Geografia i literatura a l'Alt Pirineu català : bases per a un mètode de treball humanístic a partir de la literatura

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA 15, 1989 pp.lll-122 Geografia i Literatura a 1'Alt Pirineu Catala: bases per a un mktode de treball humanístic a partir de la literatura* Xavier Carnpillo i Besses ** Résumé / Abstract/ Resumen / Resum L'un des objectifs de la recherche géographique humaniste est la connaissance des relations existentielles que les hommes établissent avec le territoire et de la structuration subjective de i'espace, c'est a dire, la conformation et articulation des lieux et espaces dans le vécu des individus et des collectivités humaines. Dans cet article, on trouvera d'une part une introduction a I'utilisation de la littérature de fiction comme document de perception en géographie, et, d'autre part, une application des fondements théoriques de la méthode géographique d'analyse de la littérature aux Hautes Pyrénées Catalanes. Cette recherche a pour but de donner une image intérieure de la société traditionnelle, mais aussi de la crise de la zone de montagne a travers la vision subjective qui transpirait dans la littérature pyrénéenne de création, ou de fiction (roman, récit, conte etc). On considbre par cette méthode que les écrivains véhiculent les valeurs de la société et leur oeuvre collective prouve son existence. * Aquest article és part del treball de reelaboració de la membria de recerca Geografia i literatura a lillt Pirineu catald: Una visió interna de la societat tradicional i la crisi contemporania de la muntanya (CAMPILLO, 1988), engegat per l'autor al Departament de Geografia de la Universitat de Durham amb motiu &una estada, el primer trimestre de 1989, en el marc del programa Erasmus. ** Geograf. Programa Pirineus, Ajuntament, 25700 la Seu d'urgell. - DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 15, 1989 One of the objectives of humanistic geographical research is to achieve an understanding of the existential relations established between man and his environment and of his subjective interpretation of the structure of this environment, that is, the morphology and articulation of the places and spaces of which the living world of individuals or human groups is composed. This article includes an introduction to the use which is made, in the field of humanistic geography, of imaginative fiction as a perceptive document. It also explains the theoretical foundations of the geographical method of analysis of literature, and their application to a research project on the upper Catalan Pyrennees. This study aims to obtain an inside view of traditional society and the crisis which mountain areas suffer, through the subjective vision of the phenomenon which appears in creative writings or fiction (novels, short stories, etc.) on the Pyrennees. The method applied demonstrates that authors influence society and that the sum of their works constitutes an existential sample of that society. Uno de 10s objetivos de la investigación geografica humanistica es el conocimiento de las relaciones existenciales que 10s hombres establecen con el territori0 y la estructuración subjetiva del espacio, es decir, la conformación y articulación de 10s lugares y 10s espacios que integran el mundo vivido de 10s individuos y colectivos humanos. En este articulo, por una parte se hace una introducción al uso que en el marco de la geografia humanistica se hace de la literatura imaginativa de ficción-como documento perceptivo y por otra parte se Dresentan 10s fundamentos teóricos del método eeouafico de anilisis de la literatura aplicado a una investigación &&eta sobre el Alto Pirineo Catalin. El objetivo de esta investigación ha sido la obtención de una visión interna de la sociedad tradicional y de la crisis de la montaña a través de la visión subjetiva que de esta realidad aparece en la literatura pirenaica creativa o de ficción (novela, relato, cuento, etc). El método aplicado considera que 10s escritores vehiculan la sociedad que estudiamos y que su obra colectiva constituye una muestra existencial de la misma. Un dels objectius de la recerca geografica humanistica és el coneixement de les relacions existencials que els homes establim amb el territori i de l'estructuració subjectiva de l'espai, és a dir, la conformació i articulació dels llocs i espais que integren el món viscut d'individus i col.lectius humans. En aquest article es fa, per una banda, una introducció a l'ús que en el marc de la geografia humanística hom fa de la literatura imaginativa de ficció com a document perceptiu i geografic d'analisi de la literatura aplicat en una recerca concreta sobre l'Alt Pirineu Catala. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat l'obtenció d'una visió interna de la societat tradicional i la crisi de la muntanya a través de la visió subjectiva que d'aquesta realitat apareix en la literatura pirinenca creativa o de ficció (novel.la, relat, conte, etc). El mktode aplicat considera que els escriptors vehiculen la societat que estudiem i que la seva obra col.lectiva en constitueix una mostra existencial. - DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 15, 1989 El propbsit genbric de la geografia humanistica és de retrobar el lloc de l'home en la geografia i incorporar-10 a la recerca com a Csser que pensa i actua, que percep i sent. Alhora, hom persegueix l'obtenció d'una visió global i integradora de la realitat, holística, i considera que la geografia és una cikncia privilegiada, capaC d'assolir la síntesi entre l'objectiu i el subjectiu, entre la cibncia i l'art ('TuAN, 1978). La filosofia fenomenolbgica afirma que tot coneixement és subjectiu. L'objectiu de la recerca humanistica haura de ser, doncs, la realitat del subjectiu, i, conseqüentment, la geografia humanistica se centra en l'estudi de lYindividu(s) i la seva concepció de l'espai i l'environament, en la percepció subjectiva d'aquests i en l'establiment de lligams emocionals amb els llocs que integren el seu espai viscut. Es tracta d'analitzar amb el mhxim d'objectivitat el món subjectiu -que és aquell que quotidianament percebem com a reali les relacions que elaborem i mantenim amb aquest. Amb l'estudi de la realitat tal com és viscuda pels individus, l'objectiu principal de la recerca esdevindra la identificació del significat existencial dels fenbmens més que no pas la seva explicació objectiva. La geografia humanistica no planteja el coneixement de la realitat segons els suposits de la lbgica positivista i, per tant, la seva metodologia no es fonamenta en la formulació prbvia de teories, elaboració de lleis generals, aplicació de models, ni en la verificació d'hipbtesis. La geografia humanística planteja l'acostament del científic a la realitat social en un estat receptiu que ha de defugir al maxim les idees preconcebudes que se'n tinguin; i és l'objectiu final de la recerca la comprensió interna dels fenbmens (Verstehen). D'acord amb Tuan (1978, p. 202), <<To understand natural phenomena externa1 description suffices. This is not true for human phenomenau. obviament, per assolir aquest coneixement el mktode emprat no pot ser distant, estrany a all6 que s'estudia. El gebgraf s'ha d'involucrar amb la realitat que investiga i participar-ne per tal de comprendre la naturalesa d'aquesta relació homelenvironament, d'aquest estar en el lloc, viure el món que ens envolta. La literatura imaginativa -de ficcióconstitueix, entre d'altres coses, un document perceptiu de caracter universal. La literatura és percepció emmagatzemada. La literatura té la capacitat de transportar el lector en el temps i en l'espai. A través de la literatura hom pot reviure, participar, experimentar GEOGRAFIA I LITERATURA A L'ALT PIRINEU CATALA el món viscut1 dels individus que integren la societat que es reflecteix en les pagines. L'ús i l'estudi de la literatura en geografia no és un tema nou en la disciplina2. Els primers antecedents són ja forqa antics (p.e. ANON, 1923; BAKER, 193 1; DARBY, 1948). L'enfocament humanístic es distingeix de les aproximacions precedents en considerar que la literatura té un valor geografic intrínsec com a document perceptiu i que és un mitjh adient per a l'exploració fenomenolbgica del món viscut3 subjectiu dels individus, i que no és solament una font primaria de dades o imatges geogrhfiques o que serveix com a il.lustraci6 d'estudis geografies empírics com era, i és, encara, habitual en els treballs tradicionals emmarcats habitualment en les geografies d'orientació culturalista (p.e. BIRCH, 1981; HOY, ELBOW, 1976; LAMME 111, 1977; MCCLEARY i MCCLEARY, 198 1; PAUL, 1987; SILVERMAN, 1977; WHITE, 1985) i regional (CLAVAL, 1987; TISSIER, I. 98 1), a Catalunya (CAMPILLO, SANCLIMENS, 1986; CARRERAS, 1985). Tanmateix, són autors emmarcats en aquests corrents els que obren el camí als primers treballs humanistics. Articles innovadors com els de Jay (1 975) i Lloyd (1 976) donen pas als primers articles humanistics de Seamon (1 976), Shin (1 976) i Tuan (1976) i a una certa renovació en l'enfocament culturalista que també s'ha aproximat a alguns conceptes humanistics (ANDREWS, 198 1 ; MIDDELETON, 198 1 ; WHITHERS, 1984). També gebgrafs marxistes s'han ocupat de la literatura i han reforqat darrerament aquesta relació (COOK, 1981; ROBINSON, 1988; SILK, 1984; WINTSCH, 1984). Ben aviat alguns gebgrafs humanistics comenFaren a interessar-se per les possibilitats que oferia la literatura per a l'exploració de les relacions existencials que establim amb el nostre environament. Seamon (1976) i Tuan (1 976, 1978) són els primers en destacar, des d7una perspectiva plena1. En l'rlmbit de la geografia humanística el concepte de lloc es refereix a aquell espai amb significacio existencial per a un individu (encara que també pot ser compartit). La suma de llocs conformen I'espai viscut d'una persona. El món viscut Cs un concepte més ampli que aplega el conjunt de relacions environamentals de caracter subjectiu i existencial que els homes establim amb el món. 2. Vegeu una extensa bibliografia a poc oc^, 1988. 3. Vegeu els articles d'en Joan No~uf (1985), ((Un mktode de treball humanista>>, Documents dilnalisi Geogrhfica, 6, pp. 67-80; (1 983), ((De com la literatura pot ser útil a la Geografia: Reflexions arran de la lectura d'un llibren, Documents d'rlnalisi Geografica, 3, pp. 201-206, i l'obra del mateix autor (1 985), Una lectura geograjico-humanista delpaisatge de la Garrotxa, Collegi Universitari de Girona. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA IS. 1989 ment humanistica, les possibilitats de la literatura en aquest sentit i afirmar que els geografs n'havíem de treure profit. Poc temps després sorgeixen els primers treballs poc oc^, 1978, 198 1 c; JEANS, 1979). Per6 l'any 198 1 es publica l'obra Humanistic Geography and literature, editada per Pocock. En aquesta obra s'apleguen dotze articles forga heterogenis, pero hi predomina ja un esperit humanístic definit (Cosgrove i Thornes, Newby, Olsson, Pocock, Seamon ...) Des d'aquest any, 1'6s de la literatura com a mitjl de recerca geografica s'ha incrementat considerablement. El 1987 apareix una nova obra col-lectiva editada per Mallory i SimpsonHousley. Des d'una perspectiva humanistica tenim els treballs de Copeta, Donella (1983), Pocock (1987), Porteous (1985), i a Catalunya l'obra d'en Joan Nogué (1 985a, 1985b). FONAMENTS TEORICS DEL METODE GEOG~FICO-HUMANÍSTIC D'ANALISI DE LA LITERATURA APLICAT A LA RECERCA En el desenvolupament de la metodologia geografica d'analisi de la literatura que he aplicat a la literatura de 1'Alt Pirineu s'han tingut en compte molt especialment els articles de Tuan (1978) Literature and geography: implications for geographical research i de Pocock (1 98 1 b), Imaginative literature and the geographer i (1 98 1 c) Place and the novelist. Segons aquests autors, el gebgraf ha d'analitzar la literatura tenint present que tracta amb matkria d'art, no de cikncia. La creció literaria no té per objectiu reflectir una realitat objectiva articulada en fets. La informació literlria es presentada implícitament, a diferkncia de la cikncia, que ho fa explícitament. El caricter de la informació literaria reposa en la ((paradoxa de la literatura,, poc oc^, 198 l, p. l l ; TUAN, 1978, p. 196). La literatura és subjectivitat conreada deliberadament amb la finalitat d'obtenir una percepció més acurada -reali global -holisticade la realitat. La veritat literaria ho és més enlla dels fets. La no assumpció d'aquesta qualitat del treball literari per part de l'investigador el pot portar a confondre l'esskncia de la informació que aquest conté, malinterpretar-la o, senzillament, no identificar-la. L'investigador ha d'analitzar la idea, deduir informació no tant de la literalitat de la dada com del seu significat. La literatura és acurada en la presentació de relacions en un context més que en la de fets isolats. El GEOGRAFIA I LITERATURA A L'ALT PIRINEU CATALA gebgraf no s'ha de deixar enganyar per la veracitat o la falsedat d'aquests. A més, a través de la literatura només es podra estudiar al10 que hi apareix. Pot donar-se el cas que el gebgraf es fixi un objectiu i que la literatura no sigui el mitja adequat per assolir-10. Perb en aquestes consideracions nosaltres hem d'afegir que en el seu treball l'escriptor ens diu allb que vol dir perd també ens transmet informació de la qual ell ni tan sols és conscient, per6 que va implícita en la seva descripció, ja que forma part indestriable de la realitat a la qual ell pertany i que reflecteix en les seves pagines. El gebgraf també ha de descobrir aquesta informació i analitzar-la. Aquí rau de fet una segona paradoxa de la literatura: com més implicita aparegui la informació més objectiva sera, ja que es trobard més arrelada en el subconscient de I'autor i repectira amb més fidelitat la realitat del subjectiu. Per aixo ens trobarem en la nostra recerca que com mes implícita és la informació més ben estructurada apareix, i aixb és aixiperqut? no és I'autor qui estructura conscientment la realitat sinó que la realitat apareix estructurada a través de I'autor. A través de la literatura el lector percep el món de la gent que integra la societat, que es reflecteix en el text i que és la que volem estudiar. L'exploració consisteix en la identificació i analisi d'aquesta informació que ens arriba. Les percepcions i les imatges expressades subjectivament es tradueixen i es reelaboren en un procés d'objectivització. El resultat final és l'obtenció d'informació no perceptual o abstracta, sinó concreta, empírica de la societat en qüestió. D'aquesta manera, el gebgraf actua de pont entre el subjectiu i l'objectiu i pot assentar les bases per a la seva síntesi, acomplint d'aquesta manera un dels objectius fonamentals de la recerca geografica humanística. LA LITERATURA COM A MOSTRA EXISTENCIAL D'UNA SOCIETAT Sovint els treballs humanístics sobre literatura han explorat conceptes lligats a l'experikncia d'un lloc a través de diverses obres o hdhuc d'una de sola, d'un Únic autor literari; de manera que gairebé també s'analitza el món viscut personal d'un autor a través de la seva obra i biografia (p.e. MIDDLETON, 198 1 i SEAMON, 198 1). Sembla que hi ha hagut una confusió entre l'objectiu humanístic d'estu- I - DOCUMENTS PANALISI GEOGRAFICA is, 1989 diar els lligams afectius amb els llocs viscuts i el sentit del lloc amb l'estudi de les relacions topofiliques d'escriptors especialment ((sensiblesw, tancantse l'investigador a l'estudi d'individus singulars en lloc d'assajar recerques capaces d'aportar resultats més universals. Alguns d'aquests punts ja han estat criticats (PORTEOUS, 1985). Aquests plantejaments de recerca poden restringir excessivament el valor de generalització que també hauria de perseguir el gebgraf que estudia l'experikncia del lloc, el viure l'espai, ja que aquesta té un carlcter universal. Tanmateix, alguns autors han assajat I'exploració de llocs a traves del tractament col.lectiu d'obres i autors (ANDREWS, 198 1; Nocufi, 1985b; PoCOCK, 1978; WHITE, 1985). En el nostre cas no analitzarem els mons viscuts personals dels autors pirinencs. Analitzarem la literatura pirinenca com a obra col-lectiva representativa, en termes existencials, d'una societat. Aixb no vol dir que els autors que tractem siguin representatius estadísticament de l'habitant del P~rineu, sinó que la informació perceptiva que apareix en la seva obra collectiva si que és representativa del món perceptiu, subjectiu, viscut dels pirinencs, i aixb -cal remarcar-hoal nivell de detall i generalització que volem. El que ens interessa explorar és el món viscut dels pirinencs com a membres d'una societat. Estudiarem una societat, no uns autors. La literatura serl el mitja de treball, no el fi. Els fonaments de comparabilitat d'autors i obres i de l'analisi com a col-lectiu dels escriptors pirinencs rauen en el fet que tots els autors comparteixen el lligam a una mateixa societat en la seva doble dimensió espacial i temporal. La societat tradicional que estudiem comparteix un espai -1'Alt Pirineudefinit i prou homogeni en relació al nivell d'anhlisi social que perseguim. La dimensió temps també és assimilable, ja que totes les obres s'insereixen en una escala temporal que es correspon amb l'existkncia d'una societat que evoluciona pero que es manté com a tal durant gairebé cent anys. És amb aquestes precaucions i premisses blsiques i amb el nostre objectiu primari d'obtenir una visió interna de la societat tradicional i la crisi de la muntanya que iniciem una primera lectura del material literari, i ens confirma que els escriptors efectivament, d'una manera o altra, vehiculen la societat a la que pertanyen i que, per tant, una sacsejada tan profunda com la crisi es reflecteix en la literatura pirinenca. A partir d'aquesta primera lectura la recerca s'estructurarii al voltant de tres grans objectius a explorar en una segona lectura més aprofundida: descripció de la societat tradicional, percepció de la crisi i interpretació del món viscut. L'explicació detallada dels resultats del darrer d'aquests apartats constitueix l'objectiu d'un extens article que ser& publicat prdximament a Documents dxndlisi Geografica. ANDREWS, H. F. (1 98 1) ctNineteenth-century St. Petersburg: workpoints for an exploration of image and place,), a D. C. D. poc oc^ (ed.); Humanistic geography and literature, Croom Helm, pp. 173-89. ANON, (1923) ccGeography in literatureu, Geographical review, 14, pp. 659-60. BAKER, J. N. L. (1931) uThe geography of ~aniel Defoe)), Scottish geigraphical magazine, 47, PP. 257-69. BIR&, B. P. (1981) ((Wessex, Hardy and the nature novelists,, Transactions IBG NS, 6, pp. 348-58. CAMPILLO, X. (1988) Geografia i literatura a 12lt Pirineu Catala: Una visió interna de la societat tradicional i la crisi contemporanis de la muntanya, memoria de recerca mecanoscrita, Dpt. Geografia, Universitat Autonoma de Barcelona. CAMPILLO, X. i SANCLIMENS, X. (1 986) Viatges i visions de temps antics, MAB-6 Alt Pirineu 3. CARRERAS, C. (1 985) ((La ciutat de Barcelona a les novelles de Joan Marsen, Revista catalana de geografia, 1, pp. 46-58. CLAVAL, P. (1 987) uLe thkme regional dans la littérature fran~aise)), L'espacegéographique, 1, pp. 60-73. COOK, I. G. (1981) ~~Consciousness and the novel: fact or fiction in the works of D.H. Lawrencen, a D. C. D. poc oc^ (ED.); Humanistic geography and literature, Croom Helm, pp. 6684. COPETA, C. i DONELLA, F. (1983) 41 rapporto tra geografia umanistica e letteratura, un esempio di analisi: Le paysan de Paris, de L. Aragon,, Rivista geografica italiana, 90 (3-4), PP. 445-69. COSGROVE, D. i THORNES, J. E. (I98 I) uOf truth of clouds: John Ruskin and the moral order in landscape~, a D. C. D. poc oc^ (ed.); Humanistic Geography and literature Croom Helm, pp. 20-46. DARBY, H. C. (1948) ctThe regional geography of Thomas Hardy's Wessexn Geographical review, 38, pp. 426-43. HOY, D. R. i ELBOW, G. S. (1976) ccThe use of literary works teaching Latin American geography)), The Journal of Geography Dec., pp. 556-69. JAY, L. J. (1 975) uThe Black Country of Francis Brett Youngn, Transactions IBG, pp. 57-72.