb el 95%, mentre que Valls dYAguilar en té només el 50°/o, essent la mitja dels 14 municipis el 66%. Aixo ens mostra, Centrada, que la superficie forestal no arbrada ocupa un espai que, en el conjunt dels municipis integrats de l'estudi MAB-6, no és gens despreciable. Aquesta superficie esth formada, principalment, per les pastures i les zones improductives Les dades relatives a la distribució de les superficies forestals s'exposen en la taula I i en el gr;?fic I. Cal dir que ambdós documents s'han elaborat a partir del mapa de cultius i aprofitaments de la zona a E 1/50.000 de l'any 1980 del Ministeri #Agricultura, Pesca i Alimentació. Cal esmentar que el 15 de juliol de 1983 fou declarat, mitjangant Decret de Presidkncia de la Generalitat, el Parc Natural del Cadi-Moixeró. L'ambit del Parc integra alguns dels municipis inclosos en l'area MAB-6. Concretament, els d'Alas i Cerc, Cava, Montella-Martinet, La Vansa-Fornols i Tuixén i Josa. Pel que fa als aprofitaments fdrestals, la declaració del Parc Natural no ha de representar una limitació. En tot cas ha de significar una garantia que els usos es desenvolupin de manera racional i no atemptin contra la continuilat i persistkncia dels valors que, precisament, el Parc Natural vol protegir. L'article 3 del Decret 353/1.983 es refereix a normes de caracter general i estableix que ((En els espais naturals inclosos en el Parc, les activitats tradicionals i l'aprofitament ordenat de les seves produccions són genhicament admesos, sense pe judici de les limitacions especifiques que puguin ésser establertes quan els objectius de TAULA I. Distribució de les superficies municipals. Font: Elaboració propia a partir del Pldnol de Cultius i Aprofitaments de la zona. E: 1/50.000 (M.A.P.A) (1) % Sobre la Superñcie Municipal total. (2) % Sobre la Superñcie Forestal total. Alas i Cerc Aristot i Toloriu Arskguel Cava Estamariu La Vansa-Fórnols Lles Montella-Martinet Montferrer-Castellbl, Ribera d'urgellet Tuixén i Josa Valls d'Aguilar Valls de la Valira La Seu dYUrgell TOTAL Superfície mu~llclpal total Ha. . 5.706 4.416 1.052 4.205 2.139 10.996 10.151 5.474 17.748 10.490 6.843 12.453 17.094 1.015 109.782 Superfície forestal total Ha. Yo (1) 4.664 3.750 90 1 3.675 1.930 9.946 9.198 4.655 17.460 9.242 6.533 10.956 14.185 674 97.769 8 1,73 84,92 85,65 87,40 90,23 90,45 90,6 1 8 5 ,O4 98,37 88,lO 95,47 87,97 82,98 66,40 89,05 Superfície forestal arbrada Ha. Yo (2) Superfície forestal no arbrada Ha. % (2) 3.922 2.963 859 2.819 1.602 6.602 5.237 3.168 12.482 6.924 3.694 5.474 8.273 487 64.406 742 787 42 856 328 3.444 3.961 1.487 4.978 2.318 2.839 5.482 5.912 187 33.363 84,09 79,O 1 95,34 76,7 1 83,Ol 65,37 56,94 68,06 7 1,48 74,92 56,54 49,96 58,33 72,25 65,88 15,91 20,99 4,66 23,29 16,99 34,63 43,06 3 1,94 28,52 25,08 43,46 50,04 4 1,67 27,75 34,12 Distribució de les superficies municipals I MontferrerCostolIM 6 Slperf~c~e fwestal total Ha C Superfic~e forestal arbrada 'I. D Superf~c~e forestal no ulc 33a 'I. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGaFICA 12, 1988 protecció ho aconsellin així)). obviament, els usos que puguin atemptar contra la conservació dels boscos cal limitar-10s tant dintre com fora dels límits d'aquest Parc Natural. Per tant, en aquest estudi no es diferencia la superficie forestal inclosa dintre del Parc Natural. PROPIETAT I GESTIO FORESTAL A LA ZONA MAM ALT PIRINEU Per a l'estudi de la propietat i gestió forestal a la zona MAB 6 Alt-Pirineu s'ha disposat de les dades de la Secció Territorial del Servei dei Medi Natural de Lleida reflectides a la taula I1 i als grafics I1 i 111. Cal aclarir que en aquesta taula el concepte (tsuperficie gestionda per particulars)) inclou també els boscos de propietat municipal que no són declarats &Utilitat Pública ni consorciats, i també els boscos veinals comunals. S'hi observa que el 47% de la superficie forestal és gestionada per I'Estat, mentre que els particulars en gestionen el 53%. Amb tot, hi ha molt poca uniformitat pel que fa a cada municipi. Així, per exemple, l'administració gestiona més del 70% de la superficie forestal total en els municipis de Valls de Valira i Tuixén i Josa, mentre que a la Seu &Urgell i Cava els boscos són gestionats íntegrament per particulars. En d'altres municipis, com és ara Valls dYAguilar i Ribera &Urgellet, 1'Administració gestiona una superficie forestal inferior al 15% del total forestal municipal. Les taules I11 i IV, elaborades també a partir de dades de la secció territorial del Servei del Medi Natural de Lleida, contenen la informació relativa a la distribució de la superficie gestionada per ]'Estat i la declarada &Utilitat Pública. Es distingeix en cada cas la superficie arbrada, la supexfície ocupada per pastures i la que és rasa o improductiva. Pel que fa a les 46.3 14 Ha. gestionades per 1'Estat en l'area &estudi, s'observa que el 64% són arbrades, el 26% són pastures i el 10% són rases o improductives. Aquestes dades presenten una certa uniformitat, si s'exceptua el municipi d'Aristot i Toloriu, on les partures representen el 47% de la superficie gestionada per ]'Estat, i el municipi de Valls &Aguilar, on sorprkn l'elevat percentatge de superficie rasa i improductiva (74% del total). La taula IV mostra la distribucio de la superficie forestal &Utilitat Pública. S'empren els mateixos conceptes que els utilitzats en la taula I11 i el tipus de distribucio és extremadament semblant al que es refereix al total de la superficie forestal gestionada per 1'Estat. O 123 z U b ó H O N b b b b LL LL o Ú O W ó a . . O N K1 e -~ O ',o 1* ~rl M O M 00 t00 O \D ~O N l ^ dO O O ~o 00 N ~O Ó t~ t~ ~Ó t~ 00 ~D 00 c . , O N O c~ ~ M O M~~ M M oo N oo N O ~n ' f + N M N N Vl ~~N N l~ M [~ l~ 00 ~ Vl O M t~ O en lt M N O N t N \O M ~O ~ (` N ~ op - N l~ ~o M M ~ ~ ~~ 00 ~ 01 OO N M O o OO O O O oó OO oó O O .-O t` .~ o N O O O O O OO 0 0OO 0 M OO O c, x00 ON CD C)~ DD M l~ ~n O~ N ~D vl O M 00 N IZ r tvi a1 N 00 b o M tMOO O~ N N O M O vi w o ~n ~p ~o M vi ~o N l~ ~D M M 00 O, O M K1 NO O, O t~ O t N a1 OO O, M o, 00 a, t, 09 M M ó N M d' N M ~ D\ M O ~O M N N V Ln O N OO O -~ O O O O M O . Ñ c~ A ; O O oóc O ,~ O o o 00 oó (V K1 M -t7 00 ~n oo t` 00 O\ O v In v, t` t` N - M M oó r (7~ N v1 añ añ M ot~ M O fV t l MNO M OO t` O o y ~ a+ M ~ ~o ~O vl ~ ~O ~D l~ l~ 00 O, O V O~ ~D M M O, O, t` O v~ ~o OO In NM M O O 1 0 d ~n N N a, O~ ~o O 00 M O M N ~i ~t NO Ó O V1 O ~o 00 ~n O N cM 4D kn 1* O\ ,,o ~n O t` M O\ v1 1 , 11 1 - M 0o t~ ~O ,ó 9 lo a, 9, t~ N ~n r, t~ d' M M 01 O~ IZ O cF N ópU O U n ~ " > on N O . Lt, F . p z3 U Z .2 a~ Z '22 QQQ ÚW áá~~R : Ñ > > .á TAULA 111. Distribució de la superficie forestal gestionada per 1'Estat. Font: Elaboració propia a partir de dades de la secció Territorial del Medi Natural de Lleida. Alas i Cerc Aristot i Toloriu Arskguel Cava Estamariu La Vansa-Fórnols Lles Montella-Martinet Montferrer-Castellbo Ribera &Urgellet Tuixén i Josa Valls d'Aguilar Valls de la Valira La Seu d'Urgell TOTAL Rasa i improductiva Ha. O/o Total gestionat per 1'Estat Ha. 1.451 2.148 569 O 1.204 5.209 4.956 2.923 10.633 1 .O39 4.806 1.309 10.067 O 46.314 276 36 1 3 2 O 4 772 269 607 508 25 630 967 76 O 4.527 19,02 16,81 5,62 O 0,33 14,82 5,43 20,77 4,78 2,9 1 13,ll 73,87 0,75 O 9,77 Arbrada Ha. ?40 1 .O77 786 383 O 1 .O75 3.013 3.158 1.967 7.973 773 2.229 342 6.775 O 29.551 Pastures Ha. O/o 74,22 36,59 67,3 1 O 89,29 57,84 63,72 67,29 74,98 74,40 46,38 26,13 67,30 O 63,81 9 8 1.001 154 O 125 1,424 1.529 349 2.152 29 1 1.947 O 3.216 O 12.236 6,75 46,60 27,07 O 10,38 27,34 30,85 11,94 20,24 23,20 40,5 1 O 31,95 O 26,42 TAULA IV. Distribució de la superficie forestal declarada d'Utilitat Publica. Font: Elaboració propia a partir de dades de la secció Temtorial del Medi Natural de Lleida. Alh i Cerc Aristot i Toloriu Arsbguel Cava Estamariu La Vansa-Fórnols Lles Montella-Martinet Montferrer-Castellbo Ribera d'urgellet Tuixén i Josa Valls d'Aguilar Valls de la Valira La Seu d'Urgell TOTAL Superfície d'u. P. Ha. 173 2.148 569 O 1.174 3.906 4.843 2.923 3.792 O 4.806 1.309 9.391 O 35.034 Arbrada Ha. Yo 134 786 383 O 1 .O45 2.200 3.158 1.967 2.992 O 2.229 342 6.3 12 O 21.548 77,46 36,59 67,3 1 O 89,Ol 56,32 65,21 67,29 78,90 O 46,38 26,13 67,2 1 O 61,51 Pastures Ha. Yo Rasa i improductiva Ha. % O 1 .O0 1 154 O 125 999 1.416 349 685 O 1.947 O 3.024 O 9.700 3 9 36 1 3 2 O 4 707 269 607 115 O 630 967 55 O 3.786 O 46,60 27,07 O 10,65 25,58 29,24 11,94 18,06 O 40,5 1 O 32,20 O 27,69 22,59 16,81 5,62 O 0,34 18,lO 535 20,77 3,03 O 13,ll 73,87 0,59 O 10,81 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 12. 1988 Aquest sistema comporta pocs problemes per a l'adrninistració municipal, absencia de control de la gestio tecnica per part del titular del bosc i perdua de valor a causa de a la tendencia d'homogene'itzar a la baixa el preu dels lots subhastats. Impedeix, per altra banda, que l'administració forestal s'aprofiti del valor afegit que s'obté després de I'aprofitament, arrossegament i classificació de la fusta tallada. CONCLUSIONS El sector forestal ocupa un lloc important dins l'area MAB-6 i cal abordar els seus problemes en el marc d'una situació d'equilibri entre les diverses activitats que tenen lloc en el seu ambit. La situació actual es caracteritza pel fet que els boscos no són gestionats atenent la seva dimensió comarcal sinó que persisteix la divisió dels diferents municipis i, encara més, de les diferents juntes ve7nals dins de cada municipi. Hi ha una gran dependencia de les tresoseries municipals dels ingressos provinents del bosc. Tot aixo, i la manca d'una ordenació vigent i aplicable de les masses forestals, configura el panorama forestal de l'area d'estudi. Pel que fa a les circumstancies externes, cal esmentar-ne les conseqiiencies de l'entrada d'Espanya a la C.E.E. En aquest sentit, cal esser conscients que la Comunitat és deficitaria de fusta i dels seus derivats. És previsible que el deficit augmenti durant la darrera decada del present segle i aquest fet es veura agreujat per la demanda creixent d'alguns paYsos que fins ara no han participat en la compra de fusta en el mercat mundial. Caldria fer un es for^ per posar al dia els plans &ordenació dels boscos d'utilitat Publica. Aquests boscos hauran de preveure les intervencions necessaries per garantir l'aprofitament sostingut dels recursos renovables provinents de les arees forestals i I'increment relatiu de la superficie arbrada, assolint un equilibri raonable entre les zones de pastura i el bosc. És necessaria la reforestació d'espais no arbrats en l'actualitat, especialment a la zona sud de l'ambit MAB-6. Pel que fa a la planificació i gestió dels boscos comunals, es creuria interessant augmentar la participació dels respectius ajuntaments, sense perjudici de les competencies de tutela, control i assessorament que correspon ineludiblement a l'administració forestal. La planificació de la gestió forestal continguda en els plans d'ordenació, i també la creació d'un Centre Comarcal de Subhastes, contribuiria a obtenir una millora dels productes ofertats i a millorar l'organització del mercat tot reactivant el sector forestal. Juny 1988