Ressenyes

DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 14,1989 misma representación parlamentaria; o que en Rumania y en el Chad 10s gobiernos tienen una política de población represiva similar. La temática que constituye el contenido del Atlas, incluye fenómenos ya conocidos, como el acceso desigual a la educación y al trabajo y otros que apenas han sido tratados por 10s científicos sociales, como 10s entresijos de 10s concursos de belleza, la infibulación y la excisión y el trabajo doméstico. La religión, el lesbianismo y el arte son algunos de 10s temas que no han podido ser abordados, por ausencia de información. A este respecto, las autoras denuncian que el hecho de que las mujeres no aparezcan en las estadisticas oficiales perpetua el mito de que no hace nada valioso o significativo. Cada uno de 10s 40 capitulos del Atlas tiene un tema central que da paso a otros temas relacionados con 61; asi, Seager y Olson tratan de captar el mundo de las mujeres con toda la extensión y la amplitud posibles. Por ejemplo, el capitulo que trata de nupcionalidad y fecundidad considera no so10 el acto del matrimoni0 y la maternidad, sino también sus consecuencias, las cuales incluyen la violencia y la mortalidad precoz por parto. Todos 10s capitulos cuentan con un mapa central, por lo general coroplético de color, que frecuentemente representa a mas de dos variables1 y cada mapa va acompañado de un texto breve en el que se introduce el tema y se descubren las relaciones entre 10s diagramas estadisticos interpretativos y suplementarios, de 10s cuales se hace un uso extensivo. Cada tema es ampliado en las notas del anexo, donde también se da cuenta de las fuentes de información utilizadas. Se agradece la extensa bibliografia y la tabla estadística que resume 15 indicadores para 172 paises y en cada uno de ellos para hombre y mujeres, que se incluyen al final del libro. Sin embargo, creo que la cuestión cartográfica no siempre se resuelve de forma satisfactoria. Se pone excesivo énfasis en la originalidad y lo atractivo del diseño y se intenta condensar demasiada información, a veces en detriment0 de una lectura ágil y rigurosa de 10s distintos gráficos y mapas. Montserrat Solsona Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona CAHIERS DE GEOGRAPHIE DU QUEBEC, vol. 31, núm. 83, Setembre 1987, Universitat de Laval, Número monografic sobre Espaces et Femmes, 322 pp. El número especial <<Espaces et Femmes,) de la revista Cahiers de Géographie du Québec, publicat pel setembre de 1987, és el resultat d'un projecte que va néixer per iniciativa del Col.lectiu de Lectura sobre I'Espai i les Dones (CLEF), del Departament de Geografia de la Universitat de Laval. La seva publicació suposa dos fets significatius. En primer lloc, constitueix una aportació més al procés de maduració de la Geografia del Genere com a corrent de pensament geografic iniciat al món anglo-saxó a principi de la decada dels setanta. L'objectiu era manifestar les desigualtats entreg6neres i les relacions de poder existents en el si de la societat i, a més, com aquestes repercuteixen de manera diferent damunt del territori, per tal de constatar com les aportacions efectuades per les analisis des de l'enfocament feminista poden ser tan importants per a la Geografia com les de les analisis dels factors socials i10 econbmics que conformen la societat. RESSE En segon lloc, i d'aqui la seva originalitat, constitueix una de les poques publicacions efectuades fins al moment des d'aquesta perspectiva al món francbfon. El número s'estructura en tres parts ben diferenciades. La primera, la part més important, conté un conjunt de 10 articles. La segona esta conformada per notes i documentació sobre el tema i la darrera agrupa deu ressenyes bibliografiques sobre obres recentment publicades. La primera part vol ser una contribució tebrica al debat que va més enlla de la concepció present als primers treballs publicats, segons la qual l'espai de la llar i de la família és únicament un espai privat i ai'llat de la producció social, al qual la dona esta relegada. S'analitzen, a més, les relacions de les dones a l'espai apúblic,, o de ccproducció~, dominat pels homes, pero no estrany a les dones. També s'hi reflecteix un interbs per analitzar la distribució dels llocs de treball de les dones, estudiats tant a escala de ciutat i de regió urbana com a escala nacional, l'ocup~ció i el treball de la dona en tant que estratbgies de supewivbncia a les petites ciutats i les zones rurals canadenques en vies d'industrialització i fins i tot, la participació de les dones en 1'Agricultuia al ~ircer Món. La majoria d'aquests articles són estudis empírics, en els quals s'han utilitzat grafics, estadístiques descriptives, llistes de censos y enquestes efectuades, presentades en forma de taula. El primer article, <<Hommes et femmes dans l'espace public fran~ais depuis un sibcle,,, és realitzat per J. Coutras, i s'hi analitzen els manuals de savoir-vivre, editats a Fran~a des de fa un segle, per tal d'estudizar la inscripció desigual i sovint específica dels homes i les dones en l'espai públic de la ciutat, i paral.lelament, la caracterització i l'evolució d'aquest espai públic al llarg del període estudiat, a partir del model de conducta assenyalat per als dos sexes en aquest manuals. En aquest sentit, una de les conclusions a les quals s'arriba és que, si bé els espais publics són ordenats principalment en funció de variables d'ordre físic, econbmic i social, una analisi feta sota l'angle del gbnere pot ser més complexa i més completa. El segon article, <<Les lieux de la sociabilité et de la solidarité féminines,), d'A. Fortin, és realitzat a partir de l'an~lisis dels resultats obtinguts en unes enquestes efectuades a dones, sobre la familia i la xarxa de solidaritat a l'aglomeració urbana de Québec, el 1984. En aquesta analisi, s'arriba a la conclusió que les dones no es distribueixen a l'atzar dins de la ciutat. La seva distribució depbn, entre d'altres factors, de si viuen soles o en familia, de si tenen fills o no en tenen, etc. A escala urbana, es remarquen concentracions de tipus de famílies especifiques a certs barris, i es constata que l'espai tradicionalmente associat a les dones no és necessariament un lloc tancat, sinó un espai obert a la comunitat, amb el mateix estil de vida. El tercer article, <<Au sujet des espaces féminisés>>, és realitzat per L. Pelletier. L'article gira a l'entorn de dos temes. D'una banda, es fa l'analisi de la genesi dels espais feminitzats, espais devaluats imposats a les dones per les seves funcions de reproductores biolbgiques i socials de la for~a de treball, com a resultat de les relacions patriarcals dels sexes en el si de les societats capitalistes avangades. De l'altra, s'analitzen les conseqiiencies que aquests tenen sobre les condicions de vida de les dones. Es constata que el terme <<espais feminitzats* expressa la relació específica de les dones amb l'espai d'estructura capitalista, afrontat sota la dimensió del poder que aquestes puguin tenir a les diferents esferes socials DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 14,1989 i especials. El seu poder d'intervenció en aquestes esferes, s'hi afirma, és cada vegada més present, en emergir de mica en mica del domini privat i del marc familiar estricte. El quart article <<Du rapport hommesfemmes au centre de la Haute-Ville de Québec,, per A.M. Séguin i P. Villeneuve, manifesta com les tranformacions actuals de les relacions de generes qüestionen molts dels dominis d'analisi reclamats per la disciplina geogrhfica, com poden ser les relacions home-medi, l'organització territorial de 13 societat i, en concret, I'organització de la vida social al medi urbh. En aquest sentit, els autors enfasitzen, en la seva anhlisi, les mutacions ocorregudes tant en l'esfera de la vida privada com en l'esfera de la feina fora de casa, i com aquestes mutacions afecten molt particularment els barris centrals de les ciutats. Per il.lustrar aquesta situació, prenen com a base els barris de SaintJean-Baptiste i el Vieux-Québec, que conformen tots dos el centre de la HauteVille de Québec. El cinque article, <<Un aperGu féministe sur la restructuration de l'emploi et sur la genrification: le cas de Montréal,,, de D. Rose, mostra com les relacions de genere poden ser un factor constitutiu de noves fraccions de la for~a de treball elititzadores, en funció de les característiques de la terciarització avan~ada de la ciutat. En aquest sentit, s'analitza la restructuració de la forsa de treball als barris centrals de Montreal, al llarg dels anys setanta, a partir de la diferenciació de genere segons la branca d'activitat economica, i s'arriba a constatar com l'analisi, a partir de les relacions de genere, influeix en la manera en que les noves capes socials formen les unitats domestiques, les seves practiques d'apropiació de l'espai i la seva modificació dels barris. L'article següent, c<Organisation de l'espace et activité professionnelle des meres: le cas de nouvelle> couches moyennes en regions fle-de-Francen, per J. Fagnani, parteix de la hipbtesi que l'analisi de l'estatus matrimonial de les dones i el nombre de fills que es tenen s6n dos factors que influeixen directament a l'hora d'analitzar I'activitat professional d'aquestes tenint en compte la participació creixent de les dones casades en la vida econbmica des de fa deu anys a Franqa. Prenent com a base les dades del cens de 1982, s'analitzen aquells sectors urbans -tenint en compte les característiques espacials i la distancia del centreon la inserció professional de les mares, a nivell semblant de categoria socio-professional, sembla més acomodada. També s'hi inclou una analisi sobre les interaccions de les estratkgies professionals de les mares pertanyents als nous <<quadres mitjansu (professions intel.lectuals superiors) i els seus comportaments en el domini de la fecunditat i l'elecció de la localització residencial de la unitat domestica. El sete article, ccActivitC feminine et localisation de l'emploi: quelles relations a l'échelle régionale dans la France de l'apres-guerre?,, de C. Balley, a partir de l'exposició estadística dels censos de població i les enquestes sobre el lloc de treball, efectuades anualmente des de 1950 per I'INSEE, analitza com el període que s'estén des del 1962 fins al 1982 ha conegut un desenvolupament regular i sostingut de I'activitat femenina a Franp. Les condicions més favorables d'aquest desenvolupament resulten de la combinació de dos factors: la diversificació estructural dels llocs de treball localitzats al llarg de les vint-i-una regions i la rapidesa en el creixement del nombre dels llocs de treball en totes les categories sbcioprofessionals. D'aquesta manera, s'ob- VYES serva I'evolució del nivell d'activitat de la dona i s'avalua, a escala regional, l'efecte de la localització del lloc de treball de la dona, a partir de la repercussió que tenen les seves obligacions familiars sobre la seva activitat professional. L'article següent, aNeglected Spaces in Peripherical Places: Homoworkers and the creation of a New Economic Centre,, per S. Mackenzie, analitza com la recessió econbmica pot comportar l'emergkncia de noves practiques econbmiques i sol cials en una regió periferica, West Kootenay, al Canada. En aquest sentit, es demostra com I'enfonsament del mercat del treball provoca l'aparició d'estratkgies de desenvolupament alternatives. L'autora s'interessa pels efectes que aixb ha suposat sobre dos llocs de treball tradicionalmente ocupats per les dones, les guarderies i l'artesanat. L'article, així, documenta alguns punts de les experikncies de la població en aquesta &rea -Nelson del West Kootenayi els efectes de les seves estratkgies en la vida social i econbmica de l'hrea. L'article nove, <<Femmes: espaces acquis, espaces permis a l'heure de la réforme agraire au Brésib, per M. J. Carneiro L. Lavinas, suposa una innovació sobre el conjunt de tots els articles fins al moment evidenciats pel seu objete d'analisi: la incidencia de la dona sobre el món rural. A partir de l'anunci del Primer Pla Nacional de Reforma Agraria, pel maig de 1985, al país se suscita la mobilització de masses populars, petits productors, camperols sense terra i obrers agrícoles, reinvindicatnt l'accés a la terra. En aquest sentit, els autors analitzen la participació de la dona en aquest moviment i I'evoluciÓ de les seves formes de participació, centrant la seva analisi a Paracambi, situat a la periferia de 1'Estat de Rio de Janerio. El darrer article, <<Local Organization: Confronting Contradiction in a Smallholding District of Kenya,, és realitzat per F. Mackenzie. L'objectiu de i'article és, en primer terme, &associar els canvis ocorreguts en les relacions de producció/ reproducció entre els homes i les dones amb aquells canvis perceptibles al nivell d'organització camperola. Es mostra com la capacitat de les dones d'establir lligams a nivell de pobles al districte de Murang'a, a Kenya, han fet de contrapes en front de la solidaritat dels homes. La segona part del número, és constituida per tres notes. La primera, realitzada per A. Gilbert, reflexiona a l'entorn de la Geografia feminista i la cikncia a partir d'un llibre de Sandra Harding. La segona, realitzada per Ana Buriuel Heras, analitza el tema de la utilització de l'espai a la vida quotidiana, a partir d'un col-loqui sobre el tema, organitzat el 1984 a la Universitat de Madrid. La tercera, relitzada per L. Pelletier, aplega algunes referkncies bibliografiques d'interks per al número especial objecte aquí de ressenya; totes giren a l'entorn del tema de les dones, la geografia i el medi ambient. La tercera part és composta per deu ressenyes bibliografiques sobre obres recentment publicades, de les quals cal destacar un treball pioner en aquesta materia, Geography and Gender: un introduction to Feminist Geography, realitzat pel grup d'estudi IGB el 1984. En general, el número recull un nombre considerable de publicacions realitzades a partir d'aquesta darrera dbcada, les quals ofereixen un ampli ventall d'objectes d'estudis adscrits a la perspectiva feminista de la geografia. Cal, perb, constatar, deixant de banda la proliferació de publicacions en el món anglo-saxó, la creixent repercussió que té el corrent de la Geografria del Gknere a pai'sos fora d'aquest entorn geografic, com són Québec, Franqa, Espanya i fins i tot Brasil. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 14, 1989 Els estudis publicats en el número tenen va del gbnere, es creen i es reprodueixen, l'interbs d'explicar a partir de l'analisi de sense deixar de banda la dimensió politiles relacions de poder establertes, com ca, suscitada a l'entorn el debat geograels espais diferenciats des de la perspectifia-feminisme. Núria Valdovinos