Introducció al programa MAB-6 ALT PIRINEU. L'àrea d'estudi

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 12, 1988 pp. 7-19 Introducció al programa MAB-6 ALT PIRINEU: L'area d'estudi Xavier Carnpillo i Albert Villaró* Részlrné / Abstract /Resurnen /Resum Le programme MAB-6 HAUTES PYRENÉES s'applique depuis trois années (depuis 1985) 9 une zone de montagne des Pyrenées catalanes. I1 a démamé a partir d'une iniciative locale grice au support scientifique du Département de Géographie de l'université Autonome de Barcelone et des Groupes des Hautes Pyrenées et &ce au financement des divers organismes d'Etat. Les principaux objectifs du programme étant la connaissance approfondie de la problématique de montagne et l'élaboration d'alternatives pragmatiques pour son développement. La ione étudiée comprend 1.097 Km2. Elle est centrée sur la ville de la Seu dVrgell, qui est son centre de services. De ses 14.571 habitants, 10.101 appartiennent a la capitale de la zone, le reste se répartissant entre une centaine de noyeayux. Les probltmes principaux qui aRectent cette zone ont pour origine une profonde crise de i'agriculture et de la société rurale et un enorme déficit de i'infrastructure de base -réseau de communications, téléphone, Bectrificationqui rend impossible son développement. Tout cela a pour conséquence une tres forte crise démographique qui a vidé cette zone de l'essentiel de sa population, celle y restant étant vieillie et déséquilibrée. The HIGH PYRENEES MAB-6 programme has been developed over a three year period since 1985 in part of the Catalan Pyrenees mountains. Research * Membres de ['equip MAB-6 ALT PIRINEU, Ajtlntarnent de la Seti d'Urgell, 25700 - La Setc d'Urge11. DOCUMENTS PANALISI GEOGFL~CA 12, 1988 was launched on local initiative with the scientific support of the Department of Geography of the Autonomous University of Barcelona and the High Pyrenees Study Group, and with financial support from several institutions. The principal objectives set for the programme were the comprehension in deph of the problems specific to mountains and the outlining of viable alternatives for dev "i lopment. The study area described in this article covers an area of 1.097 Km around the town of la Seu d'urgell, the area's service center. The total population is 14.751 inhabitants, 10.101 of whom live in the capital, while the remainder are spread over some 100 settlements. The major problems affecting the area originate in the profound crisis in agriculture and in rural society, and in the total inadequacy of basic infrastructures -roads, telephone, network, electricity which, together, make development of area impossible. As a result, emigration and a serious population crisis have lefl the region with a skeleton population, which is moreover structurally unbalanced and excessively old. El programa MAB-6 ALT PIRINEU se ha ido desarrollando durante tres años a partir de 1.985 en una área de montaña del Pirineo Catalán. Se inicio a partir de una iniciativa local con el soporte científic0 del Departamento de Geografia de la UAB y de 10s 'Grups de I'Alt Pirineu', y 10 financiaron diversos organismos estatales. Los principales objetivos del programa han sido el conocimiento en prohndidad de la problemática de montaña y la elaboración de altemativas pragmáticas para su desarrollo. El área de estudio que presentamos en este articulo corresoonde a una zona de 1.097 Km2 centrada en la ciudad de la Seu &Urgell, su centro de servicios. Tiene un total de 14.571 habitantes, 10.101 de 10s cuales viven en la capital comarcal, mientras que el resto se reparte en cerca de un centenar de nucleos. Los principales problemas que afectan el area tienen su origen en una profunda crisis de la agricultura y la sociedad rural, y en un enorme déficit en infraestructura basica -red viaria, telefono, electrificación ...- que imposibilita el desarrollo de la zona. El resultado de todo el conjunt0 ha sido la emigracion y una fortisima crisis demográiica que ha dejado el kea con unos efectivos de población minimos, envejecidos y desequilibrados. El programa MAB-6 ALT PiRrNEU s'ha anat desenvolupant durant tres anys a partir del 1985 en una hea de muntanya del Pirineu Catala. Fou impulsat a partir &una iniciativa del Departament de Geografia de la UAB i dels Grups de YAlt Pirineu, i el finanpren diversos organismes estatals. Els objectius principals del programa han estat el coneixement aprohndit de la problematica de muntanya i l'elaboració d'altematives pragmatiques per al seu desenvolupament. L'area d'estudi que presentem en aquest article abasta 1.097 Km2 i esta centrada en la ciutat de la Seu &Urgell, el seu centre de serveis. Té un total de 14.57 1 habitants, 10.101 dels quals corresponen a la capital comarcal, mentre que la resta es reparteix en prop &un centenar de nuclis. Els principals problemes que afecten I'area tenen el seu origen en una profunda crisi de I'agricultura i la societat rural, i en un enorme dkficit &infrastructura bisica -xarxa viaria, telefon, electrificació...-que impossibihta el desenvolupament de la zona. El resultat de tot plegat ha estat I'emigració i una fortissima crisi demo@ca que ha deixat I'area amb uns efectius de població mínims, envellits i desequilibrats. Ja fa anys que a Catalunya existeix un interb per la problematica específica de les zones de muntanya. L'exemple paradigmatic de zona deprimida de muntanya a casa nostra és 1'Alt Pirineu, que, amb només el 1% de la població de Catalunya, representa, en canvi, el 20% de la seva superficie. El Congrés de Cultura Catalana (1976) marca l'inici de l'interes per la problematica de muntanya. El 1977 es funden els Grups de 1'Alt Pirineu, una associació cívica progressista per a la defensa i promoció de la muntanya. L'any 1978 la Constitució espanyola és aprovada amb el famós article 130.2, on es fa una referkncia específica al tractament especial que han de rebre les zones de muntanya. Aixo portara a l'aparicio de sengles lleis de muntanya, la Ley de Agricultura de Montaña espanyola (1 982) i la Llei &Alta Muntanya catalana (1983). Tampoc el món acadkmic resta al marge d'aquest interes per la muntanya (1). Cal destacar la tasca desenvolupada per 1'Instituto de Estudios Pirenaicos des de la seva seu aragonesa a partir del 1942, amb l'organització de diversos congressos internacionals d'estudis pirinencs. En el marc del sete congrés, que tingué lloc a la Seu d'Urgell I'any 1974, apareix l'article Despoblación en el Alto Urgel (MAJORAL, 1983), que enceta una nova etapa. El 1979 es presenta al Departament de Geografia de la UAB la tesina sobre El desenvolzlpament del capitalisme a les comarqzles rurals de Catalzmya, el cas de ['Alt Pirineu (ARQUE, GARCIA, MATEU, 1979). L'any 1981, Antoni F. Tulla presenta la seva Tesi Doctoral Transformació agraria en urees de muntanya (TULLA, 198 1). L'any 1983, la Direcció General de Política Territorial edita Comarqzles del Pirinezl. Síntesi d'zln estudi territorial, elaborat pel Grup &Estudis de 1'Alt Pirineu dels GAP (DGPT, 1983). Finalment, I'any 1984 apareix la Tesi Doctoral de Modest Fluvia sobre Plzlriactivitat en les zones de muntanya (FLUVIA, 1984). No em volgut ésser exhaustius: al marge d'aquestes obres fonamentals, han aparegut, en els darrers quinze anys, nombrosos articles sobre el tema. Cal que destaquem, tanmateix, la tasca desenvolupada en el marc dels Cursos &Estiu #Estudis Pirinencs, celebrats ininterrompudament a la Seu #Urgell des de l'any 1982. És en aquest marc general d'interes per la problematica muntanyenca en que es gesta el programa MAB-6 ALT PIRINEU. La idea neix del contacte d'un grup d'estudiosos dels GAP amb una expenencia MAB desenvolupada a Chateaux-d'Oex, al cantó suís de Vaud. Així, membres del Departament de Geografia de la UAB i dels GAP elaboren un projecte de Programa MAB-6 ALT PIRINEU, que fou impulsat finalment la tardor de 1985 amb el suport institu1 .-Vegeu a Doczlrnents d'Analisi Geograf;ca núm. 1, 1982, els articles d'ARQUE, M., GARCIA, A., MATEU, X. (La penetració del capitalisme a les comarques del Pirinew) i de TULLA, A.F., ((Una tipologia de transformación agraria en areas de montaíia). DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 12, 1988 cional de 1'Ajuntament de la Seu d'Urgell i economic de la Dirección General del Medio Ambiente del MOPU i, en acabar el programa, la primavera del 1988, de la Comisión de Agricultura de Montaña, I'IRYDA i 1'ICONA. ,QUE ES EL MAB? La sigla MAB és formada per les inicials de l'expressió anglesa (<Man And Biosphere)), o sigui, (<Home I Biosferm. Amb aquesta sigla es designa un programa internacional d'investigació científica i de formació per a la utilització racional i a llarg termini dels recursos naturals. El programa es va promoure inicialment l'any 1970, durant la 16" Conferencia General de la UNESCO, i les seves directrius,que es van establir entre 197 1 i 1974, actualment estan estructurades en 14 camps &acció. El caracter interdisciplinari, l'enfocament de les relacions home/medi i el gaudir &un marc de treball i &intercanvi &informació internacional dels programes MAB semblaren adients per als objectius marcats pel projecte MAB-6 ALT PIRINEU: dur a terme un reconeixement profund i actualitzat de la problematica de muntanya de la nostra area, tot oferint propostes pragmatiques de desenvolupament alternatiu, amb la finalitat general de millorar les condicions de vida dels muntanyencs i deturar la crisi socio-economica i demografica que viu la muntanya. El programa ha estat gestionat per un Comite Assesor on eren representades les entitats finan~adores, d'una banda, i les promotores, de l'altra. A la Seu &Urgell s'hi establi un equip permanent &investigadors, format per dos geografs del Departament (Xavier Campi110 i Xavier Sanclimens), i, finalment, per un historiador (Albert Villaro). L'equip permanent s'encarrega de la recerca de base, del treball de camp i &algunes unitats d'investigacio concretes. La resta d'unitats d'investigació han estat encarregades a tecnics especialitzats en cada materia. Hom ha intentat que amb el conjunt d'unitats d'investigació es cobrissin al maxim posible els aspectes fonamentals que incideixen en la problematica de muntanya. D'aquesta manera, cada unitat d'investigació te sentit per ella mateixa, perb també forma part &un tot. Finalment, cal esmentar el treball dut a terme pels estudiants de segon cicle de Geografia de la Universitat Autonoma de Barcelona, que han aplicat a l'area les recerques dels cursos troncals de 1986 en~a. Com a conclusió del programa s'ha elaborat un document de síntesi que aplega les conclusions i propostes a que s'ha arribat en cadascuna de les unitats d'investigació. Així s'ha arribat a les divuit publicacions que integren I'estudi MAB-6 ALT PIRINEU (2), i que han estat editades en catala i castella. Sens 2.-Vegeu a la bibliografia el llistat de les publicacions. 1 o DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 12, 1988 dubte, s'haurien pogut fer moltes altres investigacions. Tanmateix, la modestia del programa no ho ha permés: la poa resta oberta per a nous treballs. De tota manera, un cop acabada la recerca s'han assolit uns resultats importants. El programa MAB-6 ALT PIRINEU ha constatat l'existkncia d'una greu situació de deteriorament de la societat muntanyenca, que es troba en una profunda crisi agrícola, demografica, social i cultural. Aquestes crisis són el reflex d'un procés de liquidació fisica de la societat muntanyenca. Les investigacions realitzades demostren també la irreversibilitat d'algun dels processos de crisi detectats. En aquest sentit, cal dir que cap dels estudis anteriors al programa MAB-6 ALT PIRINEU no havia assolit un coneixement tan ampli de la dimensió i de la intensitat de la crisi de la muntanya. D'altra banda, hi ha alternatives clares a la situació actual. Cada unitat &investigació del MAB n'ha aportades. La seva viabilitat dependria dels recursos esmerqats i de l'oportunitat de la seva aplicació. La muntanya es buida dia a dia i no ho fara indefinidament. L'AREA D'ESTUDI (3) L'area d'estudi correspon a la zona d'influkncia estricta de la Seu #Urgell, integrada per dotze municipis de 1'Alt Urgell i dos de la Cerdanya. L'area aplega dues subcomarques tradicionals: 1'Urgellet i el Banda. La ciutat de la Seu n'és el centre de serveis indiscutible. L'area rau al bell mig del Pirineu, entre el Principat &Andorra i les comarques del Pallars Sobira, la Cerdanya i la meitat meridional de 1'Alt Urgell. El fet que l'area d'estudi no es correspongui amb la comarca de 1'Alt Urgell es deu a l'afuncionalitat d'aquesta comarca, que hauria restat coherencia i eficacia a la recerca. D'altra banda, fou triada aquesta area de 1'Alt Pirineu perquk l'experikncia MAB-6 ALT PIRINEU va ésser promoguda per un interks endogen, local, centrat en la Seu #Urgell (Grafic 1). L'area Urgellet-Banda és clarament representativa del conjuot de 1'Alt Pirineu catall. La problematica existent és generalitzable a les altres comarques d'alta muntanya. Aquest esperit de generalització ha estat present al llarg de tot el programa. També hi ha hagut un interks adicional en I'estudi d'aquesta area pirinenca. La seva característica de comarca de pas i la forta importincia de la capital comarcal, al bell mig de l'area, han determinat que sigui aquesta una de les zones menys estudiades de tot 17Alt Pirineu catala, i que hi hagués una identificació exagerada i erronia entre la ciutat de la Seu &Urgell i la seva comarca. 3.-Les dades es refereixen a tretze dels municipis de l'area, excloent-hi les dades del municipi de la Seu #Urgell, sempre que no s'indiqui el contrari. EL MEDI FÍSIC L'area té una superficie de 1 .O97 Km2, i s'articula al llarg de les valls dels rius Segre i Valira. Diverses serres i els congostos de Tres Ponts i del Barida encerclen la zona, que apareix com una comarca tancada i ben definida geograficament. L'area participa de dues grans unitats geologiques: el Pirineu Axial i el Prepirineu. Les roques predominants a la meitat nord de l'area són pissarres metamorfiques del primari i el granit -al Bari&-, mentre que a la meitat sud trobem calcaries cretaciques i roques toves sedimentaries. La plana de 1'Urgellet correspon a una plana al-luvial d'origen tectonic (Grafic 11). Els desnivells del relleu són importants. L'eixida del Segre a Tres Ponts es troba només a 600 m. sobre el nivell del mar, mentre que les alqades maximes s'atenyen a la frontera amb Andorra, amb els cims de la Tossa Plana (2.898 m), el Saloria (2.789 m) i el Monturull (2.761 m). La serra del Cadi (2.467 m)i el Pedró dels Quatre Batlles (2.332 m) són les alqades maximes dels massissos calcaris prepirinencs. Pel que fa al clima, la influincia mediterrania es deixa sentir clarament a la plana de l'urgellet, que, amb una precipitació més aviat escassa -de l'ordre de 600/700 mm anuals-, esta envoltada &alzinars. Tanmateix, a mesura que hom guanya altura, de seguida apareixen a les obagues les rouredes i el pi roig. Aquesta es la vegetació predominant fins arribar a les denses boscúries subalpines de pi negre, i als prats alpins dels cims de la comarca. D'altra banda, també abunden altres especies, arbres de ribera, bedolls i avets. La precipitació augmenta amb l'alqada: malgrat que no disposem de dades podem afirmar que a les capqaleres de les valls més altes supera els 1 .O00 mm anuals (Grafic 111). Les temperatures són molt més baixes a l'hivem, amb gelades i nevades freqüents, i altes a l'estiu (Adrall, 0,40C mitjana de gener, 1 8,0°C mitjana de juliol). A muntanya, l'amplitud termica és menor i l'estiu, mes fresc. Els rius assoleixen els seus cabals maxims entre els mesos d'abril i juny, quan les pluges de primavera s'afegeixen a la fosa de les neus. La població es concentra avui dia al llarg de la vall del Segre. L'area té amb 14.571 habitants, 10.101 dels quals habiten a la Seu. La resta del poblament s'escampa per un centenar de pobles (Grafic IV). La dinamica poblacional és negativa des de mitjan segle passat. Si descomptem el municipi de la Seu d'urgell, l'area ha passat de 19.005 habitants l'any 1857 a 4.470 el 1986, cosa que significa per a aquest darrer any una densitat de població de només 4,25 hab./Km2. En el mateix període de temps, la ciutat de la Seu #Urgell ha passat de 3.792 a 10.101 habitants, en un procés de concentració de la població evident. A la perdua continuada de població, que ha deixat una piramide d'edats fortament envellida, cal afegir-hi l'elevat índex de masculinitat (1,069, 1986). Un element del poblament recent i important que cal considerar es el fenomen dels neorurals. L'any 1986 n'hi havia 41 cases habitades, amb un total de 1 13 nous pobladors. Finalment, cal destacar la importancia creixent de les residencies secundaries (325, 1970; 596, 198 1; 759, 1986), que suposen un increment poblacional a l'estiu d'unes 3.550 persones. ELS SECTORS D'ACTIVITAT El primari es el principal sector d'activitat, tot i que, gradualment, va perdent importancia (53,3%, 1986). Els sectors secundari i terciari ocupen, respectivament, el 19,76% i el 27% de la població activa de l'area. Només al municipi de la Seu el terciari representa el sector dominant (57,g0/o, 198 l), seguit del secundari (35,6%, 198 1) i del primari (6,6%, 198 1). Tot i que a tots els municipis de l'area els sectors secundari i terciari han guanyat pes en els darrers anys, poques vegades aixo respon a canvis reals en l'estructura productiva del municipi, sinó que es deu a inexactituds dels padrons i a l'increment dels moviments pendulars. Així, tret del municipi de la Seu &Urgell, on predominen els serveis i les activitats industrials (basades sobretot en productes agrqpecuaris). l'activitat principal a l'area és la ramaderia, sobretot orientada a la producció de llet per a la seva posterior transformació en formatge a les fabriques de la capital comarcal. La Cooperativa Lletera Cadi es fundh el 19 15, iniciant-se així una transformació radical de l'area. Fora de la Seu es troben algunes activitats industrials localitzades: una empresa química, una serradora, una planta embotelladora d'aigua i diverses empreses d'extracció d'arids a la vall del Segre. D'altra banda, hi ha tres centrals hidroelkctriques. El turisme estA molt poc desenvolupat en relació amb d'altres comarques pirinenques. En canvi, en aquest camp, el potencial existent és molt gran. Només l'esqui de fons ha desenvolupat una oferta de qualitat i característica de l'area. Aquest és el sector amb una perspectiva de creixement més clara per al htur. LES INFRASTRUCTURES Totes les perspectives de desenvolupament estan avui condicionades per la manca d'infrastructura basica, sens dubte amb un nivell de serveis dels més bai- DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA 12, 1988 xos de Catalunya i 1'Estat Espanyol. Només el 26% de la xarxa viaria esta asfaltada; 37 nuclis no han estat mai electrificats; 47 no disposen &abastament d'aigua i 63 no tenen xarxa de sanejament. Pel que fa a la instal-laci6 de telkfons privats, els seus preus astronomics (més de mig milió de pessetes de mitjana) fan que siguin un luxe inexistent a la majoria de pobles de l'area. De les més dé cinquanta escoles rurals que hi havia hagut a l'area, avui només en resten obertes 13, i encara en una situació molt precaria. Com a conclusió, podríem dir que ens trobem en una area de muntanya en una situació de crisi socio-economica terminal, pero amb un potencial de desenvolupament important, que es troba constret per una estructura demografica deteriorada en excés i per l'existkncia d'un dkficit fonamental d'infrastructura basica. Juny. 1988 BIBLIOGRAFIA ARQUE, M., GARCIA, A., MATEU, X. (1 979), El desenvolzlpament del capitalisme i les comarques rtcrals de Catalzlnya. El cas de /'Alt Pirineu, Tesina, UAB. ARQUE, M., GARCIA, A., MATEU, X. (1982), (La penetració del capitalisme a les comarques del Pirinew), Doncments d'Analisi Geografica, núm. 1, pp. 9-68 DGPT (1 983), Comarques del Pirineu ,DGTOP, Generalitat de Catalunya, Barcelona. FLUVIA, M. (1984), ((Economia de muntanya: la pluriactivitat com a estrategia de desenvolupament. Aplicació a l'Alt Pirineu Catalb, Revista Economica, núm. 7 1, Banca Catalana. MAJORAL, R., (1983). ctDespoblaciÓn en el Alto Urgel)>, Actas VII Congreso Internacional de Estudio~ Pirenaicos. Vol. V la Seu #Urgell, 1974, Monograñas del Instituto de Estudlos Pirenaicos, Jaca. TULLA, A.F. (1 98 I), Transformació agraria en urees de muntanya, Tesi Doctoral, UAB. TULLA, A.F. (1982), ((Una tipologia de transformación agraria en areas de montaííaw. Doctcments d'Analisi Geografica núm. 1, pp. 107-139 PUBLICACIONS DEL PROGRAMA MABd ALT PIRINEU CAMPILLO, X., GANYET, R., SANCLIMENS, X. (1985), Introd~ccció alprograma MAB. L'area d'estudi, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 1. SANCLIMENS, X., GANYET, R., CAMPILLO, X. (1986), L'agric~llttlra de mtcntanya i la Comunitat Economica Europea, la Seu #Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 2. CAMPILLO, X., SANCLIMENS, X. (1986), Viatges i visions de temps antics, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 3. SANCLIMENS, X., GANYET, X., CAMPILLO, X. (1986), El servei telefonic. Problematica actzcal iperspectives, la Seu #Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 4. MAZA, A., ESPINACH, R. (1987), Foment delsector forestal, la Seu #Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 5. GURRERA, J., CASANOVES,.E. (1987), La xarxa viaria, La Seu #Urgell: MAB-6 ALT PIRiNEU, núm. 6. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGdFICA 12, 1988 FERRERO,, A., VILLAMLTERA, M.A. (1987), Elsplans d'acció contra els incendisforestals, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 7. CAMPILLO, X., GANYET, R., SANCLIMENS, X. (1987). La població: evoitlció recent, sittiació acttlai i prospectiva per a I'any 2000, La Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 8. SANCLIMENS, X., GANYET, R., CAMPILLO, X. (1987), L'esqni nbrdic i el ttlrisme de mtlntanya, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 9. VILLARO, A., CAMPILLO, X. (1988), Carlses i conseqiiPncies del despoblament, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 10. MILL, P., VALLS, N. (1988). L'agricultura: les rendes agrdries, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 1 1. MILL, P., VALLS, N. (1988), La ramaderia, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 12. ALCALA, J., NUNES, J. (1988), Metodologia de l'enqtlesta agrtiria, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 13. GURRERA, J. (1988); El transportptiblic de viatgers, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU n014. TULLA, A.F. (1988), Estnlctura agrdria: tipologia d'explotacions de mtlntanya, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 15. TEU, X. (1988), L'administracio local i els serveis municipals, la Seu dVrgell: MAB-6 ALT PWNEU núm. 16. COROMINES, J., PUIG, J. (1988), Renirsos i necessitats energPtiqtles, la Seu d'urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 17. MART~NEZ, S. (l988), Evoltició dels tlsos delsol 1957-1987, la Seu &Urgell: MAB-6 ALT PIRINEU núm. 18.