Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAEICA 19-20, iwi-iw2 pluralidad, contribuyen a definir 10s ciació espacial i la variabilitat local dins, cuadros sociales y culturales particulad'un mateix context general, i explicar, res, del mismo modo que las diferentes en definitiva, com es produeix l'evoluci6 formas de comprenderlos y de represend'un paisatge econbmic. tarlos. El volum esta dividit en quatre parts Al lector, creemos, le toca ahora evasubdividides en capítols. En la primera, luar si todo esto ser6 suficiente para colo- <<Els models econbmics i la recerca d'una car el espacio de convergencia teórica y explicació*, s'hi presenten els grans mometodol6gica que Peter Jackson reclama dels de paisatges econbmics a diferents para su propuesta, en un terreno que no escales (internacional, regional, interurse limite al de un (ccrenovado~) debate inbana) en els quals es puguin identificar terno de Geografia Radical. els models dominants i ressaltar-hi llurs principals excepcions. En el capítol terFrancisco Roque de Oliveira cer d'aquesta mateixa part, eccomprendre els paisatges econbmics: de Vestatica a la dinimican, és on es defineix el metoKnox, P. i Agnew, J. (1989), The geode d'anhlisi i d'interpretació dels paisatgraphy of the world economy, Londres, ges econbmics que s'utilitzarh en la resta Edward Arnold, 410 p. de I'obra. Els autors hi assenyalen el seu interbs a demostrar que els principis baTai com afirmen els seus autors, aquessics de la teoria de la localització tradiciota obra esta concebuda com a llibre de nal (disthncia i moviment) han estat usats text i sota una perspectiva global. Es tracd'una manera limitada i nom& per consta d'una introducció a la geografia de l'etruir models estatics, i no com a principis conomia mundial que es recolza en el geogrffics ceconductors de les practiques convenciment que la creixent interded'un sistema macroeconbmic histbricapendbncia de l'economia significa que ecel ment canviant, global i dinamic. En defibenestar econbmic i social de les nacions, nitiva, ja no són les xarxes hexagonals o regions i ciutats, depbn, a tot arreu i cada les agrupacions regionals els elements vegada més, de relacions complexes i d'anhlisi que permeten entendre la realisubtils que es dibuixen a escala global.. . tat, sinó els processos histbrico-geograi esta determinat de manera creixent, pel fics els qui provoquen els canvis en els seu rol canviant en els sistemes de promodels espacials, i és des d'aquest punt ducció, corners i consum, els quals han de vista on radica un dels elements m6s esdevingut globals en la seva extensió i interessants de l'obra. complexos en l'estructura*. L'obra resulEn la segona part, ccL'aparició de les ta, alhora, ambiciosa i atractiva. No és Economies Centrals,,, s'hi analitza el solament un volum de geografia econbprocés histbric de sorgiment d'una ecomica que no segueix els models tradicionomia d'abast mundial, com aquesta nals d'explicació dels canvis econbmics, s'ana centrant a Europa, com es consolisinó que intenta dibuixar la complexitat da amb l'emergencia del capitalisme del món real mitjan~ant la comprensió mercantil i quins foren els canvis urbans i dels <<processos>> que originen la diferenregionals que provoca. S'hi estudien 282 RESSE també les diverses trajectbries que han seguit Europa Occidental, Amkrica del Nord, Japó i el bloc soviktic dins del sistema mundial, tot remarcant-ne els canvis que han provocat, i, per últim, les implicacions espacials del capitalisme avan~at i l'organització de l'economia mundial en tres regions internacionals: els centres industrialitzats i de control o Nord, les semiperifkries recentment industrialitzades i la dkbilment industrialitzada perifkria o Sud, a les quals cal afegir l'accentuació del fenomen de creixement de les Brees metropolitanes. La tercera part, ccTransformaciÓ espacial a la perifkria~, examina el món de la perifkria del sistema mundial sota el punt de vista de les relacions histbriques amb els paisos del centre i els canvis que hi han provocat. Per il.lustrar-ho, s'hi analitzen amb detall dues activitats econbmiques, l'agricultura i la indústria manufacturera, per tal de ressaltar l'impacte del sistema capitalista mundial sobre un sistema econbmic adependentn. El titol del capítol 10, en el qual s'estudia el procés d'industrialització en el món subdesenvolupat, porta un títol prou significatiu: aIndustrialització: camí del progrés*. La quarta i darrera part del llibre és una proposta de síntesi sota l'encap~alat <<Acoblar-se a una Nova Economia Global~. Aquí s'examinen des del paper canviant dels estats nacionals en el context econbmic global fins a les conseqiikncies espacials de la integració transnacional política i econbmica sorgida com a resposta a la interdependkncia creixent, integració que ha provocat, d'una manera aclaparadora, el refor~ament de l'estructura centre-perifkria. El darrer capítol de l'obra és una aproximació a alguns exemples de descentralització que han intentat reaccionar davant del panorama que s'ha descrit. D'una manera breu hi són presentants alguns models de polítiques regionals, tot remarcant-ne les limitacions que les caracteritzen com també el paper dels nacionalismes dins dels estats actuals com a resposta a la globalització de l'activitat econbmica i política mundial. El llibre de Knox i Agnew pot semblar excessivament ambiciós i és cert que els successius capítols tenen un grau d'aprofundiment divers, pero constitueix un excel-lent treball de síntesi que s'escapa del model tradicional del llibre de text de geografia econbmica i pot ser utilitzat a diferents nivells, per a l'estricta aplicació en la dockncia o com a lectura suggestiva per a tots aquells, gebgrafs o no, interessats a comprendre el món contemporani. La bibliografia que acompanya l'obra és amplia, amb referencies a articles recents, i cal destacar-hi també la selecció de quadres i sobretot d'esquemes. Cada capítol conté una breu introducció i un concís resum de les idees bisiques que hi han estat exposades, prova de la concepció del llibre com a eina docent. Maria Villanueva