La balcanització dels Balcans : el cas de Kosovo

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGdFICA 17,1990, pp. 107-120 La balcanització dels Balcans: el cas de Kosovo osa Alvarez Cabal*, Jesús M. Romero Blasco* Résumé 1 Abstract I Resumen 1 Resum Le cas de la province yougoslave du Kossovo présente des éléments particuliers, mais aussi d'autres qui pourraient étre extrapolables au reste de la Yougoslavie, et mCme a l'ensemble des pays qui constituent la mosai'que des Balkans. L'analyse du conflit permet une approche aux différents aspects de la crise du modble politique et économique du pays, lequel, malgré son énoncé initial, n'a pas réussi a réequilibrer un Ctat multinational comme c'est le cas de la Youguslavie. Dans un contexte de faiblesse de pouvoir, les différentes de caractbre réligieux, linguistique et ethnique occupent l'avant de la scbne. Le conflit prend des formes différentes en fonction des intérCts ponctuels et, d'ailleurs, la répercussion territoriale a été aussi différente en fonction de la réponse qu'on a donné 2 la ccquestion albanaise,. L'issue de la crise actuelle que vit la région n'est pas définie, mCme si elle semble liée aux solutions qu'on prendra globalement k échelle yougoslave. * * * The case study of the Yugoslavian province of Kosovo offers some unique elements, but also certain elements which can be extracted and applied to the rest of Yugoslavia, and even to the group of countries which form the Balkan mosaic. An analysis of the conflict reveals severa1 aspects of the crisis in the political and economic model which the country is currently suffering. Despite the initial premises of this model it has not succeeded in ccrebalancing* the multi-nation State of Yugoslavia. In a context of power debility, differences of a religious, linguistic and ethnic nature have come to the fore. The conflict has taken on different forms according to the specific interests of the different parties involved. The spatial impact has also varied, as a * Llicenciats en Geografia, Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona, 08193 Bellaterra. consequence of the reply given, on each occasion, to the ccAlbanian question,,. The solution to the persent crisis in the region is not clearly defined, although it would appear to bear a close relation to the measures to be taken for Yugoslavia in general. El caso de la provincia yugoslava de Kosovo presenta, al lado de elementos particulares, otros que podrian ser extrapolables al resto de Yugoslavia, e incluso al conjunt0 de paises que configuran el mosaico balcánico. El análisis del conflicto permite una aproximación a 10s diversos aspectos de la crisis del modelo politico y económico que vive el país, modelo que, a pesar de 10s planteamientos iniciales, no ha conseguido ccreequilibrar~ un Estado multinacional, como es el yugoslavo. En un contexto de debilidad de poder, las diferencias de carácter religioso, lingüística y Ctnico, pasan a ocupar el primer plano. El conflicto toma formas diferentes en función de 10s intereses puntuales de las partes. Diversa también, ha sido la repercusión territorial, en función de la respuesta que en cada momento se ha dado a la cccuestión albanesa,,. La salida de la crisis actual que vive la región no está nada definida, aunque parece ligada a las soluciones que globalmente se tomen a escala yugoslava. El cas de la província iugoslava de Kosovo presenta, al costat d'elements particulars, altres que podrien ser extrapolables a la resta de Iugoslavia, i fins i tot al conjunt de pa'isos que configuren el mosaic balcanic. L'analisi del conflicte permet una aproximació als diversos aspectes de la crisi del model polític i economic que viu el país, model que, malgrat els plantejaments inicials, no ha aconseguit ccreequilibram un Estat multinacional, com és el iugoslau. En un context de feblesa de poder, les diferkncies de cariicter religiós, lingüístic i ktnic, passen a ocupar el primer pla. El conflicte pren formes diferents en funció dels interessos puntuals de les parts. Diversa també, ha estat la repercussió territorial, en funció de la resposta que en cada moment s'ha donat a la <<qüestió albanesa,,. La sortida de la crisi actual que viu la regió no esta gens definida, encara que sembla lligada a les solucions que globalment es prenguin a escala iugoslava. BALCANITZACIO DELS BALCANS: KOSOVO Al llarg de la histbria, la peninsula balcanica ha estat sovint una cruilla, un lloc d'encontre, un escenari de conflictes: entre pobles de mar i pobles de muntanya; entre els imperis d70rient i d'occident; entre el món cristih i el món islamic; entre palsos socialistes i capitalites. Potser per aixb la peninsula ha patit un fort contrast d7influbncies culturals, religioses, polítiques i econbmiques que la configuren com una area forsa heterogbnia i amb una presbncia important de diversos grups susceptibles d'entrar facilment en conflicte. Sota el domini dels grans imperis austro-hongarb i otoma aquests grups foren satel.lits dels poders centrals, els quals molt sovint provocaven o atiaven els enfrontaments entre ells per tal de consolidar el seu control sobre el territori balcanic. El posterior afebliment dels imperis evidencia la dificultat d'alguns d'aquests pobles per estructurar-se per si mateixos políticamente i econbmica. A la vegada, la posició geoestratbgica de la peninsula incidí en l'evolució política, de manera que els nous Estats respongueren més al repartiment d7irees d'influbncia de les grans potkncies que a l'existbncia de projectes nacionals propis. A la fi de la Segona Guerra Mundial, a Iugoslivia s'intenta imposar un model polític i econbmic que volia superar les diferbncies entre minories, tot prioritzant les qüestions de caire social. El model no acaba de funcionar i es revela avui dia com un element desarrelador de la població respecte al territori (Maurel, 1989). Així, en un context de debilitat del poder central i en abdncia d'una alternativa del model polític, hom pot considerar el ressorgiment de la <<qüestió de les nacionalitats>> a Iugosl?ivia com un intent de retrobar els trets etnoculturals diferenciadors. Al costat dels enfrontaments que es poden generar, és prou evident que les tensions tindran importants repercussions sobre el territori: lluita pel control poiític, intents d'atomització, ressorgiment del nacionalisme.. . , que es podrien reflectir, fins i tot, en un canvi de les fronteres polítiques dels Estats. En aquest article ens proposem d'estudiar l'evolució d'aquests conflictes en una regió balcanica: la província iugoslava de Kosovo. Al nostre entendre, el cas de Kosovo és especialment interessant ja que presenta, al costat d'elements particulars, altres que podrien ser extrapolables a la resta de Iugoslavia, i fins i tot al conjunt dels paisos balcanics. L'article esta dividit en tres apartats: en el primer s7expliquen, breument, els orígens histbrics del problema; en el segon apartat es debaten les reformes introduides pel model federal després de la Segona Guerra Mundial i el seu fracas a resoldre el conflicte; en l'apartat tercer s'analitza la situació actual de Kosovo fent especial esment als aspectes territorials de la qüestió. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 17,1990 ELS ORIGENS DEL PROBLEMA: LA GUERRA DELS BALCANS I L'ANNEXIO DE KOSOVO Els problemes sobre el control polític de Kosovo tenen l'origen en les Guerres Balcaniques (1912-1913). Després de la desfeta que suposa la Guerra de Crimea (1854), el manteniment de 1'Imperi Otoma respongué més als interessos de les grans potencies europees que a la seva propia capacitat de fer-se respectar. En efecte, aquelles preferiren la supervivencia d'un imperi feble, fhcilment controlable, en una Brea de gran valor estrategic, a l'enucleació de la regió (Roux, 1982). Perd el projecte austríac de construcció d'una via ferria entre Viena i Constantinoble produí un canvi d'orientació en la política de la resta de potencies europees, que decidiren donar suport a les aspiraciones expansionistes dels pai'sos balcanics independents. Així, l'any 1913, l'exercit serbi envaí el territori de Kosovo amb el pretext d'alliberar els albanesos del domini otoma. La invasió, que permeté que Serbia recuperés un territori amb un fort valor simbolic (fou a Kosovo on l'any 1389, els serbis lliuraren una batalla decisiva contra els turcs), comporta que les noves fronteres balciniques, establertes en el tractat de Londres al 1913, deixessin fora d7Alb8nia una gran part de les terres poblades pels albanesos, Kosovo. Aquest fet, qualificat pel geograf francés Michel Roux com a ccexercici de cirurgia geopolítica>> (Roux, 1982), constitueix una demostració de com, als Balcans, per sobre de consideracions etniques, lingüístiques o culturals, s'han imposat sovint els interessos de les grans potencies i llurs aliats. Després de la Primera Guerra Mundial, el desig d'independitzar-se dels serbis, croats i eslovens, d'una banda, i els interessos de les potencies vencedores de bloquejar tant l'expansió alemanya com l'expansió del moviment revolucionari sovietic d'altra banda (Lee, 1982), donaren com a resultat la fundació del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. La creació del nou Estat, les fronteres del qual foren establertes en el tractat de Versalles (1921), consolida la divisió dels albanesos amb la integració de Kosovo al regne. La situació fronterera no patí modificacions substancials fins que esclata la Segona Guerra Mundial, en la qual els pobles balcanics pagaren un alt preu de morts i destrucció. EL MODEL FEDERAL IUGOSLAU: UN INTENT DE SUPERACIO DE LES DIFERENCIES INTERNES Després de la Segona Guerra Mundial, s'inicii la crrefundació)) de Iugoslivia (ara República Socialista Federal de IugoslBvia) amb un model #Estat que BALCANITZACI6 DELS BALCANS: KOSOVO Grafic 1 -Fronteres repúbliques O Capitals de repúbliques i províncies aut6nomes 1W kms OFont: MEIER. V.: "Yugoslavia-s National Question". Problems of Comunism 32. p. 50. 1983. tenia com a objectiu explícit la superació de les confrontacions polítiques, econbmiques i ideoldgiques que derivaven de l'existbncia de diverses nacionalitats a l'interior del mateix Estat. L'organització política-administrativa s'estructurh a partir de sis repúbliques i dues regions especials incloses dins la república Serbia (grific 1). El nou sistema polític tracth de respondre a les diferencies nacionals existents en el país, tot donant autonomia als aparells administratius de les diverses repúbliques federals. Ara bé, la coincidencia entre nació i república no era sempre exacta. Llevat d'Eslovknia, cap altra de les repúbliques que integren Iugoslhvia no és etnicament homogenis i hi conviuen majories més o menys relatives amb altres grups minoritaris. Pel que fa a Serbia, l'asimetria de la solució adoptada (república amb dues províncies autonomes) respon a una qüestió de compromís que tenia el doble objectiu de controlar l'afany hegembnic de Ser111 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 17,1990 bia sobre el conjunt del territori, i a la vegada reconkixer-li una certa sobirania sobre les províncies autbnomes. En l'hmbit econbmic, l'autogestió es plantejh com el nou model de desenvolupament que permetria la descentralització del sistema. El nou sistema fou introdu'it progressivament, per6 no fou fins a inicis dels anys seixanta, quan es va crear el <<Fons Federal per al Finansament del desenvolupament accelerat de les Repúbliques i Províncies menys desenvolupades>>. El fons hauria de ser un instrument reequilibrador del territori iugoslau, en el qual subsistien diferkncies molt marcades. La part fonamental del tansvassament del Fons anh destinada a la província de Kosovo, i aquesta proporció conegué, en períodes successius, un augment progressiu. Les diferkncies de carhcter ideolbgic també s'intentaren contemplar i superar quan es configura el nou Estat Federal. De tota manera, la mateixa constitució iugoslava (1974) inclogué algunes matisacions terminologiques importants per al tema que ens ocupa: 1. Els conceptes de nació i nacionalitat fan referkncia a persones i mai no s'apliquen a un territori. 2. Nació, indica els grups humans nacionalitaris que tenen la majoria de llurs efectius dins el territori federal iugoslau. 3. Nacionalitat, denota les nacions que tenen la major part del seu conjunt fora de Iugoslhvia (Bañeras, 1985). Per tant, els albanesos de Kosovo constitueixen una nacionalitat i no una nació. A la prhctica, sembla prou clar que el sistema, qualificat globalment com a autogestionari, no ha funcionat. No ha funcionat ni el model de desenvolupament econbmic ni el model política-administratiu: el primer per l'estructura de l'aparell productiu (aparell atomitzat excessivament, fragmentació dels mercats.. .), i el segon per problemes de caire institucional -diversos nivells de poder, arbitratge federal insuficient.. .- (Roux, 1988). En efecte, des del punt de vista econbmic, el trasllat del poder a la perifkria del sistema economic no ha donat els resultats esperats. La repercussió a nivell territorial ha estat tanmateix important, i s'han generat espais de desenvolupament desigual entre les diferents regions. Aquest és, per exemple, el cas de Kosovo. Així, la província no ha aconseguit integrar la seva estructura econbmica a la del conjunt del país, ha mantingut una agricultura poc desenvolupada com a base important de l'activitat econbmica (24 % de la població activa), a la vegada que la industrialització realitzada no ha generat al seu voltant un teixit industrial propi. La renda per chpita era, el 1979, menys d'una tercera part de la mitjana iugoslava i d'una setena part de la renda d'Eslov6nia (taula I). Al marge de la qüestió economica i del poder polític, hi ha tot un seguit d'elements de caire més ideologic i10 cultural que ajuden a mantenir les diferkn- BALCANITZACI~ DELS BALCANS: KOSOVO Taula I Kosovo en xifres Iugoslavia Kosovo Eslovenia Renda per habitant (U$, 1979) Salari industrial (U$ al mes, 1980) Població agrícola (en % , 1981) Analfabetisme (majors de 10 anys en %, 1981) Creixement natural (en %O, 1984) Part de la població total (en %) Part del PNB iugoslau (en %) Part dels autombbils (en %) Part de les radios i televisions (en %) Font: Lee, M. 1982, p. 113; i elaboració prbpia a partir de dades del cens de 1981. cies entre les nacions que configuren Iugoslavia. Es tracta dels factors religiosos, lingüístics i etnics. Parametres que, entre d'altres, contribueixen a definir políticamente els habitants d'un territori (Sanguin, 1981). A Iugoslhvia existeixen importants contrastos en aquest camp, de manera que les qüestions religiosa, lingüística i etnica se superposen a les qüestions economica i política, tot interferint-se i combinant-se. El resultat és un marc social d'una complexitat extraordinaria, complexitat que queda ben reflectida en la seva projecció territorial. Vegem-ho. La religió ha tingut a Iugoslavia un paper aglutinador dels diversos grups nacionals. Els grans grups religiosos són tres: catolics romans, catblics ortodoxos i musulmans. Té un interes especial l'analisi del paper de l'església ortodoxa, que amb el seu carhcter nacional va contribuir a la formació de Serbia a partir de la concessió del patriarcat de PCC (1219). A partir d'aquest moment es produeix una certa identificació entre religió i nacionalitat, identificació que es perllongara fins al segle xx. Després de la Segona Guerra Mundial la desvinculació del sentiment nacional i del religiós és clara. Avui, es pot observar novament la barreja entre política i religió, coincidint amb un moment de revifalla dels sentiments nacionalistes (Bañeras, 1985). Així, per exemple, les primeres veus que s'aixecaren denunciant la persecució de la població serbia per part dels albanesos dins de Kosovo sortiren de la mateixa església ortodoxa. Els dominis lingüístics tornen a mostrar una Iugoslavia heterogenia. La continultat territorial en l'ús de les llengües no existeix, si considerem les tres variants dialectals que tenen tant l'eslove com el serbo-croat. Així, la superposició de diverses llengües sobre un mateix territori és habitual a Iugoslavia. A Kosovo es parla fonamentalment l'albanes, ates l'origen de la població, per6 DOCUMENTS D'ANALISI GEOG-CA 17,1990 també s'hi parla serbo-croat, que té una funció social i permet a la població albanesa projectar-se a l'exterior. Finalment, pel que fa a la qüestió &tnica, el mapa dels grups nacionals majoritaris per comunes (grafic 2) és prou significatiu: torna a mostrar la diferenciació interna del país, resultat d'una historia on convergeixen diverses comunitats. El grup més nombrós dins Iugoslavia i a la vegada més estes territorialment és el serbi, que sobrepassa les fronteres de la mateixa república. El desenvolupament ple del model socialista hauria de representar, segons els seus fundadors, la superació del problema <<nacional>>. La practica ha demostrat que avui dia els conflictes entre les nacions que conviuen sobre el territori iugoslau es mantenen i fins i tot són susceptibles d'una utilització política (Kewitt, 1988), recuperant les diferencies que historicament havien enfrontat les diverses comunitats. La qüestió nacional continua essent una assignatura BALCANITZACIO DELS BALCANS KOSOVO pendent a Iugoslavia, tal com ho havia estat al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (Kardelj , 1975). LA CRISI DE KOSOVO Els esdeveniments recents del conflicte que viu Kosovo arrenquen dels aldarrulls que s'hi produi'ren a la primavera de 1981, aldarulls de caracter polític amb elements afegits d'índole nacional. En aquest darrer apartat tractarem d'explicar quina ha estat l'evolució del problema des de llavors. Ho farem a una escala d'anhlisi forqa gran, tot atenent als efectes que els factors econbmics, polítics i ideologia tenen en l'expressió del conflicte sobre el territori de la província autonoma. Una situació de subdesenvolupament La situació de retard economic de Kosovo es pot considerar endkmica. De fet, arrenca del període de la dominació otomana i s'expressa a través de la pervivkncia de les estructures de tipus tribal (Blanc, 1965), d'una economia de subsistkncia basada en la pastura i d'una agricultura molt endarrerida. Aquesta situació es perpetua fins a la Segona Guerra Mundial. Amb la nova república socialista comenqa una lenta industrialització de la regió, que es consolidar2 amb el pla quinquennal 1961-65 i amb la creació del <<Fons Federab. Aquest representa la redistribució de 1'1'85 % del producte social brut cap a les repúbliques de Bosnia-Hercegovina, Macedonis, Montenegro i Kosovo, que rep el 40 % del total. A causa de la importancia dels recursos miners de la regió, s'hi desenvolupa un tipus d'indústria de base, de tipus extractiu, per6 no de transformació. Així, Kosovo esdevé un exportador de matkries primeres que seran transformades a les repúbliques del nord. La industrialització, més que atenuar les diferkncies de Kosovo respecte d'altres regions del país, suposa la pervivkncia de les diferencies nord-sud, i fins i tot 17increment de la dependhcia economica (Bañeras i Garcia Ripoll, 1988). Un segon element a tenir en compte és la qüestió demografica. Kosovo és un territori poc desenvolupat i fortament poblat. Segons el cens de 1981, la població de la província autonoma era d'1.584.000 habitants, dels quals un 77 % eren albanesos, un 13 % serbis i la resta montenegrins, turcs, muslims, etc. La mitjana d'edat d'aquesta població és forqa baixa, de manera que el potencial de creixement demografic és molt alt: més de la meitat de la població (52,8 %) té menys de vint anys (Borrell, 1986). El comportament de115